Escrit per marta_ginnyEnviat el dia 03/09/2015 a les 11:16:59
Última modificació 03/09/2015 a les 11:16:59
Tots els capítols de Caradoc
< Anterior capítol || Pròxim capítol >
L'Emmeline va deixar les sabates tirades per qualsevol lloc i es va deixar caure al llit. Quin dia més intens... i encara no s'havia acabat. Però amb una mica de sort, passarien una tarda tranquil·la, que ja s'ho mereixien, ja.
Després de l'enterrament, havien tornat tots tres a Londres i havien anat a dinar a la Marmita Foradada, que bullia de la gent que per fi podia sortir al carrer sense por. S'havien quedat xerrant una estona, però finalment l'Emmeline havia decidit que ja tocava deixar-los sols i havia tornat a casa al·legant que estava cansada. I no era mentida, tampoc. La veritat era que se sentia esgotada com ho havia estat poques vegades.
I havia tornat a casa sabent que l'Amy i en Caradoc estaven junts, per fi! Semblava impossible... Tant de bo ho pogués veure la Dorcas, que sempre havia advocat per aquella parella. Anys enrere, ella i la Marlene havien fet una aposta perquè la Marlene deia que era impossible. En Benjy també hauria estat content; sobretot, perquè hauria vist la Marlene perdre una aposta. Això sí, que li hauria agradat!
Va sospirar pensant en els tres Gryffindors i en com els agradava, ser majoria, al grup. Com havien canviat, les coses... ara només quedaven els dos Huffies i ella, la Ravenclaw.
—Ja ens mereixíem alguna alegria, al grup, eh? Sempre has tingut raó, Dorcas. Sempre has tingut raó.
A poc a poc, va notar com els ulls se li tancaven i no es va resistir a la son que guanyava terreny per primera vegada en molts mesos. I sabent que ara ja estaven tots fora de perill, va adormir-se sense malsons.
Es va despertar de cop quan va notar un mussol que li picava el braç amb el bec. Que estrany... era un dels mussols de l'Orde del Fènix. Potser volien organitzar un sopar per celebrar que s'havia acabat i que havien guanyat.
Va obrir la carta i hi va reconèixer la lletra de la professora McGonagall, tot i que li va ser complicat, perquè es notava que ho havia escrit de pressa i corrents.
Benvolguda Emmeline,
T'escrivim amb l'esperança que siguis a casa i estiguis bé. L'Orde del Fènix acaba de rebre un cop terrible. Uns cavallers de la mort esperaven en Frank i l'Alice a casa seva i els han atacat. Són vius, però no sabem si es recuperaran mai del tot. T'esperem a Hogwarts, on ens reunirem tots els membres de l'Orde per decidir el nostre proper moviment.
Amb afecte,
Minerva McGonagall
L'Emmeline va notar que li faltava l'aire. No... no se suposava que s'havia acabat? Els Longbottom... havia d'anar a Hogwarts, havia de saber què havia passat. Ho sabien, l'Amy i en Caradoc? Ell hauria d'haver rebut el mussol... però els havia de passar a buscar.
Va ser davant de la porta del pis de l'Amelia al cap de dos minuts. En Caradoc va obrir la porta ràpidament.
—T'estava esperant. Anem?
—I l'Amy? No ve?
—Jo no sóc de l'Orde del Fènix, Em.
—Ja no hi ha res que t'ho impedeixi. Els teus pares i el teu germà t'ho tenien prohibit, però... ara és diferent. Vine amb nosaltres a Hogwarts.
—L'Orde és el vostre lloc, no el meu —va dir l'Amelia, tallant—. Me'n vaig a la Conselleria.
—Però els hem d'anar a buscar!
—No, Em. Seré molt més útil a la Conselleria. Ja estic a punt d'acabar els meus cursos de formació i aviat seré una integrant més del Wizengamot. I els penso posar a tots entre reixes. Aquest és el meu lloc.
—I com els posaràs entre reixes si són en un altre país? Primer els hem de trobar!
—I per això hi ha gent per tot. La Conselleria s'està reestructurant després de la guerra i caldran persones per portar-la on cal. I una d'aquestes persones seré jo. Vigileu.
Dit això, es va sentir un espetec i va desaparèixer.
—M'hauries pogut ajudar!
