La Crida d'Avalon - Capítol 1: Dient adéu
AvatarEscrit per marta_ginny
Enviat el dia 12/10/2013 a les 23:59:22
Última modificació 23/10/2013 a les 22:19:34
Tots els capítols de La Crida d'Avalon
Pròxim capítol >


Capítol 1: Dient adéu

Capítol 1: Dient adéu

 

La Julie va mirar per la finestra. El bagul, ple de records antics que mai no tornaria a veure, descansava al seu costat, a l'habitació que compartia amb en Harry des de feia cinc anys. Una motxilla lila i vella penjava de la seva mà, amb les úniques coses que havia decidit conservar.

Dos parells de texans, algunes samarretes, una jaqueta, el dolentoscopi de butxaca, el llibre que li havia regalat l'Àlex a final de curs, bolígraf i papers, que serien més pràctics que la ploma i els pergamins... i, per acabar, el seu àlbum de fotos, el més preuat que tenia.

La primera foto era dels seus pares. Per molt que havia buscat, no havia aconseguit trobar-ne cap on sortissin amb ella. És el que tenia haver passat amagada tot el seu primer any de vida. Més endavant hi apareixien els pocs moments de la seva infància que havien quedat enregistrats d'alguna manera. Una foto amb la Hilary i la Cindy. Una altra amb elles, la Lydia i l'Airina. Més endavant, una del primer estiu que havia passat a casa els Dursley, on sortia amb el Harry. Era l'única que no es movia. Una foto de tercer, amb tots els Desterrats, i per acabar, una del curs anterior, amb l'Àlex, la Mei, en Heath i la Marta.

La seva vista va anar, inevitablement, a la tauleta de nit. L'escombra que hi havia recolzada no sortiria de la casa aquella nit. I el rellotge daurat que hi havia a sobre...

Feia anys que no se'l posava. Havia quedat allà, tancat, com un secret que mai havia de ser descobert, com un record que volia ser oblidat. Però hi era, i descansava en aquella tauleta amb tot el seu passat.

El va agafar sense mirar-lo gaire i es va decidir a tirar-lo dins la motxilla. No podia deixar-lo allà.

Un soroll a fora la va fer sortir del seu somieig, i va tornar a mirar per la finestra.

-Ehm... Harry?

-Sí?- va respondre ell des del rebedor.

-Quanta gent deies que ens havia de venir a buscar?

-No ho sé, suposo que dos o tres, per què? Hòstia.

Pel soroll de la porta, la Julie va saber que ja havia obert. Va baixar de seguida amb la motxilla a l'esquena i va intentar comptar quanta gent entrava per la porta... què eren, vint-i-cinc? Trenta? Per què se suposava que eren tants?

Gairebé va fer un salt quan va reconèixer els ulls blaus inconfusibles entre la multitud. D'alguna manera, es va posar pel mig i es va tirar als braços de l'Àlex, que quasi va perdre l'equilibri i va fer una mitja rialla.

-Però això què és?- es va sentir una veu de fons-. Comporteu-vos!

La Julie va aixecar la vista per treure-li la llengua a la Mei, que entrava rient amb en Heath. Va deixar de riure per veure, astorada, com els seguien els seus padrins, l'Amy i els seus exprofessors Sawyer, Wormwood, Stonewell, Harker i Woodrive.

-Sentim arribar tard- va dir l'Amy-. Però aquest ens ha fet esperar que fos de nit.

-Em sembla que si m'hagués convertit en cendres no li hauria fet gràcia a ningú- es va defensar el Harker.

-En això hi coincideixo- va dir l'Stonewell, conciliador-. Com va l'estiu, Julie?

-Millor ara que sortiré d'aquesta casa.

-No cantis victòria, encara- va dir amb determinació la Roser, entrant per la porta seguida d'en Jack-. Queda molta feina per fer.

-Per cert, em sap greu això del Ruprecht- va dir ell.

La Julie va notar una punxada al pit pensant en el seu mussol, que havia rebut un tret d'algun muggle estúpid un parell de setmanes enrere.

