Ja s’ha tornat a calar foc a l’arbre de Nadal.

Faig un sospir sonor des del meu racó del costat de les escales mentre el caos es desplega a la sala d’estar. Els crits del pare comencen a ressonar per tota la casa, i la llum de les flamarades s’entreveu a través de la porta oberta. Tot i que no el miri directament, distingeixo el moviment que hi ha per apagar-les, però segueixo amb la meva tasca com si res. Al cap d’uns segons, el meu germà surt corrents al passadís perseguint un pollastre que treu foc pel bec.

Torno a sospirar tan fort com puc. Un dia d’aquests acabarem"...
Continuar llegint

―Ja s’ha tornat a calar foc a l’arbre de Nadal. Sí, sí, això mateix m’ha dit la Berta Noca, com si hagués passat perquè sí, saps? Diria que es pensa que, així com toquen les campanes cada hora, l’arbre sempre es crema per Nadal; però tothom sap qui ho ha fet, que no s’ha tardat gaire a veure els Prewett dirigir-se al despatx de la McGonagall. Una altra vegada. En la meva humil opinió, és clar, els bessons haurien de ser enviats al despatx del Dumbledore, i expulsats, evidentment, però diuen que el director no és al seu despatx i que "...
Continuar llegint

 —Ja s’ha tornat a calar foc a l’arbre de Nadal —va informar la Tonks amb un sospir. 

Honestament, tenint en compte com havia anat desenvolupant-se el dia, el fet que se li hagués calat foc a l’arbre era ara la menor de les seves preocupacions. Per començar era de nit, el Charlie i ella estaven pelats de fred, no veien res de res, i"...
Continuar llegint

Quan Kai es va despertar, va somriure. No estava sol. Notava el pes de l’Alexis al seu costat, el seu cos enfonsant el llit cap a un centre compartit. En estirar la mà va tocar els llençols amb els quals l’Alexis insistia a embolicar-se com si fos una mòmia encara que estigués sent l’agost més calorós des que es tenia memòria. Es va girar de costat al llit, per observar-lo mentre dormia, impertorbable davant dels raigs de sol que s’escolaven per les cortines mal tancades i que l’havien despertat a ille. Malgrat que feia setmanes ja, que dormien tots dos sota el mateix sost"...
Continuar llegint

La Mandy. La Pukwudgie rossa i tímida que havia estat a les seves classes durant anys, intentant passar desapercebuda, treballadora però insegura, sempre a l’ombra d’altres persones de més caràcter. La noia espantadissa que tenies ganes de protegir només veure-la, que havia començat a ensenyar Oratòria als seus dinou anys per poder-se pagar els estudis superiors. La mateixa que s’acostava ara agafada de la mà de la Chepi, amb la mirada tan innocent com sempre, com si no estigués anant a desvetllar el poder d’una vareta centenària amb la intenció de convertir el"...
Continuar llegint