Escrit per Mercè GrangerEnviat el dia 13/09/2020 a les 22:23:35
Última modificació 13/09/2020 a les 22:23:35
Tots els capítols de Squib fiction
< Anterior capítol ||
L’Aubrey ha tornat més tard del que esperava. L’he trobada a faltar: no ho negaré. Però just veure la seva expressió fa mitigar qualsevol sentiment negatiu. Fa temps que no la veia tan contenta i, darrerament, són més els dies que torna somrient que trista.
Crec que les visites amb el psicòleg que li va recomanar la seva companya l’estan ajudant —també sospito que les visites a la seva companya hi tenen part—. Va començar a anar-hi després d’aquell cas tan xungo… el va començar amb uns retalls de diari i va acabar amb un doble assassinat. Pareix que va ser una vida enrere, quan en realitat no ha passat ni un mes. Recordo la tarda després d’aquell dia, quan l’Aubrey va tornar de la feina:
—Ha estat un dia difícil, estic cansada… —em va dir just arribar—. Però he descobert un assassinat i he dut un poc més de justícia al món. I ho he fet seguint un dels consells de l’Ull-Foll… Snowy, et juro que he sentit que estava amb jo, a l’interrogatori! Ajudant-me! Ell i la Tonks! —Va somriure, però de manera trista—. Ha estat com tornar a estar amb ells… Suposo… Suposo que no els recuperaré. No, ho sé… d’alguna manera m’aferrava a pensar que descobrint assassinats o bolcant-me en el treball revertiria la seva mort, però no és així. I no passa res. Encara estan amb jo, mentre els recordi. I la seva mort no va ser en va, va ser perquè precisament l’oficina d’aurors no hagués d’estar tot el dia capturant malparits. Sé que se sentirien orgullosos de jo.
Uns dies després va tornar a casa amb una capsa: contenia les coses que la Tonks havia deixat al seu cubicle de l’oficina. Avui ha anat a entregar-les al Harry Potter (si, el Nen que va Sobreviure): vol que les guardi ell, per, quan el Teddy, el fill de la Tonks, sigui gran, les hi pugui donar. Em comenta emocionada que el Potter ha començat a fer l’entrenament per unir-se al cos d’aurors. Li ha dit: encara que siguis el Nen que va Sobreviure, seràs un novato, t’encomanaré la meva paperassa! Estic content: a l’Aubrey li torna a agradar la seva feina. I, de fet, diu que agraeix la tranquil·litat.
Li porto El Periòdic Profètic que ha arribat aquest matí mentre era fora. Crec que li agradarà llegir-lo: surt una foto seva a una de les pàgines!
—Ai, és veritat, avui em van dir que sortia el reportatge sobre l’escàndol de Magicràpid… —diu mentre obre el diari i busca la pàgina on és protagonista—. Snowy, me’n vaig a la redacció de El Periòdic Profètic. Han escrit Audrey. Amb D.
Poso el comentari aquí directament per arribar al mínim de paraules haha.
Doncs aquí teniu la meva ff amb les imatges que em varen passar, per emular les condicions del concurs de Jocs d’atzar… tot i que ha quedat MOLT llarga, em sap greu haha. I realment veig que, així i tot, queda curta i trobo certes coses que m’hauria agradat aprofundir més… >,< Anyway, així es queda que si li dono més voltes, em quedo cucú haha.
Tot i això, la idea de la trama, en general, m’agrada. El primer que vaig pensar, just en veure la imatge d’element potèric, era escriure el procés de creació —enganyant a la penya, obviously— de Magicràpid,. Crec que tots estam d’acord que Magicràpid té pinta d’enganyabovos, oi? hahaha. Sé que en teoria és per ‘bruixots principiats’, però pensant-hi molt… veig més lògic que sigui per llufes. Com els llufes són un grup discriminat, potser la majoria s’entesten a pensar que són ‘bruixots principiants’, i Magicràpid els ven l’engany… No sé, veig molt més lògic que Magicràpid sigui un producte per llufes.