Però no va tenir temps per pensar-hi, perquè l'última persona que va entrar per la porta li va donar una de les sorpreses més grans de la nit.

-Mike!

En Mike va entrar, tímid com sempre, amb les mans a darrere i somrient, content de tornar a veure la Julie després de tants anys. El temps no havia passat en va: se'l veia més alt que mai, més robust, amb les faccions més marcades. Era el que semblava més adult de tots.

Encara que la resta no s'havien quedat curts. Tots havien crescut. Qui no havia complert ja els disset anys estava a punt de fer-ho, i ja no eren els mateixos nens que feien explotar moc verd al despatx del Filch.

Tot i que al capdavall... potser encara ho farien.

-I la Marta? On s'ha ficat?- va preguntar la Julie.

-Ens està maleint des de la seu de l'Orde- va explicar la Mei-. Encara no és major d'edat, i no l'han deixat venir. I mira que ho ha intentat...

La Julie va mirar en Harry i va veure que també estava envoltat.

-Què, doncs, comencem?- va dir la Susan.

-Serà el millor, que no anem sobrats de temps- va dir el Murri-. Arrenqueu-vos tots dos un floc de cabells. Els necessitem per la poció de la mutació.

Mentre el Murri anava explicant el pla, la Julie notava com la indignació i el pànic que els pogués passar alguna cosa per culpa seva anava creixent dintre seu. Però per molt que ella i en Harry discutissin, tot va ser en va.

-La Mei anirà amb l'Alan- la Mei va mirar el Sawyer amb aprovació-, en escombra. Heath i Matilda, també en escombra. Àlex- la Julie va parar més atenció-, amb l'Amy. Continuem amb l'escombra. Julie, sé que t'agradaria anar amb la teva padrina, però seria el més obvi. Així que, Mike... vas amb ella en vespral- en Mike, tot i ser una persona que no acostumava a mostrar les seves expressions facials, va fer una evident cara d'alleugeriment-. Harker, t'emportes en Jack en escombra. En Jason s'emportarà la Roser en vespral, així que...

-Julie, véns amb mi- va dir el professor Stonewell amb un somriure-. En escombra- va afegir.

La Julie es va sentir molt segura des del moment que va saber que anava amb el seu professor preferit. Confiava plenament en ell i sabia que estava en bones mans.

Quan va mirar al seu voltant, la Julie es va adonar que ja hi havia sis Harrys i sis Julies que observaven els reals, esperant ordres de la resta.

-Molt bé, doncs- va dir el Murri després d'haver donat les últimes indicacions-. Som-hi.

La Julie va pujar a l'escombra darrere del professor Stonewell.

-Vas bé?- li va preguntar ell.

-Perfectament- va respondre, apretant bé les corretges de la motxilla. Per mi, podem marxar.

En Basil va assentir i va aixecar el vol.

Tot semblava tranquil. Era ben fosc i es veien les estrelles. Feia força fred per ser juliol, però no deixava de ser estiu, així que encara estaven prou bé.

La Julie es va agafar fort i va mirar cap a un costat, decidida a gaudir d'aquell viatge.

I va ser llavors que es va adonar que alguna cosa no anava bé.

-Basil!- va cridar-. Hem d'anar cap allà baix, em sembla que tenen problemes!

-I més en tindrem tots si et fiquem allà al mig! Busquen en Harry, no a tu!

-Per això, a nosaltres no ens faran res! Més raó per ajudar!

-No ens faran res si no ens fiquem pel mig! Julie, hem d'acabar d'arribar, no ens podem parar pel camí.

El professor Stonewell va accelerar i va fer un viratge brusc per evitar un sortilegi que venia de cara, i gairebé va tirar la Julie de l'escombra.

-Agafa't fort, que ens hem ficat en una zona de turbulències!

La Julie va agafar la vareta instintivament i va mirar per sobre de l'espatlla del seu guia just a temps per veure un sortilegi que s'acostava amb molt bona punteria, i va cridar:

-Protego!

