Quin riure, mare meva!

No vols dir que era jo, la que tenies al darrere? (Just kidding). No, però de debò, les últimes dues pel·lícules no crec que sigui una cosa tan... estranya, passarte-les plorant, i encara menys la segona part. (Sí, jo vaig passar-mi la nit abans i la pel·lícula sencera, etc etc etc.)Potter_granger ha escrit:Jo, quan vaig anar a veure hp7 (2), tenia darrere unes noies sentimentals, i quan s'acaba la peli, les sento plorar a llàgrima viva![]()
Tens tota la raó, jo també ho he vist així, i amb la peli no, però amb el llibre, el sisè, la primera vegada que el vaig llegir, vaig haver de tancar-lo a l'enterrament d'en Dumbledore, i vaig plorar, gairebé mullo el llibre i torno la pàgina il·legible.ginny_weasley ha escrit: Per a molts de nosaltres significava molt més que una simple pel·lícula al cinema. Era com... la fi d'una saga amb la que havíem crescut, on ens havíem refugiat quan teniem problemes, un lloc que ens feia oblidar la vida real per uns moments, i quan hi tornaves, els problemes no et semblaven tan grossos. I era (i és) això. La fi del que ha sigut la nostra infància i adolescència (ja que molts va ser com... el final d'aquesta i l'inici de l'adulta) ens va enxampar en aquella edat justa. (I no, amb això no dic que sigui adulta, però sí que hi ha hagut molts canvis). Han sigut una part important de la nostra vida, i per això és... trist que acabi tot.
Era com... si el món on havíem pogut amagar-nos i somiar l'impossible desapareixés. I es que amb el llibre no es va notar tant, perquè encara faltava estrenar-ne les pel·lícules, però un cop van sortir aquestes va ser el cop definitiu.
I entenc que si algú arriba a llegir aquesta parrafada pugui pensar: ''Quina flipada, de debò ho veia com això? Si només són llibres!''. Però van arribar a ser molt més que això. Van ser una nova manera de veure el món, de pensar i d'actuar.
I es que... qui no jutja ara la gent segons com tracten els seus inferiors i no els seus iguals?