Perduts (Lost)

[Marta Potter Weasley]

A mi lo del a llum aquesta no m'acaba d'agradar, és com una solució massa fàcil, no ho sé.. bueno i el Richard, l'última vegada que va sortir va ser amb el l'Hugo i la seva dona morta, després no sé què va passar, crec que se'n va anar pel seu conte, però no ho sé.. els altres dos no ho recordo i el Lapidus, doncs després de l'explosió no va tornar a sortir, suposo que estarà mort.

ei gent, només queden dos capítols TT això no pot ser!! què faré sense lost..

[Jomast]

Quan anem coneixent els personatges només anem descobrint que en realitat no saben res, va començar en Desmond, pensàvem aquest tiu que viu en aquest búnquer ho sabrà tot. Després "els altres", en Ben ho havia de saber tot. Després en cristian fals. Després l'iniciativa Dharma. Després en ricardus. Després l'Ilana. Després en jacob i l'home de negre, PERÒ NINGÚ SAP RES!!! però ESTO QUE ES!!!! PERO ESTO QUE ES!!!!!

[Getta91]

Quan anem coneixent els personatges només anem descobrint que en realitat no saben res, va començar en Desmond, pensàvem aquest tiu que viu en aquest búnquer ho sabrà tot. Després "els altres", en Ben ho havia de saber tot. Després en cristian fals. Després l'iniciativa Dharma. Després en ricardus. Després l'Ilana. Després en jacob i l'home de negre, PERÒ NINGÚ SAP RES!!! però ESTO QUE ES!!!! PERO ESTO QUE ES!!!!!

Doncs jo he entès que el Desmond ho sap tot

[Jomast]

Bé volia dir a la segona temporada, quan el vam descobrir dins el búnquer, ara qui sap. Ara només es dedica anar a atropellar minusvàlids xD

[Porcupintí-na]

Bé volia dir a la segona temporada, quan el vam descobrir dins el búnquer, ara qui sap. Ara només es dedica anar a atropellar minusvàlids xD

Si no ho he entès malament, això ho fa per posar-lo en perill i fer que recordi alguna imatge de l'illa, no? Buf..Vaig perduda (LOST XDD) Potser en realitat la sèrie es tracta d'això, de fer que ens perdem en teories molt o poc significatives. Bueeno, a mi personalment, l'últim em va agrdar, tot i que ja ni m'enrecordava de la bosseta amb les pedres.

estic perduuuuuuuuuuuuuda!

Maria

[Porcupintí-na]

S'acosta "the last one"!!!! Com ho han de solucionar tot?


tictac
compte enrere..

Maria

[Jomast]

Doncs si, en Desmond alguna cosa sap. A veure què fara!

[Marta Potter Weasley]

no pot seeeeer! un capítol i s'acaba! s'acaba la vidaa!! xDD

Val, ja es veia que seria el Jack, els altres tres estaven cagats per si els tocava a ells xD Com dreieu que acabarà això?
que raro que se'm fa pensar que després d'aquest ja no hi haurà més capítols..

[Jomast]

Torneu-me les hores que m'heu robat!!! cabrons!!! Estafadors!! Ebaucadors!!!

lladres! malparits!!!



Sí! Molta llàgrima, però és una estafa totalment, cada dia ens ensenyaven coses més rares i creant una multitud de dubtes. I total, per acabar així tant era el nus de la història, han optat la solució fàcil, que no ha resolt res ni explicat res.

[Getta91]

Torneu-me les hores que m'heu robat!!! cabrons!!! Estafadors!! Ebaucadors!!!

lladres! malparits!!!

Sí! Molta llàgrima, però és una estafa totalment, cada dia ens ensenyaven coses més rares i creant una multitud de dubtes. I total, per acabar així tant era el nus de la història, han optat la solució fàcil, que no ha resolt res ni explicat res.

