Verd i plata. - 5- Un holocaust.
AvatarEscrit per anna_lovegood
Enviat el dia 11/05/2011 a les 16:08:58
Última modificació 11/05/2011 a les 16:12:22
Tots els capítols de Verd i plata.
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


5- Un holocaust.

(Del lat. holocaustum, y este& nbsp;del gr. ὁλόκαυστ&# 959;ς).

1. m. Gran matanza de seres humanos.

2. m. Acto de abnegación total que se lleva a cabo por amor.


—Aaron, t'haig de dir una cosa...— El somriure de l'Aaron encara durava, i ella va desitjar que durés per sempre (i que li rogués perquè es quedés, i no poder dir que no)  

Ell no va contestar, va esperar a que ella parlés, amb el somriure caduca a la cara.

—Me'n vaig.— només va dir ella, perquè no volia fer això.

—A on? Als jardins?— i el puto somriure que se li clavava entre dues costelles.

La Cass va sospirar, i amb l'aire, va treure una part de la seva ànima (i ja començava a quedar-se'n sense).

—No...— va dubtar, amb l'ai al cor.—A França, a Beauxbattons

Crash, les il·lusions per terra, en mil dotze trossets, i la esperança amagada entre dues costelles.

—A França?—va repetir l'Aaron. El somriure havia desaparegut, potser no per sempre. O potser sí.

La Cassandra es va encongir d'espatlles, aguantant-se les llàgrimes, perquè era valenta (i, Cass, no deixis de repetir-t'ho).

—Quan?— va preguntar ell, tement el pitjor.

I el pitjor, es va complir.

—Ara.

I sap perfectament que, quan diu ara, vol dir para'm, no em deixis marxar. Queda't amb mi, i no em deixis sola.

—M'acompanyes?— va preguntar ella— Els meus pares estan fora.

I ell no va dir res, només es va aixecar, va sortir de la Sala Comuna, seguint a la Cassandra, i va agafar el baül que portava la noia.

Van caminar en silenci fins a la porta del vestíbul. Va ser llavors quan l'Aaron es va adonar del que passava: La Cass se n'anava. I si creuaven aquella porta, ell ja no podia fer res més, ho hauria perdut tot.

—Cass... Per què?

Ella es va limitar a quedar-se quieta, mirant al terra.

—Et podries quedar amb mi. No te'n vagis, enfrontat als teus pares, a les teves pors.— La Cass no podia mirar-lo a la cara— No em deixis sol.

—No és tan fàcil, Aaron. Jo no sóc com tu.

Van creuar la porta del vestíbul, un altre cop en silenci, i van sortir a fora (i el cel casi es va desplomar sobre els seus caps).

El carruatge on devien ser els pares de la Cassandra estava a uns deu metres d'ells.

L'Aaron es va parar i va mirar a la Cassandra, desitjant que no fos l'últim cop que ho fes. Es van mirar als ulls, i ell no va poder fer res més que no fos pensar si veuria el seu somriure -el de veritat- algun dia.

I l'Erik li havia fet aprendre vint-i-nou poemes d'amor per conquistar a les noies, però al veure-la així, mirant-lo amb aquells ulls blaus, només va poder sospirar una frase de collita pròpia, que el que no tenia de poètica, ho tenia de tendre.

—El teu somriure segur que és el poema d'amor definitiu.

Ella va mirar-lo, estranyada, amb l'ombra de somriure, de la nova Cass, als ulls.

Ell va somriure, petit, i no va deixar-li temps per reaccionar: Va fer-li un petó. Als llavis, però curt. Ple d'amor però també ple d'adéus (i no més somriures).

Era un petó ple de contradiccions, com ells, com la seva historia (que està clar que va deixar de ser d'amor fa massa temps).

—Estan els meus pares allà, ho saps, oi?— va preguntar ella.

—Va, i que collons importa, ara?— Se li va escapar un somriure. I desprès, va confessar— Et trobaré a faltar.

—Jo també.

La Cassandra es va encongir d'espatlles i va assenyalar amb el cap el carruatge que l'esperava, amb un sospir es va girar, i se'n va anar.

Així va ser com l'Aaron va viure en un instant (i ho va perdre tot en dos).

