Impostorus Aquaticus

Podria haver triar altres pors, però finalment em vaig decidir per aquesta. Aquest dibuix és un pèl surrealista, així que intentaré explicar-lo. No és que tingui por de l'aigua com a tal. És la por que m'entri agua a les orelles en enfonsar-me. És un pensament, per això succeeix dins el cap del personatge (que està submergit), on es veu a si mateix enfonsant-se. Al fons hi ha unes mans que l'estiren, mentre ell lluita per mantenir-se a la superfície. Tretze mans aquàtiques, per si no era prou dramàtic, i una se li ha arrapat a la cama i l'estira cap avall. Aquesta aigua on s'ofega entra precisament per les orelles i va omplint l'interior del cap. Està en tensió i sua (tot i que el fet que es pugui apreciar la suor sota l'aigua és un xic estrany...). A més, la pressió que exerceix l'aigua fa que el cap se li vagi esquerdant com si fos de vidre o de ceràmica. Les idees brillen, però quan s'esberli el cap, que podria ser en qualsevol moment, també vessaran.

El dibuix porta dos filtres blaus (de fet és un bunyol dels meus, però ha quedat bé hehe) per mostrar que el personatge és sota l'aigua. També he afegit aquesta mena d'algues fosques al fons, que tapen l'origen de les mans aquàtiques.
Aquí us deixo el dibuix original: https://i.imgur.com/pdATJMd.jpg
I el dibuix amb un únic filtre: https://i.imgur.com/J2DIoON.jpg
Perquè pugueu apreciar com era sense els retocs amb l'ordinador.

No està basat en cap dibuix en concret. Em vaig mirar mans i dibuixos de figures humanes nedant, però vaig acabar fent la meva pròpia versió perquè no m'acabaven de convèncer del tot xD

Fer aquest dibuix m'ha anat molt bé per analitzar millor aquesta por meva. D'on venia?
Resulta que quan era petit m'encantava bucejar (sense equip, vull dir nedar per sota l'aigua), no nedava gairebé a la superfície però sota l'aigua nedava com un tritó. A més, tinc molta capacitat pulmonar i aguantava moltíssim. Però he tingut problemes amb l'aigua i a les trompes d'eustaqui, que són les que controlen les pressions. Ja vaig començar a fer servir taps i no m'hi podia entrar aigua. Vaig agafar por i anava sempre amb peus de plom quan hi havia aigua aprop. Vaig deixar de nedar al fons perquè la pressió m'afectava amb dolor. Quan em vaig trencar el timpà (i va ser a un pam de fondària, no us penseu que vaig anar al fons), vaig haver de deixar de capbussar-me com sempre havia fet definitivament. Fins que ara no em pot ni entrar aigua i no suporto els canvis de pressió: he de rentar-me els cabells a part i per moltes pauses els viatges amb cotxe o fins i tot caminant muntanya amunt. S'ha de cuidar, fins que he agafat basarda a tot plegat perquè, per una banda no vull passar per aquests dolors un altre cop, i també perquè sé que em poden afectar l'oïda seriosament. Tanmateix, la conclusió de l'anàlisi és que realment desitjaria tornar a capbussar-me i no ho puc fer. És una por nascuda de la recança d'un desig.

El títol és una llicència còmica per rebaixar el caràcter terrorífic d'aquest concurs.
He posat una llatinada així com macarrònia al més pur estil Rowling.

Espero que us agradi!

Sort a la resta de participants!!

Antares