Amb la llum que es va formar quan els dos encanteris van xocar, la Julie va poder distingir la cara de la Jane Doe en la foscor. Abans que pogués reaccionar, li va llançar un Petrificus Totalus i va veure com desapareixia en la foscor.

Van tornar a accelerar mentre el seu camí s'allunyava cada vegada més del de la resta, i van estar tranquils uns segons. A la Julie li va semblar veure un reflex vermell sota seu, però com que no hi havia res més, li va semblar que s'ho devia haver imaginat. O potser era una llum muggle.

Va començar-se a preguntar on anaven. Se suposava que l'havia de portar a la seu de l'Orde, no? On devia ser?

-Hola, Basil.

La Julie va sentir un calfred recórrer la seva esquena vèrtebra per vèrtebra. La veu de la Ruella, més clara que mai, va arribar a les seves orelles amb el seu to vellutat immutable.

Abans que se'n pogués adonar, estava envoltada per llums que anaven en totes dues direccions. El professor Stonewell havia tret la seva vareta i no parava de llançar encanteris cap a la Ruella, que es movia a velocitat vertiginosa al seu voltant mentre anaven avançant.

-Julie! Pots portar tu l'escombra?- va preguntar el professor, cridant.

-Sí, però no veig com...

La Julie es va glaçar quan va veure en Basil despenjar-se de l'escombra agafat amb una mà i tornar a pujar per posar-se darrere seu mentre feia un protego.

-Però què...?

-Va, arrenca, ràpid!

La Julie va mirar endavant i va arrencar sense pensar, només fent accions, notant com alguns encanteris li passaven rasant el seu cap.

I, llavors, va sentir una rialla darrere seu i va notar com el pes de l'escombra disminuïa considerablement.

Va fer un crit, horroritzada, i va fer baixar l'escombra en picat. Estava sola, el professor Stonewell estava caient, probablement ja devia ser mort, ja devia ser mort...

-Julie!

Instintivament, va girar l'escombra cap el lloc d'on venia la veu, i el professor Stonewell es va agafar just al moment que arribava a terra. El que no va poder evitar va ser fregar tot l'asfalt amb el seu cos, i va fer un crit mentre es deixava anar de l'escombra per recórrer un tros gràcies a la inèrcia i quedar-se quiet al mig del carrer. Quan la Julie va voler girar per anar cap allà, pensant que la professora Ruella ja els agafaria, va notar com l'escombra se li descontrolava i es va tirar a terra per evitar tenir disgustos majors. Mentre s'arrossegava cap al professor, que feia sorolls de dolor, va sentir una veu.

-Ai, senyor, senyor, esteu bé? Ha passat res?

Una dona baixeta d'aspecte afable que rondava la cinquantena es va acostar cap a ells a pas ràpid. La Julie va mirar com ho feia sent incapaç de moure's més.

-Ens hem d'amagar... ens segueix...

-Ningú no podrà passar la barrera, no et preocupis per això. Però els muggles podrien sortir a les finestres a mirar què passa. Creus que podràs aixecar-te sola?

La Julie ho va intentar. Estava adolorida i tenia cops per tot arreu, però almenys es podia moure.

Quan es va poder aixecar, va anar cap a la dona, que analitzava en Basil amb una ganyota a la cara. La roba se li havia estripat del fregament amb l'asfalt, i alguns trossos de pell se li havien cremat i se li veia la carn viva.

-Anem cap a dins- va dir la dona-. Suposo que amb el díctam hi podré fer alguna cosa.

Entre totes dues el van poder aixecar i portar cap a la casa, just a temps per evitar els muggles que ja començaven a treure el cap per la finestra.

-Ens hem d'afanyar o perdreu el portarreu- va dir la dona, i va mirar la Julie fixament-. Clar, que no saps qui sóc! Perdona, perdona! Sóc la Janet Woodrive, germana d'en Jason. Era el teu professor de Botànica, oi?

