WHY NOT?
-
- Nou/va Alumne/a
- Entrades: 3
- Membre des de: dv. oct. 23, 2015 9:06 pm
WHY NOT?
Bones!!! Us proposo un joc a tots i a totes M'agradaria saber el perquè de la tria de la vostra residència! Em refereixo en que que ta fet que la triessis!
Començo jo perquè vegeu com funciona:
Slytherin: Encara que la majoria dels meus personatges preferits no ho eren de Slytherin, em va inpactar molt una frase de Severus Snape que va dir al James Potter quan eren joves al tren sobre a quina residència aniria: Prefereixes ser múscul que cervell? - Això em va fer decidirme quina residència preferia.
Començo jo perquè vegeu com funciona:
Slytherin: Encara que la majoria dels meus personatges preferits no ho eren de Slytherin, em va inpactar molt una frase de Severus Snape que va dir al James Potter quan eren joves al tren sobre a quina residència aniria: Prefereixes ser múscul que cervell? - Això em va fer decidirme quina residència preferia.
VWII
- Unapersona
- Alumne/a de 7è
- Entrades: 258
- Membre des de: dc. abr. 08, 2015 2:11 pm
- Rang: Persona
Re: WHY NOT?
Jo sóc de Ravenclaw, però hi ha vegades que em pregunto si realment ho sóc o el Barret em va posar en la residència equivocada (com el Harry ). El que tinc clar és que no sóc d'Slytherin: si que a vegades tinc excessos d'ambició, però em sembla que això no és suficient per ser Sly. El mètode que vaig seguir llavors, va ser l'eliminació. Gryffindor tampoc va per mi, perquè tot i que em considero altruista no tinc gaire valor. I llavors em va quedar Hufflepuff i Ravenclaw. I no va ser fàcil decidir-me, perquè m'aplico en els estudis i em considero inteligent (modèstia a part ) i per tant lligava amb Ravenclaw, però també quan faig una cosa que m'interessa o m'agrada hi tinc bona dedicació i crec que sóc prou lleial amb els meus amics. Al final vaig triar Ravenclaw, però a vegades penso que potser seria millor Hufflepuff.
En conclusió: em sembla que les quatre residències de Hogwarts no són més que els caràcters que totes les persones tenim a dins. L'únic que fa el barret que tria és triar quin és el caràcter predominant, però com he dit abans també tinc trossos de Slytherin i Gryffindor, tot i que potser en menor mesura que de Hufflepuf.
Bé, no m'enrotllo més. Bona nit.
En conclusió: em sembla que les quatre residències de Hogwarts no són més que els caràcters que totes les persones tenim a dins. L'únic que fa el barret que tria és triar quin és el caràcter predominant, però com he dit abans també tinc trossos de Slytherin i Gryffindor, tot i que potser en menor mesura que de Hufflepuf.
Bé, no m'enrotllo més. Bona nit.
"We are all human, aren’t we? Every human life is worth the same, and worth saving." -- Kingsley Shacklebolt
Unapersona
Unapersona
- Agatha Black
- Membre del Wizengamot
- Entrades: 662
- Membre des de: dt. jul. 01, 2008 3:40 pm
- Rang: Gryffindor. Res més a afegir.
Re: WHY NOT?
Oh, m'encanta aquest tema!
En molts sentits, la meva residència preferida és Hufflepuff. La lleialtat, la justícia, la bondat i la integritat són les coses més importants per a mi, i moltes vegades m'identifico amb els Hufflepuff, el que passa és que sóc realista i entenc que potser no "estic preparada" per ser una bona Hufflepuff, i que me'n fotrien fora a coces al cap de tres dies per la meva falta d'humiltat,les ganes de fer-me veure, la vagància que porto de vegades a sobre pel que fa a les coses que no m'interessen i possiblement perquè els faria perdre molts, molts punts XD
Així que em quedo amb Gryffindor, és clar, hi encaixo molt més! Gryffindor i Hufflepuff són dues cases molt afins i crec que, en el més important, s'assemblen: l'honor dels Gryffindor cobreix la lleialtat i la integritat dels Hufflepuff; la bondat ja depèn de cadascú, i repartir justícia als Gryffindor ens encanta! Crec que és una casa feta pels qui s'ho volen passar bé fent "el més correcte", tot i que de vegades ho fem d'una manera força caòtica i no sempre resulta com ho hem planejat, però eh, la intenció és el que compta, i si les coses van maldades, doncs mira, una bona història per explicar després! Magraden les atraccions, les emocions fortes, i plantar cara a la gent imbècil. M'agrada ser valenta i decidida, però també honorable i íntegra. Lluitar pel que un creu, sense defallir, sense fer-se enrere... això és el que compta. Els nostres valors, i tot el que siguem capaços de fer per defensar-los.
I crec que quan a Gryffindor perds 150 punts, el màxim que passarà és que algú et farà uns copets d'ànim a l'espatlla, perquè tots hi han passat, per això! I que siguem una mica eixelebrats, en cap moment no ens fa idiotes!
A qui li dius, que no té cervell? BAM!
Huflepuff està molt bé, de veritat. Però Gryffindor mola més. Igualment els Huffies sempre tindran un lloc molt gran en el meu cor, sempre tinc ganes de protegir-los.
A Slytherin crec que no hi encaixo gens. Potser sí que puc ser orgullosa i prepotent com ells, però em falta ambició. No sóc ambiciosa, de veritat. Gens. Sí que m'agrada guanyar, però no m'agraden les responsabilitats si puc evitar-les, prefereixo no ser la "líder" de cap grup sempre que hi hagi algú que ho prefereixi ser (i que faci bé la seva feina) i mai no he intentat estar per sobre de ningú. Prefereixo tenir una feina mediocre que m'agradi i m'ompli, i em doni temps pels meus hobbies que no pas una que estigui molt ben remunerada a canvi de deixar-hi la meva ànima. I em sembla que la gent que ho dóna tot per "ser algú important" fa pena i té una ànima ben mediocre. És la meva opinió...
I pel que fa a Ravenclaw... crec que es la residència que menys em crida de totes. No perquè sigui estúpida rematada, sinó per prioritats. Crec que moltes vegades la intel·ligència està sobrevalorada. Un no tria els seus amics perquè siguin intel·ligents o no. Ser intel·ligent no té cap mèrit per se si un no ho treballa, si un no ho aprofita per fer coses bones. És com si hi hagués una residència pels "guapos". Un no tria el seu CI, igual que un no tria el seu aspecte. Ser intel·ligent no és res que sigui admirable, perquè no es una cosa que hagis aconseguit tu amb el teu esforç o que ho hagis triat. Ser treballador és una cosa que tries tu, igual que ser valent, igual que ser ambiciós. Aquests adjectius són admirables perquè nosaltres mateixo els triem, nosaltres mateixos els treballem i fem que siguin així. Qualsevol pot ser valent si així ho tria. Qualsevol pot ser lleial i treballador, però costa un esforç, i això és el que compta, i el que et fa créixer com a persona. Com diu el Dumbledore: "Una persona no es defineix per les seves habilitats, sinó per les seves eleccions".
