Homo homini lupus - 5: Tabula rasa
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 09/09/2016 a les 22:19:51
Última modificació 09/09/2016 a les 22:19:51
Tots els capítols de Homo homini lupus
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol ||


5: Tabula rasa

La primera en despertar-se el matí següent, donant gràcies a Merlí que fos dissabte, va ser la Dorcas, que una mica més i va caure del llit del mareig.

—Per les mitges de Plató! —va exclamar, emportant-se una mà al front, que li feia unes fiblades—. Què ens vam beure, anit, el Llac Ness?

—Mmmpf... —va sentir remugar la Marlene al llit de costat.

—Però si encara duc la túnica d’ahir... —va seguir la Dorcas, mirant d’arribar a una finestra per obrir les cortines i veure alguna cosa de l’habitació—. Eh, Marlene, tu recordes arribar al castell...?

La Marlene es va treure el cobrellit de la cara en el precís instant en què la Dorcas apartava les cortines, i el raig de llum del migdia els va il·luminar la cara a totes dues, que van emetre crits agonitzats i es van tapar de seguida, l’una amb els llençols, i l’altra amb les cortines.

—Què dimonis...? —va fer la Dorcas.

—Ensh va mosshegar un vampir, o què? —va seguir la Marlene.

—Estàs vestida, tu també?

—Això eshpero, perquè o duc texansh poshats o nesheshito una hidratant urgentment...

 

*   *   *

 

—Així que ningú no recorda res més enllà de sortir del Cap de Senglar —va resumir l’Emmeline, servint suc de carbassa.

—Jo segurament me’n recordaria —va dir l’Amelia, amb cara de pocs amics—. Si algú no m’hagués estat bolcant alcohol al batut de bescuit.

—No sabia que estiguessis emborratxant en Caradoc, també, per això —va comentar el Benjy amb els ulls vermells.

—Sincerament —va respondre l’Emmeline—, crec que va arribar un moment que no sabia què estava volcant ni on...

—Aspirina? —va suggerir en Caradoc, traient-se un paquet de la butxaca, mentre es feia un massatge a la templa.

—Aspirina? —va repetir l’Amelia—. Què és això?

—Ara trafiques? —va demanar en Benjy, veient les pastilles blanques, amb un gest més de sorpresa que de reprovació.

—És un medicament, home! —va fer en Caradoc, i aleshores va alçar la mirada quan va veure que s’acostaven les dues últimes integrants del grup—. Mira, les que faltaven! Dorcas, Marlene, boniques ulleres de sol! Per casualitat no recordareu què va passar ahir després de Ca l’Alfred, oi?

—La Marlene té una teoria que inclou vampirs —va respondre la Dorcas, deixant-se caure a al banc al costat de l’Emmeline.

—Uhhhh, Caradoc, això shón ashpirinesh? —va preguntar la Marlene, agafant-ne un grapat.

—Te les penses esmorzar? —va preguntar en Bengy.

—Parla més fluix, shiushplau —li va demanar ella, prement-se el cap amb les mans.

—Qui li ha donat la volta al Gran Saló? —va demanar la Dorcas, mirant al seu voltant amb esforç.

—Som a la taula de Hufflepuff —va explicar-li en Benjy.

—Eh?

—Que el Gran Saló no ha donat la volta 180 graus màgicament, sinó que estàs asseguda a la taula de Hufflepuff en comptes de la de Gryffindor.

—Ahhh... —va fer la Dorcas, espessa—. Això explica que l’Emmeline sigui aquí.

—Jo sóc de Ravenclaw —va fer l’Emmeline.

—Això ens intentes fer creure sempre —va fer la Dorcas, com si ho dubtés.

Tots se la van quedar mirant, mentre la noia es balancejava endavant i endarrere.

—Encara estàs beguda oi? —va resoldre l’Amelia.

—Això espero —va respondre la Dorcas, assentint vigorosament—, perquè si aquesta és la meva nova vida, no val la pena viure-la.

—Val, nois, nois —els va demanar l’Amelia—. Ja sé que ahir a la nit devíem passar-nos-ho la mar de bé, però després de tota aquesta disbauxa vull fer un crit pel seny i demanar-vos que, per la nostra salut mental, avui sigui un dia tranquil, serè i silenciós.

