Escrit per Agatha BlackEnviat el dia 14/07/2014 a les 16:02:02
Última modificació 14/07/2014 a les 16:02:02
Tots els capítols de La Crònica dels Tres Germans
< Anterior capítol || Pròxim capítol >
L’Alice va arribar dos minuts tard al despatx de la professora McGonagall. Ja tenia la cara neta, per això, no semblava que hagués plorat. No li havia donat temps d’assecar-se els cabells, així que se’ls havia pentinat cap enrere amb una diadema.
Estava una mica nerviosa. El James li havia dit que l’Agatha McGonagall no diria res del que havia passat, però qui sabia el que podia fer la mala pècora?No entenia com era que tots els seus amics li tenien aquella adoració. I ella els tractava a tots amb unes confiances que no li semblaven gens adequades. Els parlava de tu i els anomenava sempre pel nom de pila. Li agradava dir-se Alice, però que la pengessin si una xavala que duia una revista de xafarderies no li no s’havia de dirigir a ella com a “senyoreta Longbottom”.
—Ah, senyoreta Longbottom —va dir la directora, quan va entrar—. Just a temps.
En realitat arribava tard, però si la directora que estava bé, qui era ella per negar-l’hi? La directora li tenia més confiança i li deia pel cognom. I li parlava de vostè. I era la directora de Hogwarts, recoi!
L’Alice es va mirar la McGonagall, per mirar d’esbrinar si podia veure-li a la cara alguna ombra que pogués delatar algun comentari que li hagués fet la seva neboda. No semblava haver-hi res.
—Com van les classes? —li va demanar la directora.
—Em... bé —va mentir l’Alice.
—Segui, senyoreta Longbottom. Com està?
L’Alice va for un sospir.
—Ja he vist la revista. Una mica tèrbol, el tema. Imagino que no hi ha gaire de veritat, en el que hi diu sobre vostè, oi?
—Evidentment que no! —va exclamar l’Alice.
—Ho suposava —va assentir la McGonagall—. No li mentiré, segurament això portarà cua, però si em permet que li doni un consell, actuï com si tot això estigués per sobre seu. O fins i tot faci bromes sobre el tema, però no deixi que els seus companys vegin que l’afecta o no pararan. Les burles deixen de ser divertides si no tenen l’efecte desitjat en les víctimes.
L’Alice va assentir tot i que no va dir res. Sabia que era el que havia de fer, però era complicat.
—Bé, doncs deixem-ho córrer, i anem amb la classe, d’acord? —va dir la directora—. Ja m’he mirat les correccions que va fer als treballs de prova que em va entregar la setmana passada, estan prou bé, però hi he afegit uns comentaris, ja se’ls llegirà.
Li va allargar uns pergamins a l’Alice, que va posar a la seva motxilla i després es va aixecar i va fer un senyal a l’Alice perquè la seguís.
—Durant els dies següents m’agradaria que treballéssim una mica temes de psicologia i d’acció. Com sabarà no tot és qüestió d’ensenyar, sinó que el professors també hem d’educar. Normalment d’això se n’haurien d’encarregar els pares, però...
—Això és un internat —va entendre l’Alice.
—Exactament, els alumnes no estan en contacte amb els pares durant deu mesos a l’any —va explicar la McGonagall—. Així que hi ha molts temes que recauen en la competència dels professors. M’agradaria començar a parlar de com actuar a les classes quan es tenen... alumnes difícils. De vegades s’han de posar en pràctica algunes tàctiques per no perdre el respecte dels alumnes.
Vaja, va pensar l’Alice, que adequat. Justament aquell dia que li havia plantat cara a l’Agatha McGonagall...
—Voldria començar ficant-nos directament en algunes memòries de situacions a classes del passat. Alguns dels protagonistes els reconeixerà... Vull que observi com es comporten els alumnes i les reaccions dels professors en cada cas. Després en parlarem. Ha fet servir mai un pensiu? —l’Alice va fer que no amb el cap, mentre la professora McGonagall agafava tres ampolletes plenes d’un líquid platejat i les avocava a una barrina preciosa que tenia a un costat de la sala—. És molt fàcil de fer servir. Miri, acostis, i fiqui el cap a la barrina. Ens veiem en uns segons.
L’Alice, que no sabia de què anava tot allò, però tampoc no volia semblar una inculta o una poruga davant de la directora, va tancar els ulls i va agafar aire, i va enfonsar la cara a la superfície platejada. Es va quedar així fins que va sentir una veu al seu costat.
—Ja pot obrir els ulls —va dir la McGonagall amb un somriure—. No pateixi, que ningú no ens pot veure ni sentir.
Estaven totes dues de peu a l’aula de Defensa Contra les Forces del Mal. Però estava decorada de manera molt diferent de com la tenia l’Agatha. L’estança era més aviat llòbrega perquè les cortines estaven tirades, i l’única llum de la sala venia de les espelmes que flotaven pel sostre. Les parets estaven decorades amb quadres ben desagradables de gent ferida i retorçant-se de dolor.
