Una aposta increïble - Les vistes del tren
AvatarEscrit per nathalilupin
Enviat el dia 04/12/2008 a les 14:23:12
Última modificació 04/12/2008 a les 14:23:12
Tots els capítols de Una aposta increïble
Pròxim capítol >


Les vistes del tren

Hola gent espero que aquest cop no se'm borri, perquè... en fi espero que us agradi

els capis els ajuntare aixi seran més llargs


Com cada any el dia 1 de setembre els alumnes de Hogwarts havien d'agafar un tren anomenat Hogwarts Express, que els portaria fins a aquell castell on passarien la resta del curs escolar aprenent allò per el qual havien nascut, la màgia.

Era el seu últim any, i com sempre els germans Weasley, l'única cosa que els interessava era fer bromes, i que la gent es divertís amb elles, però encara que ells encaro no ho sabessin aquell any seria un mica diferents, podria ser?

-         Vinga va Fred a que esperes per pujar?

-         Sí ja vins, és que m'havia entretingut mirant una bellesa.

-         Sí amb aquest gust tant desenvolupat que tens...

-         Tu, no te'n riguis, que per alguna cosa no tens nòvia - na dir en Fred rient.

-         Si no la tinc, és perquè no vull

-         Sí ja...

Estaven al mig de la discussió quan van veure passar a un grup de noies de Ravenclaw.

-         Fred, has vist?

-         Sí, germà, estan...buff...més que bones.

-         Sí sobretot la de cabells arrissats de color marró.

-         Oi tant... un moment no t'agrada oi? Perquè penso lligar-me'la jo.

-         Que dius? Serà meva ja ho veuràs...

-         Fem una cosa qui l'aconsegueixi li donarà 10 galions a l'altre, què et sembla?- va proposar en Fred.

-         Em sembla que val més que comencis a treballar per aconseguir els diners.

-          Diners per què?- va preguntar mentre entrava el millor amic dels dos germans, en Lee Jordan

-         Els diners per l'aposta que acabem que fer- va explicar en Fred

-         Quina aposta?

-          L'aposta que consisteix en veure qui es lliga aquella noia de cabells arrissats de Ravenclaw.

-         La Jane? Què fa cinquè?

-          Exacte- van coincidir els dos germans.

-          Uuuuu... ho teniu complicat.

Van passar gran part del viatge parlant d'aquella noia i de les seves amigues que formaven el grup més "popular" del seu curs.

 ------------

Un cop van arribar a Hogwarts, van veure l'elecció dels nens de primer i van haver sopats els germans Weasley, van decidir començar amb la seva aposta aquella mateixa nit. Com? Doncs...

 

-         Em... Hola ets dius Jane oi?

-         Sí i tu ets un dels bessons Weasley oi?

-         Sí, sóc en Fred, com t'ha anat el viatge?- però que li estava preguntant.

-         Bé... vaja com sempre

-         Sí deus haver pensats que sóc idiota

-         No tranquil només una mica ximplet

En aquell moment en Fred es va quedat glaçat, una noia l'acabava de vacil·lar de mala manera i no podia fer-hi res per canviar-ho.

-         Bé germanet vas molt bé en aquesta aposta

-         Tu calla

En George i en Lee s'estaven petant el cul.

 ------------

L'endemà a l'hora d'esmorzar ells tres estaven parlant tant tranquils quan...

-         Vaja Fred, es comenta que la Jane Sullivan de Ravenclaw et va donar... com dir-ho...

-         Calla ja Ron, tu no saps de que va.

-         Doncs explicam'ho

-         Si que més voldries...

-         Nois aquí teniu els vostres horaris- va dir la professora McGonagall.

 

Aquell dia va passar molt tranquil, tot i que dins del cap dels bessons les coses no anaven tan tranquil·les.

 -----------------

Va arribar el més d'octubre sense cap novetat, i amb ell la primera visita a Hogsmeade.

-          Aquesta és la meva aquí li demanaré per anar junt- li comentava en George a en Lee.

-         Sí i a tu també et donarà "castanyes".

-         No creu-me bon amic que no.

