Capítol 18: Il Palloncino

-Aquell! Allà n'hi ha un que no porta ningú!

La Julie estava senyalant un carruatge. Feia tres dies que havia començat el segon trimestre i ja marxaven cap a Itàlia amb els carruatges. Seria un viatge que duraria unes tres o quatre hores.

L'Hermione, que havia arribat un dia abans de començar les classes no havia trobat gens bé la idea de la capa i fer-ho de nit encara menys.

Bé, però ara, les Martes, la Loren, en Neville, la Julie i en Jack agafaven un carruatge, que els conduïria cap a veure altre cop tots els de l'intercanvi.

-Escolteu... oi que no hi havia ningú dels nostres que fos de la mateixa residència, de Il Palloncino?

-Em sembla que no...

-No, per què la Kelsie anava amb una que portava el vestit de color lila...

-Doncs mireu, noies, em sap molt de greu dir-ho, però totes dormirem en llocs diferents...

-Llavors, a mi em tocaria amb la Padma, oi?- va dir la Loren.

-I a mi amb la Hannah!- va dir la Marta 2.

-Llavors, a mi amb la Cindy- va dir la Marta 3.

-Malament rai...

-Per què?

-Si no vaig errada... em toca amb la Pansy Parkinson.

-Però... quina escola és aquesta?

Van veure tots els globus petits de l'altra vegada, no, mentida, molts més! I també van veure, al mig de tots, un globus gegant, grandiós, que ocupava quasi tant de terreny com el castell de Hogwarts, fet amb pedaços de tots colors.

-Només pot ser una escola dirigida per l'Alessia...

-Ei... i com arribaran els de Pirinë? Perquè ells arriben per terra, no?

-És clar... per això ens han vingut a buscar els vostres carruatges.

-Anna!

-Ei, jo també sóc aquí...

-Hola, Judit!

-I jo estic aquí...

-Cris!- va dir la Marta 2.- Quant de temps!

-Espereu... qui és aquella del racó?

-Ah, és l'amargada de l'habitació... la Sílvia... va amb una noia de Hogwarts que s'assembla molt amb ella, la Pansy Parkinson, la coneixeu?

-Diria que em sona...- va fer la Julie amb mala gana.

-On són els altres? Vull dir, la Laura, i, per cert, sabeu qui anava amb una que es diu Kelsie?

-Sí... em sembla que l'Agnès...

-Ah, genial!- va dir la Marta 3-. Mireu, és que la Kelsie ha marxat del cor i l'ha substituïda la Loren, i no sap amb qui va. Mira, Loren, l'Anna, la Judit i la Cris.

-Encantada, jo sóc la Loren...

-Mireu! Els d'Alemanya ja han arribat!

Els carruatges van entrar per una obertura de la cistella del globus i van aterrar allà. En sortir, de seguida els va rebre una allau de gent que buscava la seva parella, i es van perdre de vista entre ells. La Marta 3 i en Jack es van veure al cap d'un moment, la Julie i la Loren també, i la Marta 2 i en Neville també, però entre els grups de dos, no es van veure.

La Marta 2 i en Neville ja es van rendir i van deixar de buscar els altres. Llavors van sentir una veu molt coneguda per la Marta 2...

-Sí, hem de trobar les altres dues...

-A veure, per on comencem a buscar?

-Aquí mateix!

-Marta! Sort que t'hem trobat!

-Helga! Franca! Hola! Escolteu, jo estava amb l'Anna, però ha vingut una allau de gent i ens ha separat a tots... Va, ajudeu-me a buscar els que van amb en Neville, com es diuen?

-El d'Itàlia, Carlo...

-Ah! Ja ho sé! Acabava de trobar la parella de Catalunya fa un moment, l'acabem dde veure! Estava per allà... un segon!- la Franca va entrar dins la multitud, i quan ja es pensaven que s'haurien de tornar a buscar, va aparèixer amb dos nois.

-Mireu, està aquí...

-Ah, Neville! Vine, va, anem a buscar els altres!

-D'acord. Adéu, i gràcies!

-Adéu!

-I ara... a buscar l'Anna.

-Genial. Ara on s'han ficat?

-No ho sé... pensa que jo encara ho tinc pitjor, no sé amb qui vaig...

-A veure... jo ja t'ajudaré quan hagi trobat les meves...