La classe era plena d’alumnes de Gryffindor i Slytherin de feia anys, aparellats de dos en dos, i el professor era un home tot vestit de negre, amb el cabell negre molt i molt brut que es mirava els alumnes amb desaprovació. L’Alice el va reconèixer d’un dels quadres dels directors de la paret des despatx: Severus Snape. El James l’odiava, i els Rondadors encara més. Era evident que estaven practicant encanteris no verbals, perquè a tot arreu es veien alumnes amb la cara com un tomàquet de la concentració. El que més li va cridar l’atenció, però, era el que tenia a seva dreta.
—Papa! —va exclamar, mirant-se el jove Neville, concentrant-se en embruixar silenciosament a una jove Hermione sense gaire èxit—. Quina cosa més rara! És seu, el record?
—Sí, dos dels records són seus, i un és meu —va respondre la McGonagall—. Però no vull que es fixi en ell, sinó en el senyor Potter.
L’Alice es va girar per torbar-se cara a cara amb el Harry Potter i el Ron Weasley de joves. El Harry semblava estar esperant un malefici que no arribava mai, tot i que no pas perquè el Ron no hi posés ganes: tenia la cara inflada i tan vermella com el seu cabell.
—Fan sisè i acaben de començar amb els no-verbals, oi?
La directora va assentir i totes dues se’ls van quedar mirant. Al cap de no gaire, l’Snape se’ls va acostar.
—Fa pena Weasley —va dir—. Permeti’m, que n’hi ensenyaré...
I en una fracció de segon el professor va apuntar el Harry amb la vareta, que va cridar “Protego!” i l’encís va ser tan fort que va projectar l’Snape cap enrere i va picar contra una taula.
—Caram! —va exclamar l’Alice—. Li ha donat fort...
—Un no venç Lord Voldemort si no se li donen bé quatre cosetes... —va somriure la directora.
Però l’Snape no somreia pas. No li havia fet gens de gràcia.
—Recorda quan els he dit que practicaríem sortilegis no verbals, Potter?
—Sí —va respondre el Harry amb fredor.
—Sí senyor.
—No cal que em digui “senyor”, professor.
L’Alice va veure com el Neville i l’Hermione contenien la respiració, però alguns, com ella, es van aguantar el riure.
—Està castigat. Dissabte al vespre l’espero al meu despatx —va dir l’Snape—. No tolero burles de ningú, Potter, ni tan sols de “l’Elegit”...
I va seguir fent la ronda a la classe, que de cop i volta va semblar que es difuminava fins a desaparèixer.
—Següent record... —va dir la McGonagall—. Ah, aquest és meu. Aquí no hi reconeixerà ningú a part de mi...
Però allò no era del tot cert. L’Alice va poder reconèixer perfectament a quatre persones: en el racó més allunyat de l’aula de Transfiguració, que no havia canviat gaire, s’hi asseien ni més ni menys que el Remus Llopin, el Sirius Black i el James Potter avi. Hi havia un altre noi amb ells, baixet, que va suposar que devia ser el Pettigrew. Una mica més endavant, hi havia la Lily, asseguda al costat d’una noia rossa que semblava una model, que a l’Alice li varesultar familiar.
Una McGonagall molt més jove estava passant llista.
—Pettigrew.
—Sí.
—Potter.
—Aquí.
—Quint.
—Sí.
—Rosier.
—Aquí
—Snape?
Silenci.
—Snape? —va repetir la McGonagall—. Severus Snape.
L’Alice va sentir el sorollet que fa la gent quan s’aguanta el riure. El sorollet venia dels pupitres de darrere, on hi havia els Rondadors. Ve veure que la McGonagall, tant la jove com la gran, també miraven cap allà, amb idèntica cara de desaprovació.
—Algú ha vist el senyor Snape?
Un alumne d’Slytherin va alçar la mà.
—Era aquí fa un moment, professora... Miri, encara té les seves coses al pupitre.
La McGonagall s’hi va acostar. L’Alice també. A sobre la taula, al costat d’un llibre de Pocions i un de Transfiguració hi havia un escarabat piloter negre de la mida d’una nou que corria frenèticament per la taula. Els Rondadors s’estaven petant de riure, al costat.
La McGonagall va fer un sospir i un moviment de vareta, i en un moment, a sobre la taula hi va aparèixer un jove Snape, amb el mateix nas aguilenc i el cabells igual de bruts que quan era gran. Es va mirar amb odi als Rondadors, va baixar de la taula i va anar directe cap al Sirius amb la vareta alçada, però aquest va ser més ràpid, i en tres segons el Sirius havia desarmat l’Snape i l’havia deixat penjant en l’aire pel turmell.
—Black! —va cridar la McGonagall.
—Defensa pròpia, professora —va dir el Sirius amb un somriure trapella—. M’anava a agredir, tots ho hem vist.
—Tu m’has transfigurat, idiota! —va bramar l’Snape des del sostre.
