Verd i plata. - 4 - Un full rebregat.
AvatarEscrit per anna_lovegood
Enviat el dia 08/04/2011 a les 22:10:01
Última modificació 08/04/2011 a les 22:11:45
Tots els capítols de Verd i plata.
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


4 - Un full rebregat.

Aquella classe de Pocions plena de fums i olors, que els havia vist créixer s'estremia, perquè havia començat un nou capítol en la historia de la Cassandra i l'Aaron.

Les seves mans van xocar sota la taula. Es van mirar sorpresos, la Cassandra, contra to pronòstic, va acariciar la mà de l'Aaron, no la reconeixia, era estranya, casi aspre. Es comportaven com complets estranys. Es miraven, i la Cassandra no reconeixia aquells ulls foscos -penetrants, llunyans- que la miraven. I l'Aaron ja no veia a la Cassandra en aquells ulls blaus, com el cel quan no hi ha núvols. No es veien (i fins i tot, van deixar de mirar-se).

—Em passes aquell llibre?

—Clar.—I fins i tot la veu de l'Aaron li va semblar més ronca, com si fes temps que no parlava.

La Cassandra es va enfrontar els ulls de l'Aaron com algú que s'enfronta al mar quan hi ha tempesta. El seus ulls, dos miralls d'aigua trencats en mil bocins. No li va poder aguantar la mirada, perquè li demanaven que no el deixés sol, i ella no el podia treure del forat on s'havia ficat si no volia acabar arrastrada per ell.

Després de que la Cassandra li baixés la mirada, l'Aaron va deixar anar un sospir. Havia tardat quatre anys en descobrir com era ser un Slytherin i sentir-se sol, petit, insignificant, una molèstia. Un puto nen de verd abandonat a la seva sort.

Perquè des de ja feia massa temps, la vida màgica es respirava grana i daurada. Els nens ja no volien anar a Slytherin. El verd ja no tenia cabuda en aquell món.

I els que necessitaven del verd -esperança- per sobreviure l'havien de buscar a altres llocs, com el seu propi cor, i tancar-se en una cuirassa que el que no tenia d'esperançadora ho tenia de verda, de Slytherin.

I del que la Cass tenia por era de que l'Aaron ja no tornés a sortir a respirar-la a ella, al seu aire groc i negre.

***

Va entrar a la Sala Comuna de Hufflpeuff tal i com ho feia en Seth a la seva època de mentir a un mateix perquè, collons Seth, no estàs enamorat, amb aquella arrogància i aquella mirada de superioritat, que et deixava clar que si existies era perquè ell et deixava.

I mastegant les paraules va demanar per el Robert noséquè de quart de Hufflepuff, i ningú va poder recriminar-li res, perquè la foscor, la tempesta, de la seva ment casi feia por.

—Ets el Robert?— Va preguntar-li al noi que havien cridat uns nens de primer o segon.

—Sí...— va fer una ganyota estranya. L'Aaron sentia totes les mirades clavades a la seva esquena. Va somriure, no li molestaven pas.

I abans de que el Rob tingués temps de preguntar:—Jo l'Aaron Wentworth, encantat i això...— aquell deix de passotisme que amagava quan l'importava.

—Ah, d'acord. I volies...?

—No et molesta que ho digui aquí al mig? Suposo que és un secret...— el xiuxiueig que va fer l'Aaron, imitant a una serp, només per fotre, es va posar per la orella del Robert i li va provocar un calfred.

Perquè ell era una serpota, d'acord, però ell era un puto teixó, llavors.

El Robert va aixecar una cella i va dubtar, aquell tal Aaron, que ara se'l mirava com si fos la seva pròxima presa de caça, semblava que podia afer el que fos per el que volia.

—I si millor sortim?

l'Aaron va reprimir un somriure de satisfacció. Van sortir de la Sala Comuna amb les mirades a l'esquena, el Hufflepuff davant i l'Slytherin darrere, arrastrant els peus.

—I bé?—Els seu peu, que picava contra el terra, delatava el seu nerviosisme.

—Estàs sortint amb la Cassandra?— i la pregunta, feta a boca de canó, fins i tot li va fer mal a ell.

El noi Hufflepuff es va posar ràpidament en alerta. Entre balbuceigs "J-jo no, o sigui sí, però..."

—Explica't— va demanar, més aviat ordenar, l'Aaron, fent petar la llengua.

