Una mica tard, però he hagut d'escriure aquest post amb dues sessions. No estic acostumat a fer respostes tan llargues!
Amb aquest tema intento reviure la web, ni que sigui una mica, que darrerament ha estat un poc inactiva
Trobo que pot ser interessant un tag d'aquesta mena. El divideix en blocs temàtics; els podeu respondre de cop o anar a un per missatge; però l'última pregunta és obligatòria. Ja veureu com és
I tant! A més aquest és un tema que tothom pot respondre perquè tot i que tenim més o menys experiència amb el tema, tots aquí hem escrit ni que sigui fanfictions!
PROCÈS D'ESCRIPTURA
Tens algun ritual específic quan escrius (o abans o després)?
Ritual d'aquests tipus "preparar-me una infusió" o "desconnectar el wifi" o coses així no. Sí que sempre m'asseguro de tenir a mà tots els apunts sobre el món, personatges i els esquemes minimalistes que em faig (si me'n faig). Normalment ho tinc tot a l'ordinador però en llocs diferents i no m'agrada haver d'interrompre un paràgraf per anar a obrir l'escrit que tinc sobre un lloc del món en concret (en aquest sentit utilitzo
World Anvil, que va fantàstic per organitzar coses així si treballeu bastant el
worldbuilding).
Quan deixo d'escriure, sempre que puc intento no acabar la "sessió" escrivint una frase conclusiva. Idealment, acabo a mig paràgraf, d'aquesta manera quan m'hi torno a posar m'asseguro que com a mínim puc acabar aquell paràgraf per escalfar motors i no em fa tanta mandra. També acostumo a posar entre parèntesis quatre coses que passaran en les següents escenes, perquè quan em faig esquemes són molt genèrics, sense detalls d'escenes concretes.
Tens algun espai predilecte on escriure?
Només necessito un lloc per seure i el portàtil. Alguna vegada he escrit al tren i tot. Quan he d'assegurar-me de ser en un lloc còmode és quan reviso. Llavors sí que necessito tranquil·litat, seient còmode, i si pot ser música de fons (instrumental i que conegui perquè no em distregui).
Escrius a mà o a ordinador?
A ordinador, simplement perquè és més còmode per mi. Com que soc més aviat jardiner/brúixola, estic movent paràgrafs i escenes senceres de lloc constantment, i fer això en paper físic seria un pal.
Escriptor mapa o brúixola?
Coneixia jardiner-arquitecte, no brúixola-mapa! Bona analogia també. Soc sobretot brúixola, però també faig mapes. La part del "worldbuilding" és feina prèvia al disseny concret de l'argument o els personatges, de manera que quan començo a escriure la història tinc una idea força sòlida de com es desenvoluparà el món. Suposo que en aquest sentit soc més aviat mapa.
Però dels personatges principals, al principi només sé el nom i quatre coses importants (i encara gràcies). L'argument depèn; a vegades començo només amb el concepte/tema que vull tractar, a vegades sé més detalls. Però mai dels mais començo sabent el final, i tampoc ho vull. M'he fixat que quan he fet l'esforç de fer un esquema de la història fins al final, hi perdo interés, perquè inconscientment em sento com si ja l'hagués escrit.
Quantes paraules pots escriure amb una hora de dedicació exclusiva?
Uf... sé que durant el NaNoWriMo de l'any passat vaig fer sprints de 15-20 minuts i els acabava amb unes 500 paraules, però clar, això no vol dir pas que amb una hora en pugui escriure 2.000. Com més m'allunyo del punt de partida de la sessió, més lent em torno, perquè he d'anar pensant què passarà després del que estic escrivint. En canvi quan m'hi poso, normalment ja he estat pensant prèviament què passarà.
D'on treus la inspiració?
Quan la trobo, de tot una mica. Situacions o persones reals, llibres o pel·lícules, música, pintures o fotografies...
Quin tipus d'escenes et costa escriure?
Escenes per les quals m'he de documentar. No em fa mandra fer-ho, el que em fa és estar insegur. Això em passa amb les fanfictions (què passa si contradic part del material original?), però també amb altres històries. Si hi ha una escena en una ciutat real, què passa si trio un carrer concret i dic una bajanada sobre aquell lloc? Fins i tot si és 100% món imaginari, què passa si la història ignora alguna cosa bàsica de sociologia o psicologia humana? En fi, és molta paranoia. Després penso en que és ficció i per tant mentre sigui verosímil, no cal que sigui veritat.