—Em shembla bé —va assentir la Marlene—. Tranquil, sherè i shilen...

BUM BUM BUM BUM BUM!

Un seguit de traques van anar petant escandalosament per tot el Gran Saló, deixant anar espurnes vermelles i daurades que saltaven fins el sostre invisible i que s’anaven ajuntant formant unes lletres simpàticament grans dels mateixos colors de Gryffindor: FELICITATS SIRIUS BLACK.

Quatre figures de nens de segon es van posar a cridar i a aplaudir a la taula de Gryffindor, i ben aviat, tota la resta del Gran Saló se’ls va unir, inclosos alguns dels professors, que havien quedat impressionats pel castell de focs encantat.

—Així que avui —va fer en Benjy, un cop recuperats de l’ensurt eixordador—dieu que serà un dia tranquil, serè i què més?

L’Amelia va deixar caure el cap sobre la taula, abatuda, mentre l’Emmeline va recolzar la barbeta al palmell de la mà, observant els quatre alumnes de segon.

—Perquè tinc la sensació —va dir, lentament— que sempre que planegem alguna cosa, algun d’aquests quatre nens ens ho fot enlaire?

 

 

*   *   *   FI   *  *   *


Llegit 491 vegades


< Anterior capítol ||

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarAgatha Black Moderador/a 1179 comentaris09/09/2016 a les 22:43:17
#26905Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Buf! Doncs ja està, mini-FF acabada!

Vaig primer a les coses del capítol i després faig alguna descripció general:

Bé, com haureu notat, l'encanteri obliterador del Dumbledore ha funcionat la mar de bé! Tots han oblidat el que  va passar des que van sortir de la taverna i ho han atribuït al fet que anaven ben beguts (que fet i fet, seria ben plausible). Evidentment, en Caradoc no va beure, però en teoria tampoc no estava bebent l'Amelia i va sortir caminant de costat i explicant acudits dolents a ple pulmó, així que ja no s'estranyen de res...

No sí si tots ho sabeu, però fa poc la Rowling va dir per Tuiter que l'aniversari del Sirius era el 3 de novembre. I la Marta va decidir que l'aniversari de la Marlene fos el 2 de novembre. Així que aquest endemà simplement tenia sentit. De vegades tinc la sensació que l'univers conspira a favor meu i em fa regals com aquest. XD

El títol del capítol "Tabula rasa" (taula en blanc, o full en blanc), s'utilitza en filosofia per explicar que els humans arribem al món amb la ment en blanc, sense memòries ni coneixements anteriors. Una ment esborrada, sense records. Per això es titula així el capítol.

 

 

Bé, i ara anem a comentari en general:

Primer em va semblar molt bona idea fer una fanfiction de la ff caradoc de la marta_ginny perquè vaig pensar que fer alguna aventura dels sis amics a Hogwarts seria adequat per a mi. Però una vegada m'hi he posat he vist que no és gaire bona idea utilitzar tants personatges principals (perquè 6 són MOLTS personatges principals) per a una història curta, perquè un no pot acabar de desenvolupar-los bé. De fet em pregunto si heu pogut seguir bé la història amb tants personatges que no són els habituals del cànon i que pràcticament han estat inventats del tot per la marta i per mi. 

He de dir, però, que m'han sorprès gratament els personatges de l'Emmeline i la Marlene, que penso que són els que m'han quedat millor, i francament no m'ho esperava.

Crec que vaig comentar en els primers capíols que al principi havia concebut aquesta FF de manera diferent, perquè em pensava que els sis personatges tenien pràcticament la mateixa edat que els Rondadors, però després m'havia adonat que la marta no ho havia fet així. De manera que us vull explicar com hagués estat la història que tenia en ment:

Tal i com estava concebut, els sis alumnes farien sisè i els rondadors setè. Passaria el mateix en els primers dos capítols, però en el tercer capítol, els sis amics no haurien descobert només en Remus sinó que també haurien enxampat el James, el Sirius i el Ben convertint-se. (El tercer capítol no es diria "Deus ex-machina", sinó "In fraganti" XD). I al quart capítol, no seria el Dumbledore qui esborrés la memòria als sis amics, sinó els mateixos Rondadors, que saben que si algú expliqués que són animàgics il·legals els farien fora de Hogwarts i els enviarien a Azkaban (El quart capítol no es diria "Do ut des" sinó "Corpus delicti). El cinquè capítol seria si fa o no fa igual.

