Et mareges si llegeixes durant els trajectes en cotxe?
Depèn del trajecte. Si hi ha moltes corves seguides, llavors tanco el llibre. Altrament, no tinc problema.
Quin autor té un estil únic i especial per tu?
Costa de dir, la veritat. Tots els autors tenen les seves coses bones i dolentes. Brandon Sanderson (el meu autor preferit, ara mateix) escriu molt i molt bé les escenes d'acció i els móns que inventa són molt originals, a vegades sembla que escrigui ciència ficció en comptes de fantasia, perquè els seus mons realment poden arribar a semblar molt "aliens".
M'agrada molt la prosa de Patrick Rothfuss. A
El temor d'un home savi fins i tot hi ha uns capítols en els quals els diàlegs, tot i ser escrits en prosa, segueixen una mètrica i rima poètica (almenys en anglès, no sé com ho han traduït). Notes que "aquí passa algo", però si no t'hi fixes passa desapercebut. Casualment, també són els pitjors capítols de la novel·la, en la meva opinió.
Però el cas és que té una prosa molt cuidada, i a vegades l'utilitza la mena com diu les coses (més que què diu) per fer "foreshadowing".
Ara estic llegint
Dune, de Frank Herbert, i m'encanta que estigui escrit amb un narrador omniscient. Les escenes en les quals hi ha dos personatges enemics (o encara millor, un traïdor) són molt curioses, perquè saps en tot moment què pensen tots els personatges.
Sols portar motxilla/bossa per guardar coses? Si és així, hi sols portar un llibre?
Més o menys! Normalment llegeixo llibres electrònics, així que es podria dir que hi porto una llibreria sencera
Que prefereixes, libres amb il·lustracions o sense?
Depèn del tipus d'il·lustració. No m'agraden les il·lustracions d'escenes en concret, perquè m'agrada imaginar-me-les, i en general les dels personatges tampoc. Però fa poc vaig (re)llegir
Stormlight Archive, una saga (de moment inacabada) que inclou il·lustracions d'aspectes del món, no dels personatges. Per exemple, hi ha dibuixos dels vestits tradicionals d'algunes cultures, així com d'animals i plantes. A més, les il·lustracions aquestes en realitat venen dels apunts d'un dels personatges, que és una erudita i dibuixant, o sigui que és un bon complement, crec jo. Dona profunditat al món i, de pas, al personatge.
Hi ha algun llibre que et va encantar i en passar el temps et vas adonar que no era tan bó com pensaves?
La saga d'Eragon. El primer llibre me'l vaig llegir prop de deu vegades, els altres tres no tant, però si fa no fa... Sempre recordaré la història d'Eragon, i no només per les vegades que me la vaig llegir. Eragon va ser el llibre que em va introduir al gènere fantàstic (el que en anglès diuen "high fantasy"; ja havia llegit Harry Potter, però és diferent perquè té lloc a la Terra), i la veritat és que com a introducció va molt bé perquè utilitza els arquetips més típics de la fantasia. Després, quan finalment vaig decidir no tornar a llegir el primer llibre i començar un altre llibre, em vaig adonar que Eragon no era tant original ni únic com m'havia pensat. Però, com he dit, sempre tindrà un lloc especial a la meva prestatgeria mental de llibres que han estat importants per a mi.
Explica alguna anècdota de la teva infància relacionada amb la literatura:
Memòries d'Idhun és una trilogia de Laura Gallego, i cada volum és tirant a gruixudet. Bé, el cas és que em van enganxar tant que me'ls vaig llegir en tres o quatre dies.
Per sort eren vacances, però recordo que la rutina d'aquells dies era despertar-me, llegir, esmorzar, llegir, dinar, llegir, sopar, llegir, dormir. La veritat és que no sé què em va agafar, perquè els pares fins i tot van acabar parlant amb mi dient-me que els agradava molt que llegís, però que també estaria bé fer altres coses.
Llibre més finet de la teva estanteria
De l'estanteria de "llibres de referència", el més finet és "La música del silenci" (en anglès, "The Slow Regard of Silent Things". No és precisament una traducció literal, però m'agrada), de Patrick Rothfuss. És un spin-off en forma de novel·la curta de la trilogia inacabada "Crònica d'un assassí de reis" que segueix la història d'un personatge secundari (Auri) durant set dies de la seva vida. El que m'agrada més és que hi ha un sol personatge (ella mateixa) i el "conflicte" de la història es redueix a "Necessito un regal pel meu amic i no en trobo cap". És una història molt bonica, totalment oposada al to dels llibres principals de la saga i de la fantasia èpica en general. Una prova clara que el gènere fantàstic no ve definit per l'argument ni els personatges sinó pel món i res més!
Llibre més gruixut de la teva estanteria
Si els tingués en paper, serien els volums de
Stormlight Archive de Brandon Sanderson (no té traducció al català, en castellà "archivo de tormentas"). Vaig llegir que es veu que l'editorial va haver de contractar una altra impremta perquè la que utilitzen normalment no podia aguantar tantes pàgines. Tot i que es parla de la sèrie com una decalogia (ara hi ha tres llibres publicats), cada llibre es podria dividir perfectament en una trilogia amb petits relats curts entremig (anomenats "interludis" al llibre). El tercer llibre té més de 400.000 paraules, i els tres junts més de 1.200.000.