La veritat és que, si s'hi fixava, podia veure els trets de l'afable professor a la cara d'aquella dona, que devia ser una mica més jove que ell.

-A veure...- va dir mentre agafava un pot del prestatge de la cuina-. No sé si en tindrem prou. Però serà millor que res.

La Julie es va quedar quieta mentre mirava com les gotes d'essència de díctam tancava les ferides del professor Stonewell, que va recuperar la consciència al cap d'un parell de minuts.

-I ara teniu un minut per explicar què ha passat abans que aquesta sabata us porti al Cau- va dir la Janet-. Endavant.

-Sabien que ho faríem avui. Un grup molt gran de Cavallers de la Mort s'ha tirat a sobre de la massa principal mentre nosaltres ja ens havíem allunyat. Però ens han pogut perseguir un parell de velles conegudes. Julie, l'Alessia sabia que eres tu.

-Però... com?

-Perquè et portava jo. Ens coneix més que nosaltres mateixos. Des del principi ho ha sabut, per això ens ha perseguit.

-Però com ho podien saber? No s'havia passat una data falsa?

-Algú ens ha delatat. Espero que la resta estiguin tots bé- va dir en Basil.

La Julie va notar un calfred i amb prou feines va sentir la veu de la Janet, que li explicava que havia d'agafar la sabata. La sola idea que algú pogués haver pres mal era inconcebible.

Quan se'n va adonar, ja era al terra del jardí del Cau.

-Julie! Julie!

-Basil!

-Esteu bé?

-Què ha passat?

-On són els altres?

-Julie!- va fer una veu per sobre de la resta.

La Marta s'havia acostat corrents i la Julie no va poder fer menys que alegrar-se de veure-la. Però tot era molt confús. On eren els altres? Per què no havien arribat, encara?

-Marta, què passa?- va preguntar.

-Només ha arribat en Harry amb en Hagrid. El senyor Weasley i en Fred han perdut el portarreu, igual que la Tonks i en Ron. En Mike i la Susan tampoc no han vingut, ni tampoc la Roser i el Woodrive ni l'Àlex i l'Amy.

La Julie va sentir com el món li queia a sobre per culpa d'aquells noms. I de tota la resta. On podien ser?

-Harry!- va cridar, quan va veure el seu germà, i va córrer a abraçar-lo-. Estàs bé? Què ha passat?

-Que algú ens ha delatat. Voldemort ens ha trobat.

 

'Cause part of knowing where I'm going is knowing where I'm from.___________________________

 

Holaholaholaaaaaaaaaaaa!

I aquí el tenim! *-* Tenia moltes ganes de començar amb aquesta ff que porto molt i molt temps preparant, i que espero que us agradi moltíssim (disculpeu la redundància xDD)

Què us ha semblat? Jo trobo que no m'ha quedat tan bé com m'hauria agradat, però tot és anar escrivint i aprenent i escrivint i aprenent, que aquesta roda no para mai :)

Creieu que tornaran tots els participants de la batalla (a part dels de la Rowling, of course)? Com ho faran? A mi m'ha agradat molt tfer sortir els profes un altre cop, que n'havia tingut poques oportunitats. I en Mike ha tornaaaaaaaaaat! Com serà la seva relació amb la Marta? Com estaran les relacions entre els diferents Desterrats?

I vull que sapigueu que he decidit afegir una nova secció al meu comentari final! Aquesta secció es dirà "SABIES QUE..." i explicarà vàries curiositats de les ff, de tot el que he escrit fins ara. Així que, com que crec que ja he dit tot, us deixaré amb el d'avui i em retiraré fins d'aquí dues setmanes! Ah, i per cert, tothom a felicitar la Roser, que divendres va ser el seu aniversari! I parlant d'això...

SABIES QUE la Roser és del 1978 mentre que el Jack és del 1979? Com que per començar el curs a Hogwarts has de tenir ja els 11 i ella és de l'octubre, va haver-se d'esperar un any. En Jack, en canvi, és de l'abril!

Fins diumenge que ve!

