Home > FanArt > Dibuixos
AMORTÈSIA, perfum obsessiu
Aquest fanart de les olors que m’evocaria personalment l’Amortèsia participa al Concurs: Amortència
ADVERTÈNCIA: L’ús de l’Amortèsia va contra la dignitat i la integritat de les persones.
Llegiu les instruccions d’aquesta poció i consulteu l’apotecari.
Keywords: Concurs Dibuix Poció Amor Amortèsia

AMORTÈSIA, perfum obsessiu

Aquest fanart de les olors que m’evocaria personalment l’Amortèsia participa al Concurs: Amortència
ADVERTÈNCIA: L’ús de l’Amortèsia va contra la dignitat i la integritat de les persones.
Llegiu les instruccions d’aquesta poció i consulteu l’apotecari.


Comment 1 to 1 of 1
Page: 1

Antares_Black   [Mar 01, 2021 at 09:53 AM]

Com és habitual en els meus dibuixos, està fet a llapis, repassat a tinta i pintat amb colors de fusta.
I li he afegit un fons d’acord amb el tema.

Vaig rescatar els meus apunts de perfumeria i he dissenyat aquesta Amortèsia com si fos un perfum. Així que he triat tres grups d’olors per tal que constitueixin cada una de les tres notes d’una fragància. He posat una única nota de cap (o de sortida); una combinació d’olors molts semblants però que no crec que es facin servir en perfumeria com a tals (però per mi són importants) com a cos i ànima del perfum; i un acord de tres per les notes de fons, que serien el rastre del perfum quan aquest s’esvaís. Cada nota s’allibera del flascó obert amb les típiques espirals que ens expliquen en el llibre que fa el vapor quan puja. La seqüència de les olors fa una roda en el dibuix.


NOTES DE SORTIDA: Clavell de pastor (Dianthus hyssopifolius)
La nota més lleugera, perquè de primeres ja sentis aquesta olor floral tan i tan suau, i alliberadora, del clavell de pastor. El clavell de pastor (Dianthus hyssopifolius) creix en clarianes de molta altitud. Tant el seu aspecte com la seva fragància són molt delicats. Dianthus és una paraula grega que combina ‘déu’ (deos) i ‘flor’ (anthos). No només és la meva flor preferida (tant pel seu aspecte com per la seva fragància suau), sinó que em transporta. Més endavant en el perfum, es va enrarint i sorgeixen les olors molsoses i falgueres (fougère) (amb els seus corresponents alzinars, rouredes i fagedes, tot i que aquí només hi he deixat les avellanes), com havent passat del prat obert del Pirineu al bosc obagós. Aquest acord és la natura: els prats d’alta muntanya i els boscos humits de clima atlàntic, que són els meus entorns naturals preferits.


NOTES DE COR: Olor d’hospital. És a dir, de desinfectant, antisèptic, sàlvia (Salvia officinalis), elements de farmaciola... Fins i tot aquesta olor metàl·lica de sang.

Pel que sembla, a algunes persones l’olor d’hospital els produeix cert nerviosisme, però a mi m’agrada molt (els hospitals des de dins fan moltes altres olors molt més desagradables que no pas aquesta). Em fa sentir molt tranquil i que em trobo en una netedat enganyosa. A la gent no els sol agradar perquè relacionen aquesta olor amb les males notícies, amb el dolor, amb la malaltia o accident d’un ésser estimat o propi, amb un mal pronòstic, amb una espera eterna, amb dies d’aïllament, amb incertesa... Jo he tingut diverses experiències a l’hospital. De molt bones i de molt dolentes també; tant com a pacient, com a familiar/amic o com a professional. Però per mi aquesta olor m’evoca un espai que m’agrada (l’ambient d’hospital sempre m’ha cridat l’atenció, és la feina i l’estudi que vull) i també elements d’una farmaciola. Són productes ben senzills, quotidians, i em reporten a la situació d’una ferida curada, a una cura després d’un dolor, a la roba neta després d’enfangar-la... acollit i guarit. Em dóna benestar i em porta tant a situacions d’infantesa (rascades, accidents, batusses, ferides...) com a interessos profunds (la medicina).
Entre aquests productes mèdics, hi he afegit la sàlvia. Tant per la seva olor (planta aromàtica i fresca que remet a una infermeria clàssica o medieval) com el seu simbolisme de salut i presència en la medicina. El nom científic de la sàlvia combina el mot llatí salvia (de salvare, salvar, guarir) i officinalis (medicinal), aplicat a moltes espècies que des de fa molt de temps han estat considerades medicinals (la sàlvia, amb les seves múltiples virtuts, és sempre present en la medicina/infermeria/farmàcia). Salvia officinalis és una redundància de "planta medicinal que cura". Trobo que acaba d’arrodonir la nota central del perfum aportant la seva frescor a l’aroma més aviat química dels desinfectants (sense ser massa evolvent i ofegadora, com d’altres tipus d’aromàtics).