—Què va! —va fer el Sirius.
L’Alice va veure que el James reia, que la Lily feia un sospir exasperat des de més endavant i que la noia del seu costat posava els ulls en blanc. De veritat que aquella cara li sonava molt...
—Ja n’hi ha prou! —va exclamar la McGonagall per posar punt i final a la discussió, i fent baixar l’Snape del sostre—. Ho deixarem aquí, si és que no volen quedar tots dos castigats. I els aviso que serà a passar la tarda del dissabte tots dos junts.
—Prefereixo passar la tarda amb les acromàntules —va murmurar-li el Sirius al James, i la classe es va tornar a quedar en silenci.
—Obrin el llibre per la pàgina 42 —va dir la McGonagall tornant al seu lloc, i va agafar un papers de la taula—. Senyoreta Waterstone, siusplau, reparteixi aquests pergamins...
Va donar-los a la noia rossa del costat de la Lily, i alshores la llumeta es va encendre al cap de l’Alice. La Blake Waterstone! Havien estat buscant informació sobre ella feia uns anys... Havien llegit sobre ella all diari d’Azkaban del Sirius, i sabien que era una noia que anava al seu curs, però no n’havien esbrinat gaire cosa. L’Alice va intentar observar-la quan es va adonar que la sala es desmaterialitzava de nou.
I en un moment tornaven a ser a l'aula de defensa Contra les Forces del Mal, però era evident que el professor que l'havia decorat era un altre. Hi havia moltes coses de tonalitat rosa, com les cortines, o el mateix professor, o més aviat professora, que duia una rebeca rosa horrible. Tenia cara de gripau.
—Aquesta és l'Umbridge, oi? —va preguntar l'Alice, veient que el seu pare, de jove, tornava a ser a la vora d'ella.
—Ah, n'ha sentit a parlar —va remugar la McGonagall amb cara de fàstic—. Un encant de dona…
—Endrecin les varetes —va dir la professora amb una veu infaltil que l'Alice va pensar que no li quedava gens bé amb aquella cara—. Com que l'altre dia vam acabar el primer capítol, ara vodria que obrissin el llibre per la pàgina dinou i comencessin a legir el segon capítol. En silenci, siusplau.
Però hi havia una alumna amb la mà alçada, i l'Alice, com l'Umbridge, va veure que era l'Hermione.
—Què vol aram senyoreta Granger?
—Ja l'he llegit, el segon capítol —va dir l'Hermione.
—Doncs comenci el tercer —va respondre l'Umbridge.
—També l'he llegit, m'he llegit tot el llibre.
La professora va arrufar les celles, però es va recobrar amb un somriure, i l'Alice sabia que allò volia dir que sabia com fer caller l'Hermione.
—Si és així, segur que em sabrà dir què diu Slinkhard dels contramaleficis al capítol cinquè —va preguntar-li, malèficament.
L'Alice, que s'ho havia vist venir, anava a dir un "típic", però es va quedar sense paraules quan l'Hermione va respondre, sense dubtar:
—Diu que els contramaleficis són anomnats així impropiament; diu que "contramalefici" no és més que un nom que la gent dóna als maleficis per no fer tan mal efecte.
—Zasca! —va exclamar l'Alice amb els ulls com plats, i va veure que la McGonagall esbossava un somriure satisfet—. Es memoritzava els llibres?
—Tot sovint —va assentir la McGonagall.
—Però jo no hi estic d'acord —va seguir l'Hermione, com si memoritzant les paraules de d'Slinkard no hagués fet prou, sinó demostrant que a més, havia reflexionat sobre el tema i n'havia extret conclusions pròpies per formar-se una opinió.
—No? —va fer l'Umbridge, agafada per sorpresa.
—No, pel que veig al senyor Slinkhard no li agraden gens els maleficis. ; jo en canvi penso que poden ser molt útils quan es fan servir com a arma defensiva.
—Ah si? —va fer l'Umbridge—. Això, pensa? Doncs ha de saber qu en aquesta classe el que compta no és el que pensa vostè, sinó el que pensa el senyor Slinkhard.
—Però…
—No hi ha però que valgui —va tallar-la l'Umbridge amb suficiència—. Senyoreta Granger em veig obligada a treure cinc punts a Gryffindor.
L'Alice va riure amb sorna. Només faltava allò!
—Per què, si es pot saber? —va esclatar el Harry Potter amb ràbia.
—Per haver trencat el ritme de la classe amb interrupcions injustificades —va respondre l'Umbridge amb veu de nena—. Sóc aquí per instruir-los seguint un mètode homologat per la Conselleria que no preveu que els alumnes donin la seva opinió sobre matèries de les quals coneixen ben poca cosa. Potser els professors que han tingut prèviament en aquesta assignatura els han donat més llibertat, però estic convençuda que cap (amb la possible excepció del professor Quirrell) hauria superat satisfactòriament una inspecció de la Conselleria…
—Sí, el professor Quirrell era molt bo —va saltar el Harry—. Llàstima que tingués Lord Voldemort enganxat al clatell…
Va haver-hi un silenci sepulcral.
