Class. Copa   
0
0
0
120
· 28/01/24 marta_ginny ha penjat un nou capítol de FF Sisè
· 28/01/24 marta_ginny ha penjat un nou capítol de FF Cinquè
· 28/01/24 marta_ginny ha penjat un nou capítol de FF Quart
· 28/01/24 marta_ginny ha penjat un nou capítol de FF Tercer

Últims comentaris:
· 02/01/22 marta_ginny ha comentat Avui HpCat es fa major d'edat!
· 01/01/22 Andromeda Potter ha comentat Avui HpCat es fa major d'edat!
· 23/05/20 Jomast ha comentat Avui HpCat es fa major d'edat!


Últims missatges als fòrums
· 10/02/24 Joaquim_Link ha escrit a Pandora Hearts
 
Dimecres
21
febrer


Max: 13.81°C
Mín: 10.08°C


S. 08:36
P. 19:33


Gibosa creixent
Web
Antares_Black - 18/05/2020 18:19

Avui, dia 18 de maig de 2020, HPcat... es fa major d'edat! I res no hauria estat possible sense la brillant idea de Jomast i de Jep, fa exactament 18 anys, de fer una pàgina de Harry Potter en català.

Continuar llegint

12 comentaris


Agatha Black - 20/11/2017 12:06

El passat dijous 16 de novembre es va fer públic el títol de la segona entrega de Bèsties fantàstiques i on trobar-les. Es dirà Els crims de Grindelwald i ja en podem veure els protagonistes en aquesta fotografia.

Continuar llegint

9 comentaris


Antares_Black - 17/10/2016 19:33

París acollirà dos grans esdeveniments que els fans de Harry Potter no poden deixar escapar. Poc abans de l'estrena de Bèsties Fantàstiques, la ciutat de la llum escalfa motors amb la Marató de Harry Potter i, més tard, amb un cine-concert de la primera pel·lícula.

Continuar llegint

4 comentaris




fanfics
 

Tjukurpa - Sisè escrit per marta_ginny enviat el 28/01/2024

14 de novembre, 2023

Els billywigs volaven molt de pressa, però hem aconseguit trobar el seu niu. En realitat, no era gaire lluny d’on ens estàvem la Kiara i jo. Només ens trobem a un centenar de metres del camp de Quidditch, en una zona plena d’arbustos punxeguts que ens arriben a l’alçada de la cintura.

―I ara què?

Giro el cap a en Mat, que s’està acotat, com jo, darrere de l’arbust que em queda més a prop. Una mica més enllà hi ha l’Izzy, i al de més lluny s’hi ha refugiat la Kiara. He de fer"...
Continuar llegint

 


 

Tjukurpa - Cinquè escrit per marta_ginny enviat el 28/01/2024

14 de novembre, 2023

És la Kiara.

Torno a tancar la porta ràpidament quan ha entrat. Quan em giro, la trobo passejant i mirant amunt, cap a les meves estrelles. Tinc un calfred.

―He pensat que si ens dividíem dos i dos seria més fàcil.

Faig que sí amb el cap, però no dic res. No sé si li he de donar les gràcies, o si he d’estar enfadat amb els altres perquè m’han deixat sol. I quan no sé què fer, penso que és millor quedar-me callat, i ja està.

―Suposo"...
Continuar llegint

 


 

Tjukurpa - Quart escrit per marta_ginny enviat el 28/01/2024

14 de novembre, 2023

―Bé, doncs ara que ja hi som tots ―resol l’Izzy―, ja podem anar tirant.

Deixo immediatament de mirar-me la mà. És que pensen seguir endavant, després del que m’ha passat? I esperen que els segueixi?

―Jo me’n torno a la meva habitació ―anuncio―. Ja m’explicareu com us ha anat.

L’Izzy es posa davant meu abans que pugui avançar. En Mat em mira des de la seva esquerra, com si volgués afegir-s’hi però no estigués segur que fos el correcte. Sem"...
Continuar llegint

 


 

Tjukurpa - Tercer escrit per marta_ginny enviat el 28/01/2024

13 de novembre, 2023

S’han tornat bojos. Els yara-ma-yha-who, que l’únic que fan normalment és moure’s per aquí i fer les feines de l’escola, han perdut el nord. Perquè si no… Què hi deuen fer, al passadís, corrent com bèsties de caça? És que no dormen, a la nit?

―Però vols fer el favor de córrer?

Algú m’estira pel braç i em trobo seguint-los a tots tres de tornada per on hem vingut. Se senten els crits de fons de les criatures, i no entenc res. Des de quan passa, això? Pe"...
Continuar llegint

 


 

Tjukurpa - Segon escrit per marta_ginny enviat el 28/01/2024

1 de desembre, 2018

Normalment, l’Ori es llevava aviat els dissabtes. Aprofitava que l’escola estava majoritàriament en silenci per recórrer els llargs passadissos de roca vermella i pujava fins a les estances superiors, més properes a la superfície, des d’on podia respirar aire fresc. Un cop allà, es posava còmode, treia apunts, llibres i pergamins i es posava a fer feina, intentant acabar totes les tasques pendents en aquell moment que ningú no el molestava. Quan s’acostava l’hora d’esmorzar, ho desava tot i baixava fins el menjador per ser el primer d’entrar"...
Continuar llegint