Voldon 2009 - 1. La terra promesa (I)
AvatarEscrit per Cercle Voldonià
Enviat el dia 05/08/2006 a les 01:16:13
Última modificació 05/08/2006 a les 09:27:52
Tots els capítols de Voldon 2009
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


1. La terra promesa (I)

Escrit per Lanark

 

I. Tragallades entre poals de deixalles

 

 & nbsp;          Aquell matí, els carrers de Voldon pareixien encara més grisos del que eren en realitat. Els edificis de formigó, increïblement alts i iguals entre ells, estaven coberts per una fina capa de pluja que pareixia no voler acomiadar-se de la ciutat durant molt de temps. La gent, també igual de grisa com l'ambient de la ciutat i absorta en els seus propis pensaments, corria més que caminava per incorporar-se aviat als seus llocs de treball. Pocs pareixien adonar-se'n de la presència d'aquell vell malvestit que caminava al seu costat i, els que ho feien, impactats pel seu horrible aspecte canviaven de vorera instintivament, atemorits.

 & nbsp;         

Quan arribà al cantó de la gran avinguda que havia recorregut tantes vegades de dalt a baix, buscà nerviós a la butxaca interior del seu abric pard, brut i esgarrat una vella petaca que en altre temps havia segut platejada. La sostingué fortament a les mans per tal d'observar-la satisfet amb els seus maltrets ulls. A continuació, es portà la vella petaca rovellada a la boca i li feu dues llargues tragallades. Feia temps que la ginebra pareixia ser la seua única amiga. Almenys ella era capaç de fer-lo oblidar per uns instants el infern en el que vivia des de feia ja dotze llargs anys...

 

Tornà a guardar-se la petaca a la butxaca amb un llarg sospir i després de mirar, desconfiat com sempre, a una part i a l'altra d'aquell carrer igual de gris i monòton com els de la resta de la ciutat, començà a caminar cap amunt amb el seu pas irregular però decidit. Girà a l'esquerra en la primera cantonada i, després de trobar-se de cara amb un immens cartell amb la fotografia i el nom repetit per tres vegades d'aquell malparit que s'autoanomenava líder de Voldon, tornà a donar-li una forta tragallada a  la seua vella companya de batalles. Avui, més que mai, la necessitava. Després, continuà caminant, de pressa, per tal d'arribar prompte al seu destí abans que la guàrdia el detingués caminant a deshores pels carrers de la ciutat.

 & nbsp;         

Després de deixar enrere les ruïnes del que fins feia relativament poc havia sigut un esplendorós pont sobre el riu (ara rebatejat com riu Slyth) i la vella i maltreta torre del rellotge que havia deixat de funcionar, divisà al fons el recinte emmurallat on es situaven tots els ministeris del règim, a més de la residència del líder i dels seus més fidels seguidors. Un lloc veritablement repugnant al que aquell matí de dilluns el vell ex-auror s'havia apropat per a portar a terme la seua missió personal. No tenia res a perdre. Si fracassava, tant li donava, ja era vell i no trobava ja cap sentit a viure en aquell infern. Si triomfava (cosa pràcticament impossible), hauria aconseguit dur a terme la seua petita revolució contra aquell règim que pudia a mentides.

 & nbsp;         

El vell avançà fins arribar a una raonable distància del recinte i s'ocultà darrere d'uns poals de brossa enormes situats en el cantó d'una vella casa amb els cristalls de les finestres trencades. El pla era senzill. De tan senzill pareixia estúpid i comdemnat abans d'hora a un fracàs segur. Simplement anava a agafar al primer funcionari ignorant que s'aparegués a prop d'ell per anar a treballar al ministeri de torn. Després, el portaria a sa casa i ja veuríem que faria amb aquell infeliç.

 


El vell esperà pacientment durant uns minuts en els que feu unes intenses i llargues tragallades de la vella petaca rovellada. Ja comença a estar massa buida, pensà posant una cara de disgust al comprovar que el pes de la petaqueta havia disminuït considerablement des de que havia eixit de casa unes dues hores abans. Guardà la petaca a la butxaca un tant disgustat i tornà a creuar-se de braços esperant que apareguera algú. Però res. Havia arribat massa tard. De segur que totes les treballadores i treballadors del ministeri estaven ja en els seus llocs de treball des de feia temps. Així doncs, el vell s'incorporà lleument amb la intenció d'anar-se'n d'allí per a deixar de perdre el temps i anar a visitar a un vell amic seu dedicat a l'estraperlo a l'antic barri de Notting Hill per aconseguir un poc de la il·legalitzada ginebra que portava de quan en quan des del nord d'Anglaterra. Ja treia el cap per damunt dels poals de brossa quan un sorollós pof sonà quasi al seu costat. Instintivament, l'home tornà a amagar-se ràpidament. Des del seu amagatall observà que a pocs metres del seu amagatall, es trobava  un jove prou ben plantat i, tot cal dir-ho, amb un aire despistat. El jove es tragué de la butxaca de la jaqueta del tratge una targeteta de color blavós i començà a avançar cap a la porta dels ministeris. Així que aquell maleït treballava per a l'administració voldoniana...