Tots aquests que esteu decepcionats i que dieu que no enteneu res, no us entenc. Ha estat el millor final que podia tenir aquesta sèrie. Potser és que alguns després de 6 temporades encara no han entès que la gràcia de Lost és aquesta precisament i que no ens podien donar totes les respostes mastegades. Però jo no considero que s'ho hagin deixat tot sense lligar. Al contrari, a mesura que van passant les hores trobo més sentit a aquest final, que deixa a l'espectador la possibilitat d'entendre'l des de la perspectiva que vulgui (però, siusplau, NO era un somni, ni una al·lucinació... la gent que diu això, encara estava dormint quan mirava el capítol).

És a dir, es pot agafar des d'un punt de vista religiós (la sèrie ha estat plena de referències religioses i mitològiques i coses rares) i pensar en la suposada realitat paral·lela com una mena de purgatori, però si hi pensem fredament i recordem un bon xaval que es deia Daniel Faraday recordarem la seva teoria física de la constant. Podria ser en Desmon la constant entre l'illa i la vida paral·lela? Em sembla que em tornaré a mirar la sèrie sencera a l'estiu, jo no considero que sigui una pèrdua de temps.

D'altra banda, considero que les coses que han quedat sense resoldre són irrellevants. Potser no ens han explicat per què l'illa curava les persones, però això no vol dir que no sapiguem què és l'illa. Se'ns ha explicat de mil maneres: amb la metàfora de l'ampolla, des d'un punt de vista físic amb el Faraday (i si no recordo malament, existeixen més llocs com l'illa). La gent no para de preguntar-se què és la llum quan s'ha dit que és el cor de l'illa ("la mort, la vida, la resurreció", segons la suposada mare d'en Jacob), tot això precisament al 'tap' entre cel, terra i infern (?) i alhora s'ha parlat d'una força electromagnètica, i alhora no és res més que un punt d'aïllament per aquells que estan perduts, no físicament, sinó sols com diu en Jacob.

No ho sé, la gent que buscava una resposta lògica i única a tot hauria hagut de deixar de veure la sèrie en el moment en què va començar a aparèixer un fum negre, ossos polars i històries vàries. Jo crec que ha estat un final massa bèstia, d'aquells que s'han de pair, i que cada cop que tornis a mirar-lo i miris capítols anteriors trobaràs mil relacions que en realitat sí que tenen sentit. En fi...

SEE YOU IN ANOTHER LIFE, BROTHER.

[Jomast]

Torneu-me les hores que m'heu robat!!! cabrons!!! Estafadors!! Ebaucadors!!!

lladres! malparits!!!

Sí! Molta llàgrima, però és una estafa totalment, cada dia ens ensenyaven coses més rares i creant una multitud de dubtes. I total, per acabar així tant era el nus de la història, han optat la solució fàcil, que no ha resolt res ni explicat res.

Tots aquests que esteu decepcionats i que dieu que no enteneu res, no us entenc. Ha estat el millor final que podia tenir aquesta sèrie. Potser és que alguns després de 6 temporades encara no han entès que la gràcia de Lost és aquesta precisament i que no ens podien donar totes les respostes mastegades. Però jo no considero que s'ho hagin deixat tot sense lligar. Al contrari, a mesura que van passant les hores trobo més sentit a aquest final, que deixa a l'espectador la possibilitat d'entendre'l des de la perspectiva que vulgui (però, siusplau, NO era un somni, ni una al·lucinació... la gent que diu això, encara estava dormint quan mirava el capítol).

És a dir, es pot agafar des d'un punt de vista religiós (la sèrie ha estat plena de referències religioses i mitològiques i coses rares) i pensar en la suposada realitat paral·lela com una mena de purgatori, però si hi pensem fredament i recordem un bon xaval que es deia Daniel Faraday recordarem la seva teoria física de la constant. Podria ser en Desmon la constant entre l'illa i la vida paral·lela? Em sembla que em tornaré a mirar la sèrie sencera a l'estiu, jo no considero que sigui una pèrdua de temps.

