Comentaris que se senten al cinema

[harry_james_potter]

Un cop anava amb ma germana i mons avis al cinema a veure "Sóc llegenda" i just quan els mutants entren a la casa i hi ha tan de soroll la meva iaia comença a parlar amb el meu avi, llavors para d'haver-hi el soroll d'abans i se sent un crit de la meva iaia, que estava parlant fort. Els del nostre davant es van girar amb cara d'alarmats!

Quin riure, mare meva!

[hp_hedwig28]

Jo, una vegada vaig anar a veure "Resident evil: Ultratumba". Tot i que és una peli d'acció, va haver-hi un moment en el qual un 'zombie' de quatre llengües mata o es menja o no sé el que li fa a un personatge que gairebé deixo sorda a la meva amiga que tenia al costat del crit que vaig fotre. No sé si la resta de la gent de la sala em va mirar perquè em vaig encorbar cap endavant, em vaig tapar les orelles i em vaig posar a tararejar una la primera cançó que em va passar pel cap. Quan vam sortir del cine rèiem, però quan m'havia espantat vaig trigar uns 15-20 min a atrevir-me a mirar la pantalla. Ja ho sé: no és de de por, però allò em va enganxar per sorpresa.

També, quan vaig anar a veure HP7 part 2 al principi el projector estava com desenfocat i no es veien les cares... Tots miràvem cap a la sala del projector amb cara de "Penses enfocar bé el projector o què??" i encara van trigar mitja hora llarga a fer-ho...

[Potter_granger]

Jo, quan vaig anar a veure hp7 (2), tenia darrere unes noies sentimentals, i quan s'acaba la peli, les sento plorar a llàgrima viva . No se si devia ser per lo del Voldemort, que els hi agradava més el dolent, o per lo del Fred, en Llopin i la Tonks. No em vaig fotre un colló de per respecte, si no, hauria acabat per terra de riure, i estava ben brut de begudes vessades, crispetes, menjar de tota mena... a tots els que embruten els cines d'aquesta manera!!!!!!!!!!!!! I per fer que no embrutin!!!!!!!!!!!!!!!

[Hermione Mitchie]

Jo ahir vaig anar a veure Tengo Ganas De Ti (un del errors mes grans de la meva vida) i hi havia tot ple de ties que ja l'havien vist mil vegades pero la tornaven a veure

Spoiler:

i quant la germana de la pija deia estic embarassada tothom "Hala! Que diu! No m'ho esperava" quan habia estat tot el dia plorant a l'habitacio i amb una prove d'embaras, despres, cuant el Mario Casas es pujava a la moto i cridava "Tengo ganas de ti" tothom plorava suspiraba, i mentre estant, m'estaba esbuxant de riure ja us podeu imaginar les mirades assesines que em varen enviar)

i despres, mentre surtia del cine, hi havia unes davant meu que havien vist la pelicula ja 5 vegades i els seus comentaris eran "Oi, que guapo es el Mario, i surt sense camiseta, l'hem de totrnar a veure la peli" o "No s'hauria d'haver quedat amb la ****$ aquella si no amb l'altre" o "no m'ho esperava que pases allo".

[Hermione Mitchie]

Ah, i per cert, a Crepusculo i Luna Nueva, tothom estava "Hala! Que guapo es l'Edward! Guapo! Sexy!" (o el Jacob, depenent de la pelicula) i a LN, quan el Jacvob puja a casa de la Bella vaig sentir un que deia "Esto lo hago yo cada mañana!"

[Juliet Bell]

Jo quan vaig anar a veure la última de Harry Potter, tenia una tia al costat que quan va sortir el Voldemort que hi havia a dintre el Harry (o sigui l'horricreu) va i crida: Ostia )""$! Que puto asco de feto coño!

Vaig riure molt!

[ginny_weasley_potter]

Jo, quan vaig anar a veure hp7 (2), tenia darrere unes noies sentimentals, i quan s'acaba la peli, les sento plorar a llàgrima viva

No vols dir que era jo, la que tenies al darrere? (Just kidding). No, però de debò, les últimes dues pel·lícules no crec que sigui una cosa tan... estranya, passarte-les plorant, i encara menys la segona part. (Sí, jo vaig passar-mi la nit abans i la pel·lícula sencera, etc etc etc.)

Per a molts de nosaltres significava molt més que una simple pel·lícula al cinema. Era com... la fi d'una saga amb la que havíem crescut, on ens havíem refugiat quan teniem problemes, un lloc que ens feia oblidar la vida real per uns moments, i quan hi tornaves, els problemes no et semblaven tan grossos. I era (i és) això. La fi del que ha sigut la nostra infància i adolescència (ja que molts va ser com... el final d'aquesta i l'inici de l'adulta) ens va enxampar en aquella edat justa. (I no, amb això no dic que sigui adulta, però sí que hi ha hagut molts canvis). Han sigut una part important de la nostra vida, i per això és... trist que acabi tot.

Era com... si el món on havíem pogut amagar-nos i somiar l'impossible desapareixés. I es que amb el llibre no es va notar tant, perquè encara faltava estrenar-ne les pel·lícules, però un cop van sortir aquestes va ser el cop definitiu.

I entenc que si algú arriba a llegir aquesta parrafada pugui pensar: ''Quina flipada, de debò ho veia com això? Si només són llibres!''. Però van arribar a ser molt més que això. Van ser una nova manera de veure el món, de pensar i d'actuar.

I es que... qui no jutja ara la gent segons com tracten els seus inferiors i no els seus iguals?

[Potter_granger]

Per a molts de nosaltres significava molt més que una simple pel·lícula al cinema. Era com... la fi d'una saga amb la que havíem crescut, on ens havíem refugiat quan teniem problemes, un lloc que ens feia oblidar la vida real per uns moments, i quan hi tornaves, els problemes no et semblaven tan grossos. I era (i és) això. La fi del que ha sigut la nostra infància i adolescència (ja que molts va ser com... el final d'aquesta i l'inici de l'adulta) ens va enxampar en aquella edat justa. (I no, amb això no dic que sigui adulta, però sí que hi ha hagut molts canvis). Han sigut una part important de la nostra vida, i per això és... trist que acabi tot.

Era com... si el món on havíem pogut amagar-nos i somiar l'impossible desapareixés. I es que amb el llibre no es va notar tant, perquè encara faltava estrenar-ne les pel·lícules, però un cop van sortir aquestes va ser el cop definitiu.

I entenc que si algú arriba a llegir aquesta parrafada pugui pensar: ''Quina flipada, de debò ho veia com això? Si només són llibres!''. Però van arribar a ser molt més que això. Van ser una nova manera de veure el món, de pensar i d'actuar.

I es que... qui no jutja ara la gent segons com tracten els seus inferiors i no els seus iguals?

Tens tota la raó, jo també ho he vist així, i amb la peli no, però amb el llibre, el sisè, la primera vegada que el vaig llegir, vaig haver de tancar-lo a l'enterrament d'en Dumbledore, i vaig plorar, gairebé mullo el llibre i torno la pàgina il·legible. I al final del setè, quasi ploro, em va anar de ben poc, sobretot per què en Fred, en Llopin i la Tonks estan entre els meus preferits, i per en Teddy, que es va quedar orfe amb un mes o menys, no? Bueno, el cas és que era molt petit.

[Potter_granger]

I quan vaig anar fa uns dies al cinema a veure Ice Age 4, em vaig passar tota la pel·lícula rient. Sobretot amb l'àvia, que en lloc de dir "a family..." deia "a falami"!