Ser inteli·ligent, en part, és com "ser alt" o "ser ros". Està molt bé, sí, guai per a tu, però no té cap mèrit. Ara, si a més d'intel·ligent ets treballador i aconsegueixes fer coses importants per a tu, o per als altres, i et marques uns objectius per aconseguir, i gràcies a això pots aportar coses bones al món... aquí sí. Aixo sí que és admirable. Però la gent que només és intel·ligent i no fa res amb aquesta intel·ligència, no té cap valor per a mi.
I crec que m'he enrotllat com una persiana! No sé què n'opineu de tot plegat, ja em direu!
En molts sentits, la meva residència preferida és Hufflepuff. La lleialtat, la justícia, la bondat i la integritat són les coses més importants per a mi, i moltes vegades m'identifico amb els Hufflepuff, el que passa és que sóc realista i entenc que potser no "estic preparada" per ser una bona Hufflepuff, i que me'n fotrien fora a coces al cap de tres dies per la meva falta d'humiltat,les ganes de fer-me veure, la vagància que porto de vegades a sobre pel que fa a les coses que no m'interessen i possiblement perquè els faria perdre molts, molts punts XD
Així que em quedo amb Gryffindor, és clar, hi encaixo molt més! Gryffindor i Hufflepuff són dues cases molt afins i crec que, en el més important, s'assemblen: l'honor dels Gryffindor cobreix la lleialtat i la integritat dels Hufflepuff; la bondat ja depèn de cadascú, i repartir justícia als Gryffindor ens encanta! Crec que és una casa feta pels qui s'ho volen passar bé fent "el més correcte", tot i que de vegades ho fem d'una manera força caòtica i no sempre resulta com ho hem planejat, però eh, la intenció és el que compta, i si les coses van maldades, doncs mira, una bona història per explicar després! Magraden les atraccions, les emocions fortes, i plantar cara a la gent imbècil. M'agrada ser valenta i decidida, però també honorable i íntegra. Lluitar pel que un creu, sense defallir, sense fer-se enrere... això és el que compta. Els nostres valors, i tot el que siguem capaços de fer per defensar-los.
I crec que quan a Gryffindor perds 150 punts, el màxim que passarà és que algú et farà uns copets d'ànim a l'espatlla, perquè tots hi han passat, per això! I que siguem una mica eixelebrats, en cap moment no ens fa idiotes!
Tinc tres paraules per a tu, Snape: Hermione. McGonagall. Dumbledore.em va inpactar molt una frase de Severus Snape que va dir al James Potter quan eren joves al tren sobre a quina residència aniria: Prefereixes ser múscul que cervell?
A qui li dius, que no té cervell? BAM!
Huflepuff està molt bé, de veritat. Però Gryffindor mola més. Igualment els Huffies sempre tindran un lloc molt gran en el meu cor, sempre tinc ganes de protegir-los.
A Slytherin crec que no hi encaixo gens. Potser sí que puc ser orgullosa i prepotent com ells, però em falta ambició. No sóc ambiciosa, de veritat. Gens. Sí que m'agrada guanyar, però no m'agraden les responsabilitats si puc evitar-les, prefereixo no ser la "líder" de cap grup sempre que hi hagi algú que ho prefereixi ser (i que faci bé la seva feina) i mai no he intentat estar per sobre de ningú. Prefereixo tenir una feina mediocre que m'agradi i m'ompli, i em doni temps pels meus hobbies que no pas una que estigui molt ben remunerada a canvi de deixar-hi la meva ànima. I em sembla que la gent que ho dóna tot per "ser algú important" fa pena i té una ànima ben mediocre. És la meva opinió...
I pel que fa a Ravenclaw... crec que es la residència que menys em crida de totes. No perquè sigui estúpida rematada, sinó per prioritats. Crec que moltes vegades la intel·ligència està sobrevalorada. Un no tria els seus amics perquè siguin intel·ligents o no. Ser intel·ligent no té cap mèrit per se si un no ho treballa, si un no ho aprofita per fer coses bones. És com si hi hagués una residència pels "guapos". Un no tria el seu CI, igual que un no tria el seu aspecte. Ser intel·ligent no és res que sigui admirable, perquè no es una cosa que hagis aconseguit tu amb el teu esforç o que ho hagis triat. Ser treballador és una cosa que tries tu, igual que ser valent, igual que ser ambiciós. Aquests adjectius són admirables perquè nosaltres mateixo els triem, nosaltres mateixos els treballem i fem que siguin així. Qualsevol pot ser valent si així ho tria. Qualsevol pot ser lleial i treballador, però costa un esforç, i això és el que compta, i el que et fa créixer com a persona. Com diu el Dumbledore: "Una persona no es defineix per les seves habilitats, sinó per les seves eleccions".
Ser inteli·ligent, en part, és com "ser alt" o "ser ros". Està molt bé, sí, guai per a tu, però no té cap mèrit. Ara, si a més d'intel·ligent ets treballador i aconsegueixes fer coses importants per a tu, o per als altres, i et marques uns objectius per aconseguir, i gràcies a això pots aportar coses bones al món... aquí sí. Aixo sí que és admirable. Però la gent que només és intel·ligent i no fa res amb aquesta intel·ligència, no té cap valor per a mi.
I crec que m'he enrotllat com una persiana! No sé què n'opineu de tot plegat, ja em direu!
- Unapersona
- Alumne/a de 7è
- Entrades: 258
- Membre des de: dc. abr. 08, 2015 2:11 pm
- Rang: Persona
Re: WHY NOT?
Aquesta m'ha agradatAgatha Black ha escrit:Tinc tres paraules per a tu, Snape: Hermione. McGonagall. Dumbledore.
A qui li dius, que no té cervell? BAM!
Ara tinc una d'aquestes crisis de pensar que potser hagés estat millor a Hufflepuff... potser vaig confondre el fet de ser intel·ligent pel fet de ser treballador... bé, no sé, ja he dit que això em depèn del diaI pel que fa a Ravenclaw... crec que es la residència que menys em crida de totes. No perquè sigui estúpida rematada, sinó per prioritats. [...]
Bon intent, però l'Antares no té rival!!I crec que m'he enrotllat com una persiana! No sé què n'opineu de tot plegat, ja em direu!
"We are all human, aren’t we? Every human life is worth the same, and worth saving." -- Kingsley Shacklebolt
Unapersona
Unapersona
- Potter_granger
- Alumne/a de 7è
- Entrades: 264
- Membre des de: dj. maig 03, 2012 4:06 pm
- Nom: Carla
- Rang: HPmaniàtica!
Re: WHY NOT?
M'agrada el tema!
