Mentides - 1- L'inici del pla
AvatarEscrit per LUN@
Enviat el dia 05/03/2012 a les 18:17:34
Última modificació 08/05/2012 a les 22:23:16
Tots els capítols de Mentides
impresora Versió per imprimir
Pròxim capítol >


1- L'inici del pla

"Això d'odiar algú arriba a ser una situació insostenible"



- Ron! Aixeca't d'una maleïda vegada, culleres, que arribarem tard!- va dir la noia pèl-roja.

En noi va murmurar algunes malediccions donant-se la volta i tapant-se amb la manta, en un intent de defensar-se del que fos que li estava tirant la seva benvolguda germaneta. Ella va desistir apropant-se al llit continu a la qual havia atemptat amb coixins bomba.

- Harry, amor, ja és hora, sento cridar, però és que estic nerviosa...

- Però seràs...! - va dir Ron enrogint de ràbia en comprovar la diferència entre la seva manera de ser despertat i la d'en Harry- Tenir germans per a això... val, val... mira, millor vaig a dutxar-me... passo de l'espectacle de cabaret a les 7 del matí.

- Uiuiui, que en Runnynuxi se m'enfada...- va dir ella burleta.

En Ron va ignorar el comentari i s'en va anar a dutxar-se. Només hi havia un bany a casa dels Weasley i posseir-lo ni que fos uns instants era un veritable plaer. Es va mirar al mirall, estava més alt, es notava l'exercici de l'estiu, tot i que encara seguia prim a causa l'experiència de l'any passat. Va desviar la vista per no veure allò que portava un mes atormentant-lo. No era moment de recordar-ho, s'havia proposat deixar-ho enrere. Els seus ulls blaus i el cabell descuidat li afegien, per primera vegada, maduresa. Encara així, seguia sent en Ron. Va mirar malèficament els maquillatges de la Ginny disposat a distreure's.

- Ron! Que no els passi res a les meves coses o veuràs!

- Uuiuiui, que Ginnypurruxi se m'enfada... Què veuré eh, eh, eh?

La Ginny va donar un cop a la porta, exasperada.

- Ronald! No vagis de guay, què no saps i no et surt bé!

- La mare que...!

- Sí, que és la mateixa que et va portar a tu. I per cert, demana-li un cervell per Nadal, ens faràs un favor a tots.

En Harry es va incorporar, buscant a les palpentes les seves ulleres, aquesta escena era la de cada dia però avui, per fi, havia arribat el dia de tornar a Hogwarts. Es va posar les ulleres i va decidir intervenir, encara que sabia que com sempre el seu intent donaria poc resultat.

- Vinga nois... que hem d'arribar…

- NO T'HI FIQUIS, HARRY!- van cridar els dos alhora.

El Harry es va abalançar suaument contra Ginny, agafant-la per la cintura i dipositant un petó en els seus llavis.

- Us esteu petonejant?- va dir el pèl-roig comprenent que el silenci que s'havia produït només podia significar això - oooorgh, per favor... com em feu això sense que hagi esmorzat?

Es va ficar a la dutxa i va tancar els ulls. Encara que no parava de queixar-se, avui tenia motius per tornar a somriure. Era el dia: tornava a Hogwarts, tornava a veure a l'Hermione. El seu bri d'esperança.

-----------------

L'Hermione corria per l'Andana 9 i ¾ com si en això li anés la vida, i en certa manera era cert. La seva vida era Hogwarts, els seus preuats estudis i, bé... els seus amics i en Ron. Havien estat flirtejant tot l'estiu... l'experiència de l'any passat, entre Horrocruxes i la derrota d'en Voldemort els havia unit indescriptiblement.

Es va parar en una columna, discreta i nerviosa, intentant recolzar els seus llibres a la paret perquè no pesessin tant. No havia passat aquests últim mes amb els Weasleys perquè els seus pares l'havien convençut perquè anés de vacances amb ells, i clar, després d'estar un any sense dir-los res, no podia negar-los uns dies.

Però ara el trio havia decidit tornar, a aprovar el seu últim curs, a gaudir el que no vàren poder, com tothom. I a superar els exàmens finals. L'Hermione va somriure tranquil•la en veure als seus amics entrar, dels últims, clar. La senyora Weasley anava petonejant a la Ginny, en Ron i en Harry alternativament, segurament recordant-los que escrivissin molt. La castanya va córrer per reunir-se amb ells, quan de sobte va topar amb algú.