-Gràcies, Julie, ets l'amabilitat en persona...- va dir la Loren amb un to d'ironia.

-Mira, espera, que em sembla que he vist la Simona... SIMOOOOOONAAAAAAAAAA!

-Eh... Julie?

-Laura! Com m'has trobat?

-Fàcil, t'he sentit com cridaves la Simona, que ara vindrà cap aquí i només faltarà la Hedwig...

-Ah, ja, la Hedwig, aquella pesada...

-Doncs sort que en Harry no va al cor!

-Simona! Veig que m'has sentit!

-Qui no! Mireu, aquesta és l'Elda- va dir assenyalant una noia que portava el vestit lila i estava al seu costat-. La seva parella és la Kelsie, que l'heu vist?

-Sí, bé, de fet no, la Kelsie s'ha donat de baixa en el cor...

-I jo la substitueixo. Sóc la Loren, encantada.

-Ah, encantada, jo sóc l'Elda, de la residència de l'aire.

-Us dividiu en les residències dels elements?

-Sí, és el més lògic, el que s'ha fet sempre... els blaus, aigua, els grocs, terra i els vermells, foc.

-Genial. I ara què fem?

-No ho sé, buscar les nostres parelles, suposo, no?

-D'acord. El problema és que si anem en grups de 6 és més fàcil que en trobem un. Però va, ara no tenim elecció... a veure... la Judit havia d'estar per aquí...

-Jack!

-Hola, Àlex! Què, com va? Mira, aquesta és la Marta, ens ha vingut una allau de gent a sobre i hem perdut de vista als altres.

L'Àlex era de mida normal, amb els cabells negres i els ulls blaus. Feia la impressió que no es podia estar quiet, s'estava movent tota l'estona.

-Encantat.

-Escolta, has vist la Judit?

-Sí, fa una estona ha trobat a l'Abigail i la Rossanna...

-Genial, llavors només falto jo. No podria ser millor. Totes s'han trobat i jo aquí.

-I els altres? Els has vist? Perquè jo no...

-No, no els he vist... de totes maneres, mira, Marta, allà hi han la Judit i les altres.

-Ah, és veritat! Gràcies, Àlex! Ens veiem després, adéu, nois!

-Adéu!

-Benvinguts tots! Alumnes de Hogwarts, Sneichen, i Pirinë, i clar està, de Il Palloncino! Avui provarem la meva primera idea estrambòtica per sopar...

-Com tots saben, durant aquesta setmana substituiré al director en la seva absència, espero que el seu comportament no varïi i que puguin seguir fent vida normal, faran les mateixes classes, i la de música màgica, la optativa de tercer curs, se suspendrà. Com també deuen saber, en Hagrid també està a Itàlia. Això es tot, poden sopar.

-Què creieu que deuen estar fent?

-No ho sé, sopar, suposo, no?

-I què s'haurà inventat aquella directora?

-No ho sé, alguna cosa estranya...

-Per cert, on és en Mike?

-Se n'ha anat a sopar a la taula de Ravenclaw amb la Desi...

-Sí, ja, m'ho esperava, si és que el meu germà és burro.

-Hola, podem seure aquí?

-Casey, Bridget! Què, us heu cansat d'aquells dos?

-Sí, la veritat és que sí, odio la rialleta histèrica de la Desi a cada cosa que diu en Mike, em posa dels nervis, és horrible! Bé, ens feu lloc?

-S'hi està bé, aquí dalt...

-Sí... a no ser que caiguis del globus...

-No crec, és molt gran, i és impossible que es peti, perquè és una tela reforçada amb un conjur...

-És força gran, no, veig? Perquè per cabre-hi tota l'escola i els altres, ho ha de ser per força...

-Sí, va, anem als globus?

-No, va, quedem-nos una estona més. Que cadascú haurà d'anar cap a un globus diferent...

-Ah, d'acord. Però penseu que al costat del nostre- va dir la Rossanna- hi ha el de la Loren, i els altres dos també estan de costat.

-Va bé... però estan gaire lluny els uns del altres?

-Doncs... sí, es pot dir que sí. Però la directora ens ha donat permís per mourel's, encara que després s'ha de veure si podrem arribar-hi sense saber on està el camí...

-És veritat, com s'hi va?

-Si anem us ho ensenyem...