Val, a veure. La meva primera confessió pot no ser gaire ben rebuda, però en un principi em volia apuntar a Hufflepuff. Sí, és cert. El que passa és que em vaig equivocar de botó i quan me'n vaig adonar ja era de Slytherin. Eh, però m'encanta la residència! El que passa es que em sento bastant identificada amb Hufflepuff. Sóc treballadora, honesta i lleial. És cert que tinc ambició i orgull, però la veritat és que aquesta ambició no passa per sobre de la gent a qui estimo. Sempre van davant les persones que són realment importants per a mi (que no són gaires).
Després, Gryffindor. És cert que sóc lleial, honesta, que vull fer el bé, però crec que la característica principal d'aquesta residència és la valentia, i és una cosa que jo no tinc pas. És cert que potser per algú que m'importi faria front a allò que em fa por, però no pas normalment, no és una cosa que faci cada dia. Ravenclaw. Podria ser-hi. Sí, sóc intel·ligent i, per què no dir-ho, per molt que em queixi m'agrada estuidar. Però jo crec que estic prou bé a Slytherin, m'hi sento a gust.
Val, a veure. La meva primera confessió pot no ser gaire ben rebuda, però en un principi em volia apuntar a Hufflepuff. Sí, és cert. El que passa és que em vaig equivocar de botó i quan me'n vaig adonar ja era de Slytherin. Eh, però m'encanta la residència! El que passa es que em sento bastant identificada amb Hufflepuff. Sóc treballadora, honesta i lleial. És cert que tinc ambició i orgull, però la veritat és que aquesta ambició no passa per sobre de la gent a qui estimo. Sempre van davant les persones que són realment importants per a mi (que no són gaires).
Després, Gryffindor. És cert que sóc lleial, honesta, que vull fer el bé, però crec que la característica principal d'aquesta residència és la valentia, i és una cosa que jo no tinc pas. És cert que potser per algú que m'importi faria front a allò que em fa por, però no pas normalment, no és una cosa que faci cada dia. Ravenclaw. Podria ser-hi. Sí, sóc intel·ligent i, per què no dir-ho, per molt que em queixi m'agrada estuidar. Però jo crec que estic prou bé a Slytherin, m'hi sento a gust.
Escolta, Malfoy! La teva mare sempre té aquesta cara, com si tingués una merda sota el nas, o només la fa perquè hi ets tu?
- Cass Ross
- 3r Orde de Merlí
- Entrades: 490
- Membre des de: ds. abr. 06, 2013 5:48 pm
- Ubicació: Departament de Misteris
Re: WHY NOT?
Oh, quin tema més interessant ^^
Bé, jo estic a Ravenclaw però de fet també tinc bastant de Hufflepluff en mi. Tot i així, si hagués de triar, Ravenclaw és la residència dels meus somnis.
No tinc la valentia, la temeritat, aquell esperit de fer primer les coses i després pensar que caracteritzen els Gryffindor. Tampoc sóc algú amb aptituds per ser líder ni ansio el poder, no em posaré a mi per damunt de tot, capaç de trepitjar les altres persones, com poden fer els Slytherin.
En canvi, sí que sóc una persona lleial i amable (bé, això últim quan em coneixes una mica), sóc una persona justa (però sempre des d'un punt de vista racional, que m'acosta més a Ravenclaw) però em falta el tros de treballar dur. No, allò de "sense por als durs treballs", no va amb mi. És, penso, una de les poques coses que em falta per ser Hufflepluff. Encara que sigui orgullosa, a vegades puc ser humil.
M'encanta Ravenclaw. Sóc una persona, penso, bastant racional en diversos aspectes de la vida. Bé, lo de la intel·ligència no crec que sigui gaire bonic de dir-ho. Però el que sí que m'encantaria seria viure en un lloc que com Ravenclaw es valora d'aquesta manera el coneixament. No en el sentit de les bones notes, que no, jo sempre vaig tirant justet, sinó en el sentit de voler saber més d'una cosa. Perquè, Gee, Ravenclaw no només és intel·ligència.
Fins aviat,
Cassie.
Bé, jo estic a Ravenclaw però de fet també tinc bastant de Hufflepluff en mi. Tot i així, si hagués de triar, Ravenclaw és la residència dels meus somnis.
No tinc la valentia, la temeritat, aquell esperit de fer primer les coses i després pensar que caracteritzen els Gryffindor. Tampoc sóc algú amb aptituds per ser líder ni ansio el poder, no em posaré a mi per damunt de tot, capaç de trepitjar les altres persones, com poden fer els Slytherin.
En canvi, sí que sóc una persona lleial i amable (bé, això últim quan em coneixes una mica), sóc una persona justa (però sempre des d'un punt de vista racional, que m'acosta més a Ravenclaw) però em falta el tros de treballar dur. No, allò de "sense por als durs treballs", no va amb mi. És, penso, una de les poques coses que em falta per ser Hufflepluff. Encara que sigui orgullosa, a vegades puc ser humil.
M'encanta Ravenclaw. Sóc una persona, penso, bastant racional en diversos aspectes de la vida. Bé, lo de la intel·ligència no crec que sigui gaire bonic de dir-ho. Però el que sí que m'encantaria seria viure en un lloc que com Ravenclaw es valora d'aquesta manera el coneixament. No en el sentit de les bones notes, que no, jo sempre vaig tirant justet, sinó en el sentit de voler saber més d'una cosa. Perquè, Gee, Ravenclaw no només és intel·ligència.
Fins aviat,
Cassie.
I mark the hours, every one,
nor have I yet outrun the sun.
My use and value, unto you,
are gauged by what you have to do.
nor have I yet outrun the sun.
My use and value, unto you,
are gauged by what you have to do.
- marta_ginny
- Cap de Departament
- Entrades: 444
- Membre des de: ds. jul. 14, 2007 1:00 pm
- Rang: Ravenpuff
- Ubicació: Asteroide B-612
Re: WHY NOT?
Em permeto fer una pausa en l'estudi (NOMÉS EM QUEDA UN EXAMEN! M'HE DE SABER TOTA LA HISTÒRIA DELS ESTATS UNITS PERÒ NOMÉS EM QUEDA UN EXAMEN!) i vinc a fer la meva contribució en aquest tema, que em sembla molt interessant!
Per començar, m'identifico com a Ravenpuff que tira més a Ravenclaw que a Hufflepuff, i de fet així ho confirmen la majoria dels tests que he fet! Seguiré totes les residències i diré per què m'hi identifico més o menys.
La residència amb què m'identifico menys és Slytherin. És cert que puc ser orgullosa en algunes situacions, però mai, MAI no firmaré la frase "la finalitat justifica els mitjans". No. Tinc objectius, i hi vull arribar, però mai no trepitjaré ningú per fer-ho. De vegades em diuen que sóc massa bona i per no trepitjar deixo que em trepitgin, i en certa manera tenen raó i intento treballar-ho. Però el cas és que hi ha límits molt clars, dins del meu cap, i tot i que he tingut moments en què m'he sentit més Slytherin que en d'altres, sempre hi ha aquest fet que crec que impedeix que ho sigui mai del tot.