D'altra banda, considero que les coses que han quedat sense resoldre són irrellevants. Potser no ens han explicat per què l'illa curava les persones, però això no vol dir que no sapiguem què és l'illa. Se'ns ha explicat de mil maneres: amb la metàfora de l'ampolla, des d'un punt de vista físic amb el Faraday (i si no recordo malament, existeixen més llocs com l'illa). La gent no para de preguntar-se què és la llum quan s'ha dit que és el cor de l'illa ("la mort, la vida, la resurreció", segons la suposada mare d'en Jacob), tot això precisament al 'tap' entre cel, terra i infern (?) i alhora s'ha parlat d'una força electromagnètica, i alhora no és res més que un punt d'aïllament per aquells que estan perduts, no físicament, sinó sols com diu en Jacob.

No ho sé, la gent que buscava una resposta lògica i única a tot hauria hagut de deixar de veure la sèrie en el moment en què va començar a aparèixer un fum negre, ossos polars i històries vàries. Jo crec que ha estat un final massa bèstia, d'aquells que s'han de pair, i que cada cop que tornis a mirar-lo i miris capítols anteriors trobaràs mil relacions que en realitat sí que tenen sentit. En fi...

SEE YOU IN ANOTHER LIFE, BROTHER.

Després de meditar la resposta que he enviat immediatament després veure el capítol, en calent, haig de rectificar part del que he dit.
Certament ha estat molt erroni dir que la sèrie era una estafa. En general ha estat de molt bona .
L'he defensada en els moments brillants i els moments més flacs. He tingut tant fe en la sèrie com tenia John Locke amb l'illa.
Cal remarcar gran la fatiga que ha sofert la sèrie al aguantar 6 temporades, les quals qualifico d'excel·lents, tan sols puc retreure que a punts es notava que l'han estirat tal com fos un xiclet, i això té el perill que aquest fil que es converteix el xiclet cada cop que estiris més, es va fent prim i més prim (aixi mateix la paciència del espectador), i al final pot ser que es trenqui ( vegi's flashfoward ) Aquesta temporada hem aguantat estoicament els capítols per emplenar i hem gaudit veient les històries d'en Richard, en Desmond i en Jacob. Sigui com sigui companys em comentaven que apart d'aquestes la història estava baixant el nivell. Jo els contestava: tingueu fe, hem estat veient una història la qual els guionistes si us fixeu ho tenen tot previst, esta dissenyada al MÍNIM DETALL , fins i tot escullen deliberadament els llibres que apareixen per enviar missatges doble, deixen anar els números inconscientment, la seva bogeria ha arribat a que inventessin una marca de xocolatines.
Tot això no era res més que trossets d'un puzle gegant ,que anàvem fent a trossets, dèiem per exemple: mira en Miles era el fill d'en Pierre Chang aleshores descobrim per què el va haver d'abandonar quan era petit... Peça ajuntada!! El pare d'en Lock va matar els pares d'en Sawyer..., ja teníem una altre peça ajuntada!!! I això era un dels al·licients que ens donava aquesta Sèrie: mentre ens anava donant més fitxes per anar fent el puzzle ( que de moment no podíem posar enlloc), podíem colocar-ne una al seu lloc.

Fantàstic, fins aquí perfecte. Ara bé la serie intuïa que si ajuntàvem TOTES LES PECES conformaria una imatge magnífica. Una obra mestre .

Jo no tinc cap problema amb la ciència ficció i es pot encabir perfectament a el puzzle.

El que no podien fer és donar-nos peces que no encaixen de cap manera, i jo allà burro intentant lligar caps.