 

Marta


Llegit 1589 vegades


Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


  • Avatarlluna_de_plataEnviat el 13/10/2013 a les 00:46:05
    #24335

    Hola.

    He de dir que ara mateix m'estic recuperant d'un atac d'histeria i boixera del cual et faig completament responsable. Tu. Eres. Mala. Persona. I a la vegada t'estimo. Em sembla que aixo revela molts problemes que he tingut en les meves relacions.... XP Bueno... s'han acabat les bromes.

    Buff.... Aixo es torna heavy, fosc, trist i dramatic... I ME GUSTA!!! Bueno, tornant a la fanfic. M'agrada molt com escrius. Ho he dit mai? M'encanta. Tornant al contingut de la fanfic. 

    Fotografies. M'encnaten la veritat. Es molt interesant tornar a veure a aquests personatjes que (apart de les bessones Malfoy i els Desterrats) no habiem tingut molta info en bastant de temps. Es... bonic, i trist. El rellotge!!! El rellotge!!!! (M'EN RECORDOOOOOOOOOOOOOO)

    OIII IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIISH!!!
    Ara estic molt mes sensible als moments bonics romantics, aixi que l'abraçada Julie-Alex es torna encantadora la veritat. Buff... en aquets moments, necesitem bones noticies XP

    Mike!!! MIKE!! MIKEEEEEEEEEE!!! MIKEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEE!!

    Harker, Sawyer, us estimo.

    Jack-Roser, THE MOST EPIC BATTLECOUPLE EVER!!!

    Ruprecht..... Nooooooooooooooooo :( Perque? Pobre Ruprecht!!! 

    Pobre Martaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!! De veritat, pobre dona!! No em puc ni començar a imaginar com et pots sentir sabent que tots els teus amics estan fora arriscant la seva vida i tu t'has de quedar tencada esperant si vindran o no.... ES UNA TORTURA!!!!

    Buah... Buff... En serio, sabem que pasara... Tots sabem que aixo no pot anar tant be com sembla... En serio... .... .... (i aqui he tingut l'atac d'histeria XP)

    BAAAAAAAAAAAASIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIL!!! Noooooooooooo!!! NOOOOOOO!! No et moris si us plau no et moris Basil si us plau no et moris!!!!!

    Els Woodrive son sants. Son sants.

    .... Com que no ha arribat ningu? Marta no ens pots deixar aixi. 

    COM QUE NO HA ARRIBAT NINGU?!?!

    ..... Ja et val...

    En Mike!!! Ha tornat en Mike!!! Ha tornat en Mike to sexy i adult i espectacular!!!

    Espero, de veritat que en Mike i la Marta tinguin alguna relacio!! Es que... SON EN MIKE I LA MARTA!!! SON INEVITABLES!!! 

    Si us plau Alex i Mike... PORTEUVOS BE!!!!

    Interesting info.

    SABIES QUE... Ara mateix ting ganes de tencarte en una habitació fins que escriguis el seguent capitol??? Es broma. Esta molt be, m'encanta la seccio, es fantastica! M'encanta el capitol, es epic. De veritat. Estic sentint lo epic que sera tot aixo!!!

    Pos... fins la proxima!!!

    Mei A. Snicket :)




  • xudit_95Enviat el 13/10/2013 a les 01:10:29
    #24336

    t'estime, t'estime, t'estim! 

    El capitol m'ha encantat, es bruuuutal!!!! es q no se per on començar...

    El Mike!! ha apaaregut el Mike!!! tornaran a estar tots junts, es q és increïble!

    Tots sabem el q vam arrivar a a patir en aquests capitols del setè llibre de la Rowlling, pero et dire Marta (q ja t'ho he dit),, q pe unns pocs segons, t'he odiat, i va de veritat.... tot i que desprès s'ha arreglat:

    NOTA: pots fer el q vulguis amb un personatge q ens estimem, pots trencarli el nas, tallar-li una orella, deixar-lo cec, sense cama, mutilat de totes les maneres, pero mai, MAI, matis a un personatge q ens estimem (snif, R.R. Martin) perque llavors, jo, t'odiare per un segons..

