Hola. Aquí us deixo un altre capítol. Aquest el dedico a la clara_cat que és l'única que m'ha comentat. D'aquí poc ja vindrà més Sirius tranquil·la.

*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*- *-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*

En Remus baixava les escales cap a la Sala Comú, havia preferit deixar a en James sol, perquè no li venia de gust continuar escoltant coses sobre la Lily. En arribar al tercer graó va poder veure a més a més d'uns nens que jugaven escacs màgics al fons de la sala, a una noia, el cabell daurat el qual queia sobre les seves espatlles, mentre que els seus ulls cafès estaven completament concentrats en un pergamí que escrivia ràpidament.

El noi va sentir una pressió al pit, s'havia oblidat de la baralla que havien tingut ell i l'Aila el dia de la seva transformació, va respirar fons i es va disposar a arreglar els seus problemes amb la rossa.

-         Aila! - la va cridar. La noia va donar un bot i es va girar ràpidament, en veure'l, la seva expressió es va tornar nerviosa. - Aila jo…

-         Remus! - va ser interromput per el crit de la pèl-roja que acabava d'entrar pel retrat de la Senyora Grassa, la noia es va tirar a sobre seu abraçant-lo com si no l'hagués vist durant anys.

En Remus no deia res, estava completament petrificat - què dimonis li passa a la Lily?- va mirar ràpidament a l'Aila en busca d'ajuda, però la noia estava igual d'atordida que ell i mirava l'escena amb la boca semi oberta.

-         M'alegro tant de que estiguis bé - li va xiuxiuejar la Lily. El noi va reaccionar i li va respondre l'abraçada, després la va mirar als ulls.

-         Però per què estàs tant preocupada? - Va preguntar sense entendre res.

-         Perquè... - La pèl-roja es va interrompre a si mateixa, ja que va recordar que el Gryffindor no havia de saber que ella sabia que era un home llop – perquè en James... - Al pronunciar el nom del noi va sentir esgarrifances - m'ha dit que... tu... que tu l'havies ajudat amb l'entrenament de Quiditch... i... que una blugger t’havia donat un cop al cap deixant-te inconscient, la senyoreta Pomfrey no ens ha deixat veure't... perquè ha dit que necessitaves repòs absolut - Va respondre la Lily enginyosament després de veure unes escombres en un racó de la sala.

-         Eres a la infermeria? - Va preguntar la segona noia estranyada. L'Evans no s'havia adonat de la presencia de la seva amiga a la Sala Comú, i se’n va lamentar - És que, no t'ho vaig dir perquè en Potter,  en Black i en Petter em van demanar que no li digués a ningú, perquè no es formés un escàndol - Va contestar dient més mentides.

En Remus la va mirar no molt convençut del que havia dit, no entenia perquè els seus amics havien hagut de dir mentides, perquè simplement no li havien dit que havia anat a visitar la seva germana malalta com ho feien tots els mesos.

Però quan va obrir la boca per preguntar, la noia d'ulls verds se li va avançar.

-         Crec que he interromput la vostra conversa, així que serà millor que me'n vaig - Després de dir això va pujar veloçment les escales cap a la seva habitació.

En Llopin va mirar a la rossa, que va desviar ràpidament la mirada per concentrar-se un altre cop en el seu pergamí. Ell va  seure al seu costat i va començar.

-         Aila... jo...

-         Ho sento - Van dir tots dos a l'hora.

-         Ho sents? - Va preguntar estranyat.

-         Sí - Va contestar per fi mirant-lo - Va ser culpa meva allò de l'altre dia Remus, no tenia que haver-me ficat a la teva vida d'aquesta manera.

-         Tu?,  però si vaig ser jo qui es va equivocar en dir coses, que realment no penso, senzillament estava furiós i ho vaig pagar amb tu, la persona que menys s'ho mereixia - Va explicar penedit - tu només volies ajudar-me.