- Vigila per on camines, setciències!- va dir en Malfoy de mala llet intentant no caure al terra com li havia passat a ella.

- Mira tu per on vas, idiota!- va dir ella aixecant-se amb ràbia.

- Oh, Déu, t'enfrontes a mi? Se suposa que haig de tremolar? Què faràs? Pegar-me?- va dir amb el seu somriure sarcàstic.

- Et recordo que no seria la primera vegada, Malfoy.

- Hauries de mostrar més respecte...- va dir ell com si escopís cada paraula.

- No sabia jo que ara a les fures se'ls considerés una raça superior a la qual respectar.- va saltar ella vermella.

En Draco va arrugar el front i va intentar calmar-se pessigant-se el pont del nas, però quan va passar un altre noi tirant-la al sòl se'n rigué de nou:

- Tornes al terra amb les escombraries, quina ironia…

L'Hermione va intentar calmar-se decidint mentalment quin seria la manera més freda de matar-lo. Es va aixecar de nou i es va dirigir cap als seus amics, que encara no l'havien vist, amb el cap tan alt com podia, pensant que el millor era no donar-li el gust de seguir discutint.

- Hermione!-va cridar en Ron aixecant la mà perquè ella pogués guiar-se millor entre la gent- Harry, és ella! El trio es va ajuntar en una abraçada.

- Carai, Hermione, estàs molt maca!- va dir Harry somrient, aprofitant per donar-li un cop de colze a en Ron, que s'havia paralitzat.

- Oh, sí, molt, tu...- va balbotejar el pèl-roig perdent-se en la lleugerament bronzejada i perfecta figura de la noia.

L'Hermione va envermellir una mica i el va abraçar amb força. Ell va enfonsar la cara en el seu cabell, salvatge i caòtic, com sempre, però amb cert encant. La gent va començar a pujar al tren i ells es van apressar a fer-ho també, mentre la mare dels pèl-rojos els preguntava si s'havien deixat alguna cosa. Van començar a buscar un compartiment buit, cosa que semblava missió impossible.

- Aquí n'hi ha un- va comentar Ginny- Eureka!- va cridar entrant dificultosament amb les seves coses.

- Bé, llavors haig d'anar-me'n…- va dir la castanya amb una nota d'alegria a la veu, acomodant les seves maletes a la part alta del compartiment.

- Com que et vas, Herms?- va dir Ginny.

En Ron es va afanyar a respondre, orgullós:

- Reunió de prefectes.

- Oh, i a cas no sabeu que esteu saludant a la nova Premi Anual?- va dir Hermione assenyalant la seva placa brillant.- Com que van decidir que l'any passat "no va existir" escolarment parlant, m'han triat Premi Anual per les meves qualificacions i mèrits escolars.

Tots la van felicitar.

- Maaaare mevaaa - va saltar el pèl-roig embadalit- aquesta placa brilla tant que m'encega.

- Clar, és perquè tu no mereixes ni mirar-la... massa impossible per a tu Runnynuxi, conforma't amb la de prefecte.- va assenyalar Ginny.

En Ron va enrogir com de costum cosa que va augmentar quan l'Hermione, posant els ulls en blanc davant en el comentari de la Ginny, li va agafar suaument la mà. Se'n van anar i van entrar en el vagó de prefectes. Bé, genial, només quedaven dos llocs i un era al costat d'en Draco. Ella es va asseure amb resignació el més lluny que el seient li permetia del ros mentre en Ron el fulminava amb la mirada, asseient-se en l'altre lloc buit. No obstant, això era millor així, es repetia la castanya, no volia embolic entre en Ron i en Malfoy, cosa molt possible si deixava que s'asseguessin junts.

- Ja hi som tots.- va proclamar McGonagall- Seré breu, els passo les rondes i ja saben, qualsevol cosa, aquí tenim als nostres premis anuals... casualment asseguts junts.

La resta dels alumnes van aplaudir, una mica cohibits, comentant l'estranya parella que formaven l'Sly i la Gryffindor en qüestió. Draco Malfoy era Premi Anual? A conte de què? Bé, en realitat ningú sabia de les seves qualificacions...

- Bé, bona sort i estiguin atents, el perill a passat, però mai se sap.- va concloure la professora desapareixent.

L'Hermione va repartir les fulles saludant a tothom però disposada a anar-se ràpidament. - Granger.

