NOTA: Hola que tal, només una cosa abans de començar la lectura: veureu que durant aquest capítol utilitzen una cosa anomenada Platugler. Al final ja us dono més informació, però només saber que és una mena de mòbil màgic que fa que es puguin enviar missatges instantanis. Té com forma de cromo de les granotes. El secret de tot això és que necessito una forma de comunicar-se més ràpida que no pas cartes.

La ca"...
Continuar llegint

NOTA: Han passat mil·lennis i ho sé. Disculpes i excuses ja estan incloses al comentari del final dels capítols. Ara només un incís: el capítol anterior va acabar amb el Tony fent introspecció dues setmanes enrere. Els relats d'aquest capítol en son part. És a dir, és un flashback dues setmanes abans.

Ea, que se vos faci lleu (que tardeu menys en llegir-lo que jo en escriure’l xd). 

D'ha"...
Continuar llegint

Durant la segona setmana, l’eficiència millorava però estava basada en el nostre rendiment, i l’esgotament era com una llosa damunt de les nostres espatlles. El front seguia avançant i semblava que no s’acabaria mai. Estàvem a més de cent quilòmetres d’on havíem començat i el radi de destrucció era el doble.

Cada nit ens assèiem al costat del mapa de la Heather i un dia vam adonar-nos que la situació s’estava estabilitzant. Sens dubte, era gràcies a que altres patrulles estaven fent-se passar per muggles, tamb&eac"...
Continuar llegint

Plantar-me davant de l’Oficina de Falsa Informació després de passar uns quants dies fora va ser tota una experiència. Vull dir, que m’havia acostumat al paisatge obert que visitàvem dia sí i dia també, i de cop i volta tornar entre les parets de la Conselleria va ser asfixiant. Vaig entendre què volia dir l’Adrian quan deia que no suportava pensar que estava sota terra, que érem uns bojos per suportar tenir les oficines allà.

Vaig tenir sort de trobar-me la Lorelei Aiguaclara, que era qui s’encarregava de dirigir l’Oficina. Era sever"...
Continuar llegint

Hi havia estat pensant bastant, en això.

Era aquell neguit que no em deixava tranquil·la. Havia anat encaixant algunes de les peces de què era tot allò que em molestava. Anar amb túniques pels pobles muggles. Em feia sentir forastera. Haver d’aparetre amunt i avall entre el campament central a Southampire i on fos que fóssim llavors per les reunions. O les nostres, que si ens separàvem gaire, ens havíem d’esperar a retrobar-nos per parlar.

També hi havia el tema dels muggles. En realitat, jo també forma"...
Continuar llegint