El primer que penses és: a veure si han fet aquest puzzle és perquè totes les peces tenen un lloc , tan sols ens falten altres peces per encaixar-ho.
He estat fins l'últim segons esperant que arribessin aquestes peces. És cert que hem completat parts molt importants, tenim totes les històries personals concluïdes. Però ens falta una meitat de puzzle, i tenim una pila de peces que no encaixen de cap manera. Així penses: M'han estafat! M'han venut un puzzle equivocat. No encaixen. És defectuós.. Quan vas a demanar que te'l canviïn et surten amb l'excusa que el puzzle, és de final obert i que el pots com més t'agradi. Aleshores dius emprenyat aneu a la merda! ja us ho fareu! ja us podeu quedar el teu puzzle i fotre-te'l per on t'hi càpiga. Ho dius quan recordes el temps que has estat intentant encaixar les peces aferrissadament. I saps que no hi ha manera possible de cohesionar-ho, a no ser que el fabricant es tregui às de la màniga. Els creadors de la sèrie "no ens han donat/no han sabut/no tenien ni idea de quins" eren tots els elements per acabar. I és aquesta la creu que portaran a sobre. Si volien que fos la millor sèrie de tots els temps, havien de haver rematat la seu domini demostrant tancant fins a l'últim serrell. No diríem que la mona lisa és una obra mestre si Leonardo da Vinci ho hagués pintat tots menys la cara, dient que ho deixava a gust del que mirés la pintura. Quan miréssim la pintura diríem:" Vés a cagar Leonardo da Vinci dels pebrots, que ens estas donant pel sac, el que et passava a tu és que no sabies pintar cares". És a dir que els creadors de lost simplement no han sabut com acabar el puzzle. Ep no passa res, som humans. Ha estat molt bé la sèrie, però no l'han sabut tancar. Què hi farem.

Em preguntareu: Quines són les peces que no encaixen?:Per què diuen que la bomba funciona, si no passa res? (peça que no encaixa de cap manera)Si va explotar la bomba al passat, per què no van morir els Dharma? Que és la llum?Perquè l'illa no pot desaparèixer? Quines intencions tenia en Widmore? Quines intencions tenia la Eloise? Què infectava a la gent (es tornaven dolents)? Qui tirava els paleta a Dharma? Per què maten els Dharma? Perquè si estàn morts en la realitat alternativa poden tornar a mori, miris els sequaços. Que cony diu que el fill d'en Jack no exiteix? S'ho imaginen tot?, Què cony aporta l'ilana?. Perquè en Jacob és tant retardat?. Per què en Miles no aporta res a la sèrie?. Per què l' Hugo no s'ha aprimat després de tant de temps a l'illa?. La llum éra tant sols electromagnetisme?. No sabem ni com estan interconnectats els món pararl·lels? L'illa és una porta? Què cony veia tant clar en Desmond a l'illa,si al final l'han donat pel sac?. Què li diu en Wirdmore a en Lock? Perquè el pla d'en Jacob era tant lamentable ? Per què l'home de negre no pot marxar?... Què era l'estació de la porta? i mil més i paro perquè estic cansat d'escriure

Ara tot són especulacions inútils. He llegit unes explicacions de fans que ni els guionistes deuen haver pensar una centèsima part de lo complicades i elaborades que són. Ara això ja no serveix de res, només podrem contemplar l'obra parcial del que havia de ser una gran obra, la qual sense finalitzar no tindrà la transcendència que deien que havia de tenir.
Es cert que no ens van prometre res, però també cal reconèixer que ens van fer falses expectacions , i aquestes no s'han complert, m' ha generat una mica de frustració.

Sobre el final final, crec que no ha estat tampoc res innovador, ha estat el típic final on tots són feliços i mengen anissos. Tots sabíem que la serie com totes acabaria així. Però jo esperava una altra cosa....
Què esperava? Senzillament que abans hi hagués un cop d'efecte, aquest cop encaixés totes les peces 'una maleïda vegada (tipus Sherlock Holmes (o potser serien famosos els llibre si deixessin els casos a mitges perquè el lector usés la imaginació...)) i podés oblidar aquest assumpte que ja em porta tres anys treien la son.

Doncs res, esperem a veure si la temporada que bé si ens expliquen alguna cosa més.

A reveure.

[Marta Potter Weasley]

IMPRESIONANT!

Mira Jomast, jo crec que ara podem dir definitivament que lost és la millor sèrie de la vida, ara ja es pot dir del cert. La sisena m'estava dcepcionant però després de veure aquest capítol.. buff! i ja no tornarem a veure lost mai més. Si que és veritat que hi ha algunes coses sense respondre, però què volies? Lost és així, si ens ho haguessin respost tot haguessin fet respostes massa patillades i fàcils que és el que a mi no m'agrada, com quan van fer que la sun no parlés anglès per fer la retrovada amb el Jin. A més, ens ho han resolt casi tot i algunes de les teves preguntes ja ens les van resoldre en el seu moment, quan tingui temps te les contesto.

