Hola, hola, hola!
Ja sóc aquí. Us deixo el capítol, que es diu com el segon llibre de Memòries d'Idhun, si no m'equivoco.  Dedicat a la marta_ginny, que crec que li agrada molt! Ah, i ja m'he acabat l'últim que has escrit de Julie Potter i la Recerca de les Bessones!:-) Ja t'he comentat.
Bé, moltíssimes gràcies als que em vau comentar al capi anterior, que sou:
Tooru
Nathalilupin
Porcupintí-na
marta_ginny
hpkarina
ullal (sí, tornaràs a sortir en algun capítol! hahah)
lurdees
ginny_weasley_potter

Apa, a llegir!:D

Falten set minuts per les dotze.

Tres persones corren d'amagatotis per arribar a l'hora al punt acordat.

***

La Ginny va arribar davant de la paret buida on s'amagava la Sala de la Necessitat esbufegant. Estava molt nerviosa. Per fi els seus sentiments quedarien al descobert. Se sentia molt bruta i com si fos una altra persona. Una mala persona. No es reconeixia! Com podia haver seguit, espiat, amenaçat? Aquesta no era ella. I tot per què? Per amor? Un amor impossible? Ho sabia des del principi. Sabia que els seus actes eren només una font de patiment per ella i pels altres. Però no podia evitar-ho. Ara ja era tard per fer-se enrere. Havia d'arribar al final, per més dolorós que fos.

***

En Malfoy corria per arribar al lloc a temps. Estava com un flam. I si la Ginny es tirava a sobre d'en Harry? Tothom sabia que n'estava enamorada. Bé, tothom exceptuant el mateix Harry, que de vegades era molt, massa, ingenu.

Per altra banda sentia una curiositat immensa per saber exactament què volia la pèl-roja que, per cert, no estava gens malament.

***

En Harry sabia que si es parava tan sols un moment arribaria tard. No s'ho podia permetre! Era massa important, tot allò. Malgrat la invisibilitat que li proporcionava la capa es posava molt nerviós quan rondava pels passadissos d'amagatotis.

Què devia voler la Ginny? Abans s'entenien molt bé. Eren amics! Com podia estar-li fent tot allò?

Ja arribava al passadís de la sala; calent, calent, Harry, ja hi arribes!

***

Els dos nois van arribar al mateix moment, un per cada cantonada del passadís. La Ginny no sabia a qui mirar. Tenia vergonya. Va ser en Mafoy qui va trencar el gel.

-Val més que entrem a la sala, que encara ens trobarem en Filch.

Van entrar-hi pensant tots tres en una sala tranquil·la on poder conversar i "negociar". (Això últim va pensar-ho en Malfoy.) Van seure cadascú en una butaca negra. Els il·luminava una llar de foc a la paret.

-Va, Ginny, comença. - va dir en Harry fent que ella es regirés incòmoda.

-Sí, això. - va reforçar en Malfoy.

-D'acord. Bé, crec que us dec una explicació. Tot comença quan...

FLASH BACK (en primera persona)

Era al Hogwarts Express buscant la meva companya Alice quan et vaig veure, Harry. Sorties del teu compartiment i semblava que busquessis alguna cosa. Llavors vaig venir a saludar-te, però et vas trobar amb aquest i tota la seva penya d'estúpids. Llavors va passar tot allò de la cama, suposo que ja sabeu a què em refereixo. Després tu el vas ajudar a aixecar-se, cosa molt estranya, i vas fer-lo entrar en un compartiment. Vaig acostar-m'hi per fer una ullada a través del vidre però era opac, suposo que a causa d'un encanteri. Vaig esperar amagada i vaig veure't sortir a tu primer, Malfoy. Vaig pensar que potser l'havies matat! Quan em disposava a anar-ho a mirar, tu, Harry, vas sortir del compartiment com si res, amb la cama ja curada. No m'ho podia creure.

Des de llavors us vigilava. M'ensumava que passava alguna cosa estranya i quan, per exemple, tots dos sortíeu del Gran Saló gairebé a la vegada us seguia. Sempre entràveu aquí i mai podia saber què coi hi fèieu! Quina ràbia. Fins aquell dia, ja sabeu, que us vaig enxampar abraçats.

FI DEL FLASH BACK

-Quin mal rotllo, tio! Harry, ens han estat espiant! Uuuh! - va dir en Malfoy irònicament.

-Calla, que és seriós, Draco! - va renyar-lo en Harry. - D'acord, Ginny, ara que ja sabem la història, et puc preguntar per què t'importa tant, tot això? D'acord, saps que som gais i que...

-Què?! - en Draco va cridar. - Gai, jo?

