Aquest comentari és tan llarg (ja sabeu que el límit de paraules no és el meu fort! xD) que he decidit posar-lo aquí en comptes de deixar-lo als comentaris. El poso abans per tal que quan ho llegiu tingueu la història fresca. Però que això no us desviï dels comentaris que volíeu fer des de bon principi. Vull veure les vostres pròpies impressions i interpretacions!

   Per cert, vaig escriure un final alternatiu perquè la primera persona que va llegir la fic em va armar un bon sarau pel final que tenia. Així que us poso el final alternatiu pels que no us vulgue"...
Continuar llegint

Segona part: La nit de Halloween

      ;  Va ser quan vaig presentar el meu nou amic a en Tei, que em vaig adonar de la seva veritable naturalesa.

       Sabia que el tornaria a trobar a les masmorres. Em vaig deixar portar pel meu elf guia pel soterrani i, abans d’arribar al passadís de la sala comuna, el vaig fer aturar i vaig tornar a conjurar la vareta per fer-la allargar. Vaig prendre contacte amb el paviment amb la vara guia, localitzant el dibuix que feien les juntures que aglomeraven"...
Continuar llegint

       I tant de bo no hi hagués anat mai, a les masmorres. Tant de bo no hi hagués passejat mai, per aquells passadissos medievals, ni m’hagués deixat endur pel seu halo de misteri. Tant de bo no m’hagués deixat seduir pels fantasmes. Tant de bo no m’hagués sentit mai atret per les masmorres del castell de Hogwarts... Tant de bo no hi hagués posat mai els peus... Però ho vaig fer.

Gènere: Terror (com pot ser que no aparegui a la llista dels estils?)

   Aquesta fanfiction participa al Repte de Halloween 2018.

&nb"...
Continuar llegint

Portava estona donant voltes com una baldufa per les masmorres del castell i no havia descobert res. Tot estava totalment desert. Fins i tot les mosques devien haver anat a passar la nit a la festa de Halloween. Va decidir asseure’s a descansar en uns esglaons que estaven d’allò més bruts, però la seva gran oïda va captar el soroll de dues respiracions no gaire lluny d’on estava ella. Amb peus de plom, va caminar a poc a poc fins a trobar els propietaris d’aquelles respiracions, tot i que el que es va trobar no s’ho hagués imaginat mai. La Gisele i la seva amiga reien i es deien coses a cau d’orella entre petó i p"...
Continuar llegint