Merda.

- Què vols, Malfoy?- va dir de mala gana.

- Ho… sento, -va deixar anar inesperadament en Draco, amb esforç- abans m'he passat. Com a compensació ja faré jo per tu la teva ronda al tren.- va proclamar aparentment nerviós. Sense dir res més se'n va anar, deixant a la castanya perplexa, veient com el ros s'anava caminant amb estil... com sempre. Què redimonis…?

--------------

En Draco va marxar precipitadament del primer vagó, amb ganes de pegar a tot el que se li creuava. S'odiava a sí mateix.

- Draky!- va cridar Pansy enganxant-se al seu braç- he vist el que li has dit a la Granger abans, a l'estació...

- Doncs que bé.- va murmurar entre dents i separant a la noia d'ell.

- Com pots insultar-la d'aquesta manera? És que no t'adones que així mai aconseguiràs el teu objectiu? Recorda que el teu pare...

En Draco no ho va suportar més i li va tapar la boca amb la mà, empenyent-la contra la paret.

- Calla, em sents? No parlis més del meu pare, ni del seu pla, ni de l'estúpida Granger, ni em diguis si actuo bé o malament. - va dir enfadat.

Va veure que realment havia espantat a la noia i, en realitat, sabia que la culpa del que li passava no era d'ella. La Pansy era "la seva amiga", intentava ajudar-lo i ell acabava fent-li pagar el seu mal humor. Així que va intentar arreglar-ho, va deixar d'estrènyer-la i va somriure a la seva manera, amb aquell somriure tan característic:

- Oh, i oblida't de dir-me "Draky"- va dir teatralitzant.

- Carai, DRACO,- va dir ella rient però un poc nerviosa- de vegades tens una mala llet... i això que sempre intento estar de bones amb tu.

- Ho sé, és que tot això em mata. Odio a la Granger, odio el pla del meu pare.

- Però saps que és el millor per a tots...- va dir la rossa tirant-lo de la corbata cap a un compartiment buit de manera insinuant.

En Draco va permetre que la noia el besés, però el seu cap ja volava recordant i maleint aquell dia en què va anar a la presó a veure al seu pare.

FLAISHBACK

- Per aquí, senyor Malfoy- va dir el "segurata" indicant-li la porta adequada.

El Draco s'ho va pensar uns segons abans d'entrar, odiava aquest lloc. Sempre li havia agradat el fred, però el fred de la presó era diferent. I aquests constants crits i gemecs... preferia acabar amb tot al més aviat possible. Es va deixar guiar fins a la sala de visites i sí, el seu pare era allí. Molt prim, més que de costum i amb aquestes robes... mai podria acostumar-se a veure'l així, a ell, que sempre havia vestit amb les capes més luxoses.

- Asseu-te, Draco.

Ell va obeir i es va asseure davant d'aquest home al qual amb prou feines reconeixia. En Lucius es va esperar a que el guarda tanqués per començar a parlar.

- Suposo que tens ganes d'anar-te'n, -va dir Lucius amargament- així que aniré al gra. Fes el que has de fer.

En Draco va conjurar un encanteri perquè la seva conversa no fos escoltada, com solia veure's obligat a fer cada vegada que venia a visitar al seu pare. Si algú els escoltava els sentiria parlar de banalitats, Quidditch i altres.

- El senyor tenebrós va caure, però no els seus ideals i algú el suplirà. - va deixar anar en Lucius amb veu fosca- Encara no ha rebel•lat la seva identitat, però suposo que hauràs notat alguna cosa en la teva marca. És algú molt poderós, no sé si més...

En Draco va assentir, feia dies que notava una cremor, fins i tot s'hagués atrevit a dir que la marca s'havia mogut lleugerament. Fins llavors havia pensat que eren paranoies seves, però ara tot començava a encaixar. La situació era seriosa.

- I... què passarà?

- Què guanyarà, no oblidis que juga amb el factor sorpresa. I nosaltres hem de passar davant. Hem d'anticipar-nos.

- Com? Què implica això?

- Hem d'aconseguir tenir quelcom més que oferir-li, hem d'actuar com ho va fer l'Snape, ser uns infiltrats tan útils com el va ser ell per en Dumbledore.

- Vols que m'infiltri en l'Ordre? Però si en teoria es van dissoldre...

- Vull que t'apropis al trio.

