Aniré contestant un per un, però ja sabeu que les respostes van per tots!
(Encara no domino el nou disseny de la pàgina... No sé per què no puc obrir els spoilers (vosaltres podeu?) i les imatges sembla que poso no es mostren... Provo de posar imatges, però per si de cas miraré d’explicar-me amb paraules (o remetre-us a imatges d’anteriors posts) per si tampoc no es veuen.)
Espero que el poguessis veure!Unapersona ha escrit: Però ara que ho sé no me'l perdré pas... això que no haguem de passar la nit en vetlla és un bon al·licient, també!
Thanks! El professor Halley s’alegra que t’hagi agradat.Unapersona ha escrit:M'ha agradat com descrivies la dansa entre el sol i la lluna.
------------
Que bé!Cass Ross ha escrit:Aquesta vegada sí que vaig poder veure l'eclipsi de lluna
No n’havies vist mai cap? Solar tampoc? La lluna de sang és característica dels eclipsis lunars. Es posa més o menys roja però l’efecte es produeix juntament amb el fenomen.Cass Ross ha escrit:Em sembla que va ser la primera vegada en ma vida que vaig veure un eclipsi de lluna, o almenys un de lluna de sang.
L’astre en qüestió s’amaga del tot durant la fase màxima (o anul·lar, en el cas dels solars). Es diu que l’eclipsi comença en entrar en penombra, però es va veient fins que s’oculta del tot. I sí, passen hores.Cass Ross ha escrit:I la meva inexperiència va fer que em passés una bona estona esperant que la lluna desaparegués
Què vols dir? Que la lluna roja pertany als eclipsis parcials?? No ho entenc...Cass Ross ha escrit:No va ser fins al cap d'una bona estona (més del que voldria reconèixer), que vaig recordar que, de fet, des d'on era només veia un eclipsi parcial (la lluna roja)
Què dius que «no passa mai»? A què et referies?Cass Ross ha escrit:i no pas un eclipsi total de lluna. O això no passa mai? Vull dir, que així com en un eclipsi total de sol es pot dir que el sol 'desapareix' perquè queda completament tapat per la lluna, la lluna no desapareix del tot del cel, oi? No sé si s'entén.
En els eclipsis de Sol, la fase màxima també s’anomena ‘anul·lar’ precisament perquè queda un anell lluminós al voltant del cercle negre que fa la Lluna. Segur que ho has vist moltes vegades, ni que sia en fotografies. Perquè el Sol és més gran que la Lluna, i per tant aquesta no pot cobrir tot el cercle lluminós que és el Sol.
Mart és un planeta relativament fàcil de veure, i és visible a ull nu. Però no sempre el trobaríeu, si no és que seguiu els seus passos endavant i enrere. Excuses com aquestes (que es vegi passar tan a prop de la Lluna) són útil perquè el trobeu i el pugueu veure.Cass Ross ha escrit: Antares_Black ha escrit:
el moment de màxima proximitat entre Mart i la Terra dels darrers quinze anys
Ostres, això no ho sabia, i també és molt interessant. Hi vaig parar atenció, perquè tu ho vas comentar, i va ser molt xulo de veure.
No patiu, que faré post dels Perseids. És una de les pluges d’estels habituals, però em sembla adequat parlar d’aquesta principalment perquè la majoria sou de vacances i teniu oportunitat de trobar llocs sense llum (si a casa no en teniu). Els Perseids tenen el seu punt àlgid a la desena de l’agost. Cap a l’11-12 d’agost, per sant Llorenç (vaja, que per alguna cosa n’hi diuen ‘Les llàgrimes de Sant Llorenç’. Potser us sona més amb aquest nom). Ampliarem en el post i afegiré coses d’altres pluges d’estels habituals.Cass Ross ha escrit: Antares_Black ha escrit:
Aquest eclipsi serà dels principals esdeveniments astronòmics que podran veure aquest estiu, juntament amb altres com l’oposició de Mart (del proper 31 de juliol) o l’habitual pluja d’estels de l’agost (Perseids).
Què vol dir, això de "l'oposició de Mart"? I la pluja d'estels d'agost (Perseids), es podrà veure a simple vista? És en algun dia en concret? Professor Halley, no em deixi amb les coses a mitges!
I em demanes també què és l’oposició de Mart. Bé, l’oposició descriu una determinada posició dels astres. És la situació en la qual un cos dels Sistema Solar es troba en un lloc diametralment oposat al Sol (és a dir, a 180º). Està bé perquè aleshores el cos es troba al sud a mitjanit (es fa més fàcil de localitzar) i és visible durant tota la nit. A més, és el millor moment per observar els planetes exteriors (Júpiter, Saturn, Urà i Neptú) perquè es troben més propers a la Terra.
Els planetes inferiors (Mercuri i Venus) no es poden trobar en oposició.
