Una història diferent - Vist i no vist
AvatarEscrit per Lia2
Enviat el dia 19/01/2006 a les 16:20
Última modificació 19/01/2006 a les 16:20
Tots els capítols de Una història diferent
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Vist i no vist

La Núria estava a la seva habitació. Feia dos dies que no en sortia. De fet, no es podia ni dir que allò fos una habitació, ja que era una espècie de golfes, on s'acumulaven escombres, fregones i tota mena de productes de neteja.

 

Feia ja deu anys des d'aquella nit. Ara vivia amb els seus oncles al número quatre del carrer Tarragona en una petita urbanització als afores de la ciutat. L'únic que sabia de la seva antiga vida era que els seus pares havien mort en un accident de cotxe i que ells l'havien acollida. A part d'això, res més. Tampoc ho preguntava.

 

Cada cop que intentava pregunta'ls-hi la seva tieta canviava de tema i quan la Núria intentava tornar a entrar en la qüestió l'enviaven a la seva habitació tot dient-l'hi "no facis preguntes". Aquella era una norma clau per poder viure tranquil·lament amb aquella família, ja que, encara que no sabia per què, (potser per l'estranya cicatriu en forma de llamp que tenia en bell mig del front)  la consideraven una cosa d'un altre mon, que destorbava la pau i l'harmonia (segons la tieta Montserrat) d'aquell lloc.

 

Però feia dos dies havia passat una cosa sorprenent que li havia fet arribar a pensar que potser si que no era normal.

 

Havien anat d'excursió al zoo amb una amiga de la Maria, la seva cosina, i quan s'havien parat davant dels rèptils, una serp li havia parlat. Potser sonava estrany, però ella estava segura d'haver-la sentit.

 

Quan la serp li havia parlat pensava haver-se tornat boja, però el més sorprenent havia arribat després, quan el vidre que separava la grassa de la seva cosina de la serp s'havia volatilitzat i la Maria havia caigut de cap al terrari. Però la cosa no s'acabava aquí, ja que quan s'havia aconseguit aixecar, el vidre tornava a estar al seu lloc com si allò mai hagués succeït. Per descomptat, tots li havien donat la culpa en ella, fins hi tot l'amiga de la Maria havia convençut als seus pares que tot havia set una malifeta de la Núria. Per tant, ningú havia dubtat de la seva culpabilitat i l'havien castigat tres dies sencers.

 

Fins i tot a l'escola era marginada per les seves companyes. La Maria era la més popular de tota la classe, i ningú volia anar amb "aquella tal Núria" enemiga de la Maria.

 

A diferència de la seva cosina, que fàcilment li posaven dos o tres anys més, la Núria era baixa i prima per la seva edat, molt blanca i amb uns cabells negres despentinats que casi sempre li cobrien els seus ulls verds, a més de la cicatriu.

 

Quan per fi es va acabar el càstig, les vacances d'estiu ja havien començat. Per ella, aquesta era la pitjor època de l'any ja que significava passar molt temps a casa, i encara que a l'escola es sentís incòmode, era molt millor que allò. El primer dia de vacances li va costar molt llevar-se, ja amb el pensament de que li esperaven tres mesos horribles, tot i que no recordava gaires moments bons en la seva vida. Per ser sincers, cap.

 

- Núria, vinga aixeca't gandula! -cridava la tieta Montserrat des de la cuina.

 

- Si si, ja va ...

 

- Ah, i de pas, passa a recollir el correu, que me n'he oblidat!- va afegir el tiet Joan, aprofitant-se de la situació.

La Núria, no sabia ni perquè es molestava a dir-li que se n'havia oblidat, ja que sempre l'anava a recollir ella. Tampoc li feia il·lusió, ja que feia temps que havia perdut l'esperança de trobar-se una carta adreçada a ella, i tampoc coneixia ningú perquè li escrivís.

 

Però aquell dia hi era.

 

Amagada darrere d'un parell de postals.

 

Senyoreta N. Boix

Les golfes

C/ Tarragona núm.4

Santa Maria del mar

Barcelona

 

 

....................................................................... ...............................................

 

 

Mersi a tots pels comentaris! Magrada molt que us agradi el meu fic, ja que és el primer que faig i soc una persona que es mira i es remira les coses abans de posar-les.....(sorry soc una maniatica jeje) Aquest capitol us el dedico ;D

 

Ah, per cert, neus_snitch te fet cas i he posat el capi el dia del meu aniversari ;) , però de pastis, regals i espelmes de momen...... no gaires que diguem, perquè em sembla que e agafat la grip i estic a 38 i algu de febre......

 

Per tant espero suggerències, comentaris, propostes, noms per posar als personatges i crítiques!

 

Ah, i sorry pel retard i x si hi ha alguna falta, que avui stic una mica espessa!


Llegit 1156 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)