Va començar a ploure, per amanir el drama en que es convertia, en que convertien, les seves vides.

—Vine a veure'm, almenys algun cop a la teva vida.

—Tornaré quan deixi de ploure.— va fer ella— O sigui, quan els meus pares em deixin.

Sonava a "mai", però l'Aaron va voler pensar que allò no era un adéu, era un "fins després" o un "torna aviat o moriré del fotut amor de merda".

—No plou eternament, Cassandra.— I sonava a poema, a promesa oblidada. A un secret que ja era de domini públic (però no per això havia de deixar de ser xiuxiuejat).

I ella no es va girar, va fer adéu amb la mà, sense mirar a l'Aaron a la cara. Perquè no veiés que estava plorant i que les llàgrimes es confonien amb les eternes gotes de pluja.

Va pujar al carruatge, i aquest va arrencar, aixecant una mica de pols del camí, que va flotar a l'aire el temps que tarda una promesa en fer-se fum.

I ara només queda curar l'hivern del cor d'aquells dos. Cada cop quedava menys perquè arribés la primavera.

Es va quedar amb les mans buides i el somriure esfilagarsat de l'Aaron va aparèixer fet miques i, finalment, la pluja el va esborrar.

*** 

Semblava un fantasma, arrastrant les penes del cor pels passadissos com si fossin cadenes.

I a l'Erik, cada cop que ho veia, se li feia més gran el nus de l'estómac. Que vale, sí, sonava cursi, però, collons, eren amics (però ningun dels dos li diria a l'altre, perquè això són coses que ja se saben, no cal dir-les).

—Aaron, tio, treu el cap del bol de cereals.

—Tinc son, no he pogut dormir, aquesta nit.

Com totes les nits després de que la Cass se n'havia anat.

L'Erik va sospirar, i va obligar als ulls de l'Aaron a mirar als seus.

—A veure, Aaron, per què?

—Per què que?— va fer ell, traient-se una lleganya de l'ull.

—Per què estàs així?—i abans de que pogués contestar va afegir:—Sí, la Cassandra aquesta se n'ha anat, però per què no fas com sempre? Te'n vas amb una altre, i somrius, cony.— I sonava preocupat.

L'Aaron va esbossar un somriure casi imperceptible, i va contestar.

—Perquè, bé, perquè crec que... d'això, estic enamorat. D'ella.— I ho deia, com tal cosa. Que, collons, estava enamorat de la Cassandra, la hufflepuff de cabellera rossa i ulls espantats.

—Que estàs què?!— va exclamar l'Erik, acostumat a les confessions superficials i als "joder, que bona està aquella".— No pot ser, Aaron, jo, tu... no ens enamorem.

L'Aaron es va encongir d'espatlles, com demanant perdó.

—Com, per què, quan i on t'has enamorat d'ella?—va continuar l'Erik, cridant i gesticulant exageradament, com sempre.

—No sé ni com, ni per què, ni quan ni on. Només sé que estic enamorat d'ella. Que quan no hi és tinc son però no puc dormir, que quan no hi és tinc gana però no puc menjar.— es va mossegar el llavi— Només sé que m'he enamorat i que ella no hi és aquí, amb mi. Però també sé que, quan ningú em vegi, em posaré a patejar armadures, perquè la trobo a faltar.

A l'Erik se li va assecar la boca, l'Aaron, quan parlava d'ella, ho feia amb una força que estabornia a qualsevol, com un huracà.

Tothom sap que les confessions a primera hora del matí no senten bé a ningú.

—Ets un volcà, una tempesta elèctrica, un tsunami, tot alhora. Ets un puto holocaust, tio. Capaç de matar milions de persones, capaç de sacrificar-ho tot per amor

Va sonar a Hogwarts la primera riallada sincera de l'Aaron des de que la Cass se n'havia anat.

—Has pensat en fer-te poeta, Erik?— Li va preguntar amb burla. Però a l'Erik no li va importar, perquè almenys s'havia rigut.

I no ho sabia, però els amics estan per això: per fer-te riure quan l'amor de la teva vida se n'ha anat.

—Va, calla, per algun cop que dic alguna cosa maca...