El Robert va posar la mateixa cara que la Cassandra quan estava a punt de vomitar tot l'assumpte dels seus pares. Per alguna estranya raó tenia ganes d'explicar-li tot, de no mentir-li ni a l'Aaron ni a la Cassie.

A l'Aaron se li van obrir els ulls, i, de cop, va sentir compassió.

—No, para.—va arribar a dir, abans de que el Rob pogués dir res. No volia més entranyes congelades i, joder, fer més mal, compartir la seva foscor amb una altre persona.

—No puc sortir amb la Cassie.—L'Aaron va sentir el desig de tapar-se les orelles i cridar per no sentir res, per no haver de fer-se càrrec de més confessions. En Rob va continuar vomitant confessions.— Perquè sóc gay. La Cassie fa de tapadora.

Merda. Ja està, ja ho havia dit. Ara l'Aaron havia de carregar amb més pes sobre les espatlles. (Sí, un egoista, ho sap. Però ja en te prou amb els monstres que el visiten cada nit, torturant-lo)

Quan es va adonar de que hauria de dir alguna cosa, va murmurar:—I a mi què?— amb aquell posat de que no li importava res, quan en realitat li importava tot.

El Robert primer va posar una cara que desprenia incredulitat, després, poc a poc, es va transformant en un somriure. I va acabar en riallades, perquè, joder Wentworth, com pots ser tan Slytherin?

L'Aaron es va encongir d'espatlles i desvià la mirada. Havia començat a sentir com si no estigués tan malament portar tan pes a sobre l'esquena. I li va fer por.

—Wentworth, no li facis mal a la Cassandra.

L'Aaron no va dir res.

—Porta molt temps curar un cor trencat, i més si te l'han partit per la meitat.— Va continuar el Robert, recolzant-se a la paret.

—Jo no he fet res, o sigui...— s'intentà excusar l'Slytherin.

—No, el cor li han trencat els seus pares. Tu has aconseguit el que ningú, fer un forat a la seva cuirassa.

I després d'això, les tenebres es van dissipar una mica i el seu cor no semblava tan fosc. (Un noi, una noia i dues cuirasses a les seves espatlles).

***

Al dia següent l'Aaron va aixecar-se del llit d'un salt, aquell dia havia pogut dormir. Va despertar l'Erik amb una energia poc habitual en ell. Semblava content i tot.

Quan va arribar al menjador amb l'Erik, que encara badallava mentre li preguntava que tal amb la noia de l'altre dia, va xocar amb algú.

—Me cago en la...! Ves amb més de compte, collons— va ser llavors quan va veure aquells ulls blaus que brillaven en aigua, com si estigués a punt de plorar. —Cass?

La noia va continuar corrents en direcció fixa, amb un full de paper rebregat a la mà, potser una carta. No es va girar a mirar a l'única persona que li deia Cass, a l'Aaron.

L'Aaron va córrer darrere d'ella, que ja havia girat per la cantonada.

—Aaron, on vas?!— La veu de l'Erik es perdia pels passadissos de Hogwarts, petita i insignificant.

Perquè Hogwarts era un món de valents, això estava clar. Corries darrere del que volies, i algunes vegades fins i tot l'atrapaves. Les altres, s'escapava (i tornaves a començar, sempre.).

—Cass!— No va haver-hi resposta, l'Aaron tampoc n'esperava.—Cass!?

Va buscar-la pels passadissos amb l'estómac buit i el nom d'ella a la gola. Tenia la sensació que si la perdia ara, la perdia per sempre.

Es va parar a recuperar aire a un passadís pel que passaven alguns estudiants corrent perquè arribaven tard a classe. Va agafar aire, sentia que la Cassandra estava allí, però no la veia (ella no volia que la veiés).

—Joder...— va murmurar. I li costava respirar perquè havia estat corrents (o potser perquè ella li treia l'alè)

Va donar mitja volta, preparat per anar-se'n de tornada a classe quan va recordar perquè estava allí, Hogwarts era un món de valents. Ell era una serpota, potser de valentia no en tenia fins a la medul·la, però d'orgull fins al fons i més.

—Cassandra— I mai li havia dit així, sempre li deia Cass, va semblar que s'estremia l'aire amb les paraules.— No plou eternament.

(I segurament no l'estava escoltant, però ho deia més per recordar-s'ho a ell que per ella).

I també volia dir-li que l'estimava, però tenia orgull, com les serps, no valentia.