I res, espero que us hagi agradat la meva FF i que hagueu estat capaços de seguir-la sense gaire confusions. Espero que el detall dels llatinismes com a títols us hagi semblat divertit i encertat! Trobo que fa molt per Harry Potter, el llatí, gairebé semblen noms d'encanteris ^^

I això és tot! Li dedico la FF a la marta_ginny, que m'ha estat ajudant a resoldre dubtes i espero que en doni la seva aprovació! Tot i que al final no ha entrat en concurs m'ha agradat molt escriure-la! 

Petons!

Apa. Agatha dixit!

 

 




AvatarAntares_Black 338 comentaris12/09/2016 a les 19:43:17
#26910Tinc 8 fanfictions i un total de 36 capítols

P { margin-bottom: 0.21cm; }A:link {Se Sens dubte, el capítol més divertit de tots!!! El més curt, però el més divertit!!

El primer diu la Dorcas al matí m'encanta: «Per les mitges de Plató! Què ens vam beure, anit, el Llac Ness?» hahaha i també es bo quan els molesta el sol tant que diu: «Ensh va mosshegar un vampir, o què?»

«Però si encara duc la túnica d’ahir...», doncs espero que sí, Dorcas. No m'imagino pas ni la McGonagall ni en Dumbledore traient-vos la túnica i posant-vos el pijama... No, ben mirat, ja va bé que t'hagis llevat amb la túnica d'ahir, no trobes? XD

Ai, amb l'aspirina! L'Amèlia preguntat què és i en Benjy demanant si hi trafica. I la Dorcas està ben perduda, eh! No sap ni a quina taula és! I quan l'Amèlia li pregunta si encara està beguda... «Això espero —va respondre la Dorcas, assentint vigorosament—, perquè si aquesta és la meva nova vida, no val la pena viure-la.» hahaha!

Vaja, quen en Dumbledore si ha sortit rodona, la taula rasa! Un bon final!

Ah! IMPORTANTÍSSIM! Quan he vist que deies el dia exacte de l'aniversari d'en Sírius tan alegrement (quan jo em penava que era desconegut), he pensat: «i quan?! Quan ho ha dit això la Rowling!!?». Oh! És veritat! Va dir que era el 3 de novembre! No només m'ajuda en una cosa que tenia penjada, sinó que em soluciona la vida! Tot encaixa! Muahahaa! xD Mercès per aclarir al comentari que és cànon! Quan ho ha piular!?

Els patards per la festa d'en Sírius! M'ha agradat molt el detall que fos el seu aniversari! ^^

Ja sé que has mirat que el dia 2 de novembre de 1972 fos lluna plena (que sí que era ben rodona, no sé si en el ple, però rodona). Però ho he mirat i cau en dijous. És a dir que l'endemà era divendres... No?

«volcar» no existeix. I bolcar és tombar la copa (o portar bolquers...), però el que tu deus voler amb l'alcohol dir és abocar. → «Si algú no m’hagués estat abocant alcohol al batut de bescuit»

Antares




AvatarAntares_Black 338 comentaris12/09/2016 a les 19:56:15
#26911Tinc 8 fanfictions i un total de 36 capítols

I ara el comentari global!

Ha esta molt curiós llegir sobre els sis amics. Penso en la fic de la Marta i la teva. Com es nota la diferència d'estils entre nosaltres!!

I que diferents que són els sis amics dels Magatotis! Amb l'Amèlia no es pot fer res, i amb la Marlene es corre perill a cada pas que fa! Si us plau, un terme mitjà!