***

Sonava Revolution a la radio del pis del costat, cosa estranya, quan va explotar.

—Me'n vull anar a casa.

La seva mare, pintant-se els llavis de vermell davant del mirall de l'apartament nou, va deixar anar:

—Ja estàs a casa.

Per la finestra es veia el carrer fred de París per on hi passejava un gat negre. Diuen que quan l'amor se'n va sempre queda París. És mentida. Quan l'amor s'ha quedat a Hogwarts i tu estàs aquí, a París, és una putada.

—He dit me'n vull anar a casa—va rodar els ulls. I va a començar a sonar a llibertat, a nova Cassandra.—  o sigui: me'n vull anar a Hogwarts.

Era com un volcà en erupció, o pitjor. A la ràdio continuava sonant Revolution.

Van fer d'allò una cosa pitjor que l'infern, perquè allí on fossin hi hauria més flames segur

***

La primera carta que va rebre d'ella des de Paris encara continua guardada a Hogwarts, enganxada sota el primer calaix de la tauleta de nit d'una de les habitacions d'Slytherin de quart. No va pensar en emportar-se-la mai, simplement es va quedar allí. Però el que estava clar es que mai oblidaria el que posava.

"Jo sóc França, tu Anglaterra. Això, un conflicte internacional"

Quan la va llegir, va somriure. La Cass s'havia anat, arrencant el seu cor i emportant-se uns trossos. Ara, al pit de l'Aaron sobrava espai, bé, en realitat sobrava espai en tot el seu món des de que ella ja no hi era per omplir-lo.

I els dies passaven, i l'Aaron havia començat a somriure (sobretot quan rebia les seves cartes). Es dedicava a escriure les seves inicials on podia: des de els seus deures de pocions fins en el peu d'una armadura, passant per tota taula de Hogwarts que trobava.

I quan pensava en ella, li tremolava la mà sota l' AC escrit en una taula qualsevol, gravat a foc als seus pensaments.

Als dos mesos de que se n'anés la Cass, l'Erik ja estava fins als collons -es pot dir més alt, però no més clar-  de tindre un amic que semblava estar en estat vegetatiu.

Havia intentat fer-lo reaccionar amb la frase maca i tot això, i no va funcionar. Ara tocava sortir a relluir tota la merda dramàtica.

Va trobar l'Aaron assegut al seu llit, fent els deures de Futurologia i amb la última carta que havia rebut de la Cass al seu costat.

—Aaron...— Ell va aixecar el cap i se'l va mirar, esperant que continués parlant.— Fa dies que t'observo i cada cop em sembla més que, en lloc de un millor amic (sí, no m'interrompis, he dit millor amic) tinc una puta ameba. Joder, Aaron, tens quinze anys, fes el puto favor de viure i disfrutar. Que sí, ella no hi és i tota aquesta merda sentimental. Doncs fes que torni, com si fos tan difícil... Ets jove, ho tens tot a les teves mans: pots arribar a viure per sempre o morir ara, pots fer-ho tot o resignar-te  a quedar-te així, per sempre.

L'Aaron va aixecar una cella. Se li va escapar el somriure per sota el nas. Va aixecar la segona cella.

—Que?

L'Erik va respirar fons, intentant calmar-se. Va pensar que no podia tenir un amic més idiota.

—Desperta't, collons. Tu estàs aquí, en estat vegetatiu, mentre ella està a Beauxbattons, i possiblement un francès està intentant lligar amb ella. No sé, fes alguna cosa!

L'Aaron no va dir res, es va aixecar i va mirar la carta que restava immòbil sota el llit, mentre pensava.

L'Erik, sense ni pensar-ho, seguint l'instint, es va acostar i li va donar un cop de puny: directe a  la mandíbula, amb tota la força que va poder. Li va fer mal fins i tot a ell.

El noi va reaccionar de cop, es va acostar a l'Erik i li va donar un cop al pit.

—Però que cony fas?

—Fer-te reaccionar, covard de merda. Tant dir que l'estimes i encara estàs aquí, assegut i fent l'imbecil mirant una carta. L'estimes, no? Doncs mou cel i terra perquè torni, fes alguna cosa.