*** 

I el temps passava, i la Cassandra no apareixia per la classe de Pocions, tot i que era la última del dia i pel que li havia dit el Robert no havia anat a cap classe.

L'Aaron va mirar impacient a la porta per desena vegada en cinc minuts. Desitjava que s'obrís i de repent aparegués la Cassandra, demanant disculpes a la professora, fluixet, sense fer soroll i amb el cabell tapant-li la cara. Com sempre.

No va passar, tot i les expectatives de l'Aaron. La Cassandra no va anar a classe de Pocions, i això marcava el principi del final.

La mà de l'Aaron es va tancar amb força a la ploma fins a trencar-la. Que fas, Cass?

*** 

S'havia passat tot el dia en aquell racó del castell, que ara ni ella recordava on era ni com tornar a la seva Sala Comuna. Però no li importava, en aquell moment volia estar sola.

Va rellegir la carta per onzè cop, desitjava de tot cor que no posés el mateix que abans cada cop que la llegia, i la rellegia.

Al acabar, va arrugar-la entre les seves mans. No necessitava tenir per escrit a quin dia, quina hora, quin minut, se n'anava de Hogwarts. malauradament s'havia quedat gravat a foc al seu cervell.

Un sospir es va escapar de la seva boca. Aquella tarda diria adéu a Hogwarts, al Rob. A l'Aaron. Què, d'acord, era un capullo, però era l'Aaron, al cap i a la fi.

No sabia que fer; li deia? No li deia? Si no li deia potser s'enfadava, però bé, en teoria no el tornaria a veure en molt temps, així que...

Però tampoc volia marxar sense veure'l per últim cop.

Va trepitjar el "Cassandra, aquesta tarda et passarem a recollir a les set per anar-nos, ja hem parlat amb la directora" amb la ràbia creixent al seu interior, potser per l'inexistent "T'estime'm" o l'oblidat  "un petó"  o potser perquè odiava la idea d'anar-se'n de Hogwarts perquè als seus pares els hi havia agafat el capritx d'anar-se'n a França.

El paper va quedar abandonat en aquell racó abandonat de Hogwarts, la Cassie esperava no tornar-lo a veure mai més. Va aixecar-se d'un salt i es va dirigir cap a la Sala Comuna d'Slytherin...

Després de molt buscar, preguntar a altres alumnes i desesperar-se la va trobar,a les masmorres, amagada darrere una paret.

Va dubtar davant la porta de la Sala (en part perquè no sabia si seria bona idea entrar i en part perquè no sabia la contrasenya).

Quan va arribar un Slytheirn més gran i li va deixar la porta oberta, la resposta va aparèixer davant seu: O ara o mai. I, Hogwarts està ple de valents que afronten les seves pors pas a pas, respiració a respiració, batec a batec.

Quan va entrar tots els Slytherin se la van quedar mirant, ella va avançar cap a l'Aaron, amb les cames tremolant-li. Ell, que estava assegut en un d'aquells sofàs verds, se la va mirar, sorprès.

—Cass...—va fer, amb un somriure naixent-li als llavis.

Ella ja començava a enyorar el seu somriure, i encara no s'havia anat.

—Aaron, t'haig de dir una cosa...— El somriure de l'Aaron encara durava, i ella va desitjar que durés per sempre (i que li rogués perquè es quedés, i no poder dir que no)

Hogwarts és pels valents, dels que no tenen valentia i la treuen d'on no hi ha, per fer somnis, que abans volaven com cendres al vent, i que ara amenaça'n en fer-se realitat. Hogwarts està fet per ells, perquè es barallin, s'estimin. Necessiten Hogwarts perquè, encara que no es facin realitat els seus somnis, aprenguin a lluitar per ells.


Apa, sento el retràs, però aquí teniu el 4rt capítol de ViP (ueee!). Una mica deforme, l'he tingut que acabar a corre-cuita per no haver de fer-vos esperar dues setmanes més ^^

Apa, bon cap de setmana! (A mi m'espera la Bella Roma! xdd)


Llegit 895 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarClara_Weasley 133 comentaris08/04/2011 a les 22:11:49
#22482Encara no he escrit cap fanfiction

Jo em casaré amb l'Erik. I l'Aaron serà el meu amant. I no se'n pot anar, hum!