    Increïble el Capitol, en serio, i la nova secció m'agrada molt! <3




  • AvatarLaia WeasleyEnviat el 13/10/2013 a les 12:54:51
    #24337

    UOOOOOOOOOOO!!!!

    Viscaaaaa!! buff ja no podia esperar més!!

    Aviaam surprisesurpriseee ha tornat en Mikeeeeeee!! feia temps que no li veia el pel...

    pbre Mei.... tot i que estara mes segura, aviam si es salven.... porfaporfaporfa encara no et carreguis a ninguu crying ( bno el Murri si, ja que es mor aviat)

    Que passara.... ens tindras amb l'angoixaa!!!

    Buenuu tema parejitaas!!

    Jack- Roseer!!! 

    Alex-Julieee

    M'alegroo que encara estiguin junts, pobres com patiran....

    Be a veure que pasa amb els demes desterratss

    Besituuuuuuss




  • AvatarhpkarinaEnviat el 13/10/2013 a les 21:14:22
    #24338He escrit 4 fanfics amb un total de 43 capítols

    Hola, només passe per  a dir que Jack i Roser són moníssims perquè ja et vaig dir tot el que pensava perquè el meu regal d'aniversari va ser llegir el capítol abans tititialfinhdfskjlbvnhslh :D:D:D:D:D




  • Avatarmarta_ginny (Moderador/a FF)Enviat el 14/10/2013 a les 19:00:31
    #24339He escrit 15 fanfics amb un total de 182 capítols

    Marta: uoooooooooooooh, te'n recordes del rellotge! Pensava que no se'n recordaria ningú hahahah I la Julie i l'Àlex... bueno, ja saps ^^ El Ruprecht es mor bàsicament perquè la Hedwig es mor, i ja. Bueno, la Marta de fet s'ha quedat com la Ginny i l'Airina, i se suposava que no era res extremadament perillós, així que no s'han pogut preocupar de veritat fins que no han vist que els altres no apareixien. L'Àlex és el millor amic del Mike, sota quin concepte no s'han de portar bé? 

    Judith: hahahaha no pretenia que us afectés tant lo del Basil, però bueeeno, no em queixaré tampoc xDD Doncs sento dir-te que és una guerra, i s'hi ha de morir gent sí o sí. No dic ara, no dic en dos capítols, però tard o d'hora haurà de passar. Merci! ^^

    Laia Weasley: tenia moooooltes ganes de fer que tornés el Mike ^^ I penseu que no busquen la Julie, busquen el Harry, que és el de la profecia de Voldemort. Les parelles patiran i molt... hi haurà molta moguda aquest any!

    Roser: total, que véns per recordar a tothom que el vas llegir abans d'hora xDDDD Béeeeeeee, et veig bé!




  • AvatarPotter_grangerEnviat el 15/10/2013 a les 18:54:31
    #24340He escrit 9 fanfics amb un total de 161 capítols

    Weeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee eeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Per fiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii iiiiiii!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

    Passat l'atac infantil...

    El capítol ha sigut molt xulo! M'ha encantat que la Julie tornés a trobar els profes de l'Ala Nord, m'ha encantaaaaaaaaaaaaat!

    Ha sigut molt molt molt molt (un quart d'hora després) molt molt emocionant!

    Però no ens pots deixar amb la intriga de no saber si algú ha mort o no, de qui tornarà i qui no! És cruel!

    I pobra Marta, estar tancada a la casa sense saber si els amics de tota la vida tornaran o no... deu ser horrible.




  • Avatarmarta_ginny (Moderador/a FF)Enviat el 15/10/2013 a les 19:03:45
    #24341He escrit 15 fanfics amb un total de 182 capítols

    oooooh, que m'has desconfigurat la pàgina i tot! (me emosiono...) M'alegro que t'hagi agradat tant ^^ I intriga en tindràs per donar i per vendre al llarg de tooooooota la ff! La Marta està com la Ginny i l'Airina, que també s'han hagut de quedar per ser menors d'edat. No és l'única...