Passem a Gryffindor. Davant de la meva sorpresa, és la residència on em va col·locar Pottermore. Això em va fer pensar... sí que és cert que tendeixo a queixar-me quan veig una injustícia (i no callo xD), però em falta valentia a l'hora d'encarar-me amb segons qui, i estic massa preocupada contínuament pel que pensen els altres. I, sobretot, crec que no sóc Gry perquè una de les meves característiques més pròpies és que NECESSITO tenir-ho tot sota control. No sé deixar-me anar, fer coses “on the spur of the moment”. I no és que em guiï sempre pel que és racional, no, de fet no acostumo a tirar per aquí. Però quan prengui una decisió, l’hauré ponderat una estona abans. Encara que sigui més emocional que racional. Per tant… em sembla que això elimina Gryffindor.
Ara anem per Hufflepuff, que té més tela. Els Hufflepuff són les meves persones preferides; de fet, la majoria dels meus millors amics són Hufflepuff (sí, col·loco els meus amics en residències, d’acord xDD), i crec que les qualitats d’un Hufflepuff són les més admirables de totes. Potser per això, perquè en tinc tan bon concepte, crec que no podria ser una bona Huffie. M’explico. Amb el temps, la veritat és que cada vegada dono menys importància als assumptes acadèmics i més a la resta de coses que faig. I el més important d’aquí crec que és que m’encanta el que faig. M’encanta treballar amb nens, m’encanta ensenyar-los a cantar, a fer teatre, estar amb ells. M’encanta estar ficada en deu mil juntes i participar en moltes de les activitats culturals que es fan al meu poble. M’he tornat molt més emocional del que era, em sembla xDD O almenys ara ho valoro més que abans. Però sóc incapaç de ser regular, per molt que m’agradi una cosa. Em costa fer una feina constant, la faig de cop i he trobat maneres que les coses em surtin bé en poc temps. És a dir, funciono molt millor sota pressió.
I això em porta al que crec que és el meu lloc: Ravenclaw. Recordo que una vegada, a l’institut (fa aaaanys xDD) ens van venir a fer una xerrada sobre l’autoestima, i ens van dir que l’autoestima és una taula amb quatre potes: l’autoimatge, els amics, la família i el rendiment acadèmic. S’hi pot estar d’acord o no, però el cas és que a mi em va marcar, i en aquell moment vaig visualitzar la meva “taula” amb una pota gegant que compensava les altres, la majoria minúscules o inexistents, i feia que la taula s’aguantés. Evidentment, aquesta pota era el rendiment acadèmic.
Sé que no sóc superdotada, però tinc altes capacitats, i això ha estat l’única cosa estable a la meva vida. Quan tot anava malament, l’única cosa en què podia confiar era el meu cervell. Quan tot estava de cap per avall, l’única certesa que tenia era aquesta. Hi va haver moments en què ho vaig descriure com “l’única cosa que sé fer bé”. I d’acord, després veus que hi ha coses molt més importants i tot el que vulguis, i fins i tot en alguns moments considerar-me “només això” ho he vist molt negatiu, però quan no era res més almenys era aquest “això”, i és una cosa que no s’oblida.
I, per què no dir-ho, agraeixo molt tenir la capacitat de no necessitar molt de temps per assimilar conceptes, ja que això em permet fer tooootes aquestes activitats que tant m’agraden (i alguns sabeu que són MOLTES), i sóc molt conscient que hi ha gent que voldria fer-ho i no pot. No és una cosa que m’hagi guanyat: és una cosa que m’ha tocat i sóc afortunada. Per tant, crec que tinc una certa obligació de treure’n el màxim profit.
I em sembla que això resumeix (bé, resumeix resumeix… xDDD) per què crec que sóc de la residència que sóc.
Per començar, m'identifico com a Ravenpuff que tira més a Ravenclaw que a Hufflepuff, i de fet així ho confirmen la majoria dels tests que he fet! Seguiré totes les residències i diré per què m'hi identifico més o menys.
La residència amb què m'identifico menys és Slytherin. És cert que puc ser orgullosa en algunes situacions, però mai, MAI no firmaré la frase "la finalitat justifica els mitjans". No. Tinc objectius, i hi vull arribar, però mai no trepitjaré ningú per fer-ho. De vegades em diuen que sóc massa bona i per no trepitjar deixo que em trepitgin, i en certa manera tenen raó i intento treballar-ho. Però el cas és que hi ha límits molt clars, dins del meu cap, i tot i que he tingut moments en què m'he sentit més Slytherin que en d'altres, sempre hi ha aquest fet que crec que impedeix que ho sigui mai del tot.
Passem a Gryffindor. Davant de la meva sorpresa, és la residència on em va col·locar Pottermore. Això em va fer pensar... sí que és cert que tendeixo a queixar-me quan veig una injustícia (i no callo xD), però em falta valentia a l'hora d'encarar-me amb segons qui, i estic massa preocupada contínuament pel que pensen els altres. I, sobretot, crec que no sóc Gry perquè una de les meves característiques més pròpies és que NECESSITO tenir-ho tot sota control. No sé deixar-me anar, fer coses “on the spur of the moment”. I no és que em guiï sempre pel que és racional, no, de fet no acostumo a tirar per aquí. Però quan prengui una decisió, l’hauré ponderat una estona abans. Encara que sigui més emocional que racional. Per tant… em sembla que això elimina Gryffindor.
Ara anem per Hufflepuff, que té més tela. Els Hufflepuff són les meves persones preferides; de fet, la majoria dels meus millors amics són Hufflepuff (sí, col·loco els meus amics en residències, d’acord xDD), i crec que les qualitats d’un Hufflepuff són les més admirables de totes. Potser per això, perquè en tinc tan bon concepte, crec que no podria ser una bona Huffie. M’explico. Amb el temps, la veritat és que cada vegada dono menys importància als assumptes acadèmics i més a la resta de coses que faig. I el més important d’aquí crec que és que m’encanta el que faig. M’encanta treballar amb nens, m’encanta ensenyar-los a cantar, a fer teatre, estar amb ells. M’encanta estar ficada en deu mil juntes i participar en moltes de les activitats culturals que es fan al meu poble. M’he tornat molt més emocional del que era, em sembla xDD O almenys ara ho valoro més que abans. Però sóc incapaç de ser regular, per molt que m’agradi una cosa. Em costa fer una feina constant, la faig de cop i he trobat maneres que les coses em surtin bé en poc temps. És a dir, funciono molt millor sota pressió.