-Home, em sembla evident, no? - va dir en Harry amb una cella negra i despentinada aixecada.

-Ep, ep, ep, para el carro, cagarro! Jo no sóc gai! Em pensava que ho tenies clar!

-Com, que no ets gai? I llavors tot el que...

-Home, ha estat tot sincer, i ho és, encara. - va entendrir el rostre. - Però també era sincera l'atracció que he sentit per totes les noies amb qui m'he enrotllat, que són moltes, per cert. - va dir amb veu de sobrat.

-M'estàs dient que...

-Que és bisexual! - va exclamar la Ginny amb un somriure radiant al rostre i una alegria sobtada que va estranyar als dos nois. Es va produir un silenci, que va trencar ella. - És o no és, Malfoy?

-És, sí.

-Bisexual?

-Sí, Harry.

-Hòstia... - va dir ell indecís. - És cert que no n'havíem parlat mai.

-Però tu també vas estar amb aquella tal Norah de Revenclaw, no? - va preguntar-li la Ginny rient per sota el nas.

-Què?! Qui és aquesta? - va exclamar en Malfor indignat i clarament gelós.

-Tranquil, Draco, no va significar res per mi... per això sé que sóc gai. - va dir ell vermell. - Però si ets bisexual... vol dir que en qualsevol moment em pots deixar per una tia!

-Harry, tranqui, jo no tinc pas intenció de deixar-te. -va allargar-li la mà i van agafar-se mirant-se als ulls.

-Ehem. - va fer la Ginny.

-Ah, sí. Què volies, doncs, Weasley? - va escopir el seu cognom amb menyspreu, cosa que va fer que en Harry el mirés amb mala cara - Per què tant d'interès en la nostra història?

-Perquè... Primer us vull fer una proposta, que haureu d'acceptar sí o sí perquè vam fer un tracte, recordeu? Deia que vosaltres faríeu TOT el que jo us manés i a canvi jo guardaria el vostre secret.

-Home, tot tot... - va murmurar en Harry.

-Sí, TOT. - va remarcar ella amb una expressió maliciosa que no encaixava en el seu rostre normalment dolç.

-Okai, Weasley, vés al gra. Què cony vols de nosaltres?

-Et vull a tu, Malfoy.

***

Mentrestant, en una sala fosca i subterrània del castell, desconeguda per gairebé tothom:

-Va, senyoreta, ara! - cridà la veu intel·ligent per fer-se sentir entre els rugits de la bèstia.

La noia, sense pensar-s'ho, es transformà decididament en una lloba. Però no en una lloba qualsevol; en una lloba albina.

S'acostà decidida cap al seu company, temptejant el terreny. Aquest, encegat, volia desfer-se dels ferros que el subjectaven i tirar-se-li a sobre. Ella se li acostà emetent un so suau i tranquil·litzador que el calmà una mica. Però novament es rebotà i féu tanta força que ni les cadenes encantades ho pogueren resistir. El director de Hogwarts cridà a al lloba albina, que vingué corrent amb les quatre potes blanques, i que es transformà en noia novament. Sortiren ràpidament de la cambra, tancant-la amb barres de ferro per fora.

-Bufa, és molt fort. Et queda bé, el pèl blanc.

-Gràcies, professor. - va contestar la Luna més pàl·lida que mai. - Suposo que no és un licantrop masoquista, no?

-Això no ho podem saber, encara, senyoreta. - es va produir un silenci i cadascú el va aprofitar per submergir-se ens els seus pensaments. Però l'Albus Dumbledore cregué convenient interrompre'l. - Bé, crec que aquesta cambra no és l'adient. Ni tampoc cap altre racó de Hogwarts. Haurem de recórrer a l'antic mètode! - va somriure per dins com si recordés vells temps.

-I quin és, professor, aquest antic mètode?

-El que feia servir el nostre estimat Remus Llopin acompanyat dels seus amics (i algun no tan amic). - en veure que la noia no deia res, va continuar. - El bosc prohibit. El deixarem allà, on podrà passar la transformació tranquil. Aquí dins és perillós. Com has dit tu, potser li va el masoquisme. Així que...

-Però professor, tot sol no...

-Vostè ha de prendre una decisió, senyoreta Lovegood. Ha de decidir si vol acompanyar-lo, com van fer els amics d'en Remus, aprofitant el que ha après en aquestes últimes setmanes, o si no vol. Però estigui tranquil·la, no la jutjarà ningú prengui la decisió que prengui.

-Evidentment m'estaré amb ell durant la transformació. No m'he fet animàgic perquè sí, no?