—Em sembla que no li anirà gens malament passar una altra setmana castigat…
I la sala es va tornar blanca de nou. L'Alice va sentir que la professora McGonagall l'agafava pel colze, i segons després tornaven a ser al despatx de direcció.
—Ja pot seure —li va indicar la McGonagall, tornant cap a l’escriptori.
—Els Gryffindor som una mica problemàtics, oi? —va dir l’Alice amb un somriure quan es va haver assegut.
—De vegades tenen alguns problemes amb l’autoritat —va assentir la McGonagall—. Però he de dir que també m’hi incloc, i que en algun cas, estic d’acord amb l’actitud de l’alumne davant de segons quin professor.
—Ho diu per l’Umbridge?
—Sí, comencem parlant d’ella, si vol. La professora ha demanat als alumnes que llegissin un capítol del llibre i una alumna ha saltat dient que ja se l’ha llegit tot. Què li ha semblat el que li ha respost?
—La pregunta sobre el que deia aquell home al capítol cinc? —va demanar l’Alice—. Doncs a priori em sembla bé. L’Hermione s’ha fet la llesta a classe, i l’Umbridge li ha fet una pregunta maliciosa pensant que no sabria la resposta i que quedaria malament. Hagués funcionat en la majoria de casos.
—Però? —va fer la McGonagall.
—Però de vegades resulta que l’alumna pot ser realment llesta, com és aquest cas, i pot ser que li respongui a la pregunta sense problemes. I a sobre li doni la seva opinió.
—I aleshores l’Umbridge ha decidit fer-la callar, restar punts a Gryffindor, i quan un altre alumne es queixa i es posa burleta, el castiga —va resumir la McGonagall.
—Crec que aquí ha quedat malament ella i a sobre s’ha guanyat l’odi dels alumnes —va respondre l’Alice.
—Correcte —va assentir la directora—. Què hagués fet vostè?
L’Alice es va quedar pesant uns moments. No sabia si estava capacitada per corregir les accions d’una professora experimentada.
—Mmm... el que ha dit l’Hermione era interessant —va rumiar en veu alta, no del tot segura de donar la resposta correcta—, i seria bo discutir-ho amb els alumnes, això dels contramaleficis, ja que és l’assignatura de Defensa Contra les Forces del Mal... Així que en aquelll moment els hagués fet parar de llegir, i si ho han de fer, que ho llegeixin de deures, i la classe la dedicaria a fer un debat sobre el tema. “La senyoreta Granger Opina que el senyor X no té raó per tal argument. Què en pensen?”. I en comptes de treure-li punts, li hauria donat 5 punts per haver llegit tota la matèria.
—Doncs em sembla molt encertat, senyoreta Longbottom —va assentir la McGonagall, visiblement satisfeta—. Ningú no s’hagués queixat, ni li hagués faltat el respecte, i hauria premiat la diligència d’un alumne aplicat. Què hi ha de la primera memòria? La del professor Snape?
—Per començar jo no atacaria a algú que es va carregar el Voldemort quan tenia un any —va dir directament.
—Allò no tenia res a veure amb les seves habilitats —va dir el Severus Snape des del quadre de darrere la McGonagall.
—Gràcies, Severus, però me n’ocuparé jo —li va dir la McGonagall al retrat, tot i que força educadament—. Jo personalment tampoc no llançaria cap malefici a un alumne, però entenc que en aquell moment estaven practicant, i que una demostració no seria descabellada. Però estan practicant encanteris no verbals, i el senyor Potter clarament diu l’encanteri, el professor el renya i li ho fa notar...
—I el Harry el vacil·la de mala manera —va acabar l’Alice, sense poder contenir un somriure—. Em sembla bé que el professor el castigui, jo també ho faria, no pot deixar que li falti el respecte impunidament.
—Jo també ho crec —va assentir la directora.
—Però... li fa un comentari que no trobo adequat —va afegir l’Alice—. Això de “a mi no em falta el respecte ningú, ni tan sols l’Elegit...”. No crec que hagués hagut de fer aquesta referència.
La McGonagall va fer un copet sobre la taula amb la mà.
—L’ha castigat perquè li ha faltat el respecte, però després ell també se’n burla. —va dir—. Té raó, ha estat fora de lloc. I pel que fa a la meva memòria...
—La dels Rondadors?
La McGonagall se la va quedar mirant amb una cara estranya.
—Feia molts i molts anys que no sentia aquest nom... els Rondadors, exacte. S’autoanomenaven així. Igual que vostè i els seus amics també tenen un nom...
L’Alice es va posar vermella. Potser no hauria hagut de dir allò. Teòricament ella no coneixia de res els Rondadors, el James sí que en podia tenir fotos, però ella...
—El James els hi diu així —va contestar—. He suposat que eren ells.
