Plantar-me davant de l’Oficina de Falsa Informació després de passar uns quants dies fora va ser tota una experiència. Vull dir, que m’havia acostumat al paisatge obert que visitàvem dia sí i dia també, i de cop i volta tornar entre les parets de la Conselleria va ser asfixiant. Vaig entendre què volia dir l’Adrian quan deia que no suportava pensar que estava sota terra, que érem uns bojos per suportar tenir les oficines allà.

Vaig tenir sort de trobar-me la Lorelei Aiguaclara, que era qui s’encarregava de dirigir l’Oficina. Era sever"...
Continuar llegint

Hi havia estat pensant bastant, en això.

Era aquell neguit que no em deixava tranquil·la. Havia anat encaixant algunes de les peces de què era tot allò que em molestava. Anar amb túniques pels pobles muggles. Em feia sentir forastera. Haver d’aparetre amunt i avall entre el campament central a Southampire i on fos que fóssim llavors per les reunions. O les nostres, que si ens separàvem gaire, ens havíem d’esperar a retrobar-nos per parlar.

També hi havia el tema dels muggles. En realitat, jo també forma"...
Continuar llegint

―I, doncs, res de nou? ―vaig preguntar-li finalment, trencant el silenci que s’havia instal·lat entre nosaltres.

Era un silenci còmode, caracteritzat per la manera com ell arrufava les celles en llegir les cartes que el mussol li acabava de portar. Mentre feia un glop de la tassa vaig desitjar que no es mogués gaire, perquè m’agradava com li tocava el sol per darrere. Feia que els seus rinxols es veiessin més rossos del que eren.

―La mare, que ens vol al dinar ―va respondre.

Ah.

DUES SETMANES ABANS

L'Starsickles estava cobert per la mateixa llum de sempre.

Era, objectivament, un espai lluminós: les finestres allargades deixaven entrar la claror del sol —era un misteri d'on sortia: era de saber públic que la conselleria estava ubicada en el subsòl de Londres. Fos com fos, ningú mai no se n'havia queixat—, aquesta queia damunt els sofàs i les taules atapeïdes de tasses"...
Continuar llegint

La casa dels Potter feia honor al cognom de la família. No era un palau, però era molt gran i espaiosa. El Harry no havia volgut quedar-se a la casa de la plaça Grimmuld perquè allà evocava els mals records que en Sírius en tenia i la seva desgraciada mort. Al final s’havien traslladat amb la Ginny a les afores d’Ottery St. Mary i s’havien establert en una gran casa. Molt a prop de la meitat del riu Otter, un petit camí de sorra es desviava i pujava cap uns terrenys irregulars però ferms. Algun que altre arbre envoltava la zona, i plantes diverses creixien lliurament pels"...
Continuar llegint