Escrit per Potter_grangerEnviat el dia 21/03/2016 a les 19:49:12
Última modificació 21/03/2016 a les 19:49:12
Tots els capítols de Abyss
< Anterior capítol || Pròxim capítol >
Quedava poc per a Halloween. Volia anar a la festa. A Beuxbatons era una celebració força especial. Es feien diversos concursos i els guanyadors feien la seva actuació a la festa. Jo m’hi volia apuntar, però no sabia a què. Hi havia tantes coses! Cant, ball, disfresses, relats… De tot! Vaig estar pensant durant molta estona, però no em decidia.
-Ei, Shayla!
-Guillaume!
-Et presentaràs a algun dels concursos?
-Segurament sí, però no sé encara a quin. N’hi ha tants! Fins i tot un de teatre, però hauria d’haver començat a assajar abans. Potser em presenti al de cant.
-Hi podem anar junts. Què et sembla? Cantem una cançó en conjunt.
-Sí! Estaria bé. I… Si vols… podríem anar junts al ball.
-Sí, és clar que vull!
Vam somriure tots dos i ens vam mirar. Quedava trobar una cançó i aprendre-la. Estava molt emocionada amb el concurs, seria el primer cop que cantaria davant d’algú! Normalment em fa molta vergonya cantar en públic, però en aquella ocasió vaig decidir treure’m la vergonya de sobre i participar al concurs.
Aquell cap de setmana ens deixaven sortir per a comprar els vestits. Jo no tenia manera d’aconseguir un permís. Li hauria d’explicar la situació al director. Vaig pensar que, en aquell cas, em podrien donar el permís. Em vaig dirigir al despatx del director el divendres a la tarda, després de classes. En Guillaume m’hi va acompanyar.
-Senyoreta Dawson. Què passa?
-És sobre el permís per a sortir a París…
-No l’ha aconseguit?
-És que… No tinc manera d’aconseguir-lo. La meva mare és morta i el meu pare ha desaparegut. La família de la meva mare va repudiar-la i la del meu pare és a Austràlia, no els conec de res.
-Ja ho entenc… Té més familiars propers?
-El meu germà Michael i el meu cosí John.
-Són majors d’edat?
-En John sí. Podria servir, un permís signat per ell?
-No ho sé, ho hauria de mirar. Demà al matí li dic alguna cosa.
-Està bé. Gràcies!
Vam sortir del despatx. El cor m’anava a mil. Podria anar a París? No? Ho sabria l’endemà. A la sala comuna, vaig veure dos mussols que van anar cap a mi. Un duia carta de l’Abyss. L’altre, d’en Marcus. Vaig obrir primer la de l’Abyss. Els ulls se’m van omplir de llàgrimes. Per què li passava allò? De seguida li vaig contestar.
Abyss,
Em sap greu que estiguis passant per això i jo no hi sigui per ajudar-te. Tu ets forta, pots solucionar-ho. Confio en tu. Jo també et trobo molt a faltar. Res és el mateix sense tu. Tot i que aquí, de moment, hi estic força bé, m’hi faltes tu. M’hi falta la teva rialla, els moments darrere del bedoll… Ets insubstituïble i ho saps, Abyss. Tingues això present.
Un petó,
Shayla
La vaig enrotllar i la vaig enviar a mussol seguit. Em feia por obrir la d’en Marcus, no sabia si s’ho hauria pres bé o no. Esperava que sí, però no les tenia totes. Vaig tancar els ulls, vaig respirar a fons i el vaig obrir. Quan vaig tenir la carta desplegada, em vaig atrevir a obrir els ulls i començar a llegir.
Shayla,
Sé que estimes l’Abyss. De fet, m’hauria estranyat que m’haguessis respost d’una altra manera. No m’ho prendré malament, per res del món vull perdre la teva amistat. És només que m’agradaria que algun dia poguéssim arribar a estar junts. Però si no pot ser i ets feliç… Jo ja estaré content.
Com et va per Beuxbatons? És gaire diferent a Hogwarts? Espero que et vagi bé i que tornis recuperada aviat.
Una abraçada,
Marcus
Vaig somriure. M’alegrava que s’ho hagués pres tan bé. Estava segura que li havia dolgut, però agraïa que no volgués distanciar-se de mi i que poguéssim seguir sent amics com abans.
Després de pensar-ho molt, vaig decidir què li posaria a la resposta. Volia anar amb compte de no dir res que li fes mal.
Marcus,
Moltes gràcies per entendre-ho. M’alegro molt que no vulguis distanciar-te de mi, crec que no ho hauria pogut aguantar. Aquí, a Beuxbatons, va bé. Saps que per Halloween es fan concursos? N’hi ha de cant, de ball, de teatre, d’escriptura, de dibuix, d’escultura… És increïble! Segurament em presentaré al de cant amb un amic que tinc aquí, en Guillaume. Ja et diré com ha anat!
A més, el nivell que tenen és força més alt. Em penso que hauré de fer classes de repàs de Pocions, Transfiguració i Encanteris. No podré posar-me al dia d’una altra manera. I a Defensa contra les Forces del Mal encara no he obert el llibre ni una sola vegada. Gairebé tot és pràctic!
Una abraçada,
Shayla
Vaig somriure i li vaig enviar la carta a mussol seguit. Després em vaig adonar que en Guillaume estava mirant què escrivia, tot i que potser no n’entenia res.
-A qui escrivies?
-A en Marcus, un amic de Hogwarts, i l’Abyss… la meva parella.
-Sou parella?
-Sí… Portem des del juny.
-Ostres… Felicitats! Com us va?
-Bé.
-Suposo que és dur portar-ho a distància, no?
-Sí… Bé, n’hi hauré d’acostumar. Com a tot, suposo.
-Ja saps que pots comptar amb mi.
-Gràcies.
Unoi Enviat el 23/03/2016 a les 19:24:21 #26749 He escrit 10 fanfics amb un total de 50 capítols Uf, jo no soporto cantar sol en públic... necessito tenir com a míni deu persones més al meu costat! Sort que no sóc en Guillaume :) M'ha agradat la resposta de la Shayla a l'Abyss, perquè no s'ha preocupat tant com m'esperava.
El Marcus em fa pena, pobret... però què hi farem, l'amor és l'amor! La Shayla li ha respost molt bé, mostrant que no vol deixar l'amistat però que no vol anar més enllà.
La reacció d'en Guillaume davant la relació entre la Shayla i l'Abyss ha estat la millor, fins ara! És l'únic que no s'ha sorprès.
Potter_granger Enviat el 23/03/2016 a les 20:35:58 #26750 He escrit 9 fanfics amb un total de 161 capítols Haha, a mi sí que m'agrada cantar en públic. El problema ve quan em poso nerviosa i desafino... Això és horrible. La resposta de la Shayla... Bé, ella també té els seus problemes, i confia prou en l'Abyss com per a pensar que ella ho podrà solucionar.
En Marcus em fa molta pena a mi també, però s'ho pren força bé. Ell no voldrà tallar l'amistat, tampoc. Vol tenir la Shayla a prop, tot i que no sigui com a parella. En Marcus només busca que ella sigui feliç. Li agradaria estar amb ella, però posa la seva felicitat davant d'una possible relació de parella amb ella.
Ai, sí, en Guillaume ha reaccionat molt bé! Jo el veig molt mono, la veritat.