-         Sí, però una cosa és ajudar-te i una altre mot diferent és voler controlar la teva vida i els teus sentiments, no em vaig parar a pesar lo difícil que podia ser això per a tu, al cap i a la fi, estàs enamorat de la Lily, i jo no puc pretendre que l'oblidis de la nit al dia, sé lo especial que és ella, i sé que et pot semblar que cap noia l'igualarà, no tenia que haver-te pressionat - es va disculpar mirant-lo amb una mirada suplicant.

-         Jo no em tenia que haver comportat d'aquella manera. Ail, tu ets la meva amiga, t'has convertit en la meva confident, i sé que tu, només intentes de fer-me sentir millor, i que et preocupes per mi, i t'ho agraeixo, no saps lo molt que m'importes i no vull estar barallat amb tu.

-         Jo tampoc vull estar barallada amb tu, és només que em fa tanta ràbia sentir-me tan impotent, i no poder ajudar-te quan sé que milers de noies es matarien per estar amb tu, i tu pateixes com boig per una.

-         Ho sé- Va contestar donant un gran sospir - Per això he decidit donar-li un oportunitat a la Mariann - va dir amb un somriure.

Però per alguna raó la noia no es va sentir gens feliç amb aquella resposta, no sabia molt bé per què però va intentar no donar-li importància i superar aquell estrany sentiment.

-         Em... me n’alegro molt - Va dir amb un fingit somriure - Bueno aleshores, et prometo no ficar-me tant en els teus assumptes si tu promets no actuar més com un nen capritxós - li va dir allargant-li la mà.

-         mmmm… - Va fer un gest com si s'ho pensés - D'acord - va contestar somrient i estrenyent-li la mà.

-         Bé, havent aclarit la nostra diferència senyor Llopin, em disposo a seguir amb els meus deures - va afegir en to seriós posant-se de peu, aviat va sentir uns braços forts al voltant de la seva cintura, i el rostre del castany sobre la seva espatlla, l'havia agafat per darrere per donar-li una calorosa i tendra abraçada. La noia va retenir la respiració, va sentir que el cor se li sortiria en qualsevol moment per la boca, va tancar els ulls deixant-se caure en l'abraçada del noi, que li va xiuxiuejar a l'orella.

-         Gràcies per tot - amb això la noia va sentir que es fonia als seu braços, però aviat va prendre consciència i es va allunyar d'ell, girant-se per veure'l de front i li va dedicar un gran somriure.

-         No tens perquè agrair-ho - Va dir amb dolçor, tractant d'ocultar el vermell de les seves galtes.

-         Bromeges?! - Va exclamar - Tinc molt pel que agrair-te - li va dir divertit. La noia li va somriure i va agafar amb força el pergamí.

-         Què és això?.

-         Oh!... una carta - Va dir amb nerviosisme amagant-la darrere seu.

-         A sí?, i es pot saber per a qui? - Va preguntar amb cara pícara apropant-se a la noia.

-         Doncs... per a... ningú en especial - Va contestar entretalladament allunyant-se del noi, però no va servir de res, ja que en qüestió de segons en Remus la va atrapar traient-li el pergamí.- No t'han ensenyat que vol dir PRIVAT? - li va dir indignada, tombant-se en una butaca. Després de llegir la carta el noi va mirar a l'Aila.

-         Perquè no vol presentar en Frankling als teus pares?

-         Perquè en primer lloc, ells no tindrien que saber de l'existència d'en Frank, tot és culpa d'aquest horrible cap gros que tinc com a cosí - Va dir amb menyspreu mentre recollia el seu cabell en una trena.

-         Cosí?

-         Sí, en Dereck, estudia 4t a Ravenclaw, és un ximple setciències, i a la que va veure que sortia amb un prefecte va córrer a dir-ho tot als meus pares.

-         Però perquè?