Les escenes en les quals hi ha moltes coses també em costen. "Moltes coses" pot ser moltes persones o moltes accions alhora. Les d'acció en són un exemple, però també els diàlegs amb més de tres participants i coses així.
Quines són les que més t'agrada?
Les que tenen com a protagonista un personatge portant a l'extrem algun tret de personalitat. Per tant, més que del tipus d'escena, depèn dels personatge que hi prenen part. Ajuda si el tret de personalitat en qüestió ja és exagerat per si mateix.
Tens bloquejos? Com els soluciones?
Constantment! Com que per mi l'esquema de la història és el primer esborrany que en faig, em bloquejo molt sovint mentre l'escric. Un cop passo a la segona versió o a la revisió, m'és molt més fàcil perquè ja sé com acaba i com s'arriba al final (llavors el que em falta és motivació, més aviat).
La solució depèn de la causa. Sovint és perquè durant el dia ja he gastat la dosi de creativitat que tenia i quan arriba l'hora d'escriure no em surt res. Això per mi no té solució, i es tracta de o bé fer alguna cosa passiva (mirar una peli o sèrie, per exemple) i intentar-ho més tard o deixar-ho per un altre dia.
Molt sovint és perquè directament arribo a un punt que no havia previst i no sé com continuar a partir d'allà. Si és perquè no sé com actuarien els personatges, reviso o escric tot el que sé de la seva personalitat, faig una llista de totes les opcions que hi ha, i miro quines quadren amb els personatges. Si és perquè les accions coherents dels personatges m'han portat a un lloc massa allunyat de la idea que tenia per la història (i és un lloc que no m'agrada), és qüestió de guardar les últimes escenes per una altra història i canviar una mica la seva personalitat.
Això sona molt bonic però moltes vegades no em serveix per continuar. Llavors, sortir a caminar, trobar-se amb amics o simplement canviar d'activitat també va bé.
Quan escrius, tens un mínim de paraules a assolir abans de deixar-ho?
No, de cap de les maneres. Suposo que si fos professional hauria de posar-me uns límits, però és simplement una afició i no vull sentir-me en cap cas forçat a arribar a un mínim. Si un dic puc escriure'n 2000, molt bé. Si el següent no passo de les 200, també molt bé.
ELS TEUS PERSONATGES
Quin procés segueixes per crear els teus personatges?
Cap! :D
Mentida, sí que segueixo un procés, però no és gens precís. Per alguna raó, començo amb el seu nom. A vegades és un nom que canvia, però d'alguna manera em serveix d'inspiració. Per exemple, tinc un personatge que es diu Beskra. En el món on viu, aquest nom és propi d'una cultura amb una visió peculiars sobre la vida i la mort. Partint d'aquí, em va ser molt fàcil treure'n una idea general de personalitat i la seva feina: assassina professional. Després, a mesura que vaig escrivint, els desenvolupo amb la història, perquè m'és molt difícil crear personatges "enllaunats", fora del seu context.
En el cas dels personatges secundaris ho faig diferent: el seu nom temporal és "pare de X" o "amiga de Y", escric una frase curta que defineixi la seva personalitat inicial i ja està. Sovint començo a escriure que encara no sé els seus noms, i llavors és qüestió d'anar posat [NOM DEL PARE] cada vegada que l'hauria de posar, i quan se m'acudeix ho substitueixo.
Quins és el personatge del qual et sents més orgullós?
Doncs potser la Beskra, que comentava a la pregunta anterior. La història on surt encara no està acabada, però la idea que tinc per ella m'agrada molt. Bàsicament, el seu argument secundari en la història és que és la millor amiga de la següent víctima que li han encarregat.
El que més et va costar escriure?
Em costen molt els protagonistes, en general. Per alguna raó que encara no he trobat, els personatges principals que no són protagonistes em solen sortir amb més personalitat que els protagonistes. I em fa molta ràbia perquè el protagonista hauria de ser el més interessant!
[Totes les preguntes sobre la meva relació amb els meus personatges]
Poso una bocí de mi en la majoria de personatges que creo, no conscientment però és el que em surt. Sempre són coses diferents, i m'asseguro de canviar-les, exagerar-les o complementar-les amb altres elements que no són meus perquè siguin personatges distints. Però el cas és que això fa que d'alguna manera els vegi com una part de mi, no com algú amb qui em puc portar bé o malament. No sé si respon les preguntes, però és així, no fujo d'estudi
T'agrada crear parelles entre els teus personatges? Els shippetges?