Però com que no els tinc en paper, seria "Arcanum Unbounded: the Cosmere Collection", una antologia de relats "curts" (n'hi ha un que és de 40.000 paraules) situats al Cosmere, l'univers on Brandon Sanderson situa part de la seva obra.
Escrius? Et veus com escriptor/a en un futur?
Sí, escric. I la segona pregunta... bé, un escriptor és una persona que escriu, no? Ja ho soc, això. El que no soc és professional, però ara mateix no escric per vendre. Simplement m'ho passo bé creant històries, i crec que això és el que hauria de definir la paraula "escriptor", no els diners.
Clàssic preferit?
El Senyor dels Anells
Si em preguntessis per llibre preferit en general, segurament diria "El Senyor dels Anells i Stormlight Archive". Vaig llegir una metàfora en un fòrum fa un temps que comparava la fantasia amb l'arquitectura. Abans de Tolkien, els escriptors feien masies, casetes, algun castell. Però llavors va venir ell i els va plantar un gratacels i tothom es va quedar amb un pam de nas, sense saber què fer.
Actualment, Sanderson agafa les tècniques de la fantasia èpica de Tolkien, però en comptes de fer un gratacels fa una ciutat sencera de gratacels (en part perquè escriu més ràpid, suposo
). Tant un com l'altre són genials i estan molt ben treballats, però mentre que Tolkien s'assegura d'omplir tot el gratacels, fins i tot els pisos que ningú visitarà (visca el perfeccionisme), Sanderson s'assegura que cada gratacels sigui únic però que alhora encaixin tot junts, i també els omple suficientment per donar la il·lusió que els pisos que no visites estiguin igual de plens... encara que no sigui així (suposo que és un altre tipus de perfeccionisme?).
Algú et regala un llibre que vares llegir anteriorment i vares detestar completament. Que faries?
Depèn de la persona i la confiança que hi tingui. Si és un amic o familiar proper, doncs els ho diria, que ja els he llegit i que no em van acabar d'agradar (suposo que ho suavitzaria una mica). Si no, me'ls quedo i ja els regalaré a algú altre
El llibre que et va iniciar a la lectura
Els primers llibres no-infantils que recordo són
Eragon (com he dit),
Harry Potter i [/i]Memòries d'Idhun[/i]. D'aquest últim també en tinc un bon record, i crec que és el que em va iniciar a l'escriptura. Però bé, fa temps que el vaig llegir i ja ni recordo de què anava.
Un llibre al qual li canviaries el final
Bufa, ni idea. El que passa és que no canviaria el final de cap dels llibres que m'agraden, i dels que no m'agraden... bé, no els recordo gaire bé.
Un llibre del qual hagis estret alguna ensenyança valuosa
Crec que de qualsevol llibre se'n poden extreure ensenyances o "morals", encara que no sigui una faula. Els últims llibres que he llegit són
Stormlight Archive, i està ple d'aprenentatges i lliçons útils per la vida. Sense entrar gaire en spoilers, hi ha unes persones anomenades "radiants", que bàsicament són els usuaris de la màgia. Per poder utilitzar els poders han de pronunciar uns ideals i després seguir-los durant tota la seva vida; si els incompleixen, perden els poders. El lema dels radiants és "Journey before destination" (part del seu primer ideal), i aquest és un dels temes del llibre: la importància del camí o el mètode per sobre de la destinació o l'objectiu.
El millor és que hi ha deu ordes diferents de radiants, cadascuna amb els seus propis ideals (el primer és comú, la resta canvia). Les escenes en les quals un personatge pronuncia un d'aquests ideals són probablement les més intenses de la sèrie, són punts d'inflexió tant dins de l'argument com de la història del propi personatge. I la veritat és que n'hi ha que fan pensar.
Bé, no m'allargo més, però els recomano molt!
Un llibre del qual t'encanti la portada
Aquí tinc poc a dir, perquè la majoria de llibres els llegeixo electrònicament i no em fixo gaire en la portada (surt en blanc i negre). El que sí que diré és que no m'agraden les portades dels llibres d'El Senyor dels Anells que tinc... de què van, posant fotos de les pel·lícules? Una mica d'originalitat, per favor!
Paraula preferida
Relacionada amb un llibre? No acabo d'entendre la pregunta.
Triangle amorós o amor prohibit?
Ui, no, gràcies. A veure, que no sempre estan malament, però la majoria que he llegit posen pals a les rodes de la història. Si vull romanticismes, ja llegiré una novel·la romàntica (cosa que no he fet mai, em sembla), però si no ho és, això hauria de quedar en segon pla. No dic que desapareguin, perquè és un sentiment, però és que a vegades estan posats amb calçador.
Gènere literari predilecte
Fantasia i ciència ficció. Els poso en un mateix sac perquè al cap i a la fi són el mateix, la diferència és la màgia, els dracs i el temps (ciència ficció és futur, fantasia tendeix a ser el passat). M'encanten pel que he comentat abans: en no estar definits per un argument prototípic, hi ha molts tipus d'històries diferents... no tot és fantasia èpica!
"We are all human, aren’t we? Every human life is worth the same, and worth saving." -- Kingsley Shacklebolt
Unapersona