-A què venen tantes ganes d'anar a dormir?

-Veureu, nosaltres normalment anem a dormir més aviat que vosaltres, Anna, i també sopem més aviat, encara que avui ho haguem fet una mica més tard...

-I demà hi han classes...

-És veritat, nosaltres què farem mentre vosaltres hi sigueu.

-A diferència de Hogwarts, vosaltres també haureu de fer classe...

-En italià?

-Doncs sí, suposo... ha sigut una idea de la directora....

-Ja deia jo que això sonava una mica estrany...

-Anem, que ja no queda quasi ningú... nosaltres anem cap a la part nord, i vosaltres?

-Cap a la part sud... a l'altre cantó... bé, doncs ens veiem demà.

-Julie!- va fer un últim crit la Marta 3.

-Què vols?

-A veure si aconsegueixes saber qui va ser el de la cama!

-Sí, intentaré esbrinar-ho, gràcies per recordar-m'ho!

-De res, servei 24 hores pel que necessiti, truqui al 3333. Esperamos su llamada.

Van arribar fins a dins de la cistella gegant del globus gran, i des d'allà, van caminar per uns quants passadissos i van arribar a davent d'un cavall blanc. No, no era un cavall... era un pegàs.

-Contrasenya?

-Vida.

-Podeu passar.

El pegàs va obrir una porta que portava a l'exterior. Van mirar per allà, si feien una passa, queien al buit. Llavors, el pegàs va aixecar el vol i darrere seu va deixar un camí verd, groc, marró, o tot barrejat, el color de la terra. La Rossanna, l'Abigail, la Marta i la Judit van veure que, al seu costat, el camí de l'aire es formava darrere d'un pegàs i hi passaven la Loren i les altres. Quan van entrar al globus van veure que era deu o dotze vegades més gran del que es veia des de fora, hi havia 13 llits, bé, sis lliteres i un llit, cinc dels quals ja estaven ocupats. Per dues noies d'Itàlia, una d'Alemanya i una d'Anglaterra i l'altre no sabien per qui.

-Hola! Que encara no hi és, l'Allegra?

-No, encara no ha arribat.

-I la de Catalunya?

-És al lavabo. Mireu, ara surt.

-Hola! Com va tot? Jo em dic Mar, aquestes són la Mimosa, l'Amy i la Ivette, i aquesta la Irene, i vosaltres, com us dieu?

-Jo sóc la Marta, ella és la Rossanna, ella l'Abigail i ella la Judit. On dormim?

-No ho sé, agafeu-vos el llit que vulgueu... com que encara en falten quatre, podreu dormir a qualsevol dels vuit...

-D'acord, doncs jo m'agafo aquest... per cert, algú sap com és que els llençols estan en blanc?

-Ah sí?- va dir la Ivette-. Doncs seu i veuràs com no.

La Marta va pujar a dalt de la llitera i es va asseure... i a l'instant tot de fotos van aparèixer al llençol. A Hogwarts, a l'escola on anava de petita, amb els seus amics... però n'hi va haver una que la va inquietar molt, de cop va canviar la cara, recordant aquella persona que feia tant de temps que no veia... i es va fer silenci. Un silenci que va trencar l'Abigail...

-Marta, jo em poso sota teu, d'acord?

-Sí, sí, fes el que vulguis...

De cop, es va sentir un soroll com si dues coses haguéssin xocat i el globus es va moure.

-Què ha estat això?

-Segur que alguns graciosos que han volgut xocar amb el nostre globus... i aposto a que sé qui ha sigut... mirem-ho per la finestra. Ho sabia... mataré el meu germà...

La Irene, l'única de l'habitació que no era del cor, va treure el cap per la porta.

-Però es pot saber què fas, degenerat? Que ens vols matar? GIOVANNI SURT ARA MATEIX DEL GLOBUS O ENTRO JO!- això ho va dir en italià.

-Tranquil·la, Irene, ja surto...

Del globus vermell en va sortir un noi, mentre un altre treia el cap. L'Amy de seguida el va reconèixer.

-Jack! Què hi fas tu en aquest globus?

La Marta 3, que encara estava a dins (cosa rara, normalment, hauria anat a fer radio pato...) va mirar per la finestreta del globus: efectivament, a l'altre globus i també mirant per la finestra hi havia l'Àlex. El va saludar amb un cop de cap i els dos van sortir a fora.