-         Perquè els meus pares el tenen com el seu nebot preferit perquè els va informant sobre la meva vida, a ell li convé que continuï així, perquè ells són els que li concedeixen tots els seus capritxos, a més a més els meus pares es moren perquè “assenti el cap” com ells diuen, i si els presento a en Frankilng l'odiaran, i m'exigiran que m'allunyi d'ell, cosa que no penso fer.

-         I perquè l'odiaran?, en Frankiling és prefecte, i un bon noi - Va preguntar el noi sense entendre res.

-         Doncs perquè, acceptem-ho, que sigui prefecte no li treu la seva personalitat una mica... com dir-ho deixada i matussera?, senzillament no és el tipus de noi que volen per a mi, i es ficaran entre nosaltres i ho arruïnaran - Va finalitzar donant un fort cop als braços de la butaca.

-         Bueno, i aleshores has preferir dir-los que estaves ocupada tots els caps de setmana fins a final d'any?, no creus que això sona poc convincent.

-         Ho sé, però això em donarà temps per pensar, quina excusa els hi explicaré.

-         Per què senzillament no parles amb ells?

-         Perquè no m'escolten, jo sóc la seva única nena i la petita, al meu germà el deixen viure com vol, però a mi no - Va respondre amb fàstic - a més a més, ells volen el típic noi bo, que tregui bones notes, que sigui educat, cavallerós, culte, preocupat, amb ambicions... d'aquells que jo no es troben - Va dir, però de sobte es va quedar mirant a en Remus i un somriure maliciós es va dibuixar a la seva cara - Tu ets perfecte!.

-         Què?

-         Tu ets el noi perfecte per presentar-li als meus pares - Va dir amb entusiasme - Et faig passar pel meu xicot en aquest maleït sopar al que m'han convidat, et coneixen queden encantats i em deixen en pau durant una bona temporada - va explicar.

-         Aila, no puc fer això - Va exclamar.

-         Sí que pots, si-us-plau Remus - va demanar-li en to suplicant acostant-se a ell - Porfis.

-         No.

-         Sí.

-         No

-         Sí... per favor, i no et torno a demanar res més fins... fins d'aquí molt de temps, m'ho deus recordes?.- El noi la va mirar dubtós, però després li va donar el pergamí.

-         Només penso anar a aquest sopar, cap més - Va dir amb rotunditat - I ni una paraula d'això a ningú sí?, se suposa que em donaré una oportunitat amb la Mariann, i no crec que li agradi molt que alguna cosa així arribi a les seves orelles.

-         Gràcies! - Va dir abraçant-lo, i apartant-se ràpidament, sense posar atenció a l'últim comentari - Ets el millor, els enviaré la resposta - Va afegir i va sortir corrent pel retrat de la Senyora Grassa.

*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*- *-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*

Aquí ha anat un altre capítol curt, ja ho se, però més val això que res.

Petons.

aila_llopin

• 	clara_cat	Enviat el 03/05/2008 a les 21:14:08
  	#16632

  
  
  Merci pel capítol la veritat es que està molt bé aquest també(como no!!!) i l'Aila i en Llopin per alguna banda han de començar no?? mola l'història!
  
  
  
  

• 	hpkarina	Enviat el 04/05/2008 a les 13:57:07
  	#16633	He escrit 4 fanfics amb un total de 43 capítols

  
  
  holaaaaaaaa!!!
  
  perdó per no comentar l'altre capítol! no vaig tindre temps!!!
  
  La Lily és una poc tonta no? si li vol perquè li te que dir que no?!?!?!!?
  
  no s'hi val!!! T_T
  
  Aila i Llopin fan molt bona parella!!!!
  
  continua molt prompte!!!
  
  
  
  
  

• 	sempre_cat	Enviat el 05/05/2008 a les 16:15:59
  	#16636

  
  

  wo, m'ha agradat molt tornar del pont i trobarme capitols nous, merci

  i segueix que m'agrada molt

  
  
  
  

• 	lizzzy	Enviat el 29/10/2008 a les 00:31:40
  	#17722

  
  
  eii jeje l'aila i en remus fan molt bona parella :D