Al carrer de la filosa

Hi vivia un mag que era un crack.

Al carrer de la filosa

Hi vivia un mag que era genial.

 

El mag un gran secret guardava,

Un secret dels més humans:

Ell estava enamorat

De la jove dels Evans.

 

Però la jove va morir,

I el seu marit també,

Deixant un nano molt maco

I un pocionista sense res.

 

Quan el nen es va fer gran

Es va fer molt famós,

Doncs en morir sa mare,

Voldemort va dir "adiós!"

 

I als onze anys complir

Una carta li arribà:

Aniria cap a Hogwarts

I estudiaria per ser mag.

 

Allí un profe va conèixer

Que no podia suportar,

Si alguna cosa passava

A ell volia culpar.

 

Quan a quart el nen arribà

Una copa el va triar,

I a dracs i a sirenes

El jove es va enfrontar.

 

Però la tercera proba

Per a ell va ser pitjor,

Va tornar el més malvat

I un amic seu va ser mort.

 

Van passar tres anys molt tristos

I molts bons es van morir,

El mal mestre anà a l'exili

Doncs al director colpí.

 

Quan tornà del seu exili

El seu amo el va matar

I el jove "terrissaire"

D'una cosa s'adonà:

 

Aquell mestre tant odiat,

Aquell que creia sonat,

Era el noi de la filosa,

Era el nen enamorat.

 

I això una lliçó ens explica,

Una lliçó molt important:

Que jutjar sense conèixer

Es una cosa fatal,

 

Que potser qui més odies

T'acabarà cuidant,

I que qui creus que menys estima

Pot ser qui més estimà.

 

I en aquell moment t'adones

Que mai més podràs dir mai,

Que sempre no serà paraula

Tant simple, sinó especial.

 

M'espero els tomaquets :'-)