AvatarBelitBlack 37 comentaris09/04/2011 a les 00:06:27
#22483Tinc 1 fanfictions i un total de 9 capítols

M'encanta! No sé què més dir, ja et dic a cada capítol que el fic és genial, i que m'encanta com escrius :D

Que et vagi bé per Itàlia!

Belit




JoanaPotter 185 comentaris09/04/2011 a les 11:30:04
#22484Encara no he escrit cap fanfiction

mencantaaaa i q et vagi b x italia




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1035 comentaris09/04/2011 a les 14:31:12
#22487Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Ooooooi! No pot ser que marxi! :( Un capítol genial! Quan has posat allò de que era "El principi del final" de seguida he pensat "Evidentment, no. És el final del principi" (m'encanta fer servir les úniques frases que valen la pena de la meva fic xD) En fi, que vagi genial per Itàlia, t'inspiris molt i ens portis un capítol nou dilluns!^^ (deixa'm somiar, no? xd) Vagi bé!




JoanaPotter 185 comentaris09/04/2011 a les 15:54:58
#22488Encara no he escrit cap fanfiction

''Perquè sóc gay. La Cassie fa de tapadora.'' k fort!!




Avatarharry_james_potter 119 comentaris09/04/2011 a les 19:39:22
#22489Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

L'Aaron hauria de "segrestar" la Cass (és a dir, retenir-la a la força a la Sala Comuna d'Slytherin).




Avatarivi_potter 512 comentaris10/04/2011 a les 21:21:06
#22490Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

HOLAA! M'ha agradat molt però no pot ser que la Cass s'en vagi! Tinc ganes de continuar llegint, que vagi bé! Petons!




AvatarLuna Weasley 95 comentaris13/04/2011 a les 17:09:36
#22491Tinc 2 fanfictions i un total de 13 capítols

"

Hogwarts és pels valents, dels que no tenen valentia i la treuen d'on no hi ha, per fer somnis, que abans volaven com cendres al vent, i que ara amenaça'n en fer-se realitat. Hogwarts està fet per ells, perquè es barallin, s'estimin. Necessiten Hogwarts perquè, encara que no es facin realitat els seus somnis, aprenguin a lluitar per ells."

M'ha en-can-tat. Flipant. Molt Filpant.

I si la Cass marxa... Ja em quedo jo amb l'Aaron... 8)

Un petó, continua aviat!




AvatarMarta Potter Weasley 272 comentaris15/04/2011 a les 00:39:37
#22494Tinc 3 fanfictions i un total de 23 capítols

aaix, anna, que boniiiic! ho sento pel retràs jo també, ja saps que estava a rma amb tu lol bueno que joder... cada cop escrius millor i m'emociono més! que guai (:

.Marta




Avatarnathalilupin 181 comentaris16/04/2011 a les 16:46:30
#22499Tinc 3 fanfictions i un total de 27 capítols


Hola!!!!

Uoooo que bo el capítol, m'ha agradat molt, però quina pena que al final la Cass hagi de marxar, però segur que passa alguna cosa i es queda xDxD.

Continua aviat

nathalilupin




Avataranna_lovegood 206 comentaris18/04/2011 a les 16:41:11
#22501Tinc 3 fanfictions i un total de 26 capítols

Clara, ho sé, ho sé. Son molt monos, i tots meus!

Belit, gràaaacies ^^ I per Itàlia m'ha anat molt bé, grazie ^^

Joana Potter, ui triple comentari hahaha (ara te'n borro dos). Moltes gracies! I sips, el Robert és gay i és amooooor!

marta_ginny, oix, doncs sí, marxa TT haha, moltes gràcies per llegir sempre i pel comentari!

harry_james_potter, naaa, l'Aaron és un cobarde, no s'atreviria. S'adonarà de tot el que hauria pogut fer quan ja sigui massa tard, i llavors es torturarà a ell mateix, pobrisset.

ivi, gràacies! Intentaré continuar aviat, a veure si ho aconsegueixo ^^

Allie, gràcies per llegir! Ni la Cass ni l'Aaron renunciaran tan facilment, hum, sacaran uñas (?). Mercés pel comentari!

Marta, wiiiii moltissimes gràcies. Espero penjar aviat el seguent ^^

nathalilupin, gràcies per llegir i comentar! I, bé, potser la Cass es queda, potser no. Però passar, passarà alguna cosa, això segur xdd.

Apa, ens veiem al pròxim capítol! Moltíssimes gràcies a tots per comentar! ^^