Dedicat a aquesta gran comunitat.

–Doncs bé, un horricreu menys –sospirà l'Hermione
–Cert, la serp era un horricreu –va dir en Harry, animat
–Un moment, ara te n'adones?
–Sí, no hi havia pensat...
Tan bon punt l'última paraula de la frase havia abandonat la seva boca va veure com l'expressió d'en Harry s'entristia. L'Hermione no va entendre per què, però això no va evitar que el seu ànim també decaigués. Necessitaven esperança més que respirar i ella n"...
Continuar llegint

L’Aubrey ha tornat més tard del que esperava. L’he trobada a faltar: no ho negaré. Però just veure la seva expressió fa mitigar qualsevol sentiment negatiu. Fa temps que no la veia tan contenta i, darrerament, són més els dies que torna somrient que trista.

Crec que les visites amb el psicòleg que li va recomanar la seva companya l’estan ajudant —també sospito que les visites a la seva companya hi tenen part—. Va començar a anar-hi després d’aquell cas tan xungo… el va començar amb uns retalls de diari i va acabar amb un doble assassinat. Pa"...
Continuar llegint

L’Aubrey va arribar a l’oficina d’aurors just haver rebut l’avís. Va preferir evitar tots els miralls que es poguessin creuar en el seu camí: tenia un aspecte horrible. Estava acostumada a dormir poc, i no la desfavoria especialment, però no esmorzar ni pentinar-se sí que la feien caure en desgràcia. En fi. Ja li pareixia digne d’admiració que s’hagués posat bé l’uniforme a la primera.

Per primera vegada en mesos, l’oficina d’aurors no era un mar en calma. Era un tsunami. Petit, però un tsunami. Aquell caos de cap manera no podia haver estat propiciat per un infor"...
Continuar llegint

Tornem al cicle viciós que s’ha establert aquestes setmanes: l’Aubrey descobreix alguna cosa. L’Aubrey està contenta. L’Aubrey parla amb el Robards. L’Aubrey està desanimada.

I l’Snowy (és a dir, jo) no sap que fer. Almenys ara l’Aubrey té moments de felicitat, però quan s’evaporen, la recaiguda és encara més dolorosa. Ara està asseguda al sofà, llegint sense excessives ganes l’exemplar de El Periòdic Profètic. Almenys ha deixat anar el pergamí on té apuntats els punts clau del cas. La tassa de te, al seu costat, ja deu haver per"...
Continuar llegint

Tornar a trepitjar aquells passadissos que tan bé havia conegut una desena d’anys enrere era una sensació estranya. Sabia que aquells llocs era els mateixos on havia rigut, plorat, madurat. No era aliena, però, a aquell sentiment: quan havia estat patrullant per Hogwarts, dos anys enrere, ja s’hi havia enfrontat de cara. Ara, agraïa ser coneixedora de les reformes que s’havia fet arran de la batalla —que, malauradament, també coneixia bé—, actuaven com a bloquejadors de la nostàlgia que podria sentir. Si sabés que era exactament els llocs on havia passat set anys de la seva vida rodejada per amics que se n"...
Continuar llegint