En Dumbledore va somriure, recordant les últimes setmanes d'aprenentatge de la noia. Era molt bona, sens dubte. Es transformava perfectament en una lloba i, és més, en una lloba  albina, fet estrany i alhora curiós. Ell ja sabia des del principi que acabarien recorrent al Bosc Prohibit, per això mateix li havia deixat un llibre on s'explicava com fer-se animàgic al bagul. Una indirecta captada per la noia. Els altres professors no en sabien res, ja que ella era animàgic il·legal. Bé, el que sí que ho sabia era en Hagrid, que malgrat el seu lloc de professor de Criança de Criatures Màgiques seguia sent el Guardabosc i, com a tal, tenia dret a saber què passava al bosc. De seguida que en Dumbledore li havia dit ell va dir:

-Però què...?! Albus, no crec que sigui prudent... Imagini's que els atres professors se'n n'adonen! Ho pagarà tant vostè com ella! Ja en van tenir prou quan varen saber que havia acceptat el licantrop...

-Hagrid, tranquil. Jo només li vaig posar el llibre a l'abast. Ella va ser prou intel·ligent per comprendre què significava. Es va presentar al cap d'unes setmanes al meu despatx i em va demostrar sense dir res que ho havia aconseguit. En cas que algú se n'assabentés, jo ja li cobriria les espatlles, òbviament. Jo només he de fer veure que no en sé res, i ella ja és discreta de mena.

Després d'aquella curta conversa no n'havien parlat més.

Un dia abans de la Lluna Plena, en Dumbledore havia citat a la Luna al seu despatx per explicar-li el que farien a la sala subterrània, i la seva funció. Hauria de mirar de calmar en Tom i de donar-li suport.

El director va tornar a la terra i va decidir actuar ràpid. Va obrir la porta i va adormir amb un encanteri en Tom. Va enlairar-lo i van sortir tots tres a fora per una porta amagada. Van entrar al bosc prohibit. Els esperava una nit molt i molt llarga.

***

-Et vull a tu, Malfoy.

-Què?! - Era en Harry qui va proferir aquell crit. En Malfoy s'havia quedat mut. - Que ens prens el pèl, Ginny?

-No, de cap manera. No em diguis que... - se li va escapar el riure. - que crèieu que encara estava enamorada de tu! Au, va! A mi el que m'interessa ets tu, Malfoy. Tan prepotent però tan sexy...

-Però que t'has tornat boja?! Com pots dir això?!- va cridar en Harry.

-Mira qui parla! Però si tu també n'estàs enamorat!

-Prou! - va cridar en Malfoy, que havia sortit del xoc. Va fer un somriure seductor. - Què vols que fem, doncs, nena?

-Doncs bé, el meu pla és senzill. - Va dir la noia amb un mig somriure. - Vull que fem un trio. - i va afegir, abans que els nois tinguessin temps de dir res - Ha de ser un trio, perquè sinó us hauria de violar perquè féssiu res. No us puc separar.

-Ens violaràs igualment, Ginny! - va cridar en Harry aixecant els braços.

-Vam fer un tracte i el respectarem. Ara, si us feu enrere tota l'escola sabrà que sou: u, gai; dos, bisexual. I que esteu junts!

-Tu no ets la Ginny, tia. - va dir en Harry aixecant-se i dirigint-se a la porta - O almenys la Ginny que em pensava que eres.

En Harry va marxar, deixant sols els altres dos. (NA: Vaia burro, també!XD) La Ginny es va acostar a en Malfoy.

-Malfoy, sempre t'has regalat de mi i de la meva família, però... no ho sé, tens alguna cosa, saps? I quan vaig descobrir el teu amor per en Harry vaig veure que eres capaç d'estimar.

-Bla, bla, bla. (NA: A l'estil Clint Eastwood a La Ruta Suïcida xd) - va fer el noi - Tots sabem que si t'agrado és pel meu esplèndid físic. Sóc guapo, tinc sexapil, etcètera. Si segur que et mors per veure'm amb bòxers, eh?

-D'això et volia parlar, de fet. - va dir la Ginny enriolada. Es van acostar i acostar, però quan estaven a punt de tocar-se...

-No, no puc. No, no i no! Jo estimo a en Harry, i no ho penso engegar tot a la merda per satisfer els meus instints primaris!

-I un colló de mico! (NA: Frase del meu pare hoho) - va cridar la Ginny - A mi no em deixes així i...!

Però el noi ja havia marxat, disposat a consultar amb el coixí. La Ginny seria capaç de dir-ho a tothom? Potser sí. No podien arriscar-s'hi. I si li arribava a en Lucius? No, allò seria una catàstrofe. No ho podien permetre.

***

-Severus, veig que estàs despert.

-Sí.

En Severus Snape, en veure la cara de l'Albus Dumbledore, recordà els fets per enèsima vegada en aquella nit.