  • AvatarPotter_grangerEnviat el 16/10/2013 a les 17:46:55
    #24342He escrit 9 fanfics amb un total de 161 capítols

    Uups, no te la volia desconfigurar!




  • Avatarlluna_de_plataEnviat el 20/10/2013 a les 11:30:55
    #24346

    Gah!!!! tenim que esperar una setmana mes???? No podré!!!!!! :'(




  • Avatarmarta_ginny (Moderador/a FF)Enviat el 20/10/2013 a les 19:43:47
    #24347He escrit 15 fanfics amb un total de 182 capítols

    Potter_granger: nooooo, si m'agrada molt que l'hagis desquadrat! Perquè vol dir que t'ha agradat ^^

    Marta: paciència, dona, paciència :P




  • AvatarAgatha Black (Moderador/a FF)Enviat el 20/10/2013 a les 21:28:15
    #24349He escrit 10 fanfics amb un total de 208 capítols

    Wiiiii, per fi me l'he llegit! (perdona que no comentés abans).

    Vaig llegir-me les dues primeres fanfics, així que més o menys sé qui són els personatges, tot i que em llegiré les altres igualment per seguir-ho tot millor, perquè la veritat és no recordo gaire la trama.

    Aquest capítol està molt guai i ple d'acció. Molt semblant al principi de HP7, però evidentment és el que tocava ara, així que ja sabíem el que ens esperava. Bé, més o menys, dels nous no sabem quins personatges s'han salvat de l'atac i quins no...!

    Ah! FAN de l'apartat "Sabies què...?". Molt bona idea! ^^

    Res, petonets i ens anem llegint!




  • Avatarmarta_ginny (Moderador/a FF)Enviat el 21/10/2013 a les 23:09:46
    #24356He escrit 15 fanfics amb un total de 182 capítols

    Aiiiiiiiiiiiiiii que guai que hagis tornat a passar per aquí! ^^ Si jo et vaig dir que et faria un resum perquè així no t'ho haguessis de llegir i com tot últimament se me'n va anar del cap... De fet és molt normal que no sàpigues la trama perquè vaig recomençar de nou a 3r. Així que com vulguis, si prefereixes que et faci un resum només cal que avisis ^^ I si et vols llegir Els Desterrats i Instants també estupendo :)

    Sí, la veritat és que feia molt temps que no em barrejava amb la història de la Rowling i tan aviat com pugui me'n distanciaré xD M'alegro molt que el SABIES QUE hagi agradat tant (i espero no quedar-me sense idees a mitges xDDD). Apa doncs, ja diràs! Moltes gràcies per haver llegit i comentat! ^^




  • Avataranna_lovegoodEnviat el 22/10/2013 a les 16:45:06
    #24361He escrit 3 fanfics amb un total de 26 capítols

    PER FIIII M'HE POSAT AL DIA! JA ESTIC AQUÍIIII!

    AGH. M'encanta, m'encanta! Crec que pots treure molt de joc a l'últim curs perquè guerra, drama i uf. Molarà moooooolt! *-*

    I el Miiiiiiike, que cuquiiiiii! *-*

    I perquè encara no hi ha ningú? Tinc por de que ens facis un Rowling i ens matis a algú que estimem TT.TT No siguis malvada. O sí. Però no molt!

    Alex-Julie asfdghdfaf. Estic emocionada, per si no es nota xDDD

    (I el Jack i la Roser son uns cuquis, he dit. xDDD)

    Espero el pròxim capítol amb mooooltes ganes! *-*




  • Avatarmarta_ginny (Moderador/a FF)Enviat el 23/10/2013 a les 21:21:02
    #24367He escrit 15 fanfics amb un total de 182 capítols

    Ueeeeeeeeeeeee! Ueeeeeeeeeeee! M'encanten aquestes sorpreseees ^^

    M'alegro molt que t'hagis posat al dia! I que t'agradi tant i que els trobis tots tan monos :3 Al pròxim veurem si tornen tots, fins llavors... patiu patiu! (Encara que de drama no et guanyo, mira que ets animaaaaaal xDDDD)

    Apa doncs, diumenge més i (espero que) millor! :D




  • AvatarCassandra RossEnviat el 18/04/2015 a les 15:04:38
    #25611He escrit 14 fanfics amb un total de 71 capítols

    Hola!