 

Ja tenia clar com fer-ho, sabia els seus horaris i l'esperaria a una cantonada per poder parlar amb ella, tot i que hi havia un problema, les seves amigues, de les tres dos serien fàcils de treure's de sobre però la seva millor amiga la Martha seria una mica més complicat, ja que no la deixava sola ni per anar al lavabo.

Quan va arribar la hora "H" en George estava a la cantonada, i...

-         Jane, podem parlar un moment

-         Em... sí Fred?

-         No, sóc en George

-         A d'acord, ara vinc noies.

-         No, no, no... que t'haig d'explicar moltes coses - deia la Martha

-         Serà un moment tranquil·la

-         ... d'acord

La Jane es va apropar a en George.

-          Diga'm que volies?

-         Em... et volia convidar a anar al dissabte amb mi a Hogsmeade...

-         Em... no sé que dir-t'he... la veritat, que seria en pla cita?

-         Bé sí aquesta era la meva idea, però si no vols ho entendré

-         No seria fantàstic, vale.

-         Així t'esperaré després d'esmorzar a la porta?

-          Perfecte.

I així va anar com en George va aconseguir la seva primera cita, amb la Jane.

 --------------

Va arribar aquell dissabte i la Jane i en George van pujar a un carruatge perquè els portés fins al poble. Mentre estaven allà dins van estar parlant d'altres coses i un tema que va sorgir va ser el del primer dia a la nit, quan en Fred va voler parlar amb ella.

-         Bé... la veritat és que no volia que sembles que el vacil·lava, simplement em va sortir així no volia que s'ho prengués tant malament.

-         No si no s'ho ha pres malament, simplement li va sorprendre.

-         Ja, ja ho entenc. En fi espero que un altre dia puguem parlar més tranquil·lament i sense tanta pressió ni gent.

-         Si segur que si que podreu.

Va haver-hi un silenci, però no un d'aquells incòmodes sinó un d'aquells que aprofita la gent per pensar.

-         I tu... i el teu germà us assembleu molt

-          ...

-         Vull dir de caràcter

-         A sí, bastant, tots dos ens agrada fer bromes, ens agrada riure de la gent i amb ella, però sense mala fe no et pensis, i a tots dos ens agrada...- i aquí es va tallar.

-         Què us agrada?

-         Ens agrada jugar a Quidditch.

-         A és clar, tots dos sou els batejadors de l'equip

-          Sip...

-         I l'Angelina us fa entrenar molt dur?

-         Sí bastant encara que... ep no ho diràs per anar al teu equip i explicar-ho oi?

-         No, no tranquil- va començar a riure ella.

-         A aleshores si que et puc acabar d'explicar.

 ------------

Quan van arribar al poble, estaven parlant animadament, i anaven passejant ja que no sabien on anar i tampoc no estaven pensant gaire, tan sols estaven disfrutaven del moment.

-         Mira qui tenim aquí

-         Què vols Malfoy?

-         Res, simplement dir-te que has caigut molt baix, Sullivan, una noia de sang pura com tu, anant amb un... un... no tinc ni paraules per explicar que és ell

-          Calla't una mica Malfoy, que no ens interessa la teva opinió.

-         A no? Doncs a mi si que m'interessaria, ja que puc proporcionar moltes millors coses, que ell.

-         Saps que Malfoy, no m'importa, ni m'importarà mai que és el que tu li puguis participar, i ara si et sembla bé, i si no també, la Jane i jo tenim altres coses a fer- va dir de cop en George.

-         O dubto.

Després d'aquest comentari, ni en George ni la Jane, van decidir girar-se i contestar-li, simplement perquè no valia la pena, així, que com havien vingut, van marxar, cap a les tres escombres.

Van estar la resta del viatge callat, en George, per vergonya, no sabia com reaccionar, després de les paraules d'en Malfoy, i la Jane no parlava, perquè no sabia que dir.

-         Em... - van començar els dos a la vegada.

-         Tu primer- va dir en George

-         En què penses?

-          ...

-          George?

-         Penso que... no penso la veritat, no sé com reaccionar a això que a dit en Malfoy, que representa que haig de dir, si tens raó, no em mereixo la Jane es fantàstica i jo no sóc res.

-         Però que dius? Això no és pas cert. A mi m'importa ben poc el que pensi en Malfoy, i encara menys m'importa el que puguin pensar la gent com ell de tu d'acord?

