1r lloc (3 punts):
Rondaires, de
marta_ginny
Ai, Marta, que
m’ha agradat moltíssim aquesta història! La idea, els personatges, l’aventura... Has posat acció i la dosi justa d’humor de manera
tan cohesionada amb el que fas normalment que no semblava que no fos el que acostumes a fer. I tot plegat amb la teva
marca personal. Història, documentació, personatges; i un
text molt ben cuidat (i no ho has oblidat ni tan sols en els trossos més actius). El conjunt t’ha quedat
molt rodó! I crec que aquesta pràctica et pot haver servit per integrar bé aquests nous elements en futures fics. Com he dit, en aquesta estava tot
molt ben integrat. A mi ja m’agrada la dimensió de drama que sovinteges, però veure que ets capaç de tirar per una altra banda és genial! I si vols escriure l’epíleg de la història o un BTS o una
nova fic amb els Rondaires, la llegiré!
2r lloc (2 punts):
The Greatest Party of All Time, de
Cass Ross
Mare meva! Tothom t’ha dit que és una fumada i tot això! Però això és pel tipus d’humor que hi has posat! Crec que el que denota és que
t’has deixat anar molt i crec que aquest era precisament l’
objectiu d’aquest concurs. Has fet una cosa
molt diferent del que acostumes a fer. Aquest humor absurd i esbojarrat. Però la història continua tenint
una trama i una aventura definides! I els
personatges m’han agradat molt i molt! De debò, genial! I el tema dels viatges en el temps, que fa temps que insisteixes que t’agrada i que investigues, està molt ben plasmat, i
recull la tema personalitat. I la meravellosa presència final del gran professor (
no vull fer spoiler, per molt que s’entén que qui es per per aquí és perquè ja s’ho ha llegit tot)!!
El grupet dels Amics Predilectes, m’ha agradat molt, i que siguin estereotípics (
no del tot, eh, tenen les seves sorpreses i tocs personals) de les seves residències ja anava molt bé per la fic. Tot i que hi havia trossos un xic desequilibrats, crec que deu haver estat molt complicat
mantenir aquest ritme fins al final, així que és una menudesa. És cert que es nota que ho estàs acostumat a l’humor i de vegades sobrecarregava, però com que aquest era el caràcter de la fic, no hi tinc cap objecció! Crec que ets
qui més s’ha allunyat del que normalment escriu (et segueix la Marta) i has permès que t’envaís el nou halo. Un gran exercici. A més, dius que
has après coses i t’ho has passat bé (
dintre del que la pressió de fer una cosa tan diferent del que un està acostumat comporta), així que encara millor!
l’Enhorabona!
3r lloc (1 punt):
U de setembre, de
Arwen Black
No entenc per què t’han donat ‘terror’, de debò... En tot cas, terror psicològic no, que sembla que és
precisament el teu fort! Però si l’únic que t’hem llegit de fics és de la fic comunitària i quasi ens mates amb el rerefons dels personatges! M’ha agradat molt
la història, i era horripilant! Es nota que està presa d’
experiències reals, canviades per crear la història. I també t’has
documentat pel tema que hi tractes. Trobo que has sabut recrear molt bé la
confusió de la protagonista davant dels fets, i la resolució ha estat molt
enginyosa. És en tercer lloc perquè
no està tan ben escrita, però no em queixo perquè és la teva primera fanfiction i està
molt treballada. Segur que si en fas més, milloraràs molt el teu redactat!
---
Els que no he triat, no penseu que les vostres històries no són bones! Ha estat un concurs estrany perquè calia valorar els nous elements. No s’esperava que es dominessin a la primera, però he tingut en compte l’esforç d’integrar-los, i també que la història tingués un mínim de sentit.
Burke és una bona història, i no ha quedat seleccionada perquè finalment ha quedat més enllà del tercer lloc. És una
història rodona i m’ha agradat molt l’
estructura que has triat per escriure-la (
la història principal en la retrospectiva, els versos...). I m’ha agradat molt la introducció del
tema de la dansa, que es nota que domines i que t’apassiona (
i del qual, com et dic als comentaris, també saps veure els elements amagats, la seva cara fosca, que també acompanyava el tema de la fic). Però l’he trobada
massa clixé. D’acord, admeto que si un no ha llegit gaire sobre el tema, en aquest cas drama romàntic,
no és fàcil crear un trama i encara menys que no s’hagi explotat abans. Això sí,
les bromes i la crítica són el millor i
són molt tu! I també ens has donat un
tema filosòfic (
digues-li com vulguis) per debatre:
si triar l’amor o triar allò al que sempre has volgut dedicar-te. Totes les mamarratxades de la McKinnon, la denúncia del ‘quedar bé’ de les classes de bé... m’han agradat molt. La cosa és que
sortien poc del teu estiu habitual. Però, ei! Que la història és bona i
m’ha agradat molt! O sia que igualment
et felicito, encara que diguessis que no està bé, perquè ho està i, si et serveix, a mi m’ha agradat.
Només em sap greu que no t’ho hagis passat bé mentre l’escrivies...
El que més m’agrada de la història
El túnel són els personatges. Són tan teus... I, oh!, l’
ambientació d’Ilvermorny, i des d’un enfocament més
obert que el que la destronada igualaria... I una
sensibilitat per les realitats ocultes en el que entenem com a normal, també de
respecte al lloc i cultura del lloc en el qual se situa el que escrivim. El problema és que
no m’ha sembla una història rodona. Potser tenies
massa informació de fons per un relat curt. Aquest és un dels errors que jo també comento. A més,
no has acabat d’aconseguir la integració del tema del drama psicològic, ni s’han acabat de resoldre els misteris que has obert (
tinc un munt de preguntes, ja ho veuràs als comentaris). Teníem
la tranquil·litat i la falsa senzillesa habituals en els teus escrits, però
ha faltat un equilibri amb el tema nou de drama psicològic que calia afegir-hi. Ara, si vols continuar la història (
continuant amb drama psicològic o descriptiu, o bé tirant per una altra banda),
jo la seguiré, perquè m’agrada molt el teu
estil i tinc moltes ganes de
llegir més sobre els teus personatges! I qui diu aquesta història, diu qualsevol que ens parlin de l’Aale, la Valkea, la San, l’Aiyana i la Greeny! ^^