    Després de tant de temps, sí, he decidit aventurar-me per aquí.

    Em vaig llegir la primera, la dels Desterrats la vaig deixar a mitges i ja no vaig seguir amb Instants (un títol molt bonic per cert). Parlant de títols, amb el d'aquest capítol m'esperava alguna cosa més... tràgica? No sé, més trista, melangiosa, però què va, ha sigut molt interessant. Potser hi ha alguna cosa que es pot qualificar de trista, però personalment, dec ser una insensible xD

    M'ha agradat molt el principi, amb lo de les fotografies. I el rellotge! Al resum que em vas passar (m'ha anat molt bé, gràcies! Els personatges ja els tenia mig controlats, però sobretot per actualitzar-me dels fets) no hi sortia, em sembla, però me'n recordava perfectament de quan va passar. :D

    He trobat la teva narració una mica escueta pel que fa a descripció i tal, però bé, això és de fa un any i mig, segurament has millorat moltíssim en tot aquest temps. I, a més, justament és dels primers capítols de Harry Potter 7, o sigui que ja sabem què hi passa.

    Tot i així, m'ha semblat molt emocionant, tot i que el professor no ha quedat gaire bé, eh? Aish. Els personatges, bé, n'hi ha molts (espero no perdre'm, però sé que al final m'acabaré liant que jo sóc molt despistada), però el meu preferit és el Heath, això ja t'ho vaig dir als Desterrats, i espero que no tardi molt a sortir.

    Segueixo llegint a estonetes!

    Cassie.




  • AvatarUnoiEnviat el 28/04/2015 a les 16:36:58
    #25657He escrit 10 fanfics amb un total de 50 capítols

    Per fi em poso a llegir la crida d'avalon, que ja fa uns dies que m'està "cridant" ;) M'ha agradat molt, tan la manera com està escrit com el que s'explica (encara que sigui quasi igual que la fugida del carrer Priviet, al setè llibre). He de dir que no he llegit cap altre ff teva, i pels comentaris i pel que dius al final els personatges són comuns. Espero que això no em sigui cap problema!

    Al principi, quan la Julie està recollint les seves coses ha semblat com si estigués fent les maletes per marxar de Hogwarts, però quan ha dit que compartia l'habitació amb el Harry ja he vist que no. Sobre això tinc algun dubte... el Harry aquest és el Potter? I el Murri és el mateix que apareix a la saga? Perquè ara no sé ben bé en quina època estic, si abans o després dels llibre de Rowling.

    Bueno, m'ha agradat molt i crec que seguiré llegint la resta de capítols. :D




  • Avatarmarta_ginny (Moderador/a FF)Enviat el 29/04/2015 a les 00:00:49
    #25660He escrit 15 fanfics amb un total de 182 capítols

    Ei, Unoi! Que guai que hagis començat! Sí, la Crida d'Avalon és la 5a ff que escric d'aquesta saga (coincideix amb el setè llibre de HP), que té com a protagonista la Julie, germana bessona del Harry. El que he fet amb molta gent que ha començat per aquí és enviar-los un resum de tot el que ha passat fins ara i no han tingut cap problema per seguir-ho! Si vols que te l'enviï només cal que ho diguis :) 

    Res doncs, espero que et continuï agradant! Ens seguim veient per aquí!




  • AvatarUnoiEnviat el 29/04/2015 a les 20:07:11
    #25663He escrit 10 fanfics amb un total de 50 capítols

    Ostres, doncs crec que si que m'aniria bé aquest resum... si no et fa res t'estaria agraït ;)