—Ho eren —va assentir la McGonagall—. Suposo que ha notat que en aquell moment vaig decidir fer la vista grossa i no castigar ningú. Tot i que em resultava evident que realment el senyor Black havia embruixat el senyor Snape, i després el senyor Snape s’hi va tornar...
—No hi havia proves —va saltar l’Alice en defensa del Sirius—. Era la seva paraula contra la d’ell. Però sí que va veure l’Snape agredir el Sir... el senyor Black.
—Només ho va intentar. El senyor Black el va tornar a embruixar.
—Els hauria pogut castigar a tots dos.
—Sí, si haguessin estat dues altres persones ho hagués fet —va explicar la McGonagall—. No sé si ho haurà notat però no es queien gens bé.
—Sí, que ho he notat.
—Si els hagués castigat, el Severus Snape hauria buscat una revenja perquè li semblaria que havia estat injust. En canvi, només vaig haver d'amenaçar-los en passar tot el dissabte en companyia de l'altre perquè paressin.
L'Alice ho va rumiar i finalment va assentir.
—Què és el que n'extreu, d'aquestes tres memòries? Quina lliçó diria que és la que m'interssa que aprengui?
L'Alice ho va pensar. Era fàcil tallar els alumnes que anaven de llestos… pe`ro no si ho eren de veritat. No havies d'anar atacant a segons qui que et pugui fer quedar en ridícul. I hi ha maneres millor de fer que els alumnes facin el que vols sense haver de recórrer a càstigs.
—"Coneix els teus alumnes"? —va provar sort l'Alice.
—Exactament. Observi'ls. Sàpiga qui són els seus amics i qui els seus enemics. Pensi en com reaccionaran en cada cas. Vagi un pas per davant.
L'Alice va assentir de nou i per un moment va pensar en com s'havia de reaccionar si un alumne entrava a l'aula, insultava el professor i li escopia. Se'n feia creus que l'Agatha no hagués intentat expulsar-la.
—Per avui ja n'hi ha prou —va anuncia la McGonagall—. Per a la semana que ve vull que es llegeixi els primers dos capítols d'aquest llibre de psicilogia i en parlarem, d'acord?
L'Alice va recollir les seves coses, però abans de sortir del despatx li va venir un pensament.
—Professora, li faria res que em quedés el record dels Rondadors? Crec que al James li agradaria tenir-lo…
—Oh, sí és clar —va dir la professora, allargant-li el flascó de contingut platejat.
No era que no pogués ja veure el seu avi, el James, fins i tot podia parlar amb ell. Però a l'Alice se li acabava d'acudir una idea respecte la Blake Waterstone.
Agatha Black (Moderador/a FF) Enviat el 14/07/2014 a les 16:10:27 #24742 He escrit 10 fanfics amb un total de 208 capítols Ok, tot això havia de ser un sol capítol però no hi cabia. El títol tampoc no hi cabi, així que l'he partit en dos també! Sencer és: "Vrai ou faux, ce qu’on dit des hommes tient souvent autant de place dans leur vie que ce qu’ils font.", que en francès vol dir "Cert o fals, allò que es diu dels homes té tot sovint tanta importància en la seva vida com allò que fan". Vol dir bàsicament que els rumors també l'afecten a un, i que influeix en la manera com et veuen els altres. És de Les Misérables de Victor Hugo, 1862, suposo que tots la coneixereu, i haureu o llegit el llibre, o vist la peli, o el musical... Si no, feu-ho! ^^
Bé, capítol de l'Alice. Tal com vaig prometre, esceneta James - Alice, que sé que ja tocava, la reacció de l'Alice amb l'Agatha (a algú la tenen molt mimada... XD) i una classe amb la McGonagall, que molts la vau demanar fa temps! Què us sembla, les coses que fan a classe?
Què us ha semblat el que han dit el James i l'Alice? Què en penseu del que ha fet l'Alice a classe de Defensa? Què en penseu de com ha reaccionat l'Agatha? Ahhh, i torna a sortir el tema de Blake Waterstone. La recordeu, encara, o ja no? Se'n va parlar força a partir del capítol "Memòries d'Azkaban" de "L'exèrcit de la McGonagall"...
Seguim aviat, aviat, i vull mooolts comentaris, aquest cop, que sembla que està tothom de vacances...! :'(
Petonets!
Agatha Black
Cassandra Ross Anònim Enviat el 14/07/2014 a les 19:11:48 #24744 Hola!
Quina sorpresa, veure el capítol dividit. Et comento directament aquí. Ha sigut interessant el títol i m'ha agradat —gràcies per donar la traducció perquè no domino el francès—. Ara sí, anem pel capítol:
L'escena del James i l'Alice m'ha agradat molt, molt acord amb les personalitats de cada un. Llàstima que quan l'Alice l'anava a besar, el James es retirés. Tot i així, crec que hauria estat, a curt termini, la millor actuació per part seva. De fet, m'agrada molt que sigui un capítol enterament explicat per la Alice, per dir-ho d'alguna manera, perquè així també és guai.