Vaig estar tot el putu capítol plorant, quanta emoció junta i després del capítol també. Crec que ha estat el millor capítol de lost ia això ho dic ja en fred. No sé vosaltres, però jo pensava que em decepcionarien, n'0estava quasi segura, i m'ha ecantat. Jo crec que ha estat el millor final que ens podrien donar i el detall que acabés amb la mateixa imatge com va començar la sèrie també m'ha agradat.

L'únic que sí que m'agués agradat que m'haguessin respost era per què el Walt i l'Aron eren especials, perquè això ho van potenciar molt. I també m'agués agradat veure com el Faraday i la Charlotte se'n recordaven l'un de l'altre, ja en faré una fic

M'ha agradat també que sortissin tots els personatges que han estat importants durant la sèrie, tots els del principi que es van anar morint.

Uff.. tot el què s'han perdut els que no han mirat lost!


VISCA LOST I VISCA EL DANIEL FARADAY!!

[Jomast]

IMPRESIONANT!

Mira Jomast, jo crec que ara podem dir definitivament que lost és la millor sèrie de la vida, ara ja es pot dir del cert. La sisena m'estava dcepcionant però després de veure aquest capítol.. buff! i ja no tornarem a veure lost mai més. Si que és veritat que hi ha algunes coses sense respondre, però què volies? Lost és així, si ens ho haguessin respost tot haguessin fet respostes massa patillades i fàcils que és el que a mi no m'agrada, com quan van fer que la sun no parlés anglès per fer la retrovada amb el Jin. A més, ens ho han resolt casi tot i algunes de les teves preguntes ja ens les van resoldre en el seu moment, quan tingui temps te les contesto.

Vaig estar tot el putu capítol plorant, quanta emoció junta i després del capítol també. Crec que ha estat el millor capítol de lost ia això ho dic ja en fred. No sé vosaltres, però jo pensava que em decepcionarien, n'0estava quasi segura, i m'ha ecantat. Jo crec que ha estat el millor final que ens podrien donar i el detall que acabés amb la mateixa imatge com va començar la sèrie també m'ha agradat.

L'únic que sí que m'agués agradat que m'haguessin respost era per què el Walt i l'Aron eren especials, perquè això ho van potenciar molt. I també m'agués agradat veure com el Faraday i la Charlotte se'n recordaven l'un de l'altre, ja en faré una fic

M'ha agradat també que sortissin tots els personatges que han estat importants durant la sèrie, tots els del principi que es van anar morint.

Uff.. tot el què s'han perdut els que no han mirat lost!


VISCA LOST I VISCA EL DANIEL FARADAY!!

És la millor sèrie que he vist, és per això que volia que creessin una obra mestre, cosa que en el post anterior he detallat perquè no ho és i que faltava perquè ho fos. Tampoc m'atreviré a dir si és la millor sèrie de tots els temps, n'hi ha moltes que no he vist i tinc fe que hi hagi més que ens facin vibrar com lost, potser encara que no siguin tant mediàtiques.

He dit que era el final típic de que mengen anissos, però ja em sembla correcte, una sèrie ha d'acabar bé.

Sobre la resposta a les preguntes: els companys ja m'han intentat respondre-me'n, però moltes respostes són massa suposicions i són massa recargolades, no em convencen gens. Eren els creadors que havien de tancar la sèrie, no tenen cap sentit aquestes respostes si mai sabem si són correctes (sobretot en una sèrie de ciència ficció).

Aquesta és la meva opinió, crec que podeu entendre perquè alguns ens hem sentits decebuts pel final. No per el final emotiu si no perquè hem estat 6 temporades fent teories, era hora que ens diguessin si eren correctes.

[HpConan]

Però si t'hi fixes, la principal essència de la sèrie, que era el misteri i que la gent es muntés teories, s'ha mantingut un cop acabada. O sigui, ha estat fidel a ella mateixa de principi a final perquè l'últim capítol ha acabat com tots els de la sèrie: Cara de O.O i pensaments de "i llavors, què volia dir allò de...???".

