CdeH: Behind the Scenes

Fòrum per comentar fan fictions i crear-ne de comunitàries.
Per enviar-ne una usa la secció especial a http://www.harrypottercat.cat/fanfictions/.
Regles del fòrum
Recordeu-vos d'escriure com a mínim 4 línies.
Recordeu-vos d'argumentar les coses sempre que pugueu.
Totes les Normes del fòrum
Avatar de l’usuari
Arwen Black
M.A.G
M.A.G
Entrades: 309
Membre des de: dv. set. 03, 2010 1:50 am
Rang: Dels que tenen mapes per cicat
Ubicació: Desubicada. Sí, falta "rius" i no vull que falti... riure

Re: CdeH: Behind the Scenes

Entrada Autor: Arwen Black » ds. abr. 11, 2020 12:05 am

Saps que estic molt enfadada de que hagi acabat de llegir i no n'hi hagi més? XD Se m'ha fet molt curt!!!

M'ha encantat quan parla de l'equilibri, i també de la quietud i el soroll intern...

"I li hauria d'estar agraïda per recordar-me el meu lloc." Això m'ha xocat i tot, de tan real. Masoquista fins al final hahah

El text té un ritme molt ràpid (o almenys jo l'he llegit així) i s'hi esqueia molt per l'ansietat que ella té i tot...

El Joe trobo que l'has fet molt bé, també!

M'ha agradat moltíssim, de debò. Amb ganes que li toqui a la Maore, ara m'has deixat! Hahaha
"No serveix de re preocupar-se. El que hagi de venir, vindrà, i ja ens ho trobarem quan arribi" Hagrid

Avatar de l’usuari
hermione potter
Alumne/a de 7è
Alumne/a de 7è
Entrades: 292
Membre des de: dl. març 26, 2012 1:31 pm
Rang: Gryffindor
Ubicació: Algun lloc del món màgic

Re: CdeH: Behind the Scenes

Entrada Autor: hermione potter » ds. abr. 11, 2020 6:04 pm

Cada vegada trobo més interessant la Maire. El dia que es deixi anar, serà brutal, n'estic segura. :celles:

Comparteixo el sentiment amb l'Arwen, se m'ha fet curta l'escena (i mira que ja l'havia llegida xD). Però em deixes amb les ganes de saber més coses sobre el seu passat. Jo crec que ella és prou forta com per tirar endavant! :ok :ok El que hi hagi en aquelles punyeteres cartes...

Sobre en Joe, ja et vaig dir que l'havies clavat molt :riure: M'agrada que l'hagis fet parlar seriosament! És una faceta de moment inexplorada!!! I, sincerament, m'ha agradat molt veure que es comportava així amb la Maire.

M'ha agradat molt com t'ha quedat l'escena. Espero el capítol de la Maire amb molta impaciència :pray:
Has de saber, que qui ens estima no ens abandona mai.
Imatge
Imatge

Mercè Granger
Alumne/a de 3r
Alumne/a de 3r
Entrades: 96
Membre des de: dv. oct. 25, 2013 10:47 pm

Re: CdeH: Behind the Scenes

Entrada Autor: Mercè Granger » ds. abr. 11, 2020 7:31 pm

Hola!

Ja m'agradaria escriure així de bé tot i estar desentrenada hahaha. M'ha agradat molt! Però em fa MOLTA MOLTA peneta la Maire. Espero de veritat que busqui ajuda, perquè no es mereix estar tan trista.

M'agrada molt la metàfora del desequilibri i com la segueixes durant tot el capítol. Crec que hi escau molt. "No soc capaç de recordar un moment de la meva vida en què estigués en equilibri" Jo, pobreta. De veritat espero que cap al final de la fic veure-la molt feliç, amb molts d'amics i amb un super futur. Per favor! I m'ha fet molta gràcia la metàfora a Les Misérables, molt bé!