La classe amb la McGonagall m'ha semblat molt instructiva, molt semblant també a les classes que feia el Dumbledore amb el Harry (encara que la temàtica és diferent). Suposo que el que passa serà de vital importància en el futur, perquè si no...
Jo crec que el que ha fet l'Agatha amb l'Alice és una mica del que li ha ensenyat la McGonagall. Ara l'alumna se'n penedirà i potser demanarà disculpes a la professora. Tot i així, jo sí que li hauria engaltat un càstig, encar que necessariament no hauria donat el motiu a direcció. (Per què la G no s'adona que l'única manera que parin els atacs a ells és que agafi la direcció de la Hogwatch?)
Pel que fa a la Blake Waterstone... No, no me'n recordo gens. De fet, d'aquell capítol només m'enrecordo que el James es va transformar en lleó a la seva habitació però no podia tornar a humà fàcilment i perquè no el pillessin la família es va amagar sota el llit i va descobrir el diari del Sírius. A part d'això no recordo res, així que un breu resum seria agraït (no tinc gaire temps per rellegir-me els capítols, per desgràcia, encara que m'encantaria).
Petons!
ivi_potter Enviat el 14/07/2014 a les 23:51:10 #24749 He escrit 1 fanfics amb un total de 8 capítols Holaaa :)
Jeje aquesta vegada ja estic de vacances i agafo els capítols al vol!
Comencem pel principi. L'Agatha és una crac. Sí, sí no puc fer més que treure'm el barret. Sabia perfectament què havia de fer perquè la Geena acabés acceptant el càrrec de directora en cap. Ara, que el lio que li ha muntat a l'Alice amb el tema del trastorn i la bulímia... Déu n'hi do. No m'estranya que l'Alice s'hagi posat feta una fúria, tot i que no justifico la seva reacció amb l'Agatha. Crec que ara li caurà una mica millor, després que no l'hagi castigat.
Esceneta James - Alice. Se m'ha fet curta. És que m'encaaaanten aquests dos. I el fet que sigui taan difícil que estiguin junts encara alimenta més aquest amor que els hi tinc a la parelleta. Ara que l'Alice es deixa anar ràpid, vull dir, que si el James va i li fa un petó està mal fet perquè són amics i blablabla però no és ell el que té nòvia! I en canvi és l'Alice la que el busca, encara no sé com el James és capaç de girar la cara dir-li que no... Quina força de voluntat tu.
M'ha agradat moltíssim la classe de la McGonagall amb l'Alice i els tres records del pensiu han estat molt i molt ben triats, només puc felicitar-te! Recordar la Umbdrige ha estat, grr repugnant! Pel que fa a la Blake haig de dir que no, no recordo massa massa qui era... Em sap greu!
Continua molt i molt aviat que en tinc moltes ganes! Petons!
Agatha Black (Moderador/a FF) Enviat el 15/07/2014 a les 09:37:53 #24751 He escrit 10 fanfics amb un total de 208 capítols Val, evidentment que no recordeu res de la Blake, perquè acabo de mirar i l’Exèrcit de la McGonagall el vaig escriure fa 5 anys, nada menos! XD Com passa el temps, tu!
Val, com ha dit la Cassandra Ross, va començar quan un dia el James va veure un tauló desclavat a la seva habitació, i hi va trobar un diari d’Azkaban del Sirius. Us deixo un fragment que he buscat del capítol:
Fa un fred espantós, principalment causat pels demèntors; són les bèsties més horribles que han existit mai. No puc deixar de recordar els meus dies a Grummauld Place i la visió de fa unes hores de la casa dels Potter derruïda. Quan tanco els ulls, però, veig la cara de la Blake i el cor se m'escalfa una mica.
El James va parar de llegir allà, sobtat. Era la primera vegada que es trobava amb alguna cosa que no sabia de què anava. Blake? Qui era la Blake? Una amiga? Una novia? Una noia de qui simplement estava enamorat? No n'havia sentit mai res! Emocionat, va tornar a rellegir la línia, i després, les següents.
Quan tanco els ulls, però, veig la cara de la Blake i el cor se m'escalfa una mica. Ella tampoc no ha vingut al judici, per suposat. I estic molt preocupat. Ahir, just abans de sentir el crit d'ajuda del James pel mirallet, vaig rebre una nota seva. Deia que havíem de parlar, que era urgent, que m'havia de dir una cosa important. Però aleshores el James em va dir que tenia Voldemort al jardí de casa i vaig perdre el món de vista.
Ok, un parell d’episodis després, el James li va demanar al Sirius si permetia que publiquessin les memòries, i va preguntar per aquella noia:
—Gràcies —va dir el James—. També et volia demanar una altra cosa... Qui era la tal Blake?
El Sirius va posar una cara estranya.
—Qui?
—Blake —va repetir el James, tot i que estava convençut que el Sirius ho havia entès bé a la primera.
—No sé de qui em parles —va dir el Sirius apressuradament—. No conec cap Blake.