Estaves preocupada per haver posar sis personatges principals en un relat curt. Bé, sí, es pot veure com a molts personatges, però trobo que com que es tracta d'un grup (no són persones soles, vull dir que van juntes, es coneixen) es pot manejar bé. Tant des del punt de vista del lector, com ―suposo que també― de l'autor. Potser no pots aprofundir gaire en digressions comentant-ne cadascun. Tanmateix, hi ha elements que han jugat a favor teu. Per començar, els diàlegs són un dels teus forts. Tu no necessites llargs paràgrafs de narrador per explicar com és o què pensa algú, sinó que amb una intervenció pots solucionar i fer entendre moltes coses. I, veus, això és una cosa que em costa molt a mi, per exemple, i per més que llegeixi Dickens, em costa, em costa... Un altre factor que hi ajuda és que ja coneixíem els protagonistes de Caradoc i ens has facilitat una descripció ràpida (però precisa i il·lustrativa) de cadascú. I, finalment, com he dit, tractant-se d'un grup d'amics que ja es coneixen entre ells hi ha moltes coses que et pots estalviar, perquè els uns els altres ja se saben les coses i nosaltres ens n'adonem per tot el que acabo de dir.

No, crec que això dels personatges no ha fet pas coixejar la fic.

M'ha agradat saber com havies pensat la fic en un principi. I m'he quedat amb ganes de veure aquest in fragati. Vull veure animàgics, vull veure transformacions! Ja es podrien espavilar els Magatotis a esborrar-los la memòria!

He de dir que els títols m'han encantat! Ja saps que els llatinismes m'agraden molt! A més, trobo que has sabut donar un bon sentit a cada capítol amb el nom adequat. Quan encara no havia començat a llegir-la, em preguntava si és que avui tindríem lliçó de Hobbes. Ostres, ja me podia pensar que aniria d'homes llop! I, a més, també té sentit: quan parlem d'homes llop, no podem evitar parlar dels horrors que la humanitat és capaç de cultivar. És l'home cara la societat. L'home cara la resta d'homes. Temem allò que no coneixem, fins i tot si en el fons es tracta d'una persona. El que passa és que si no coneixem la naturalesa de l'altre el temem, encara que després resulti que és igual a nosaltres.

L'home neix lliure, és la societat que el corromp i l'encadena. El problema és que ja no hi ha retorn possible a l'estat natural... I ara podria entrar en un debat apassionant en apologia de Rousseau...

Ostres, dic que l'home era més lliure sol que en societat, i després diré que l'home és (o esdevé) un ésser social i que és únicament a través dels altres que pot arribar a un mateix. Mmm... Com em contradic, eh?

Vaja, que això dels llatinismes m'ha agradat molt. El Carpe diem, per l'aniversari de la Marlene; Extra muros, perquè passa fora del castell; Deus ex machina, que en Dumbledore sempre és el el lloc més oportú en el moment més indicat (a favor seu, és clar, com sempre); Do ut des, com a intercanvi de secrets; i Tabula rasa perquè els ha esborrat la memòria (sort que no ens toca parlar d'empirisme... xD). Genial!

Es nota que t'has mirat ben bé la fic de la Marta. És clar que ho has hagut de fer, però que es nota. Amb tant de llatí, em pensava que faries alguna cosa solemne i que m'hauria de tornar a llegir Caradoc per entendre-ho! Però no! Ja recordava les coses i ens ho has posat ben fàcil!! Sí, has dut les coses al teu terreny i has parlat d'un dia dels sis amics quan estudiaven a Hogwarts. I, efectivament, amb el paper inestimable dels Magatotis. I el protagonisme fantàstic que li has trobat a la ratota traïdora ha estat el d«el llop es trobava a l’aire en ple salt, a punt de caure a sobre del més grassonet dels tres nen». Així m'agrada! A patir! Muhahaa!

M'ha agradat molt quan criden: «No li feu mal! No li feu mal! És company nostre! Només és un alumne de segon! És el nostre amic!». Ha estat emotiu :'(

Potser sí que et criticaria que molts dels errors que t'he posat al llarg dels capítols, ja els has repetit d'altres vegades... Els cabells, el què me'n dius, de o el si no és que... Però he de reconèixer que ja no se t'escapen tantes coses. No sé si ara repasses més el que escrius o és que tens en Titivil domesticat. Totes dues coses bones, o sia que bé!

Ja que som en llatinismes: Si vales bene est! ;)

Em penso que això és tot! M'ha agradat molt, la fic! A veure si et surten més lectors!