Em fa molta ràbia l'actitud de la Maire amb les cartes. No ràbia ella, sinó com han actuat els companys perquè ella ho accepti amb resignació. Mare meva, és que s'ha de ser molt malparit per fer això. És una reacció realista, per com ens has presentat a la Maire, i trobo que és una trama ben trobada; però em causa impotència no poder-la ajudar.

M'encanta la intervenció del Joe, i com congenien més del que esperava! A veure shippejar ja són paraules majors, però no els perdré de vista :mrgreen: Trobo interessant el punt en comú que has trobat: els uneix tot i que són en aparença tan diferents. Mola! I el principi que sembla que no s'entenen també m'ha agradat molt, perquè fa molt amb els personatges i la situació que es troben.

"El molt idiota del David avui està roncant més del compte i no em deixa dormir" :calla :lol:

La reflexió de les presències m'ha agradat molt! I també com acabes el capítol, amb la sortida de la Maire. És com si ela anés descobrint alguna més dins ella mateixa, tant de bo continuï així i aconsegueixi les forces per plantar cara. Perquè ja sabem que pot!

Concordo amb l'Arwen i l'Olga, molt guai, se m'ha fet massa curt i espero amb ànsies el capítol de la Maire (i de l'Ethel també, eh? De tots!). Enhorabona!

:hug:
Imatge

Avatar de l’usuari
marta_ginny
Treballador/a de la conselleria
Treballador/a de la conselleria
Entrades: 396
Membre des de: ds. jul. 14, 2007 1:00 pm
Rang: Ravenpuff
Ubicació: Asteroide B-612

Re: CdeH: Behind the Scenes

Entrada Autor: marta_ginny » dj. abr. 16, 2020 11:43 pm

Només volia passar per donar-vos les gràcies per haver-ho llegit i per les respostes! M'alegro que us hagi agradat i que se us hagi fet curt, sobretot tenint en compte que té la llargada d'un capítol sencer :mrgreen:

Aprofito per respondre un parell de coses. Heu parlat del masoquisme de la Maire, i del fet que li hagin fet creure que el que li passa és culpa d'ella i que s'ho mereix. És una de les coses que volia ressaltar més del personatge, i un tema que em crida sempre l'atenció en persones que han patit diferents tipus de bullying. A mi em passava, i parlant-ne amb altres persones després m'he adonat que és molt comú. Quan et passa el mateix a diferents llocs i amb diferents persones acabes arribant a la conclusió que el problema ets tu, perquè ets l'únic factor comú de les diferents situacions, i és un pensament que queda completament integrat en la teva percepció de la realitat. La primera vegada que algú et diu que no era culpa teva, que no t'ho mereixies, et queda gravada. Suposo que tots els nostres monstres acaben sortint quan escrivim, i senzillament aquest és un dels meus.

I està bé que us faci pena la Maire, però no us equivoqueu, té la pell més dura del que sembla ;) El que passa és que ha d'entendre que moltes vegades el seu enemic més gran ve de dins i no de fora!

Tinc moltes moltes ganes de llegir el capítol de l'Ethel i les escenes extra que sé que s'estan coent per aquí :celles: Endavant!
They're supposed to be, you blithering idiot! Now go and do something constructive. Find Peeves! ...Yes, Peeves... Haven't you been complaining about him for a quarter of a century?

La Crida d'Avalon
http://www.harrypottercat.cat/mostra.php?titol=824

Avatar de l’usuari
Cass Ross
Cap de Departament
Cap de Departament
Entrades: 425
Membre des de: ds. abr. 06, 2013 5:48 pm
Rang: Ravenclaw
Ubicació: Departament de Misteris

Re: CdeH: Behind the Scenes

Entrada Autor: Cass Ross » dc. abr. 22, 2020 6:18 pm

Hola!!

Trobo que el títol està molt ben trobat des del principi amb la metàfora de la cadira de la Maire fins al final, amb la metàfora del Joe i el Quidditch.