—Que vols que faci, capullo? Agafar l'escombra, anar-me'n a França, segrestar a la Cass i tornar en una nit?— S'havia acostat perillosament a l'Erik.

L'altre Slytherin també es va acostar més a ell, l'Aaron continuava sent més alt que ell, però l'Erik podia ser amenaçador quan volia.

—Per exemple.— va somriure, cínic, com sempre, com mai.

L'Aaron va bufar, però es va apartar de l'Erik i es va asseure al llit un altre cop. Es va quedar pensant en el que havia dit l'Erik. Era impossible, joder. Va apretar tant fort els punys que els artells se li van posar blancs.

—És impossible.

—Només és impossible si creus que ho és.

L'Slytherin va deixar anar un "tsk" i es va estirar al llit, creuant els braços sota el seu cap. Va mirar el sostre blanc, no el va mirar als ulls.

—La Cassandra— i la va anomenar pel seu nom, ni Cass ni Cassie. Cassandra— és prou llesta i prou valenta per saber el que ha de fer, no cal que ho faci jo per ella. Ho farà, només dóna-li temps.

L'Erik es va asseure al terra, al costat del llit de l'Aaron. Els hi va créixer el somriure als dos.

—M'has fet mal,que ho sàpigues.—L'Aaron es va tocar la mandíbula, amb cara d'adolorit i donant un petit cop al braç del seu amic.

—T'ho mereixies, per inútil.— Van somriure, altre cop.— Va, aquesta nit t'invito al Cap de Senglar. Anem a ofegar les penes en alcohol.

—Només si tornes a repetir allò d'abans: "Sí, no m'interrompis, he dit millor amic."

L'Aaron va somriure de costat, a la seva manera, per primer cop des de que s'havia anat la Cass. L'Erik li va llançar un coixí a la cara amb tota la força que va poder.

I els dos, tant l'Aaron com l'Erik, ho donaven tot per les causes perdudes, perquè sabien que, després de perdudes, només quedava recuperar-les

(I, no ho sabien, però ells dos, com la Cass, també eren unes fotudes causes perdudes).


I aquests són les meves tres causes perdudes preferides. Les causes perdudes per les que val la pena lluitar.

Apa, sento haver tardat tant, en serio u.u. I... això és tot, ens veiem al pròxim capítol ( aquest capítol no m'acaba d'agradar com ha quedat, però no sé que és el que falla u.u)


Llegit 893 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarClara_Weasley 133 comentaris11/05/2011 a les 16:19:50
#22540Encara no he escrit cap fanfiction

Em casaré amb l'Erik. Què vols, que vagi fins a França, segresti a la Cass i torni?
-Per exemple. xDD
Aaron = ameba, però l'estimo igualment, també xDD

Ets un puto holocaust! (ὁλόκαυστο ) Lo dit: Em casaré amb l'Erik.  

Aish.

Ah i, Aaron, tio, treu el cap del bol de cereals xDD




AvatarMarta Potter Weasley 272 comentaris11/05/2011 a les 18:17:16
#22541Tinc 3 fanfictions i un total de 23 capítols

com que no t'acaba d'agradar???!! és genial, potser el millor de tots!! I per cert, sóc una puta pava, m'han saltat les llàgrimes quan s'han fet el petó. Tio! que se n'ha anat!! Pobret meu... amb lo guai que és l'Aaron. I l'Erik! Que macos que són! - sí, he dit millor amic- Un capítol molt molt emotiu! Anna, genial, en serio. I no triguis tant el proper capítol que ara no ens pots deixar així! (ja sé que de rapidesa no sóc la millor per parlar xDD)

Bueno anna, que t'han sortit unes frases més poètiques..! que macoo!

.Marta




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1035 comentaris11/05/2011 a les 20:56:31
#22542Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

oioioioooooi! Adoro l'Erik. És el millor i la resta són tonteries (vaale, segueixo preferint el Seth, però és que és taaan genial! :P) Lo de la puta ameba gran, molt gran. I una de les millors frases: No plou eternament, Cassandra. Seense paraules!