Ok, amb això no confongueu:
Planetes interiors: Qualsevol dels planetes del Sistema Solar amb òrbites interiors al cinturó d'asteroides —el qual es troba entre Mart i Júpiter (Mercuri, Venus, la Terra i Mart).
P. exteriors: Qualsevol dels planetes del Sistema Solar amb òrbites exteriors al cinturó d'asteroides (Júpiter, Saturn, Urà, Neptú).
P. inferiors: Els que es troben més a prop del Sol que no pas la Terra (Mercuri i Venus).
P. superiors: Aquells amb òrbites exteriors a la de la Terra (Mart, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú = els planetes exteriors i Mart) (De vegades s’hi inclouen els planetes nans, atès que són més lluny del Sol que no pas la Terra).
D’acord amb la redefinició de planetes del 2006, Plutó es considera un planeta nan o menor o planetoide (com Ceres o com Eris), atès que comparteixen tres característiques amb els planetes, però en difereixen a causa dels trets de les seves òrbites (cosa que suggereix que tenen un origen diferent dels planetes). Això dels planetes nans m’apassiona.
A la imatge poso planetes, però la Lluna també pot trobar-se en oposició, només que aleshores el dibuix seria diferent.
Facilitant i simplificant la definició, podríem dir que oposició seria quan la Terra es troba entre l’astre en qüestió (en aquest cas, Mart) i el Sol.
L’oposició és un aspecte o configuració de l’òrbita de dos astres que es troben, en relació a la Terra, en dos punts del cel diametralment oposats. Dos astres amb longitud celeste geocèntrica que difereix en 180°. Només els planetes exteriors i la Lluna poden trobar-se en oposició al Sol. La Terra es troba entre el Sol i el planeta (o la Lluna).
És a dir, que es pot dir que els eclipsis de Lluna són un cas particular d’oposició.
Els aspectes defineixen relacions angulars entre astres. Altres aspectes a banda de l’oposició, hi ha d’altres aspectes, com ara la conjunció, el sextil o la quadratura.
Però n’hi ha molts d’altres que es fan servir un xic menys.
Tots aquests símbols que també trobareu en calendaris lunars, cartes celestes d’astronomia, cartes astrals d’astrologia, a classe Futurologia, a Runes Antigues...
De fet, vaig pensar de fer post sobre l’oposició de Mart, però me’n vaig desdir perquè crec forma part de conceptes van més enllà (més cosa d’angles esfèrics i números, que no podeu gaudir tant en observació i que de moment tindrien poc sentit per vosaltres fins que no domineu la part de fases lunar i d’eclipsis) que ara per ara no cal que entengueu i també perquè crec que és una "observació complicada". No és que sia difícil de veure, és que és una observació de diversos dies, i hauríeu d’anar apuntant posicions (o estar-ne al cas) durant uns dies. I és que no es veu que Mart es trobi entre la Terra i el Sol. El que veuríeu és que avança i retrocedeix durant uns dies abans i uns dies després que es produeixi l’oposició en si.
No sé si heu estudiat el sistema dels epicicles de Ptolemeu. Es tracta d’un sistema proposat per explicar (d’entre altres coses) els moviments de retrogradació de Mart en un model geocèntric. És a dir, que pretenia explicar per què Mart tenia aquella trajectòria tan estranya (d’avançar i de retrocedir, diferenciant-se tant dels altres planetes) si s’acceptava que la Terra era al centre de l’Univers. Ptolomeu va col·locar uns epicicles, que eren trajectòries de Mart que també giraven al voltant de la Terra. Us convido a fer-hi un cop d’ull.
Avui dia, ja no expliquem el Sistema Solar amb el models ptolemaics de les ‘esferes planetàries’, sinó que expliquem aquests moviments retrògrads amb l’heliocentrisme. El comportament peculiar de Mart sempre ha estat uns dels malsons/passions dels màgics astrònoms.
Si us interessa, ja en tornarem a parlar més endavant. Pot ser que en faci un post més ampliat. Potser si parlem del geocentrisme i de l’heliocentrisme, i de com podem veure que tot encaixa molt més si defensem aquest segon model, amb experiències que podem fer. Sí, podria estar bé... (ho heu de dir vosaltres).
Per això mateix vaig posar que repasséssim un xic els apunts del post anterior. En aquest punt, em refereixo especialment al de les fases de la Lluna (si podeu recuperar les imatges d’aquell post, millor, però miraré d'inserta-la per aquí).Cass Ross ha escrit: Antares_Black ha escrit:
Els eclipsis lunars sempre coincideixen amb llunes plenes, i els solars coincideixen amb el moment de la lluna nova. No és pas una mera casualitat que l'eclipsi coincideixi amb la lluna plena, és una condició.