Sap molt greu que la Maire sigui tan cruel amb ella mateixa. Té molt més potencial i més força del que es pensa. Espero que trobi a Hogwarts les amistats que necessita, i espero que aviat decideixi parlar amb algú, que li anirà bé! M'ha agradat molt que de totes les persones amb qui es podia trobar, sigui justament amb el Joe Connors. Són com pols oposats i, com es veu una faceta diferent de la Maire, també es veu una altra cara, més seriosa, del Joe.

Trobo molt interessant aquesta escena, perquè crec que m'havia quedat massa influenciat en el punt de vista de l'Ethel sobre la Maire (una noia tímida de Beauxbatons que no val gaire), però realment, té molta força i molta ràbia a dins que l'empeny endavant. I està molt, molt ben escrit -- les reflexions internes de la Maire també m'han agradat molt. (Per exemple, "(...)no puc evitar notar tota l'escalfor de la seva presència. Sabeu aquelles persones que, per alguna raó, quan les tens a prop, les notes? Com si tinguessin una presència més poderosa que la resta de la humanitat.")

Tinc moltes ganes que arribi el següent capítol de la Maire!

Cass
"It matters not what someone is born, but what they grow up to be." ~Albus Dumbledore

Mercè Granger
Alumne/a de 3r
Alumne/a de 3r
Entrades: 96
Membre des de: dv. oct. 25, 2013 10:47 pm

Re: CdeH: Behind the Scenes

Entrada Autor: Mercè Granger » dg. abr. 26, 2020 12:27 pm

Holi :heart:

Amb la represa de Cróniques i tots els plans que he anat fent per la Nina (i les trames que tenim la slytherin crew preparades) m'he anat engrescant i ha acabat sortint aquesta 'mini' escena. Sé que hi ha mini-incoherències, però tampoc no són tan grans i és Behind the Scenes! Crec que en general no em desagrada del tot i em feina ganes compartir-la :think:

Espero que us agradi moltmoltmolt :hug:

Disclaimers: Sé que l'encanteri del treball de la Darling ha de ser curatiu xd Per alguna raó el meu cervell ho va decidir ignorar i gronxar-se i la veritat és que m'agradava com donava peu a tota la història i no vaig trobar una altra excusa que em convences tant. És un Behing the Scenes, mira xd. El Verd de París és un pigment molt tòxic però que als impressionistes els flipava; s'ha apuntat que va contribuir a la ceguera de Monet (això Google, si teniu curiositat, segur que us ho explica millor que jo). I segurament les pàgines dels llibres de Hogwarts no siguin del tot blanques però tot sigui a favor de la fantasia. No sigueu massa estrictes amb jo, porfi :pray:

Verd de París, carmesí, marbre

—Fem Colovaria? —em proposa l’Eric.

Alço la vista, innecessàriament, doncs ja he decidit la meva resposta. El veredicte és clar: un encanteri massa fàcil. Em mossego la llengua per no deixar anar cap comentari mordaç sobre que potser ell, en qualitat de Hufflepuff, no pot aspirar a més, però jo sí. És un Earl. Els Earl son part del selecte grup el qual podem catalogar com ‘amics’. Suposo. M’ho han dit enèsimes vegades: darrere tanta repetició hi deu haver certa veritat.

L’Eric i jo seguim buscant encanteris pel treball de la Darling. Episkey, Brackium emendo… Progressivament, les lletres comencen a ballar. Adopten ritmes frenètics que ja son impossible de seguir. Exasperada, m’aguanto el cap amb el braç; estic cansada. Exhausta, precisaré. Fa una hora que estem aquí i no s’ha materialitzat, encara, cap progrés. Estic perdent temps i noto que l’Eric comparteix aquesta mateixa sensació. El veig sospirar, fart. Malgrat que ha intentat dissimular-ho, ho he captat. Està fart de jo?

Ell també?

—Per què has proposat Colovaria?

—És molt visual i, segons l’objecte que triem, pot ser espectacular —Encongeix l’espatlla.

Colovaria.

La portada del llibre de l’Eric passa de carmesí a verd maragda. Somriu i jo l’imito. Potser l’allargo una mica més de l'estrictament necessari, però últimament no tinc gaires motius per fer-ho. No espero massa temps en retornar la portada al seu to original: segurament, si Madame Prince ho descobrís, acarreraria conseqüències nefastes. I jo no em penso quedar a descobrir-les. Massa problemes tinc, ja.

