La Rancúnia d'una Serp - - Segon Capítol: Records amargs
AvatarEscrit per calis
Enviat el dia 24/02/2004 a les 03:21 pm
Última modificació 24/02/2004 a les 03:21 pm
Tots els capítols de La Rancúnia d'una Serp
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


- Segon Capítol: Records amargs


Encara recordo aquella vegada... a cinquè, després d'haver fet els exàmens del G.N.O.M.
Quan érem prop del llac ... I aquells maleïts...em van voler deixar en ridícul:

- Tot bé Snivellus? - Va dir el Potter, al seu costat el Black somreia maliciosament. Els dos em miraven amb cara d'arrogància. Vaig intentar defendre'm però el Potter va ser més ràpid.- Expulsiarmus! Impedimenta! - tots els alumnes dels voltants es van girar. Els altres dos es van posar de peu. - Com t'ha anat l'examen Snivelly? - va dir el Potter de nou.
- L'estava mirant. El seu enorme nas tocava el pergamí. - va dir el Black malintencionadament. - Deus haver deixat unes taques de greix impressionants, no podran llegir les teves respostes.
- La gent va riure. - Tu, espera! - vaig esbufegar-li al Potter.
- Que esperi a què? - va preguntar el Black fredament - Què faràs Snivelly? T'eixugaràs el nas amb nosaltres? - Llavors sense poder-ho evitar vaig començar a dir tot el que em va venir al cap.
- Renta't la boca - va dir llavors el Potter. Tot de bombolles de sabó van començar a sortir de la meva boca, ofegant-me i fent-me venir nàusees.
- DEIXA'L ESTAR!!! - Els dos nois van girar-se. El Potter immediatament va passar-se la mà que tenia lliure pels cabells per fer-los semblar més desendreçats, com si acabés d'aterrar amb l'escombra.
- Tot bé Evans? - de sobte va posar una veu més seductora, més madura, més agradable.
- Deixa'l estar. - va repetir ella. Se li notava que estava molt enfadada. - Què us ha fet?
- Bé, - va dir ell deliberant. - és més el fet que existeixi, si saps que vull dir... - Es van sentir més riures.
- Et penses que ets divertit - va dir ella fredament.- No ets més que un cregut, i un pinxo bromista, Potter. Deixa'l tranquil.
- Ho faré si surts amb mi. Vinga va, surt amb mi i et prometo que mai més tornaré a posar la meva vareta sobre el vell amic Snivelly. - Ja estava passant l'efecte de l'impediment jinx, i jo intentava arribar a la meva vareta.
- No sortiria amb tu ni que hagués de triar entre tu i el calamar gegant.
- Mala sort Forcat!!! - va dir el Black animosament. - Ei! - Massa tard, ja havia arribat a agafar la meva vareta. Un tall, que tacava la seva roba de sang va aparèixer a la galta del Potter, però no es va donar per vençut. Va donar una volta i al cap d'uns instants em trobava suspès a l'aire amb la túnica caient-me a la cara.
- Baixa'l d'allà! - uns segons abans vaig arribar a pensar que també es riuria de mi.
- És clar que si. - bruscament va moure la vareta i jo vaig caure a terra. Posant-me bé la roba estava a punt d'agafar la meva vareta quan el Black va cridar:
- Petrificus totalus. - tot el meu cos va quedar rígid. Em sentia impotent estava ple de fúria. I ningú escaparia a la meva venjança.
- He dit que el deixeu estar! - aquesta vegada ella havia tret la seva vareta i els dos bromistes la miraven cautelosament.
- Oh Evans, no facis que et llanci un malefici. - va dir el Potter
- Desfés l'encanteri llavors. - Ell em va mirar i va murmurar el contrasortilegi.
- Aquí ho tens. Snivellus, tens sort que ella rondés per aquí.
- No necessito ajuda de petits sangs de fang bruts com ella! - vaig dir jo. Estava ofuscat. No ho hauria hagut de dir. Més tard me'n vaig penedir.
- Està bé - va dir ella fredament -, en el futur no em preocuparé de fer-ho. I si jo fos tu em rentaria els calçotets. Snivellus.
- Demana-li perdó a l'Evans! - va rugir el James Potter apuntant-me amb la vareta amenaçadorament.
- No vull que li facis demanar-me perdó! Tu ets tan mala persona com ell.
- Què? - va cridar ell al·lucinat - jo mai et diria...ja-saps-el-què!.
- Desendreçant-te el cabell perquè sembli que acabes de volar...jugant amb 1 papallona robada, llançant encanteris a tothom només perquè en saps, sincerament, em fas fàstic.

Al cap d'uns minuts, jo tornava a ser cap - per - avall en l'aire, aquesta vegada sense calçotets.


Llegit 1582 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)