NOTES DE FONS: fruits secs (avellanes especialment), resina i vernís.

Les notes de fons han de ser intenses i fortes, per tal de fixar bé el perfum. Aquestes són les més pesants de la meva tria. La resina i el vernís em porten a un taller de fusteria, especialment de luthier: aquesta música atrapada en les mans de l’artesà que forja l’instrument. La resina també és l’olor del violí (vaig tenir una profe que em deia que la resina era com la pols de fada: ens fa volar), el meu propi instrument, i el vernís element de moltes manualitats. Evidentment, cada resina (així com cada vernís) fa una olor diferent, però diria que podríem imaginar un còctel de resines, com el que sents en l’aire quan prepares l’instrument a punt d’un concert amb agrupació.

Mentre que les notes de sortida florals i de falguera són volàtils i efímeres, i les notes de cor (que han de ser l’ànima del perfum) de desinfectant doten l’elixir d’una personalitat molt inusual, aquestes notes de fons són les que perduren. Els vestigis d’un silenci i d’una creació manual l’estela de la qual et faran preguntar d’on vénen. Els fruits secs, com altres olors fustoses (també orientals i especiades), són denses i profundes (parlem més de l’olor que del gust). Aquesta avellana acabada d’esberlar (que em recorda tots aquests petits mossos de quan portes hores fora de casa (com també els fruits del bosc, com les móres, les maduixes, els gerds o les cireres d’arboç)), l’atmetlla torrada, les castanyes calentes tant de tardor a recer del fred... Aquesta calidesa i atractiu de les notes de fons.
--

Hi ha moltes altres olors que m’encanten (com la llet acabada de munyir, el fum de fira o d’escenari, el pergamí, la cendra, la cremat de la crema, la tinta acidesa i frescor de la llimona i els gerds, el cafè, la canyella o la vainilla), però calia fer-ne una selecció. Un deixo un moodboard amb més olors (no participa al concurs, però m’agrada). https://i.imgur.com/CWuWNsC.jpg

Finalment hi ha el disseny del flascó. Com que es tracta de simular amor (obsessió), he triat coses que el simbolitzen: la rosa (pel tap, que és de vidre. Els pètals en tapen la rosca) i el vesc. També he fet una part daurada i una part esvelta i delicada basada en les copes, així com acompanyar-lo amb filigranes de fantasia. L’envàs és molt important com a presentació d’un perfum i un elixir d’amor cal que reflecteixi el seu propòsit. Al centre del flascó, s’hi obra com una finestreta de vidre rosat, a través del qual es veu el líquid nacrat de l’Amortèsia que puja com un vapor que es cargola. Un màgic bufador de vidre li ha concedit aquest cor de desenllaços obsessius i perillosos...

-------


ADVERTÈNCIA: L’Amortèsia és l’elixir d’amor més potent que existeix. L’ús d’un elixir d’amor va contra la dignitat i la integritat de les persones. Retorça els sentits de la víctima per sotmetre-la a la voluntat i goig del bruixot dominant. Queda sota la responsabilitat del comprador.

«Llegiu les instruccions d’aquesta poció i consulteu l’apotecari»

Gaudiu de les aromes que us evoca i procureu no obsessionar-vos-hi! Wink

Comment 1 to 1 of 1
Page: 1

Add your comment
Anonymous comments are not allowed here. Log in to post your comment
File information
Filename:AMORTESIA.png
Album name:Antares_Black / Dibuixos
Keywords:Concurs / Dibuix / Poció / Amor / Amortèsia
Filesize:3511 KiB
Date added:Mar 01, 2021
Dimensions:2000 x 3001 pixels
Displayed:15 times
URL:http://www.harrypottercat.cat/galeria/displayimage.php?pid=3810
Favorites:Add to Favorites