A la nit, torno a pensar en l’encanteri. He vist a la mama usar-lo per camuflar les canes que a vegades li sorgeixen. Ha estat anys perfeccionant tots els encanteris que calguin per potenciar-se. A jo ja m’agradaria canviar una llarga col·lecció de coses, però, crec, els meus cabells no hi estan inclosos. Si m’apuntés a jo mateixa, canviaria alguna cosa? Podria passar a ser d’un color més atractiu, un que no cansés la gent? Tothom té un color intrínsec a la seva persona? Quin és el meu?


El color verd és tot el que veig quan estic fent voltes, sola, pel camp de Quidditch. En ocasions normals, repelo la suor. Però ara, n’estic tota coberta i segueixo entrenant. Tot i que sé que el que em regalima dels ulls no és suor, precisament. Me'ls rento com puc, sense baixar de l’escombra. Avui encara no he entrenat suficient, no he cremat gaires calories.

Em pinto els llavis de roig carmesí. A la mama no li agrada aquest color, diu que no és apropiat per una senyoreta. Però el papa deia que estava maca… M’agrada maquillar-me. O potser seria més adient dir que m’agradava, en passat. Abans gaudia de passar-me hores arreglant-me: no, aquesta base és massa clara; no, aquest to no acaba de casar del tot amb els teus ulls; sí, aquest il·luminador et realça els trets. Ara, és una necessitat; com dormir, com respirar. Me n’adono quan he de matinar per passar-me una hora retocant-me; quan a vegades no m’agrada el resultat i esclato en plors. En aquells moments, desitjo fotre un cop de puny tan fort que rompi el mirall. Penso que, si deixés d’existir el mirall, potser els problemes amainarien. Però no tinc suficient força per trencar-lo.

Les pàgines del llibre de Transfiguració són blanques. Visualitzo la meva ment del mateix color, inhòspita d’idees i inspiració. És similar, així, al pergamí que tinc davant meu. No ho hauria d’estar: el seu estat hauria de correspondre al d’un emplenant amb una lletra elegant i maca, digne dels continguts de l’escrit. Una redacció que fes que la professora Papilio perdés la cara d’estirada que sempre porta i, fins i tot, escopís el caramel d’anís. Però no sóc capaç d’escriure-la.

Les maragdes del rellotge em persegueixen acusatoriament. Criden: ‘Podríem ser més, podríem mirar-nos les altres cases des de molt, molt amunt… però no ho fem, i és culpa teva’. Estiro a la Cece per fugir ràpidament d’allà. Ja ho sé, que hauria de millorar les meves notes. Tot per davall de l’excel·lent no val. I ho intento. Juro que ho intento, però sembla que intentar-ho no és suficient. Somric escoltant les acusacions que fa la Circe a certs professors: ‘És inadmissible. Tenen una preferència per la púrria. A aquestes els hi posem un excel·lent per òrfenes… Mala sort si els teus pares no t’estimen, nena. Com t’expliques que la meva cosina aprovi? Ja se’n penediran, ja...’.

El roig és el color de la sang. A casa meva sempre s’ha predicat que la sang és més espessa que l’aigua. Però sembla que al meu pare se li va oblidar, o, potser, mai no ho va aprendre. No hi veig, sinó, cap altra explicació al lloc buit a la taula de la cuina, que tantes vegades m’ha colpit aquest estiu. Qui pot ser tan encisador per aconseguir que un home decent ho deixi tot enrere? Malgrat estar curullat de privilegis, com si fos un rei, renunciar a tot i acceptar caure de cop a simple servent… Algun dia arribaré jo a ser així, suficient perquè algú accepti voluntàriament a una degradació de tal mida tan sols per no perdre’m? Juro que intento convertir-me en algú així.