I això em porta al que crec que és el meu lloc: Ravenclaw. Recordo que una vegada, a l’institut (fa aaaanys xDD) ens van venir a fer una xerrada sobre l’autoestima, i ens van dir que l’autoestima és una taula amb quatre potes: l’autoimatge, els amics, la família i el rendiment acadèmic. S’hi pot estar d’acord o no, però el cas és que a mi em va marcar, i en aquell moment vaig visualitzar la meva “taula” amb una pota gegant que compensava les altres, la majoria minúscules o inexistents, i feia que la taula s’aguantés. Evidentment, aquesta pota era el rendiment acadèmic.
Sé que no sóc superdotada, però tinc altes capacitats, i això ha estat l’única cosa estable a la meva vida. Quan tot anava malament, l’única cosa en què podia confiar era el meu cervell. Quan tot estava de cap per avall, l’única certesa que tenia era aquesta. Hi va haver moments en què ho vaig descriure com “l’única cosa que sé fer bé”. I d’acord, després veus que hi ha coses molt més importants i tot el que vulguis, i fins i tot en alguns moments considerar-me “només això” ho he vist molt negatiu, però quan no era res més almenys era aquest “això”, i és una cosa que no s’oblida.
I, per què no dir-ho, agraeixo molt tenir la capacitat de no necessitar molt de temps per assimilar conceptes, ja que això em permet fer tooootes aquestes activitats que tant m’agraden (i alguns sabeu que són MOLTES), i sóc molt conscient que hi ha gent que voldria fer-ho i no pot. No és una cosa que m’hagi guanyat: és una cosa que m’ha tocat i sóc afortunada. Per tant, crec que tinc una certa obligació de treure’n el màxim profit.
I em sembla que això resumeix (bé, resumeix resumeix… xDDD) per què crec que sóc de la residència que sóc.
They're supposed to be, you blithering idiot! Now go and do something constructive. Find Peeves! ...Yes, Peeves... Haven't you been complaining about him for a quarter of a century?
La Crida d'Avalon
http://www.harrypottercat.cat/mostra.php?titol=824
La Crida d'Avalon
http://www.harrypottercat.cat/mostra.php?titol=824
- Antares_Black
- Cap de Departament
- Entrades: 417
- Membre des de: dt. des. 11, 2012 9:55 pm
- Rang: Slytherclaw
- Ubicació: Rumb a l'Ahtohallan
Re: WHY NOT?
Hola!
M'agrada molt el tema de les residències! Que bé que hagis obert aquest tema, Bel·la
Però no entenc per què el títol de WHY NOT...? ... Per què, aquest títol?
Ja feia dies que volia respondre , però he tingut una setmana intensa i complicada i no he pogut...
Primer parlaré de la meva residència i després, en un altre missatge, comentaré coses que heu dit vosaltres (que, a mesura que us llegia, pensava que volia intervenir xD)
--
M'encanta reflexionar sobre les residències. Suposo que pel mateix motiu que m'agrada explorar els mètodes de classificació de la personalitat en extensió de les persones. Ja sé que la paraula classificació no sona del tot bonica, en el sentit que posar les persones en calaixos no és el que més ens agrada sentir, oi? Sentir-nos encasellats ens espais claustrofòbics ens limita la llibertat i ens converteix en programes que han de seguir unes directrius... Però, lluny d'això, jo prefereixo veure-ho com una recerca de la pròpia identitat.
També és cert que ja hem comentat en d'altres ocasions els motius pels quals ens identifiquem amb una o altra residència, però he de dir que m'encanta que se n'hagi fet un tema.
Slytherin: De fet, sóc de la residència híbrida Slytherclaw. Crec que sóc un amalgama força equitatiu entre les residències d'Slytherin i de Ravenclaw. Triar seria complicat. Però ho vaig fer. I és que no et pots passar set anys a Hogwarts amunt i avall del setè pis a les masmorres. Oi que m'enteneu? El Barret que Tria mateix em va fer escollir (a Pottermore també em van deixar escollir: Va sorir un rellotge durant molta estona i em van deixar escollir entre Slytherin i Ravenclaw. Sóc Hatstall ). I estic molt orgullosa d'haver-me decidit pel que em vaig decidir al seu moment.
Repassant una per una les residències:
La veritat és que estaria molt bé ser Gryffindor. És una residència admirable (totes ho són) amb unes qualitats realment importants a la vida, armes molt importants per a sobreviure i per entomar certs cops que, altrament, tindrien més números per tombar-nos. Però ens hem de centrar en la nostra pròpia essència, en el que som. I és ben clar que jo no sóc pas Gryffindor. És una de les coses que tinc més clares. Jo penso que d'on no n'hi ha no en raja, per tant... Definitivament no sóc Gryffindor. I, tot i que crec que és una bona residència, no ho dic amb pena. Dic que no sóc Gryffindor com un fet, no com una recança. M'agrada el que sóc.
Tinc la impressió que Hufflepuff és una residència molt poc valorada, menystinguda, ignorada, i fins i tot m'atreviria a dir que ridiculitzada en ocasions . Crec que no exagero. No sé si és opinió de la Rowling (espero que no), però el text original del llibre hi ha contribuït força... Considero fermament que és una residència molt bona. Sento una profunda admiració per les persones Hufflepuff. Però, tot i que tinc algunes de les qualitats de Hufflepuff, no crec que la seva fundadora m'escollís i jo tampoc no voldria anar-hi (encara que sí que cercaria tenir llargues converses amb ella ). No sóc pas Hufflepuff. I, tres quarts al mateix el que he dit adés, ho dic sense cap recança.
Slytherin és una de les residències més estigmatitzades. Totes han estat estigmatitzades, però crec que s'ha reforçat una imatge d'Slytherin massa malèvola i dura. I això a banda del fet evident que s'identifica la residència amb la maldat pura i gratuïta per definició (el famós “trepitjar els altres...”), i s'obliden de tota la resta de característiques que també representa. M'he trobat innumerables opinions que defensen que l'ambició no és bona, que és perjudicial, que no constitueix una persona bondadosa ni humanitària, etc. Evidentment, defensaré que això NO és cert. L'ambició no és negativa en si mateixa. Ben al contrari. És necessària. El problema no es troba en l'ambició com a tal, sinó en el seu excés. El pitjor que et pot passar és que l'ambició t'acabi dominant. Aquest és el veritable perill de l'ambició: que t'acabi dominant ella a tu. Però això passa amb tot: Totes les masses piquen. Un altre problema de l'ambició és precisament la seva manca. Sí, sí, i és potencialment tan perillosa com el seu excés. Una persona sense ambicions és una persona sense esperances, és una persona molt pobra. L'ambició es pot entendre de moltes maneres. Pot ser que constitueixi una part molt important d'un mateix (aleshores et pots plantejar la teva pertinença a Slytherin) o pot ser només una part mínima, justa i necessària per continuar endavant; amb tots els diversos estats que poden existir dins d'aquests dos extrems de l'espectre. Els estats que es troben més enllà (l'hiperambició i la manca absoluta d'aquesta) són els que poden resultar destructors. Per a un mateix o per els altres (perquè recordem que hi ha malalties que les tenen uns i les pateixen uns altres, i són les més perjudicials) .