-Hola, Jack!

-Hola, Marta! Què, ja us heu instal·lat?

-No exactament... ho estavem fent abans que vingués un altre globus i ens donés un cop... no sé quin serà, potser tu ho saps, i si no, quan ho esbrinis, ja m'ho diràs, d'acord?

-Sí, es clar que t'ho diré!

-Què passa aquí?- va dir una veu des de l'altre globus.

-Ah, res! Que aquests degenerats ens han donat un cop amb el seu globus...

-Ah, llavors res...

-Loren, espera! Demà quan us lleveu ens espereu al globus fins que us fem un crit, d'acord?

-Sí, d'acord! Ens veiem demà, bona nit, Marta!

-Bona nit!

La Marta 3 va entrar a dins del globus i es va estirar a la llitera. Estava just al costat de la finestra, i va poder comprovar que al costat de la finestra del globus vermell hi dormia l'Àlex.

-Àlex!

-No et sento, fa massa vent, deies algo?

-Res, deixa-ho estar.

L'Àlex es va estirar. Al cap d'un moment va arribar en Jack i li va dir:

-Ni t'ho pensis. És del Mike, d'acord?

-Eh, tranquil, Jack, si no passa res...

*No pienses que vas a encontrar respuestas

sin antes preguntar

no intentes ya rectificar

levanta

y empieza a caminar...*

Buon giorno a tutti!

Res, que m'he inspirat i he fet un altre capi, que el dedico a... mmm... la Berta i el Gerard!

Va i també a l'Adri i la Laia, que sou les persones que m'heu fet estar depre, però tot i així, us estimo moltíssim!

La pregunta, si no la respon ningú ( a part de l'hpkarina) , seguirem amb la mateixa.

Al pròxim: més Mike, més Àlex, més cartes i més Lydia!

I sobretot, sobretot, si comenteu, us regalo a totes una abraçada del Harry!

Vinga dew

Marta 3

• 	hpkarina	Enviat el 05/10/2008 a les 12:38:28
  	#17513	He escrit 4 fanfics amb un total de 43 capítols

  
  
  gràcies per l'abraçada del harry!!!!
  =)
  
  xD
  
  El capi, com sempre, mola molt! ^^
  
  gràcies per comentar la meua ff! ets l'única que la cometna! =D
  
  He encertat la pregunta?!?!?
  
  xD
  
  continua promptee!!
  
  *.*
  
  
  
  
  

• 	marta_ginny (Moderador/a FF)	Enviat el 05/10/2008 a les 12:49:53
  	#17514	He escrit 15 fanfics amb un total de 182 capítols

  
  
  Dons... no, no has encertat la pregunta. Encara és més recargolat...
  
  
  
  

• 	Agatha Black (Moderador/a FF)	Enviat el 05/10/2008 a les 21:39:57
  	#17520	He escrit 10 fanfics amb un total de 208 capítols

  
  
  Hey, ja l'he legit, és que ara estic una miqueta ocupada, aquía escòcia, vaig una mica de bòlit! Bueno, molt bé el capi, m'encanta questa escola e un globus, mola molt! ^^
  
  
  
  

• 	lluna_de_plata	Enviat el 06/10/2008 a les 17:25:04
  	#17523

  
  

  Hola Marta... ja ho ser, segur que m'acabes desheretant pero... ja t'ho esplicare a musica, les meves companyes de clase son.... ENCARA PITJOR QUE LA PARKINSON, LA DESI I... hi ha alguna cosa pitjor que ser una xoxa?¿?¿

  Bueno... MOLA MOLT EL CAPI!!! L'ALEX EM CAU DE CONYA!!!!

  Marta 2

  P.D. Gracies per la abraçada pero, en el tema aquest soc com tu. (Sobre tot respecte els nois)

  
  
  
  

• 	lizzzy	Enviat el 07/10/2008 a les 23:11:24
  	#17533

  
  
  molt interessant i l'alex que el faras surti en el proxim capi també! ke guay!!
  
  
  
  

• 	nuria.potter	Enviat el 07/11/2008 a les 00:54:06
  	#17792

  
  

  Genial!!

  nomes llegire fins a ki avui!!

  2 cap!! Per cert genials els 2!!!

  patOnets

       &n bsp;             ;         Nuria!*