Tampoc ho sabia, això! Per què és una condició, com si diguéssim? Hi han trobat alguna explicació, els muggles?
Has de mirar la imatge com si tingués profunditat. És a dir, la imatge queda tota a un mateix pla (el pla de la pantalla), però has de pensar que cada cos queda més o menys ‘’amunt’’ o ‘’avall’’ (entenent que no existeix cap d’aquests conceptes...).
Si t’hi fixes, en una lluna nova la llum del Sol cau a l’esquena del satèl·lit, per tant, des de la Terra no la veiem. I les fases intermèdies, veiem només el tros il·luminat pel Sol. En la lluna plena, el Sol il·lumina completament la cara visible de la Lluna, fent que des de la Terra la vegem sencera. Això són les fases de la Lluna, en el seu cicle de vint-i-vuit dies.
Hem dit que els eclipsis es produeixen:
-E. de Sol: la Lluna es troba entre el Sol i la Terra, de manera que tapa el Sol.
-E. de Lluna: La Terra es troba entre la Lluna i el Sol, de manera que la Terra fa ombra sobre la Lluna, és a dir que interfereix i tapa la llum del Sol que hauria d’arribar a la Lluna.
Ara bé, cal que els tres astres es trobin en el mateix pla. Sinó, tindríem eclipsis cada vint-i-vuit dies , seguint el cicle de fases de la Lluna.
Quan diem que els eclipsis solars es produeixen sempre en lluna nova, i els lunars amb lluna plena; ens referim que aquesta és la posició que han d’adoptar (compara el dibuix amb les aliniacions que comento) per tal que es produeixi l’eclipsi respectiu. La particularitat de l’eclipsi és que els tres astres es troben en el mateix pla; aquesta n’és la clau.
A veure si podeu veure aquesta imatge i us és útil
Recordeu el títol del post: en l’eclipsi lunar, «la Terra fa el préssec enmig del ball de noces del Sol i la Lluna». Us servirà de regla mnemotècnica.
És una idea molt interessant! Ho podríem mirar!Cass Ross ha escrit:I, pel que fa a la comunitat màgica, s'ha fet algun estudi sobre si això afecta d'alguna manera especial als homes llops? Pobres!
Espero que amb l’explicació anterior ja t’hagi quedat clar (si no, digues-ho!)Cass Ross ha escrit:O sigui, que es necessita que els tres astres estiguin en un mateix pla i que la lluna sigui plena. Això vol dir que a vegades quan la lluna està en les altres fases, els tres astres es poden trobar en el mateix pla però com que no és lluna plena no hi ha eclipsi? Com s'explica? (Suposo que està relacionat a la pregunta anterior.)
«O sigui, que es necessita que els tres astres estiguin en un mateix pla i que la lluna sigui plena.» En posició de plena o nova segons el tipus d’eclipsi.
«Això vol dir que a vegades quan la lluna està en les altres fases, els tres astres es poden trobar en el mateix pla però com que no és lluna plena no hi ha eclipsi? Com s'explica?» Si t’hi fixes, veuràs que les úniques fases que tenen els tres cossos en línia són les de plena i de nova. I és necessari que quedin aliniats i en el mateix pla (és a dir, en línia recta vist des de tot arreu) d’alguna manera per tal que la llum del Sol s’interrompi en algun punt. En el cas de l’eclipsi solar, la Lluna tapa el Sol perquè es col·loca davant seu; en el cas del lunar, és la Terra que no deixa que la Lluna s’il·lumini i llavor no la veiem.
Com he dit, no és ben bé que sigui lluna nova o lluna plena, és que és la fase que "tocaria".
Això de les fases de la lluna i els eclipsis són temes que solen quedar penjats a l’escola. S’expliquen des de la primària, però, pel que he vist, no acaben de quallar ens els alumnes... Jo vaig tenir molt mal mestres en aquest camp i m’ho vaig haver de mirar pel meu compte (com gairebé tot...)... Crec que és un tema important, clau per entendre molts altres fets/conceptes en astronomia.
Sí, sempre és bo de tenir en compte!Cass Ross ha escrit:Va ser molt útil que afegissis l'horari, perquè d'aquesta manera vaig poder controlar més per quina fase anava o quan començava.
L’Spútnik li farà saber al professor Halley! Així us molestarà més durant les vacances hahahhaaaCass Ross ha escrit:Moltes gràcies per aquest post tant explicatiu i útil!