Cal dir que les altres tres residències també poden patir aquests extremismes en les qualitats que comprenen. Si l'ambició pot esdevenir abominació; la valentia pot esdevenir temeritat; la intel·ligència, prepotència (o incomprensió depressiva. Sí, també); la justícia, una obseció o la lleialtat i la bondat, convertir-nos en vassalls. Perquè sí: totes les residències, absolutament totes (incloses les híbrides, suposo), tenen el seu cantó dolent. I aquest també pot néixer de les seves qualitats enteses com a bones.
Sí, sóc ambiciosa. Cobejo certs objectius, als quals no estic disposada a renunciar (encara que tots tenim límits, cal remarcar-ho). I ho entomo tal com és.
Pel que fa a la resta de característiques... Enginy, tradicionalisme, astúcia, aquest vincle entre la vida i la mort, no conformisme... Sí, m'hi reafirmo. També som lleials (i nosaltres cerquem una lleialtat recíproca i les traïcions ens les prenem molt a pit) i selectius. Sí, és el meu lloc.
I, abans que ningú tregui el tema: l'opinió/creença/defensa/dogma (o com li ho vulgueu dir) respecte la puresa de la sang i tot plegat... Crec que això és una ideologia que va lligada a una època, a un moment. Pot ser que fos una cosa molt intrínseca en Sírpentin Slytherin (que valorés tant com la resta i que el fes seleccionar certs estudiants per aquest motiu), però que no defineix ni exclou ningú de la residència. Els temps canvien i, tot i que som tradicionalistes en molts aspectes (i ens agrada conservar certes coses intactes), trobo que hem de tenir una opinió correcta davant de cada succés i valorar-lo equilibradament. No es tracta de tancar-se en banda, només de protegir coses que valorem. Puc entendre perfectament les idees d'Slytherin respecte la diferenciació en els diversos estats de sang (aquesta creença) i el seu intent de protecció (i més a la seva època). Tanmateix, no comparteixo aquestes idees, ni les seves accions ni les seves crueltats. Però també hem d'entendre que moltes de les coses que “sempre s'havien fet” d'una determinada manera ara ens resulten abominables i miserables. Tot és qüestió del grau d'irritabilitat. Encara avui es fan coses abominables que molts troben el més normal del món. Jo mateixa sóc prou “progressista”, en segons quins temes (encara que no m'agradi aquesta paraula ni algunes idees que podria evocar...).
Em queda parlar de Ravenclaw. Aquesta és la residència que em fa dubtar del meu “Slytherisme” (m'acabo d'inventar una paraula nova xD). Estic acostumada que els altres em posin a Ravenclaw, que m'identifiquin amb els formosos blau i bronze... De fet, no s'equivoquen de gaire. Jo també m'hi identifico. Molt i molt. I, si hagués viscut a l'època dels fundadors, tindria un crush força considerable amb la bella, elegant i intel·ligent Ravenclaw... Sense cap mena de dubte hahahaaa Però això ja és un altre tema xD
No, no, seriosament. Acompleixo les característiques de Ravenclaw i admiro els seus integrants. Sí, la intel·ligència és un valor per a mi. No tant el coeficient intel·lectual i prou, sinó tot el que comprèn Ravenclaw: Agudesa, imaginació, ment disposada i reflexiva, individualisme, interès per les coses, afany de coneixement, estudis pluridisciplinaris...
Sempre m'he sentit fora de lloc. Sempre he estat l'estranya de torn. Tot i que alguns dirien que sóc molt “sociable”, no sé si m'escau gaire aquest adjectiu, perquè l'únic que intento és integrar els que resten callats en un grup o mirar de transmetre seguretat quan algú és amb mi. (encara que el que cerco realment és estudiar els altres...) Sóc la que trenca el gel. Tanmateix, mai no he estat part d'un grup amb tota la seva totalitat. He mirat d'adaptar-me. I això és molt cansat. Però tinc molta resistència. El que miro de dir és que em trobo en un punt intermedi d'un espectre força peculiar.
He conegut slytherins que han resultat ser persones horribles. I sovint he sentit que no pertanyo en aquest conjunt. Encara que també he de dir que tinc molt bons amics que són Slytherin i són els millors: fidels, duradors, entregats, vinculants... Alhora, també he sentit que els meus valors tiren més cap a Ravenclaw. Però, tot i que a Ravenclaw m'hi sento molt a gust, Slytherin m'arrossega cap a un sentiment massa intrínsec en mi.
Per tant, he estat sempre al centre, oscil·lant com un pèndol, sent igualment diferent em trobés on em trobés. Però, com deia, a Hogwarts no es pot ser de Ravenclaw i d'Slytherin alhora. S'ha de triar. Ens hem de posar a prova. I Slytherin és la residència que em cal. Porta cap al «camí de la grandesa» i «potser allí facis els teus amics reals». Perquè Slytherin m'arrossega a la recerca més profunda de la felicitat que va més enllà. La necessitat de més, de no tenir-ne prou. De no conformar-se. Slytherin m'impulsa a aconseguir allò que cal per ser complet. Resistència i perseverança per arribar al cim del propi propòsit. Ravenclaw és en mi en un dia a dia de gaudi (i també de sentir-se incomprès) en els valors que defineix. Slytherin s'acosta més a la meva pròpia identitat precisament perquè és el que ajuda a definir-me. Tant Slytherin com Ravenclaw m'aporten creixement personal, però Slytherin sempre és la correspondència al meu fi últim.
És a dir que SLYTHERIN.
Però, sabeu què?, que el claw també el necessito. Per trobar l'equilibri en mi mateix i no autodestruir-me sent arma i presa alhora. Em manté al punt més assenyat de l'espectre de l'ambició.
---
Respecte allò que comentàveu de tenir dins nostre una part de cada una de les residències... Per això hi ha aquells tests meravellosos que et donen els resultats amb percentatges de cada residència. I, de passada, ens fa veure que ens constituïm a través de totes quatre residències. Però també crec que el fet de pertànyer a una residència concreta (o de decantar-nos, decidir-nos per, etc.) és un exercici de reflexió. Un exercici de maduresa en relació al nostre propi autoconeixement. Crec que és prou significatiu que hi hagi un Barret que es pot ficar dins la teva ment i veure't, i que sia aquest el que ha de col·locar-te en una determinada residència; que en Harry hagués tingut l'oportunitat de decidir (si més no de negar-se a acceptar la primera opció del Barret i demanar el que ell volia); i que els lectors/fans hàgim d'arribar a identificar-nos amb una residència, basant-nos en el que som. En definitiva, que hàgim de triar per nosaltres mateixos.
Tornant al que comentava al principi respecte la llibertat i la classificació... Crec fermament que la nostra residència (i el respecte a la resta) ha de ser la nostra arma de llibertat, no pas d'encasellament i de limitació. Com deia, un exercici de reflexió i de maduresa: perquè, de l'autoconeixement, en deriva el creixement personal.