Blanc, com ho és la porcellana, i els plats n’estan fets. Fa temps que no els veig completament blancs, però, i en certa manera això em fa sentir orgullosa. Aquests mesos he après a esmicolar el menjar, distribuir-lo de manera que sembli que he menjat més del que ho he fet. Espero que la mama, a casa, se senti orgullosa. Sempre em diu que sóc de constitució gran i que no hauria de menjar tant. Quan agafo una cullerada de pastís, els ulls de la mare es materialitzen davant meu. Em mira amb reprovació, em crida que no agafi un altre bombó, que, encara que he intentat anar-hi d’amagat i no fer soroll, m’ha trobat. Però el papa, que li deia que es calmés i no martiritzés a la nena, no apareix al seu costat.

El verd predomina en el retrat de Merwyn el Malvat. Els quatre comencem a parlar dels quadres. El Jack ens explica que els pintors muggles utilitzaven un verd similar per les seves obres, però que era extremadament tòxic. La Cece respon: ‘Són clarament inferiors, s’ha de ser inútil. Aquest pigment els feia un favor, enverinant-los’. Ric la seva gràcia —els muggles són clarament inferiors— mentre l'Ethel ens fa cinc sickles d'un llibre de verins que va trobar per la biblioteca, però estic absorta. El comentari del Jack ha sembrat dubte en mi. I si jo també tinc alguna cosa dins que és tòxica pels altres? Potser la mare abans no era així, jo l’he convertida en el que és. El pare se’n va adonar i va marxar: era la seva única opció. El Jack sempre actua de manera rara perquè ho ha descobert i no sap com allunyar-se. L’Ethel ha llegit sobre el tema i ja ha fermat caps, o si no ha arribat el dia encara, poc falta. La Cece, al final, també ho farà.

Diuen que el vermell és el color de l’amor. Em pregunto si algú m’estimarà en vermell, amb passió i, potser, sincerament. Però no m’agrada relacionar el color vermell amb l’amor. M’autoenganyaria si digués que desconec el perquè. Concedir al roig la significació de l’amor seria endinsar-me encara més a aquest pou en el que no sé com m’hi he ficat i només sé que anhelo sortir-ne. Odio quan, durant el sopar, les mirades es desvien cap a la taula de Gryffindor i sóc plenament conscient que estic cercant algú en específic. Els meus ulls sempre cauen en el blau dels seus, i per molt que ho intento, no puc evitar-ho. Sé que no és amor, sé que tinc mil opcions millors, però és un d’aquells desitjos que arrelen dins teu i no saps com aturar-ne el creixement. I no posseeixo cap destral per eliminar-lo.

El blanc em recorda a les escultures muggles. M’han dit que sóc freda com elles. Són un plaer culpable, les escultures: m’agrada mirar-ne alguna, a vegades. Em vaig comprar un llibre d’escultura muggle: va ser una experiència singular —ho diré així—, aventurar-me pels carrers de Londres. Envoltada de gent tan diferent de mi, estranyament, no em vaig sentir tan descol·locada com esperava. Ningú no em coneixia, era anònima. Aquell moment va ser blanc: de tranquil·litat, d’alleugeriment, d’assossec; de puresa. Però aviat es va pervertir, es va tornar gris: sentia vergonya dels meus sentiments. No se’m feia insuportable estar rodejada d'éssers menyspreables, i em demano si això m’atorga la mateixa categoria que ells.

El verd és el color d’Slytherin. És ambició. Suposo que en tinc. Tinc plans, objectius. Però no els aconsegueixo dur a terme.

El roig és el color d’un dels meus vestits preferits. Després que el papa se n'anés, quan me’l vaig voler posar, no hi vaig cabre. L’he desterrat del meu vestuari, tenir-lo prop del meu camp visual em punyia com una ferida oberta.

El blanc és el color del marbre. El material de les meves escultures preferides. M’agrada mirar-les perquè sé que mai no canviaran l’expressió, podran mantenir la màscara durant l’eternitat. Les admiro: jo no crec que pugui.

Verd. Roig. Blanc.

Blanc. Roig. Verd.