El personatge… vaig tenir clar que volia que fos el gos d’un dels protagonistes i que narrés la història —m’ha estat impossible narrar-la tota des de la perspectiva de l’Snowy, però bueno xd Crec que m’agraden els diversos narradors—. Primer volia que fos el gos d’un dels estafadors, però no acabava d’integrar-ho bé… i se’m va acudir fer la història a dos temps i tractar una investigació policial. I així va néixer l’Snowy! (El nom ve perquè és ell nom que en anglès li donen al Milú). He intentat que tingui un paper prou principal ^^'
El lloc és el que més va costar. Al final amb la trama de l’assassinat i tal vaig decidir que fos al bosc i allà on guarden el cadàver i tal (que no el guarden a casa de l’Elsie perquè la pava és especialeta… i ningú vol tenir un cadàver guardat a casa seva, oi? xd). La veritat és que trobo que hauria d’haver trobat la manera d’enredar més el fil i que no passés per casualitat… però meh, així si que s’hauria fet interminable i al final passen coses, per casualitat xd
Sobre lo que és canon… hi ha molt de canon, tanmateix. L’Aubrey és canon. Proudfoot és un dels aurors que patrullen Hogwarts, juntament amb la Tonks i el simpàtic del Savage, durant El Misteri del Príncep. Només en sabem el cognom, clar, però és canon!
El Robards també, és el successor del Rufus Scrimgeour com a cap de l’Oficina d’Aurors. El Donahoe és el pare de l’Aiden de la meva altra fic (fun fact que ningú m’ha demanat però crec que heu de saber: el Donahoe va dur a l’AIden un dia a l’oficina i el Robards, per fer-se el simpàtic, li va demanar si ja tenia al·lota. Com a única resposta, l’Aiden el va mossegar). I l’Smethwyck ha estat un plaer ficar-la, la shippejo amb el Robards. Són tal para cual! xd
La Z. Nettles també és canon. És un dels testimonis de la fiabilitat de Magicràpid i diu això: “I had no memory for incantations and my potions were a family joke! Now, after a Kwikspell course, I am the centre of attention at parties and friends beg for the recipe of my Scintillation Solution!”.
El Demetrius Prod també ho és. Va transformar a la seva dona en iac (tot i que segons la traducció al català de La Cambra Secreta és en hipopòtam xd). I mor el 27 de novembre de 1998 després d’una discussió amb la seva dona, l’Elsie, per la neteja dels plats. Tot això de la mort surt d’una col·lecció de Periòdics Profetes que es van publicar pels membres de l’Official Harry Potter Fan Club. No en tenia ni idea de la seva existència, tbh xd Us deixo l’enllaç https://harrypotter.fandom.com/wiki/The_Daily_Prophet _(real-world)
I Vanity, el cognom del Victor i el Vicent, també és canon. Pertany a l’Emma Vanity, que va ser capitana de l’equip de Quidditch d’Slytherin durant la dècada dels 70. A la meva ment, l’Emma és la germana petita, els tres són orfes i el Victor estava en negocis de mala mort per proveir una millor vida a l’Emma que la que tenien el Vicent i ell (dada totalment innecessària nº2).
El títol… us juro que vaig pensar que era una troballa però ara el veig una puta merda xd En fi, homenatge a Pulp Fiction (Tony, un beso, sé que estàs orgullós de jo) i Llufa perquè mare meva la que s’inventen per treure quatre duros als llufes…. xd
Ah, i si us interessen les residències… l’Aubrey és clarament Gryffindor xd L’Snowy crec que seria Huffleclaw i la banda de delinqüents cutres tots Slytherin xd (excepte el Victor que el veig Slytherclaw).
Crec que això és tot… crec xd En fi, tampoc no estic super contenta perquè em vaig encallar MOLT cap a la meitat de la fic però crec que no és de lo pitjor que he escrit. Cap al final he gaudit escrivint-la. Espero que us hagi agradat molt.
Cass Ross Enviat el 14/09/2020 a les 23:11:22 #27579 He escrit 13 fanfics amb un total de 62 capítols Ai, aquesta conversa que l'Aubrey li diu a l'Snowy, no feia falta, criminal. Se m'ha clavat ben endins... I, pobra Aubrey, que no li escriuen bé el nom ni al diari. M'ha fet gràcia, perquè era una manera de retornar al principi. (Also, m'ha agradat el hint de les visites a la companya que l'estan ajudant tant com les visites al psicòleg.) També ha estat un detall que les coses del cubicle de la Tonks a la llarga vagin a parar a les mans del Teddy. *para un moment per plorar*
Sobre el teu comentari: el tema noms m'ha agradat molt, i mercès per explicar-ho, perquè no les havia pillades totes, les referències. Que l'Snowy es digui així perquè es el nom del Milú en anglès. Que facis sortir cognoms canons (tot i que alguns no em sonaven gens i no hagués dit pas que ho eren!): Proudfoot, Savage, Robards, Nettles, Proud, Vanity.... M'agrada també la història que els has donat.
