La Rowling té un problema per ser considerada una gran escriptora... el seu estil d'escriure. Ja sé que sona una parida, però ho pot llegir des d'un nen de set anys a un vellaconet... M'explico: la part d'imaginació i creació de tot un món propi amb coherència i tal ho ha fet de meravella, i com a creadora ningú li pot dir que ho ha fet malament... les seves trames se les porten i són mecanismes preciosos que encaixen de vegades sorprenentment... però això pot passar en qualsevol peli, per molt que ens dolgui.
Els seus llibres són una lectura molt, molt ràpida, gairebé com un telefilm. Al sisè llibre, per exemple, les parts dedicades als dialegs en alguns capítols superen en molt als troços de narració i descripció... i això són coses que podem trobar a les pelis i als còmics; en el fons els fets passen com als llibres de l'enid blyton (salvant les distàncies), frenèticament, lo que no treu que no siguin bons llibres.
Però prestigi... no crec.
m'agrada la seva forma d'escriure 