Antares




AvatarAgatha Black Moderador/a 1179 comentaris19/09/2016 a les 12:34:08
#26923Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

És el capítol que t'ha semblat més divertit? Potser sí, pels comentaris de la Dorcas... no li he donat gaire protagonisme als capítols anteriors, així que n'hi he donat a l'epíleg.

Evidentment, la McGonagall les va deixar al llit vestides però és una cosa que sobta quan un es desperta, perquè normalment un ja té la inèrcia de desvestir-se quan es fica el llit! 

Per cert, la veritat és que fos el 1972 o 1977, no he mirat pas que fos lluna plena o no! Ja és casualitat, que ho fos! Ni m'ho havia parat a pensar! Tampoc no m'he mirat quin dia de la setmana era, la veritat. Si et sóc sincera, no ho faig mai, a cap a les FF, m'ho faig venir bé perquè sigui el dia de la setmana que a mi em va bé. Sí que em miro els números dels dies per aquestes coses dels aniversaris, però això és tot. Si no, és massa difícil fer-ho quadrar tot per tenir bons arguments... encara rai que era lluna plena de veritat!

I parlant d'aniversaris, l'aniversari del Sirius ja se'l podria haver callat, la Rowling. Perquè fa molt que jo l'hi tinc posat i em farà anar malament una cosa de la meva FF. Li respectaré el dia número 3, però per mi serà del desembre i punt. Abans només havia dit que el Sirius era dels grans del curts (entre setembre i desembre) axí que jo ja li vaig adjudicar aniversari, i així es queda a la FF dels magatotis! XD

I pel que fa al comentari general, m'alegro molt que t'hagi agradat i que s'hagi pogut seguir bé malgrat la quantitat de personatges. També m'agrada mot això que dius queamb els diàlegs ja es defineixen els personatges ells sols. La veritat és que els diàlegs són els meu fort, i trobo que són els motors de les meves històries.

També m'ha agradat molt que et semblessin bé els títols, perquè és una cosa amb la qual m'hi miro molt; per a mi els títols de les obres i fins i tot dels capítols tenen tanta importància com la història en si! Ja has vist que no, no anava de filosofia, i no pretenia entrar en cap discurs filosòfic. Igualment, si hagués de triar, crec que sóc més del parer que l'home per naturalesa és bo, i que la societat el corromp. Buscar la posició social, l'admiració dels altres, la maldat que causa l'enveja, la venjança, en resum, tot el que ens provoca viure en societat, tot això són "temptacions" que ens trobem pel camí, però penso que l'home sol, per molt llop i molt d'instint de supervivència que pugui tenir, no tindria pas maldat, perquè no la necessitaria per a res, no li reportaria cap benefici...

Em sap greu que hi hagi faltes que repeteixo tant... N'hi ha que m'han quedat, com ara les construccions amb el "deure", que ara m'hi fixo molt (tot i que oralment encara se m'escapa), però això dels cabells es veu que no m'entra! XD

 

Moltes gràcies pels comentaris tan detallats! Fins aviat!




AvatarCass Ross 271 comentaris22/09/2016 a les 20:32:34
#26933Tinc 8 fanfictions i un total de 13 capítols

Aquest últim capítol, més que un capítol en si, sembla un epíleg molt bonic. M’ha agradat molt veure la reacció de tothom, perquè torna l’humor del primer capítol. Els diàlegs entre ells són molt bons. Quines teories que es munten! Almenys, veiem que la poció del Dumbledore funciona, perquè si no, no sé com haguessin reaccionat... Potser ho haguessin associat a l’alcohol, i com que al final tots van veure, no hi hauria cap testimoni real.

Quina casualitat que anés a parar just abans de l’aniversari del Sírius (mai m’havia plantejat posar-li una data, però ja veig que la Rowling ho ha fet), tota la moguda de la nit de lluna plena. La frase del final, “—Perquè tinc la sensació —va dir, lentament— que sempre que planegem alguna cosa, algun d’aquests quatre nens ens ho fot enlaire?” (per què aniria separat, ja que és una pregunta), em sembla molt divertida... Sobretot perquè els Rondadors ja els van fotre la nit anterior enlaire, encara  que estic segur que no se’n recorden.