No coneixia el Periòdic Profètic del Official Harry Potter Fan Club, així que gràcies per compartir-lo! Les dades innecessaries, que en dius, han sigut molt divertides. També m'ha agradat molt que relacionessis aquesta fanfiction amb la teva fanfiction dels Becaris! (Això vol dir que l'Aubrey pot fer un cameo als Becaris, oi? Oi? Ni que sigui per fer ràbia a l'Smethwyck.) M'alegro veure que no anava errat amb l'Aiden Donahoe. I sobre l'Smethwyck, m'ha fet molta gràcia que la shipegis amb el Robards haha.
El títol: al principi no l'entenia gaire, per no dir pràcticament gens als primers capítols, però al final li he trobat el sentit i trobo que és un bon títol! (A més, així no fallen les referències a la cultura pop que són tant teves.)
I ara, un comentari sobre la fanfiction en general. Et felicito perquè les imatges no eren pas fàcils de connectar, però ho has aconseguit molt bé. I justament trobo que la teva és (en referència a totes les fanfictions que participen al concurs, encara que la teva no ho faci -- i llàstima!) una de les fanfictions que les ha sabut integrar més bé en la història, que es convertissin en parts fonamentals de la història, que era justament l'objectiu del concurs.
A més a més, t'ha quedat una història molt original: tractes un moment històric que no se sol tractar amb una trama que també és molt original pels temes que tractes; hi ha, crec, poques fanfictions on surtin els llufes. (Tot i que a la teva més aviat són mencionats, i l'únic llufa que apareix és per matar-lo.) Els personatges també eren molt curiosos i molt interessants.
Tot i així, crec que no has sabut aprofitar prou el potencial de la història. M'ha faltat que aprofundissis més en els personatges -- en els seus interessos, en els seus rerefons (especialment de la colla que crea Magicràpid) --, per poder empatitzar més amb ells. Crec que justament tu, que com que no participaves al concurs, ho haguessis pogut explotar més per aquesta banda, ja que no tenies un límit de paraules. Així mateix, m'hagués agradat saber més coses sobre el passat i els inicis de Magicràpid, i --com he dit-- les persones implicades.
Pel que fa al tema dels narradors, m'ha semblat una idea molt original (molt potent, sobretot amb el narrador de l'Snowy), però diria que al final no n'has sabut aprofitar tot el potencial. Sobretot l'Snowy, com a narrador, crec que ha anat narrant cada cop menys escenes -- i crec que algunes escenes que no narrava ell hagués estat possible que fossin narrades per ell. En d'altres escenes m'han faltat els incissos graciosos que l'Snowy afegia en els primers capítols. Entenc que és part del bloqueig que has tingut a mitja història, i no deu haver sigut pas fàcil continuar-la, i acabar-la, però sap greu!
Sobre el tema a qui va dirigit Magicràpid, trobo interessant el teu plantejament que és una eina per estafar els llufes. Jo, en canvi, pensava més aviat que anava dirigida als bruixots que no tenen prou màgia per entrar a Hogwarts (perquè segons els comentaris d'alguns personatges, com el Neville, sembla que bruixots així existeixin). I, si alguns llufes ho utilitzaven, com per exemple el Filch, era més aviat perquè no s'acceptaven com a llufes. M'agradarà molt saber la teva opinió si t'animes a passar algun dia pel tema del fòrum sobre els llufes!
Amb tot plegat, et felicito, perquè trobo que és una història ben construïda, m'ha agradat com s'anaven connectant les peces (llàstima que hagués volgut que aprofundissis més en algunes d'elles) i ha sigut un plantejament original respecte el que veiem normalment. M'ha encantat llegir-la ^^ I mirant amb perspectiva el moodboard, trobo que està molt i molt ben fet!!
Ens llegim,
Cass.
PS. En el capítol anterior, hi ha hagut un lapsus. En un moment donat dius "El varen registrar ell, el seu germà Victor i un tal Theodore Searson." Aquest "ell" fa referència a Victor Vanity. Per tant, hauria de ser "el seu germà Vincent".
marta_ginny (Moderador/a FF) Enviat el 20/09/2020 a les 14:18:16 #27588 He escrit 15 fanfics amb un total de 182 capítols Yaaaaaaay! Que guai, m'encanta! I brutal el final amb el nom mal escrit hahahaha no podia ser d'una altra manera! Aquest epíleg més low-key, veient com les coses van millorant de mica en mica, queda molt i molt bé per una història com aquesta, que és més d'acció, trobo que és molt encertat.