Copio i enganxo el comentari que vaig deixar al feisbuc a un amic que també comentava que era una decepció:

Jo crec que és mirar-se la sèrie d'una altra manera. La sèrie no es deia L'illa, es deia Perduts, i seguíem la història d'aquesta gent que es creia sola (com diu el Jacob) i “perduda” (i resulta que al final, després de morts, es demostren a ells mateixos que no estan sols i es poden “trobar”). Els que han mort, han mort, i els que han tornat a casa, han tornat a casa sabent tant (o menys, molt menys) que nosaltres. Vull dir, a més que gran part de la gràcia de Perduts és muntar-se teories paranoiques sobre coses (i això encara existeix, després del final, o sigui que la principal essència de la sèrie -no entendre-la- continua i no ha mort amb l’últim capítol), justament hem "vist" la història dels personatges, i hem après el que han après ells. La sèrie no anava sobre l'illa, sinó sobre els que es trobaven perduts. I absolutament tota la història "d'ells" ha quedat resolta.

No et nego, ni de lluny, que la meva primera impressió ha estat: això no és el final de la sèrie, és el final de la sisena i prou. Però mira, han anat passant les hores i cada cop m'agrada més i més. I quan he mirat els 6 o 8 minuts que s'han menjat els de Cuatro, i he passat per algunes escenes "sueltes", realment he vist que si faig un revisionat del capítol encara m'agradarà el doble.

Sobre parlar amb els morts i els poders que dius, ha quedat evidentíssim que el que pensàvem a la primera temporada que podria acabar amb una explicació racional (tampoc entenc per què ho pensava, jo, veient un fum amb voluntat XD) no podia ser. A part del fum, el fet que algú pugui tornar a caminar pimpam, que les ferides es curin, que l'Alpert sigui immortal... Si acceptem tot això, no entenc per què no hem d'acceptar que hi ha gent "especial" (el Walt, el gran oblidat, però també el Miles, l'Hugo i, és clar, el més especial de tots, el Desmond). Etc.

I, per cert, això de Dharma que preguntes està explicat. Tot. El que passa és que no a la sèrie, sinó a Lost Experience, que va ser una mena de joc online que van fer en què acabaves descobrint el vídeo explicatiu dels NÚMEROS i, per extensió, de Dharma: resulta que un científic, un tal Valenzetti, durant la cursa de míssils cubana, va descobrir mitjançant una fórmula que els valors que predeien la fi de la humanitat eren el 4 8 15 16 23 42. Quan es va descobrir l’illa, i les propietats que tenia, Dharma s’hi va instal•lar per fer experiments (magnètics, etc) per provar de variar aquests valors i, per tant, poder fer que la fi de la humanitat vingués més tard o alguna cosa. Per això els números són recurrents a tot arreu, perquè són uns valors universals que són allà, i només canviant-los (que no ho van aconseguir [en el moment que ho canviessin, la senyal radiofònica que s’enviava des d’aquella antena que hi havia a l’illa hauria variat [per això la van instal•lar] i, pel que sabem, no ho ha fet]) es pot retardar la fi d’aquesta humanitat.

Això, però, els “protes perduts” no ho han descobert mai, de manera que a la sèrie tampoc ho hem pogut veure. I ja està. Forma part de la història de l’illa, no dels “perduts”.

I han jugat tant tant amb l’espectador que han sabut separar els fans en els dos bàndols amb què la sèrie tant jugava: espectador de ciència, espectador de fe. ^^

XD

Poz ezo. Un final per pair, però bestial.

[Getta91]

Marc, porto intentant explicar això mateix des que va acabar el capítol i la gent encara no ho entén. En fi, millor pels que em pogut/volgut entendre l'essència de Lost.

Per cert, Txu, jo m'he posat a llegir fòrums avui i la veritat és que moltes de les preguntes que planteges ja estan resoltes per friki-losti-fans (xD) que han anat analitzant la sèrie tots junts capítol rere capítol des de la primera temporada. Està prou bé, em sembla que a l'estiu me la tornaré a mirar (i tantes coses que se'ns deuen haver escapat...)