Vaig amb el maldito projecte de Recerca... m'has animat el dia!

continua AVIAT (¬¬)




AvatarBelitBlack 37 comentaris11/05/2011 a les 22:15:51
#22543Tinc 1 fanfictions i un total de 9 capítols

De veritat, sé que no pot no ploure eternament, però tan de bó ho fes, perquè així mai s'acabaria el fic (perquè no seràs capaç de deixar-los així, separats, no? no!? Diga'm que no!)
M'han encantat les frases poètiques i coincideixo amb la marta i la clara sobre la puta ameba... massa bó!
No m'ha agradat gaire que en aquest capítol se t'han colat bastantes castellanades (tot i que jo no puc criticar gaire, justament... ^^')
I l'Erik... l'Erik... que maco... jo vull un noi així! :$
I la Cass segueix sense agradar-me gaire. Però què hi farem.
Continua aviat, siusplau (si, d'això tampoc pu dir gaire... però bueno... u.u)!

P.D: Marta, jo també he de fer el coi de projecte de recerca... Em pensava que erem els únics pringats que el feiem. Ara no sé si m'ha de consolar, o fer pena per vosaltres. Molta sort, i que et sigui curt! ^^




JoanaPotter 185 comentaris12/05/2011 a les 18:40:27
#22544Encara no he escrit cap fanfiction

OEEEEEE! Per fi algu penja... vaig a llegirme el capitol...
-----
Com pot ser q jo nomes tinga 4 coments i la anna_lovegood, ja en te...4 ( amb el meu 5)??? Reclamo mes justicia!!




JoanaPotter 185 comentaris12/05/2011 a les 18:48:00
#22545Encara no he escrit cap fanfiction

M'a encantat! I LA CASS ha de tornar o et MATO!!!




Avatarnathalilupin 181 comentaris13/05/2011 a les 20:45:37
#22547Tinc 3 fanfictions i un total de 27 capítols

Hola!! Uoooo que guai el capítol, de veritat m'agrada molt, m'ha fet pena quan la Cass ha marxat, però segur que l'Aaron farà alguna cosa per aconseguir que torni. continua aviat nathalilupin




Avatarivi_potter 512 comentaris14/05/2011 a les 00:37:57
#22548Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

HOLA! A tu no t'acaba d'agradar i en canvi a mi m'ha encantat... ai que ver com són les coses! De veritat que m'ha agradat molt, l'Erik m'ha encantat i el moment de despedir-se se m'ha fet molt trist... Segueix aviat maca! :)




AvatarLuna Weasley 95 comentaris20/05/2011 a les 09:15:22
#22549Tinc 2 fanfictions i un total de 13 capítols

Eiiis! M'ha encantat! Diooos, m'encanta l'Erik. M'he rigut molt amb lo de "puta ameba", l'has clavat (com sempre... xDD)

Un petó, continua aviat!




Avataranna_lovegood 206 comentaris23/05/2011 a les 22:37:03
#22556Tinc 3 fanfictions i un total de 26 capítols

Clara, wiii Aaron=ameba ^^. Holocaust... A que mola el seu segon significat?!

Martaaa! hahahaha no pooot ser que se t'hagin saltat les llàgrimes xdd Nooo, Marta! hahah. I, apa, tu continua escarabats ¬¬

marta_ginny, aix es que el Seth... és com el primer novio (?) no l'oblidis xdd Apa, moltissima sort amb el PR, i que et sigui poc!

BelitBlack,tranquil·la que continuo amb ViP xdd I, per fiperfiperfi, algú s'ha atrevit amb una crítica, oh sí! LO de les castallanades jujuju ja les tinc en modo default, però intentaré millorar! jum!
Aix, moltes gràcies per llegir

JoanaPotter, hahaha gràcies per llegir! I sobre lo dels comentaris: Ja sé que rebre un comentari fa molta il·lusió i tot això, però no has de dedicar-te a contar comentaris, sinó a anar millorant poc a poc i que els hi agradi als lectors. I, sobretot, que t'agradi a tu!

nathalilupin, gràacies! Bé, potser no és l'Aaon, potser és la Cass qui torna huhuhu

ivi, hahaha l'Erik, m'ha agradat escriure sobre ell, és divertit.

Allie! puta ameba xdd ja és casi mític muahaha!

Moltíiiisimes gràcies a tots per llegir i per comentar!