—Doncs jo crec que sí —va dir el James, que no entenia a què venia tot allò—. La menciones molt sovint al diari aquell. Pel que semblava era la teva novia o alguna cosa per l'estil.
—No penso parlar d'ella, d'acord? —el va tallar el Sirius—. Si vols que t'ajudi amb el treball, bé, però haurem de posar unes normes. Res de Blake. I ja que hi ets... et demanaria que si publiqueu les meves memòries editéssiu tots els llocs on parlo d'ella.
—Però Sirius... —el James no entenia res de tot allò.
—Res. No en vull sentir parlar més. És privat i ningú no n'ha de fer res.
El James va assentir en silenci. No li podia dir res; al cap i a la fi era cert que era la seva vida privada i, fos com fos, estava content que el Sirius no s'hagués enfadat per llegir aquell pergamí i que acceptés ajudar-lo en el treball. I, de tota manera... bé, que no li preguntés res al Sirius no volia dir que no hi haguessin altres maneres d'esbrinar-ho. Preguntar-ho a algun altre rondador quedava descartat perquè el Sirius s'hi podia comunicar, però hi havia un munt de gent que no parlava amb el Sirius...
—Està bé, perdona. Res de Blake. Et preguntar per què no en vols parlar, per això?
—Perquè és horrible i em fa vergonya. I no penso dir res més.
I més tard, el James li va preguntar a la McGonagall, que li va explicar que hi havia una noia del curs dels Rondadors que es deia Blake Waterstone, que era una mica estranya, molt guapa i intel·ligent, però que no tenia amics, amb la posible excepció del Remus Llopin, amb qui es portava bé.
Aleshores els magatotis van anar a la biblioteca i a l’apartat de l’hemeroteca van trobar alguns articles de l’antiga Hogwatch on sortia. Havia estat monitora i membre de l’equip de quidditch de Gryffindor. I també sortia en una notícia del Profètic, perquè un any havia guanyat el premi del sorteig anual. A la foto de la notícia, hi sortia ella amb una elf domèstica que ara treballa a Hogwarts. Van anar a veure-la, es diu Mookie, és grassa i és una tirana a les cuines de Hogwarts. Es va negar a parlar gaire de la seva antiga senyora, però els va explicar que uns pocs anys després de sortir de Hogwarts, la Blake havia marxat del país, i que ja no la trobarien pas perquè havia mort feia menys.
I després d'això van deixar d'investigar i es va quedar la cosa aquí, però ara l'Alice ha tingut un parell d'idees al respecte, que aniran sortint al propers capítols! ^^
Potter_granger Enviat el 15/07/2014 a les 21:04:21 #24753 He escrit 9 fanfics amb un total de 161 capítols Uf, per fi m'he posat al dia!
Tres o quatre setmanes sense internet fan mooolt de mal, en alguns casos. I ara m'ha costat actualitzar-ho tot, llegir els capítols de les ff...
Bé, anem al tema. Crec que l'escena James-Alice ha estat ben col·locada i que l'Alice necessita algú al seu costat. A veure, no dic que estiguin junts ni res, només que podrien ser amics... i un pèl més, sense cap implicació sentimental.
L'Alice s'ha passat amb la McGonagall, però és que posar la Juliet Montangue de redactora en cap. Espero que la Geena accepti el lloc, perquè si no... la Hogwatch tornarà a desaparèixer, crec jo.
Agatha Black (Moderador/a FF) Enviat el 16/07/2014 a les 18:19:25 #24759 He escrit 10 fanfics amb un total de 208 capítols Okay, explicat lo de la Blake, ara passo als comentaris!
Cassandra Ross: Ah, m'alegro que t'agradi que el capítol sigui de l'Alice, m'agrada que més o menys vagin agafant tots protagonisme... el següent serà sobretot del Frank. A mi també m'ha agradat l'escena, tot i que el James de vegades em sembla que queda com... Massa sensat. No sé si realment hi hauria nois que no s'aprofitarien de la situació, però m'agrada pensar que el James és molt guai. XD Sí, les classes de la McGonagall li serviran molt a l'Alice en el futur ^^ Ja abanço, però, que l'ALice no té ni la més mínima intenció d'anar a llepar-li el cul a l'Agatha, ja veurem la dinàmica de la classe, igualment. De la Blake ja us he fet un resum més amunt! Gràcies per comentar!
Ivi_potter: Has tornat! Hahaha, l'Agatha en sap, però la Geena no baixarà del burro tan fàcilment! I molt em temo que a l'Alice li seguirà caient malament l'Agatha, sobretot després dels número següents que vindran... hehehe. Pel que fa a l'escenta del James i l'Alice... sí, el James crec que té massa força de voluntat, per ser un adolescent... posarem que és que mola molt! La veritat és que té un sentit de la moral bastant fort, o sigui que dintre de tot li escau. De la blake ja us he fet un resum del que passava amb ella més amunt ^^. merci pel comentari!