- No podria fer-me amic de la mostela pèl-roja, ni del cara ratllada, ni de la sang de fa...

En Lucius es va portar un dit a la boca per fer-lo callar. Sabia que dir aquest tipus de paraula a la presó cridava massa l'atenció, fins i tot en una conversa encoberta.

- Shhhht, ella és el punt feble, l'única que, amb temps, confiarà en tu.

- Però jo...!- va protestar el jove enrabiat.

- Prou, fill! Si no segueixes el pla...

En Lucius es va aixecar, intentant calmar-se i fent un volt per l'estreta sala. En Draco el va observar des de la seva cadira recolzant les mans en la taula.

- Us vaig trair una vegada, què et fa pensar que no ho tornaré a fer?

- Crec que no deixaràs que la teva mare mori... ni la teva germaneta.

El noi es va aixecar i va donar un cop de puny a la paret. Es va quedar així, tremolant fins que va murmurar entre dents:

- Què haig de fer?

- Fes-te el seu amic, actua com l'Snape, surt amb ella, fins i tot i millor: casa't... després s'encarregaran de matar-la i podràs fer de "vidu" ofès que lluitarà amb Potter per venjar a la seva estimada morta a les mans dels nous caballers de la mort. Si falles mataran a la teva mare, a mi, a tu i a Sophie.

En Draco, va tancar els ulls... La Sophie, tan petita, tan dolça, amb prou feines dos mesos... La seva mare s'havia quedat embarassada pocs dies abans que posessin a en Lucius a la presó. I ara estava molt feble, després del naixement de la petita.

El ros va caminar arrossegant els peus fins a la porta que va tancar en sortir, deixant-se caure fins al terra, sense poder contenir les llàgrimes de ràbia.

- Hauria d'anar-se'n...- va inquirir el vigilant oferint-li una mà que en Draco va rebutjar.

- De seguida...

Va començar a caminar, solament es va girar quan va dir: "Digui-li que ho faré"

- Que farà què?- va demanar l'home que en Draco va reconèixer: auror.

Va posar el seu somriure més cínic.

- Cuidar de la meva germana.

-----------------------


Hoooola de nou (segles després)!!

Aquest és un fic que tinc escrit de fa temps i va tenir força èxit en una altra pàgina on el vaig penjar així que... he decidit traduir-lo per a vosaltres :)I faré les modificacions que hi calguin, aviso, per adaptar-me a les vostres crítiques.... que espero que siguin mooooltes!

(Tranquils, que m'he de demanat permís xD)

Espero que us agradi =D Quins nervis jajaj ^^



Att.Charlotte


Llegit 953 vegades


Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatarmarta_ginny Moderador/a 1035 comentaris05/03/2012 a les 19:12:37
#23060Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Molaa! La veritat és que mai he sigut fn deld DracoHermione, però quan una ff està ben escrita sempre fa bé de llegir :) A veure quan triga el Malfoy a enamorar-se de veritat de l'Hermione... Continua aviat que això promet molt! :)




Avatarhpkarina 373 comentaris05/03/2012 a les 22:25:09
#23064Tinc 4 fanfictions i un total de 43 capítols

Eiiii!!! M'ha agradat molt! L'argument és d'allò més interessant! A més, la parella Draco/Hermione m'ha semblat sempre interessant, i m'encantaria que ell s'acabés enamorant perdudament de la morena :P Continua aviat! :D un petó!




JoanaPotter 185 comentaris06/03/2012 a les 18:37:26
#23073Encara no he escrit cap fanfiction

M'ha encantat! Oh, serà capaç en Draco de trair els seus ideals per salvar-se? Uo! A verue què passa




Avatarginny_weasley_potter 29 comentaris06/03/2012 a les 19:13:30
#23074Encara no he escrit cap fanfiction

Ooh! No se pels altres, però per mi ha sigut començar-lo i no poder parar de llegir :) Espero el següent capítol amb moltes ganes! M'encanta el Dramione...




Avatarhpkarina 373 comentaris06/03/2012 a les 21:58:59
#23077Tinc 4 fanfictions i un total de 43 capítols

PD: per què vas deixar penjada la ff d'un Slyth pot estimar? T_T




Avatarivi_potter 512 comentaris15/03/2012 a les 16:30:26
#23088Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

HOLA! Buf de moment això pinta molt però que molt bé, és molt interessant! Segueix aviat:)