En general, m’agradaria dir-te que trobo els títols dels capítols molt encertats! Tots i cadascun d’ells està molt ben trobat i resumeix molt bé el capítol, bona feina! Fins i tot els alternatius, que haguessis fet si la història hagués anat malament queden bé. Com dius, es nota que valores molt el títol de cada capítol i història perquè sempre són molt interessants i originals ^^

Ha sigut una fanfiction molt bonica i agradable de llegir. Un plaer.

Fins aviat,

Cass.

PS. No t’he marcat errors, encara que no els has corregit els que et va dir l’Antares, perquè ell ja te’ls va comentar i no n’he vist cap més.




AvatarUnapersona 186 comentaris28/09/2016 a les 18:13:19
#26945Tinc 6 fanfictions i un total de 39 capítols

La fanfiction m'ha agradat molt (no he comentat el capítol anterior perquè tenia ganes de continuar). És curta però mot ben escrita, tot lliga molt bé i tots els detalls estan molt ben trobat. D'aquest capítol em quedo amb la frase «Això eshpero, perquè o duc texansh poshats o nesheshito una hidratant urgentment». Però la resta també m'ha agradat molt, trobo que se't dóna molt bé fer diàlegs amb humor.

Una cosa que a mi em costa molt i aquí està molt ben feta és que els diàlegs, tot i ser entre més de dues persones, no queden forçats. No sé que em passa, però sempre em bloquejo si he de fer que més de tres persones tinguin una conversa. Suposo que és qüestió de pràctica :)




AvatarAgatha Black Moderador/a 1179 comentaris05/10/2016 a les 13:34:33
#26958Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Cass Ross: Sí que tens raó, que aquest capítol està fora de l'aventura original i sembla més aviat un epíleg, perquè en realitat ja s'ha solventat tot al capítol anterior. Serveix per fer-lo acabar més rodó, per això, i tornar a tenir l'ambient divertit de Hogwarts. 

Sí que és molta casualitat que caigués el dia abans de l'aniversari del Sirius. És exactament el dia en què la marta va ambientar el primer capítol de Caradoc, el 2 de novembre. De vegades me'n faig creus que les coses surtin tan rodones!

Veig que els títols van ser bona idea, doncs! M'encanta que us hagin agradat tant, i m'agrada molt que ho valoreu positivament, perquè és una cosa que em curro molt! XD Moltes gràcies pels comentaris extensos, estic molta contenta que t'hagi agradat! ^^

 

 

Unapersona: M'alegro molt que t'hagi agradat! Ja vaig pensar que t'agradaria, perquè a tu et van molt les històries divertides i amb molta acció, oi? A mi també! Sí, m'agrada molt fer diàlegs i em surten amb molta facilitat. Les descripcions, en canvi, em costen més... Sí, suposo que és qüestió de pràctica, però també d'imaginar-te ser allà. Quan hagis d'escriure els diàlegs, simplement descriu el que t'imaginis que passa al teu voltant, com si tu també fossis allà sentitn la conversa. Normalment el que faig és escriure els diàlegs un darrere l'altre però mirant sempre d'especificar qui diu què (amb els guins intercalats amb la frase. M'agrada posar-los intercalats i no pas al final de tot perquè així les respostes venen seguides. T'ho mostro:

---- Així es tallen una mica els diàlegs----

- Hola, com estàs? - va preguntar la maria.

- Bé, tot i que estic molt cansat - va respondre el Joan amb un somriure.

 

-----En canvi, així queda tot més lligat------

- Hola!  - va saludar la maria-. Com estàs?

- Bé - va respondre el Joan amb un somriure-, tot i que estic molt cansat.

 

-> Això miro de tenir-ho molt en compte. I si les respostes són curtes, molts cops no especifico qui ho diu, perquè així no es perd el ritme de la conversa (especialment en les discussions, on no voldríem que es calmessin els crits per ficar narració enmig!).

Bé, no sé si això et serveix per millorar; a mi em va molt bé! ^^

Moltes gràcies per llegir i comentar la FF, m'ha encantat que t'agradés tant! Que bé, tot són comentaris positius! :D