Tu pregunta!Cass Ross ha escrit:PS. Sé que plantejo moltes preguntes, massa i tot;
I què has trobat?Cass Ross ha escrit:com a bon Ravenclaw buscaré algunes respostes pel meu compte
----------------------
Arwen Black ha escrit:El sortilegi que va fer al pergamí és una passada, professor Halley! Va ser molt gràfic i molt útil i molt maco! I que bé que enviés la carta, saber les hores em va anar bé ^^
El professor Halley em va dir que el va fer amb molt d’afecte pels seus alumnes(PD: De debò que m'encanta com vas descriure les interaccions entre la Terra, la Lluna i el Sol. I el fet que parant les mans sortissin reproduccions en miniatura. No ho sé, ha estat molt fàcil d'imaginar i m'ha agradat molt)
Bon plan! XD I que bé que no morissis dessagnada...!Arwen Black ha escrit:De manera que, ja que l'eclipsi durava tanta estona, em vaig ben instal•lar amb una torxa i un llibre de Harry Potter, decidida a no marxar fins que la Lluna sortís o morir dessagnada pels mosquits en l'intent. I va funcionar! No això de morir dessagnada, ehem, lo de l'eclipsi.
El color, com he dit, depèn de l’atmosfera. Però també depèn d’on et trobessis. Com més a prop de l’horitzó es trobi l’espectador, més color i trobarà, atès que els raigs no es perdran tant. Potser et trobaves a molts metres per sobre del nivell del mar. De tota manera, si quedava poca estona d’eclipsi, devia ser durant la fase de penombra, o sia que ja no havia d’estar tenyida.Arwen Black ha escrit:Vaig deixar l'apagador a algú la setmana passada, però, i no la vaig poder veure gaire roja. O potser és perquè ja quedava poca estona d'eclipsi. Això m'ha fet sorgir la següent pregunta: és igualment roja durant tot l'eclipsi, o la tonalitat va disminuïnt quan s'acaba o quan comença?
No crec pas que puguis apreciar una diferència de mida, però sí que notaràs que té més llum, que brilla més.Arwen Black ha escrit:La diferència de tamany de Mart degut a la seva proximitat, es podia apreciar a ull nu? Normalment no sé on para i no sé com es veu quan no està tan a prop. Potser es veu menys brillant?
És molt interessant, això que comentes. És que l’Univers és tan vell i tan jove que fa feredat. El nostre temps és tan ínfim comparat amb el seu, que un milió d’anys és un sospir...Arwen Black ha escrit:Em fa preguntar-me quins esdeveniments exclusius és probable que no visquem degut a que només tindran lloc en una altra època. Crec que el cometa Halley tenim possibilitats de veure'l si vivim prou, oi? Altra cosa serà que de tan grans ens vagi bé la vista...
Sí, el període del cometa Halley oscil·la al voltant dels setanta-sis anys.
Com he explicat, és la longitud d’ona més llarga, la roja.Arwen Black ha escrit:El que m'ha semblat més fascinant és per què roig, d'entre tots els colors
Em sap greu que les dues imatges tinguin la dreta i l'esquerra canviades, però aquestes no les he fetes jo i són les millors que he trobat. Espero que no us feu cap embolic. Veure-ho que representen el mateix.
La llum roja és la de longitud d'ona més llarga i de freqüència i energia més baixes.
És el mateix principi que és defensors de les teories del Big Bang expliquen l’expansió de l’Univers (segons ells, degut a l’Explosió) amb la longitud d’ona de la llum que rebem dels cossos. I aquesta longitud d’ona també explica per què tenim estels de llum roja o ataronjada (com Antares, Betelgeuse o Aldebaran) i d’altres de llum blavosa o blanca (com Bellatrix, Rigel, Sírius o Règulus).
Ah, així que vols treballar, eh!Arwen Black ha escrit:Espero que ens mani algun treball sobre això durant el proper curs, no fos cas que, amb les vacances, se m'oblidi buscar-ne més informació... *Insertar emoticona de córrer darrere el propi cap*
Si teniu un parell de companys (amics, familiars, veïns que es deixin enganyar...), podeu fer de Terra i els altres dos un de Sol (amb una llanterna) i l’altre de Lluna (si fa servir una pilota grossa, ho veureu millor). Representeu els moviments de rotació i de translació de cadascú (menys el Sol, que queda quiet). Proveu de reproduir les fases de la Lluna (sempre veureu la mateixa cara del que fa de Lluna, però il·luminada de maneres diferents).
(Recordeu:
En les fases, la Lluna s’oculta perquè, tot i tenir tota una meitat de l’esfera completament il·luminada, des de la Terra veiem combinacions d’aquesta meitat il·luminada i de la cara fosca (tot i que sempre veiem la mateixa cara).
En els eclipsis, no veiem el Sol perquè la Lluna se’ns posa davant i interromp els seus raigs (solar), o la Terra s’interposa entre la Lluna i el Sol i evita que la llum solar arribi a la Lluna (lunar).)
I canvieu-vos els papers.
Si no aconseguiu ensarronar ningú per fer la representació, podeu fer recerca sobre els diversos models geocèntrics o heliocèntrics.
-----------
Espero que resulti instructiu!
Antares