—No, Em. Hauries d'haver vist la seva cara quan s'ha adonat que no estàvem segurs. Ara no la penso deixar marxar perquè torni a pensar que la mataran i em farà mal. Si vol anar a la Conselleria, anirà a la Conselleria. I nosaltres hem de trobar aquests mal nascuts, i portar-los a l'Amy i ella els fotrà a Azkaban. I no sentiré una paraula més sobre aquest tema.
L'Emmeline es va haver de mossegar la llengua. No servia de res, el sistema judicial. Si volien justícia, l'havien d'anar a buscar ells i no llepar el cul del Conseller. Però si això era el que volia fer l'Amy... endavant.
Ella buscaria la seva pròpia justícia.
- -
Antares_Black Enviat el 14/09/2015 a les 00:37:23 #26129 He escrit 12 fanfics amb un total de 57 capítols Que curtet!! Minicapi ^^
«Tant de bo ho pogués veure la Dorcas, que sempre havia advocat per aquesta parella». Em quedo amb això. El fet que en el passat la Dorcas i la Marlene haguessin fet una aposta al respecte... M'ha agradat. Jo crec que la Dorcas, com la Marlane, en Benjy i els altres, ho han vist. Els morts estan tan contents com els vius...
«va adormir-se sense malsons», per fi.
McGonagall!!!!! Ooooh!!! Ai, en Frank i l'Alice!!! Ahir estaven bé...
«(...) i aviat seré una integrant del Wizengamot. I els penso posar a tots entre reixes. Aquest és el meu lloc». Aquí l'Amelia ha estat bé. I ho ha dit molt sentidament.
Val, ja hem plantejat un nou incident. Espero que la Molly li fes molt de mal, a la mala bruixa de la Bellatrix... I el seu marit, que es fes molt de mal quan va relliscar amb el sabó i es va matar... (això passa en la meva ment). Arriben al nivell de la gripau rosa... Als centaures!!!
*Com la Gee no ho has mirat: Consellera. Millicent Bagnold. Però naturalment pots dir conseller, no té marca de gènere.
Continuo!!
Antares
marta_ginny (Moderador/a FF) Enviat el 22/09/2015 a les 10:48:38 #26163 He escrit 15 fanfics amb un total de 182 capítols Em fa MOLTA ràbia no haver mirat això de la Consellera, perquè mira que em vaig estar documentant sobre tot l'entorn de l'Amy i l'Em... i no sem va acudir de mirar això >.< Dishonor on me, dishonor on my cow!
He intentat fer que coneguéssim una mica els personatges que ja estan morts, per això hi he anat introduint aquests detalls. M'alegro que t'hagin agradat! I jo també crec que ho han vist... i estan molt contents del que ha passat!
M'ha semblat important recalcar la diferència entre com veu la vida l'Amelia i com la veu l'Emmeline. Una creu en la justícia, l'altre la va a buscar fora dels tribunals. I l'afer d'en Frank i l'Alice també m'ha semblat que calia posar-lo i no passar-ho per alt entre el funeral dels Potter i la nit en què desapareix en Caradoc.
Vinga, més, més, que sóc a la uni i estic tenint una classe fructífera xDDD
ginny loovegod Enviat el 30/09/2015 a les 22:31:29 #26198 He escrit 1 fanfics amb un total de 8 capítols Aquí va el comentari del segon capítol!
La veritat és que ha estat curt però intens! Per una banda tenim el Caradoc i l'Amy junts, cuuuuuuquis ^^ M'encanta l'Em fent de celestina, i com pensa en el que haguéssin dit els seus companys. Em fa una peneta, aquest grup! :'(
I obviously, la carta. Jopetitas. Se m'ha oblidat de dir-ho al comentari anterior, sempre havia cregut que l'embogiment dels Longbottom havia sigut anterior a la mort dels potter! Probablement ets tu qui tens l'ordre correcte (O potser la Rowling no ho ha aclarit mai? no idea), però se m'ha fet estrany llegir coses dels longbottom quan encara estan bé... Estrany bo, per això. Molt trist. Però bo.
I és que em sembla que t'haurem de donar el títol de l'experta en drama! Jopetillas tu sí que saps crear situacions heavys, d'aquelles que fan que et vulguis ficar al llit i no sortir fins l'endemà. Els contrasts que has creat en aquest capítol m'han semblat molt guais. I has representat molt bé el patiment de tots els personatges, tot i que la guerra ja s'ha acabat... pff :(
bueno, vaig a llegir el següent! espero de veritat que tot acabi bé :)
Sigues feliiiç!
Erin