-         Si tu ho dius...- però aquesta frase, la va dir sense ganes.

-          Vinga, va no deixarem que una persona com ell ens amargui el nostre dia. Oi?

-         El problema és que sempre hi haurà algú que ens amargui, perquè tu ets popular, i de bona família i jo només em coneixen per les bromes que faig, i m'estimo moltíssim la meva família, però no és igual de poderosa que la teva.- i dit això va marxar del bar.

En aquell moment van entrar en Fred i en Lee, i van poder veure com en George marxava, no sabien que havia passat, però tot i així van decidir seguir-lo.

La Jane encara estava al bar quan van entrar les seves amigues.

-         Reina, que hi fas aquí sola, no havies quedat amb en George? - va preguntar la Martha.

-         Si havia, però ens hem trobar en Malfoy i...

Així va ser com la Martha, la Cristine, i la Lauren, van saber que és el que li havia passat, amb en George.

-         Home, la veritat és que l'entenc una mica.- va dir la Lauren, ja que ella, era filla de muggles i sabia que era que en Malfoy i la resta dels Slytherins.

-         Crec que hauries d'anar a parlar amb ell Jane- va dir la Cristine, que era la "responsable" del grup, dins del que cabia de responsabilitat dins d'aquell grup.

-         Sí potser sí que tens raó.

I així, va ser com va sortir corrents.

-         George- va cridar quan el va trobar al final del carrer, amb el Fred i el Lee.

-         Perdona- va saltar abans de que la Jane pogués dir res.- no hauria d'haver-me comportat així, a mi no m'importa el que pensi el Malfoy, no se perquè té dit tot allò.

-         No et preocupis, no passa res.

-         Bé, doncs si ara ja està tot arreglat, perquè no us doneu un petonet.- va proposar en Lee.

En George i la Jane es van mirar, i va donar-li un cop al cap.

-         Vaja que compaginats - va bromejar.

I tots quatre es van posar a riure.




bé... espero que us hagi agradat, el capitol. I que no se'm torni a esborrar

nathalilupin


Llegit 1185 vegades


Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


  • Avatarnuria.potterEnviat el 04/12/2008 a les 17:34:29
    #18105

    Ei! el capitol ja m' el havia llegit pero torno a comentar perk sap greu kedar-se dense comentaris, i et dic el mateix que l' altre cop! GENIAL! xD! espero k no s't torni a borrar!

    Molts patOns!

     & nbsp;           &nbs p;            & nbsp;         Núria!*

    PD: PRIMERA!



  • gemmaevans AnònimEnviat el 05/12/2008 a les 14:51:50
    #18114

    ola! wenu et tornu a di k magrada mol! i k spru k no sesborri!! =DD

    ~~Gemma~~



  • Avatarmarta_ginny (Moderador/a FF)Enviat el 09/12/2008 a les 20:48:00
    #18150He escrit 15 fanfics amb un total de 182 capítols

    Com? Que no veig comentar? Però si me'l vaig llegir! Ah, em va passar el mateix que amb la nuria.potter, el vaig llegir a informàtica de l'insti d'amagat de la profe i no em vaig recordar de comentar... u sentu... ^^

    wenu re, que stà molt bé, i no crec que te'l borrin...

    1 pto

    MartetTa




  • romulus_llopinEnviat el 29/01/2009 a les 23:34:40
    #18320

    jejeje en fred i en Goeurge apostant epr una noia aqui hi pot haver molta salsa!!



  • Avatarels grans magatzamsEnviat el 23/02/2009 a les 19:59:19
    #18359

    Oh! M'ha encantat, continua, així!!



  • AvatarLuna WeasleyEnviat el 10/09/2009 a les 12:53:55
    #19636He escrit 2 fanfics amb un total de 13 capítols

    Wow!

    M'ha encantat!!!

    Segueix així, que escrius molt bé, crec jo!!!

    *Al*




  • AvatarMarta Potter WeasleyEnviat el 24/09/2009 a les 19:47:15
    #20016He escrit 3 fanfics amb un total de 23 capítols

    GENIAL! m'ha agradat molt el capi, mola moltíssim.

    Vaig una mica atraçada xD així que segueixo llegint, ok?

    Petons de:
    Marta Potter Weasley