 

El vell no s'ho pensà dues vegades quan comprengué qui era aquell desgraciat. Així que, fent altre gran colp a la petaca per donar-se  valor a sí mateix, eixí del seu amagatall sense que el jove el veiés i s'apropà lentament a ell per darrere. Tot ocorregué molt ràpid: el colp al cap que li pegà amb la tapadora d'un dels poals de brossa darrere dels que havia estat amagat fins feia poc, deixà sec al pobre infeliç a l'instant. Pocs segons després, quan el vell es mirava satisfet al jove funcionari estès a terra com un bacallà, sentí com per darrere una força brutal l'espentava cap avant. En un tres i no res es veié per terra amb altre jove quasi igual que el que havia deixat sense coneixement colpejant-li furiós damunt d'ell. El vell intentà sortir-se'n d'allí, però el jove tenia massa força. Ja s'havia quasi resignat a aguantar  tots els colps quan veié molt a prop d'ell la vella tapadora que havia fet servir per a agafar a l'altre. No sense esforç, estirà el braç intentant agafar-la. Sortosament, el jove no se n'adonà de les seues intencions i aconseguí apropar-la un poquet a ell amb dos dits i, abans de que l'altre poguera donar el següent colp, el vell descarregà amb totes les seues forces la tapadora sobre el seu cap, deixant-lo també inconscient a l'acte.

 

El vell, magullat i dolorit per complet, s'aixecà lentament de terra i es mirà els dos joves. Eren clavats un a l'altre, però no iguals del tot. Devien ser germans, segur. Després, buscà per les butxaques del jove que l'havia atacat fins que trobà una targeteta blavosa igual a la que havia tret l'altre i que ara estava per terra. Agafà les dues targetetes i les mirà cuidadosament.

 

Aixecà el que li quedava de celles mentre deixava anar un xiulet. Com podia ser que aquell parell de xitxarel·los haguessin acabat treballant al Departament de Propaganda del règim? El vell feu una ganyota terrible. Anaven a veure aquest parell qui era ell en realitat.

 

 

 

______________________________________________

 

 Fins aquí la primera part del primer capítol, escrit per la Lanark. Com a primer ex-marit seu que sóc, diré que és una persona exquisidament comunista, que escriu a les mil meravelles en el valencià més bonic del món (i no en l'spanglish valencià que alguns volen fer imposar) i que es dedica a refundar la Internacional Comunista amb bases ara bakuninistes.

 

El dibuix el va fer el monjo de l'any mil, el reumàtic Jusephus, durant la seva estada a un poblet anomenat Castellnou de Seana on havia fugit per no ser cridat a files per la Batalla de Hastings.

 


Llegit 1309 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


  • AvatarSolysgEnviat el 05/08/2006 a les 15:49:27
    #11448

    Brutal... ES molt bo , enhorabona .ja he dit que es molt bo?

     

    L'explicacio del inici d'aqueuset moviment es  ...( em posare repetitiu)

    encara no m'ha quedat clar que es VOldon ( hi ha un detall mes o menys clar, qui es el seu lider .) A partir d'aqui la trama pot anar per tot aixi que per favor Continueu circle VOldonia!!!!(EM vull llegir mes mes mes !!!)




  • Violeta Black AnònimEnviat el 06/08/2006 a les 22:53:54
    #11471Encara no he m'he registrat!

    Felicitats! Està molt i molt ben escrit! És molt bo, són estils diferents amb el del becari, sens dubte, però tots dos estils els trobo immillorables! Caram amb el Pauet i el Danielet Parra... I continuï aviat, Cercle Voldonià, que això promet, i molt.

    PD: Voldon = London? Està molt i molt bé que sense dir el nom de la ciutat (amb el nom actual) es vegi a partir de la descripció.

    Res més, que m'ha encantat!



  • AvatarFinalpotterEnviat el 08/08/2006 a les 23:31:34
    #11482He escrit 1 fanfics amb un total de 21 capítols

    És tan rar que m'agrada molt. L'estil és 100% diferent al de la resta de ff, i la trama (de la qual no tinc ni idea) sembla que estarà molt bé.

    Continua aviat Cercle Voldonià, que de moment ja tens, un mínim de tres comentadors per les proximes entregues.