Potter_granger: Ohhh estaves sense internet? gairebé ningú no m'havia comentat i pensava que tothom estava de vacances. No sé què faria un mes sense internet! XD El Jame si l'Alice són bons amics, pe`ro és evident que hi ha més i que ho hauran de solucionar en un moment o altre, hehehe. La Geena de moment no vol baixar del burro pel que fa a Hogwatch, pel que encara veurem alguns números de la revista una mica desagradables (en relaitat jo m'ho passo bé! XD) Però en realitat la Hogwatch està per això per fer de "pandora" per fer córrer rumors... és evident que no tot és cert però... "cuando el río suena...". Wiii doncs moltes gràcies per comentar, i ens veiem de nou aviat!
Arwen Black (Moderador/a FF) Enviat el 17/07/2014 a les 15:48:56 #24760 He escrit 2 fanfics amb un total de 5 capítols M'ha agradat molt llegir aquest capítol. Sobretot la classe amb la directora ha estat interessant. També, trobo molt encertada l'actuació del James davant l'impuls de l'Alice, perquè estava afectada i potser se n'hagués arrepentit, com diu. Perquè està amb el Paris. No era el moment adequat. No sé si hi han adolescents amb aquest fort sentit de la moral com dius, però m'agrada pensar que sí, i com has dit també, ho deixarem amb que el James és guai xD.
Sobre l'escena de l'Alice amb l'Agatha, trobo que s'ha passat l'Alice, clar, però ella mateixa ja s'ha adonat que ha actuat malament... sobretot després de la classe amb la McGonagall. I l'Agatha no és del tot innocent amb el tema, ho ha fet exprés. I sobre per què hi deu ser aquesta aversió a més a més, ja hi pensaré. Però si a sobre venen més números de la Hogwatch i la Geena encara es resisteix a cedir, mare meva... m'alegro que tu t'ho passis bé escrivint-ho, almenys XD I per què negar-ho, també ho vull llegir. Ah, i què és això que a l'Alice li fan por els bojos? M'he perdut alguna cosa, potser, perquè no ho sabia...
Vaja, vaja, així que hi haurà més sobre la Blake, quina sorpresa! Si li havia de dir una cosa important al Sírius, és que es va quedar embarassada, fijo! haha I quan el Sirius es va escapar de la presó va anar a buscar-la. Per què es devia morir? Un altre misteri per aquí, que guai. I espero que tinguis molts comentaris també, jo crec que els seguidors que tenies aniran tornant tots amb el temps. No sols els dels últims temps, em refereixo als d'abans també, que com que m'ho estic rellegint he vist que a la primera i segona part de la fic comentava gent que ara no hi és. Lo mal és que seria guai que hi fossin ara perquè comentessin. Aish
I et poso un dibuix :D http://gillyweed999.deviantart.com/art/LCTG-468697501 Tot i que encara que em posis una imatge de l'Sloan no dibuixo tant bé com perquè se li assembli T.T però ajuda igualment, gràcies. Ah, i hauria hagut de fer la Geena amb els cabells ondulats i l'Alice amb el cabell més llarg crec, perquè ja ha passat un any... pro wno.
I no sé com m'ho faig que no volia comentar gaire llarg però al final passa el que passa. Petons!
Agatha Black (Moderador/a FF) Enviat el 17/07/2014 a les 21:34:03 #24761 He escrit 10 fanfics amb un total de 208 capítols Arwen Black: weopifhncix ediqbsxnonuw`dasjnfc!!!! Que guai el dibuix! M'encaaaaanta! L'Sloan està brutal, brutal per cert, amb la cara de "hum, això no va amb mi. hum" XDD i els cabells llarguissims de la Lily... i la Geena i l'Alice ja esta bé... suposo que l'Alice tindria els cabells ja més llargs, però mola moooolt igual! Hehehe!
I sobre la Blake... no sé si dir-ho... però ja que ho has dit... sí, estava embarassada! Encara no sé si es va morir del part, o d'una malaltia, però no va ser res estrany ni assassinat ni res, pensa que ara ja seria vella, (els rondadors serien avis, aquí), però el que m'importa no és què va passar amb ella sino el que va deixar! No ho veurem aquí, encara, però hi ha un altre descendent dels rondadors pul·lulant pel món! ^^ Ah, i lo de l'Alice amb els bojos va sortir a la segona fanfic, en una classe que fan importorus amb l'Agatha. És al capítol 13, et deixo el link per si t'ho vols mirar:
http://www.harrypottercat.cat/fanfictions/3 121/lexercit-de-la-mcgonagall/capitol-13-lexercit-de-la-mcgonagall.html
En realitat això dels bojos és la meva por, és en el que es transformaria el meu impostorus. No puc amb els tarats. I sí, jo de egades també desito que la gent que segia aquesta fanfic abans també tornés però en fi, què hi farem! Tin un nou exèrcit de lectores igualment i m'encanta!
Merci per comentaaaaar! Segueixo dilluns!