---
Sento ser sempre tan extensa...
Ara contestaré coses que heu dit
Antares
M'agrada molt el tema de les residències! Que bé que hagis obert aquest tema, Bel·la
Però no entenc per què el títol de WHY NOT...? ... Per què, aquest títol?
Ja feia dies que volia respondre , però he tingut una setmana intensa i complicada i no he pogut...
Primer parlaré de la meva residència i després, en un altre missatge, comentaré coses que heu dit vosaltres (que, a mesura que us llegia, pensava que volia intervenir xD)
--
M'encanta reflexionar sobre les residències. Suposo que pel mateix motiu que m'agrada explorar els mètodes de classificació de la personalitat en extensió de les persones. Ja sé que la paraula classificació no sona del tot bonica, en el sentit que posar les persones en calaixos no és el que més ens agrada sentir, oi? Sentir-nos encasellats ens espais claustrofòbics ens limita la llibertat i ens converteix en programes que han de seguir unes directrius... Però, lluny d'això, jo prefereixo veure-ho com una recerca de la pròpia identitat.
També és cert que ja hem comentat en d'altres ocasions els motius pels quals ens identifiquem amb una o altra residència, però he de dir que m'encanta que se n'hagi fet un tema.
Slytherin: De fet, sóc de la residència híbrida Slytherclaw. Crec que sóc un amalgama força equitatiu entre les residències d'Slytherin i de Ravenclaw. Triar seria complicat. Però ho vaig fer. I és que no et pots passar set anys a Hogwarts amunt i avall del setè pis a les masmorres. Oi que m'enteneu? El Barret que Tria mateix em va fer escollir (a Pottermore també em van deixar escollir: Va sorir un rellotge durant molta estona i em van deixar escollir entre Slytherin i Ravenclaw. Sóc Hatstall ). I estic molt orgullosa d'haver-me decidit pel que em vaig decidir al seu moment.
Repassant una per una les residències:
La veritat és que estaria molt bé ser Gryffindor. És una residència admirable (totes ho són) amb unes qualitats realment importants a la vida, armes molt importants per a sobreviure i per entomar certs cops que, altrament, tindrien més números per tombar-nos. Però ens hem de centrar en la nostra pròpia essència, en el que som. I és ben clar que jo no sóc pas Gryffindor. És una de les coses que tinc més clares. Jo penso que d'on no n'hi ha no en raja, per tant... Definitivament no sóc Gryffindor. I, tot i que crec que és una bona residència, no ho dic amb pena. Dic que no sóc Gryffindor com un fet, no com una recança. M'agrada el que sóc.
Tinc la impressió que Hufflepuff és una residència molt poc valorada, menystinguda, ignorada, i fins i tot m'atreviria a dir que ridiculitzada en ocasions . Crec que no exagero. No sé si és opinió de la Rowling (espero que no), però el text original del llibre hi ha contribuït força... Considero fermament que és una residència molt bona. Sento una profunda admiració per les persones Hufflepuff. Però, tot i que tinc algunes de les qualitats de Hufflepuff, no crec que la seva fundadora m'escollís i jo tampoc no voldria anar-hi (encara que sí que cercaria tenir llargues converses amb ella ). No sóc pas Hufflepuff. I, tres quarts al mateix el que he dit adés, ho dic sense cap recança.
Slytherin és una de les residències més estigmatitzades. Totes han estat estigmatitzades, però crec que s'ha reforçat una imatge d'Slytherin massa malèvola i dura. I això a banda del fet evident que s'identifica la residència amb la maldat pura i gratuïta per definició (el famós “trepitjar els altres...”), i s'obliden de tota la resta de característiques que també representa. M'he trobat innumerables opinions que defensen que l'ambició no és bona, que és perjudicial, que no constitueix una persona bondadosa ni humanitària, etc. Evidentment, defensaré que això NO és cert. L'ambició no és negativa en si mateixa. Ben al contrari. És necessària. El problema no es troba en l'ambició com a tal, sinó en el seu excés. El pitjor que et pot passar és que l'ambició t'acabi dominant. Aquest és el veritable perill de l'ambició: que t'acabi dominant ella a tu. Però això passa amb tot: Totes les masses piquen. Un altre problema de l'ambició és precisament la seva manca. Sí, sí, i és potencialment tan perillosa com el seu excés. Una persona sense ambicions és una persona sense esperances, és una persona molt pobra. L'ambició es pot entendre de moltes maneres. Pot ser que constitueixi una part molt important d'un mateix (aleshores et pots plantejar la teva pertinença a Slytherin) o pot ser només una part mínima, justa i necessària per continuar endavant; amb tots els diversos estats que poden existir dins d'aquests dos extrems de l'espectre. Els estats que es troben més enllà (l'hiperambició i la manca absoluta d'aquesta) són els que poden resultar destructors. Per a un mateix o per els altres (perquè recordem que hi ha malalties que les tenen uns i les pateixen uns altres, i són les més perjudicials) .
Cal dir que les altres tres residències també poden patir aquests extremismes en les qualitats que comprenen. Si l'ambició pot esdevenir abominació; la valentia pot esdevenir temeritat; la intel·ligència, prepotència (o incomprensió depressiva. Sí, també); la justícia, una obseció o la lleialtat i la bondat, convertir-nos en vassalls. Perquè sí: totes les residències, absolutament totes (incloses les híbrides, suposo), tenen el seu cantó dolent. I aquest també pot néixer de les seves qualitats enteses com a bones.
Sí, sóc ambiciosa. Cobejo certs objectius, als quals no estic disposada a renunciar (encara que tots tenim límits, cal remarcar-ho). I ho entomo tal com és.
Pel que fa a la resta de característiques... Enginy, tradicionalisme, astúcia, aquest vincle entre la vida i la mort, no conformisme... Sí, m'hi reafirmo. També som lleials (i nosaltres cerquem una lleialtat recíproca i les traïcions ens les prenem molt a pit) i selectius. Sí, és el meu lloc.
I, abans que ningú tregui el tema: l'opinió/creença/defensa/dogma (o com li ho vulgueu dir) respecte la puresa de la sang i tot plegat... Crec que això és una ideologia que va lligada a una època, a un moment. Pot ser que fos una cosa molt intrínseca en Sírpentin Slytherin (que valorés tant com la resta i que el fes seleccionar certs estudiants per aquest motiu), però que no defineix ni exclou ningú de la residència. Els temps canvien i, tot i que som tradicionalistes en molts aspectes (i ens agrada conservar certes coses intactes), trobo que hem de tenir una opinió correcta davant de cada succés i valorar-lo equilibradament. No es tracta de tancar-se en banda, només de protegir coses que valorem. Puc entendre perfectament les idees d'Slytherin respecte la diferenciació en els diversos estats de sang (aquesta creença) i el seu intent de protecció (i més a la seva època). Tanmateix, no comparteixo aquestes idees, ni les seves accions ni les seves crueltats. Però també hem d'entendre que moltes de les coses que “sempre s'havien fet” d'una determinada manera ara ens resulten abominables i miserables. Tot és qüestió del grau d'irritabilitat. Encara avui es fan coses abominables que molts troben el més normal del món. Jo mateixa sóc prou “progressista”, en segons quins temes (encara que no m'agradi aquesta paraula ni algunes idees que podria evocar...).