Són aquests els colors que jo desprenc?

Podria ser groga? És un color alegre. Rosa? Evoca a la feminitat. Blava? Implica saviesa.

Em llevo i vaig al bany. Em demano si el mareig que sento de sobte és una mena de premonició: el meu cos m’avisa que no ho faci. Em veig obligada a arrepenjar-me sobre la pica mentre m’enfronto al meu arxienemic: el mirall. M’he de recordar que la noia pàl·lida que està a l’altra banda sóc jo. Costa, però em pareix veure al seu somriure certa malicia. Alguna cosa em diu que és capaç de cometre fets espantosos que jo desconec. De fer molt, molt de mal. De tenyir el món del mateix color que ara hi té els ulls.

Per primera vegada en molt de temps, m’encaro amb ella. Ens mirem als ulls. Però, covarda de mi, de no puc estar-m’hi gaire temps fins que alço la vareta i poso distància entre les dues. La vareta ens apunta al pit.

Colovaria.
Imatge

Avatar de l’usuari
marta_ginny
Treballador/a de la conselleria
Treballador/a de la conselleria
Entrades: 396
Membre des de: ds. jul. 14, 2007 1:00 pm
Rang: Ravenpuff
Ubicació: Asteroide B-612

Re: CdeH: Behind the Scenes

Entrada Autor: marta_ginny » dl. abr. 27, 2020 1:58 pm

Mercè, brutal és poc!

Quin viatge per la ment de la Nina... crec que ens dona una idea molt més definida de com és ella i per què, i ens ajuda a entendre-la tot i que no estiguem d'acord amb els seus valors. Jo diria que a Hogwarts podríem muntar un grup de suport, a aquest pas...

M'ha encantat com has descrit els seus pensaments i com li anaven d'una cosa a l'altra, amb les seves preocupacions, que anava intentant combinar amb la feina diària sense gaire èxit. Ho trobo molt realista, això dels pensaments intrusius que no et deixen concentrar-te en el que fas, i em quadra molt en un personatge com ella. I no passa res que hagis canviat el tema de l'encanteri, perquè t'ha donat peu a una reflexió dels colors molt, molt interessant. (A banda d'això, ja sabem que això dels colors és un tema que ens agrada, per aquí...)

Bufa, que m'ha agradat molt tot, tu! El redactat, la definició del personatge, les intervencions dels altres, el que passava, el significat que dones a tot... un èxit!

Quines ganes de llegir més coses!
They're supposed to be, you blithering idiot! Now go and do something constructive. Find Peeves! ...Yes, Peeves... Haven't you been complaining about him for a quarter of a century?

La Crida d'Avalon
http://www.harrypottercat.cat/mostra.php?titol=824

Avatar de l’usuari
hermione potter
Alumne/a de 7è
Alumne/a de 7è
Entrades: 292
Membre des de: dl. març 26, 2012 1:31 pm
Rang: Gryffindor
Ubicació: Algun lloc del món màgic

Re: CdeH: Behind the Scenes

Entrada Autor: hermione potter » dt. abr. 28, 2020 7:12 pm

Mercè! Ara ja et puc comentar com cal l'escena xD

Quina bola de pensaments més grans que té la Nina. Hi ha hagut moments que m'han encongit el cor. Té una situació familiar que no l'afavoreix gens. Quina mare! I el pare missing. La noia porta una gran càrrega a l'esquena que no vol explicar a ningú.

Jugar amb els colors d'aquesta manera com ho has fet m'ha agradat molt. Ho he trobat molt original i encertat. La manera com es descriu i com es menysprea m'ha impressionat moltíssim. És increïble la de voltes que ens pot arribar a fer el cap per certs factors externs que ens condicionen...

T'he de dir que m'ha matat veure com mirava la taula de Gryffindor. I acabar apuntant-se amb la vareta... Bua, tota una muntanya russa!

Felicitats, de debò, brutalíssim! La Nina da que pensar :think:
Has de saber, que qui ens estima no ens abandona mai.
Imatge
Imatge

Respon