No és que m'agradi ni no m'agradi. A vegades passa, a vegades no, però en tot cas mai ho busco expressament. Hi ha un vídeo per YouTube que defensa que quan escrius tots els personatges haurien de ser "bisexuals per defecte" fins que s'enamorin d'algú (si és que ho fan), d'aquesta manera obres totes les possibilitats però no t'obligues a res. És una expressió una mica problemàtica (deixes de ser bisexual i passes a ser hetero/homo quan t'enamores? I l'asexualitat on és?) però en tot cas és una mica el que faig: no defineixo cap parella ni cap orientació quan començo a escriure, i si veig que a mesura que vaig escrivint i desenvolupant-los encaixen com a tal, em plantejo de convertir-los en parella.
LES TEVES HISTÒRIES
Quins és el teu gènere preferit d'escriure?
Fantasia i ciència-ficció (que en el fons no deixen de ser el mateix; un té màgia i dracs, l'altre té làsers i aliens). Escric força més sovint en móns de fantasia que de ciència-ficció, però això és perquè també és el que llegeixo sovint (més per inèrcia que res). Tot i així, també és cert que en general m'allunyo bastant de la fantasia medieval i situo les històries en móns més similars al nostre pel que fa a tecnologia. Un dels projectes que tinc és "fantasia futurista", tipus Star Wars però accentuant més els elements fantàstics que els de CiFi.
Pel que fa a tipus de trama, no en tinc cap de preferida. He escrit alguna intriga política, aventures "de salvar el món" per dir-ho d'alguna manera (com les ff que tinc aquí), aventures més d'exploració, i altres.
El més complicat?
Dels que he intentat, fantasia èpica. Com deia més amunt, les escenes amb "massa coses" em costen molt, i el mateix s'aplica als gèneres. La fantasia èpica és el subgènere fantàstic de més abast en tots els sentits, i això m'estressa una mica. Però ho vaig intentant! És qüestió de pràctica.
Primera història que escrivires.
Aquí he hagut de pensar una mica! La primera va ser un conte pel
premi Pilarín Bayés (va ser activitat obligatòria a l'escola). Es deia "L'esquirol alegre" i es tractava d'un esquirol que vivia a un bosc i el salvava de les mans dels malvats humans. Molt hippie, tot plegat. Comparada una de les històries guanyadores, d'un company de classe, era força lamentable, però clar, era la primera vegada que escrivia.
Quina edat tenies?
Devia fer 5è de primària, més o menys.
Inspiració, temps i motivació. Només en pots triar dues.
Temps i inspiració. I poso el temps primer perquè "la inspiració t'ha d'agafar treballant". Motivació en general en tinc prou (o, almenys, més que inspiració!)
L'escena més tràgica que has escrit.
Encara no l'he escrita, però l'he repassat mil vegades... és la primera vegada que sé una escena final de la història abans de passar l'equador, però em sembla que hauré de matar la Beskra (de la qual parlava més amunt)
A veure per on va la història, però si l'escric s'emportarà la palma, perquè mai he matat un personatge principal, em sembla.
Confessa: t'agrada escriure drama i desgràcies?
Normalment no busco el drama, igual que no busco el romanticisme, però són coses que passen. I si passa no em tallo! És una faceta més de qualsevol persona, com tantes d'altres, i si toca escriure-la és el que hi ha.
Tens molts de projectes en mans actualment?
Tinc la fanfiction (sí, aquesta que està a la meva firma des de fa anys
Calculo que tinc un terç escric aproximadament ), la història on surt la Beskra (un terç escrit), una fantasia moderna basada a Barcelona (un parell o tres de capítols escrits, però necessita replantejament) i la "fantasia futurista" de la qual parlava abans (el món i personatges principals creats). A més d'altres idees que tinc guardades al calaix de sastre i que vull desenvolupar quan tingui menys coses.
Pregunta obligatòria: Escriu 10 paraules seguint la història. Si ets el primer en publiar, comença-la tu.
Si no et fa res, em prenc la llibertat d'augmentar el límit a 22 per la primera frase de la història. 10 és molt poc!
És aquesta:
La meitat del món es va quedar sense llum quan Zeus va decidir celebrar un banquet després d'una becaina de segles.
És una mica rara, però m'ha fet gràcia la imatge que m'ha vingut en imaginar-m'ho. A veure què en feu!
Ens llegim!
"We are all human, aren’t we? Every human life is worth the same, and worth saving." -- Kingsley Shacklebolt
Unapersona