Em queda parlar de Ravenclaw. Aquesta és la residència que em fa dubtar del meu “Slytherisme” (m'acabo d'inventar una paraula nova xD). Estic acostumada que els altres em posin a Ravenclaw, que m'identifiquin amb els formosos blau i bronze... De fet, no s'equivoquen de gaire. Jo també m'hi identifico. Molt i molt. I, si hagués viscut a l'època dels fundadors, tindria un crush força considerable amb la bella, elegant i intel·ligent Ravenclaw... Sense cap mena de dubte hahahaaa Però això ja és un altre tema xD
No, no, seriosament. Acompleixo les característiques de Ravenclaw i admiro els seus integrants. Sí, la intel·ligència és un valor per a mi. No tant el coeficient intel·lectual i prou, sinó tot el que comprèn Ravenclaw: Agudesa, imaginació, ment disposada i reflexiva, individualisme, interès per les coses, afany de coneixement, estudis pluridisciplinaris...
Sempre m'he sentit fora de lloc. Sempre he estat l'estranya de torn. Tot i que alguns dirien que sóc molt “sociable”, no sé si m'escau gaire aquest adjectiu, perquè l'únic que intento és integrar els que resten callats en un grup o mirar de transmetre seguretat quan algú és amb mi. (encara que el que cerco realment és estudiar els altres...) Sóc la que trenca el gel. Tanmateix, mai no he estat part d'un grup amb tota la seva totalitat. He mirat d'adaptar-me. I això és molt cansat. Però tinc molta resistència. El que miro de dir és que em trobo en un punt intermedi d'un espectre força peculiar.
He conegut slytherins que han resultat ser persones horribles. I sovint he sentit que no pertanyo en aquest conjunt. Encara que també he de dir que tinc molt bons amics que són Slytherin i són els millors: fidels, duradors, entregats, vinculants... Alhora, també he sentit que els meus valors tiren més cap a Ravenclaw. Però, tot i que a Ravenclaw m'hi sento molt a gust, Slytherin m'arrossega cap a un sentiment massa intrínsec en mi.
Per tant, he estat sempre al centre, oscil·lant com un pèndol, sent igualment diferent em trobés on em trobés. Però, com deia, a Hogwarts no es pot ser de Ravenclaw i d'Slytherin alhora. S'ha de triar. Ens hem de posar a prova. I Slytherin és la residència que em cal. Porta cap al «camí de la grandesa» i «potser allí facis els teus amics reals». Perquè Slytherin m'arrossega a la recerca més profunda de la felicitat que va més enllà. La necessitat de més, de no tenir-ne prou. De no conformar-se. Slytherin m'impulsa a aconseguir allò que cal per ser complet. Resistència i perseverança per arribar al cim del propi propòsit. Ravenclaw és en mi en un dia a dia de gaudi (i també de sentir-se incomprès) en els valors que defineix. Slytherin s'acosta més a la meva pròpia identitat precisament perquè és el que ajuda a definir-me. Tant Slytherin com Ravenclaw m'aporten creixement personal, però Slytherin sempre és la correspondència al meu fi últim.
És a dir que SLYTHERIN.
Però, sabeu què?, que el claw també el necessito. Per trobar l'equilibri en mi mateix i no autodestruir-me sent arma i presa alhora. Em manté al punt més assenyat de l'espectre de l'ambició.
---
Respecte allò que comentàveu de tenir dins nostre una part de cada una de les residències... Per això hi ha aquells tests meravellosos que et donen els resultats amb percentatges de cada residència. I, de passada, ens fa veure que ens constituïm a través de totes quatre residències. Però també crec que el fet de pertànyer a una residència concreta (o de decantar-nos, decidir-nos per, etc.) és un exercici de reflexió. Un exercici de maduresa en relació al nostre propi autoconeixement. Crec que és prou significatiu que hi hagi un Barret que es pot ficar dins la teva ment i veure't, i que sia aquest el que ha de col·locar-te en una determinada residència; que en Harry hagués tingut l'oportunitat de decidir (si més no de negar-se a acceptar la primera opció del Barret i demanar el que ell volia); i que els lectors/fans hàgim d'arribar a identificar-nos amb una residència, basant-nos en el que som. En definitiva, que hàgim de triar per nosaltres mateixos.
Tornant al que comentava al principi respecte la llibertat i la classificació... Crec fermament que la nostra residència (i el respecte a la resta) ha de ser la nostra arma de llibertat, no pas d'encasellament i de limitació. Com deia, un exercici de reflexió i de maduresa: perquè, de l'autoconeixement, en deriva el creixement personal.
---
Sento ser sempre tan extensa...
Ara contestaré coses que heu dit
Antares
Les meves fics
Llegiu la fic de L’Escola de Màgia de l’Àrtic (ᓯᓚᒥᒃ ᐃᓕᓐᓂᐊᕐᕕᒃ ᐅᑭᐅᖅᑕᖅᑐᕐᒥ)
«Indeed your failure to understand that there are things much worse than death has always been your greatest weakness»
Llegiu la fic de L’Escola de Màgia de l’Àrtic (ᓯᓚᒥᒃ ᐃᓕᓐᓂᐊᕐᕕᒃ ᐅᑭᐅᖅᑕᖅᑐᕐᒥ)
«Indeed your failure to understand that there are things much worse than death has always been your greatest weakness»
- harry_james_potter
- Cap de Departament
- Entrades: 444
- Membre des de: dj. set. 11, 2008 8:50 pm
- Nom: Albert
- Rang: Graller
- Ubicació: Esparreguera
Re: WHY NOT?
Jo vaig decidir que sóc Gryffindor quan, després que a pottermore m'hi posessin, ho vaig parlar-ho amb una amiga. Jo creia que era Hufflepuff, perquè ni sóc valent, ni sóc intel·ligent ni sóc llest, però com, em va dir la meva amiga, la meva valentia és com la del Neville Longbottom, i que a més a més també sóc cavallerós.
Així doncs, vaig decidir que la meva residència havia de ser Gryffindor.
Val a dir, emperò, que després de llegir l'article de Rowling sobre els personatges híbrids, vaig veure que sóc Huffledor.
Així doncs, vaig decidir que la meva residència havia de ser Gryffindor.
Val a dir, emperò, que després de llegir l'article de Rowling sobre els personatges híbrids, vaig veure que sóc Huffledor.
-George, com estàs?
-Com una fura [...] Fura-dat, captes Fred?
-Com una fura [...] Fura-dat, captes Fred?