Estic totalment d'acord que aquesta fic podria ser més llarga, i el procés d'investigació més detallat, perquè l'única pega que hi trobo és que es descobreix tot molt de cop (bàsicament en un capítol), i les velocitats són molt diferents al principi i al final. Si hagués estat més llarga, ho hauries pogut resoldre i el misteri hauria aguantat sense cap problema, perquè realment estava molt elaborat! Has escrit una trama molt completa i que tracta diferents aspectes (el misteri i la investigació, però alhora el trauma, la guerra i la salut mental). I a veure, dic que podria ser més llarga... però que has passat dels 5 capítols! Enhorabona (per les coses importants, però per això també haha)!
M'ha encantat saber que pràcticament tot és canon, perquè no ho sospitava gens ni mica. Ho has encaixat a la perfecció, brutal! I tots els detalls extra no són innecessaris i ens encanta saber-los, començant per l'Aiden mossegant el Robards, passant pels Vanity i acabant amb el iac/hipopòtam (com dius tu sempre, un beso Escorihuela hahaha). La documentació a l'hora d'escriure és súper important i m'encanta veure que hi has dedicat tant de temps i que està tot tan ben fet, la meva control freak interna t'ho agraeix hahaha I també m'ha agradat saber les residències de tothom.
Per acabar, només queda dir que has fet molt bona feina. Les imatges encaixen a la perfecció, el moodboard és una passada (portava tots els capítols preguntant-me el significat de l'estàtua, ara me l'he remirat i ha estat un oh shit important) i la història està molt bé. Tu dius que no n'estàs contenta, però hauries d'estar-ho, que t'ha quedat fantàstic!
Agatha Black (Moderador/a FF) Enviat el 22/09/2020 a les 16:43:16 #27592 He escrit 10 fanfics amb un total de 208 capítols Woooooooow! Quantes coses canon, que guaaaaaaai! Hala, saben tot això ara encara m'agrada més!
El final de l'epíleg també m'ha agaradat molt, especialment com avaba, que li han tornat a escriure malament el nom, pobreta! I que acabi d'una manera esperançadora (per cert, quan l'Snowy ha diu es refereixo a la "noia amb qui va ara", entenem que l'Aubrey i la forense són parella? O només amigues? És que ho he entès com parella però potser només sóc jo que vull que a l'Aubrey li passin coses bones i m'he tret una relació de la màniga (és que em va semblar que tenien feeling en aquella escena).
He vist que al comentari també mencionaves les "casualitats" que et comentaven. Sí, bé, fallen una mica, però es necessiten en aquesta història llarga. Aquí és on veig el quid del tema: has fet una trama per una FF llarga, i ho has encabit tot en una miniFF. Ei, i ho has encabit bé! Que tot té sentit, tot es tanca, et queda rodó, els personatges estan bé... però és clar, algunes coses han de quedar agafades pels pèls, perquè si les desenvolupessis com hauries volgut, doncs tindries aquí una FF de com a mínim 20 capítols, no 6. Així que està molt bé! (És que ja et dic que pel capítol 4 no m'esperava una trama tan complexa!)
L'única coseta que em falla (que segur que tens pensada perquè la comentes, però entenc que no has tingut espai per explicar bé) és per què canviaven de lloc el cadàver del Prod en comptes de deixar-lo quiet o, millor encara, desfer-se'n. Quin és el motiu?
Què més... ah, la narració. M'ha agradat molt que el narrador fos el gos que t'havia tocat a la foto. Molt encertat, i molt maco per una relat curt. Ja queda bé que el passat estigui narrat a part (i el contrast de la tristesa dels trosssos de l'Aubrey amb l'absurditat còmica dels trossos dels maleantes està molt bé, i fan que sigui molt ràpid de llegir).
Jo també he pensat sempre que lo de Magicràpid era per llufes i que era un timo barat (de fet el coneixem perquè el Filch era de Magicràpid oi?). Em sembla molt guai tota la trama. Merda, és que està molt currat. Però molt. Les trames policíaques a mi no em surten bé, no les sé fer tan cmplexes i així és com molen en veritat T.T I n'he d'aprendre ràpid perquè les necessito per les novel·les, així que crec que ja sé a qui demanar-li ajuda! És que ho esic flipant molt. O sigui lo de la Zelma estava bé, però tot lo del cambiazo, matar un tio, guardar-li els cabells i fer passar algú altre per ell, i que ho hagis relacionat amb un assassinat cànon dels diaris... no, massa cool. Mind officially blown.
Que m'ha agradat moltíssim, escolta, estic molt impressionada. FELICITATS. ^^