Fanfiction comunitària de rol

Fòrum per comentar fan fictions i crear-ne de comunitàries.
Per enviar-ne una usa la secció especial a http://www.harrypottercat.cat/fanfictions/.
Regles del fòrum
Recordeu-vos d'escriure com a mínim 4 línies.
Recordeu-vos d'argumentar les coses sempre que pugueu.
Totes les Normes del fòrum
Avatar de l’usuari
Cass Ross
Cap de Departament
Cap de Departament
Entrades: 449
Membre des de: ds. abr. 06, 2013 5:48 pm
Rang: Ravenclaw
Ubicació: Departament de Misteris

Re: Fanfiction comunitària de rol

Entrada Autor: Cass Ross »

Aquí plantejant un resum d'idees per trames futures, per anar desenvolupant. Aneu afegint el que vulgueu!

Pendragon, COMATIFA i el Gran Saló

Situat després de Halloween

El director portava temps parlant d’un congrés. El dia que li toca anar-se’n, se’n va amb presses per X motiu, i li dóna al Billy el full amb les contrasenyes de les residències. El Billy, evidentment, extravia el full. El director se n’havia anat al COMATIFA (Congrés Màgic del Tint per al Pèl Facial), a les Maldives, en un creuer, i també a fer alguna activitat de summa importància per a tothom excepte per al director. (Tothom sap que el tint multicolor mola molt més!) Mentrestant, com que ningú pot localitzar el director, els estudiants han de passar la nit (o les nits) al Gran Saló, convivint les diverses residències.

En aquestes, és quan els alumnes fan el joc de ‘veritat o penyora’, on passa de tot, i al final de la partida fan que s’esborren la memòria tots excepte el guanyador, qui recorda absolutament tot el que va passar i pot fer qualsevol cosa amb aquesta informació.
"It matters not what someone is born, but what they grow up to be." ~Albus Dumbledore
Avatar de l’usuari
marta_ginny
Cap de Departament
Cap de Departament
Entrades: 415
Membre des de: ds. jul. 14, 2007 1:00 pm
Rang: Ravenpuff
Ubicació: Asteroide B-612

Re: Fanfiction comunitària de rol

Entrada Autor: marta_ginny »

Fitxa completa de relacions de la Maire:

Maire
- Agatha Black: li fa una mica de por perquè, al contrari que ella, és molt oberta, atrevida i sempre sap com passar-s'ho bé; per això també l'admira molt, per fer allò que ella mai no ha estat capaç de fer.
- Circe Black: aquesta sí que li fa por! Els Slytherins en general, de fet. Uh, mal rotllo, millor no acostar-s'hi.
- Billy Swift: el troba molt graciós i se sent còmoda ajudant-lo en les assignatures, perquè se sent útil i el Billy no és persona de fixar-se en el fet que la Maire sigui rareta.
- Christine Connors: no la coneix gaire perquè la Maire és molt tancada, però li sembla bona persona, per tant, això ja és prou perquè li caigui bé.
- Joe Connors: com a tots els nois que són populars entre les noies, se'l mira encara amb més distància que a la resta de gent, perquè la intimiden tant ells com totes les noies que tenen al voltant.
- Jack Moore: encara que sembla molt normal per ser Slytherin, li han dit que no se'n pot fiar, dels verds. I ella creu.
- Ethel Earl: la veritat és que la intimida, perquè sempre és tan segura de si mateixa i té tan clar qui és... la seva relació és merament formal, perquè sent companyes d'habitació no poden portar-se malament.
- Eric Earl: els Hufflepuff tendeixen a caure-li bé per naturalesa, així que no té cap problema amb ell, però tampoc no s'hi relaciona massa.
- Erin River: de seguida li cau bé, perquè la veu tranquil·la, bona persona i amb ganes d'ajudar tothom. Acostuma a pensar que li agradaria ser amiga seva, però no parla gaire amb ella perquè sap que probablement l'únic que aconseguiria és avorrir-la.
- Angela Darling: li fa molta gràcia i, com que sempre ha tingut més bona relació amb els professors que amb els companys, li agrada molt que sigui professora seva.
- Edwin McGregor: si no anessin tots dos per la seva banda es portarien millor, perquè tots dos tenen un gran interès en aprendre coses noves i els agrada mantenir converses que facin pensar. Però tant l'un com l'altra són molt independents.
- David Gallagher: no el coneix gaire perquè és de sisè, però li sona perquè el noi no passa desapercebut.
- Noa Simpson Gómez: gràcies a Déu que a la seva habitació hi ha algú més que l'Ethel! La Noa és molt oberta i la Maire s'hi entén bé de seguida i ho agraeix molt, perquè se sent una mica perduda a Ravenclaw, on tothom va a la seva bola.
- Mutatio Papilio: és estricta, però és molt bona professora, i la Maire està molt contenta d'aprendre d'algú com ella. Tot i això, sempre li ha agradat que els professors siguin més propers als alumnes.
- Natalie Bellamy: com tots els de Slytherin, li fa por, i prefereix estar-ne tan lluny com sigui possible.
- Zoe Allen: hi ha creuat algunes paraules a classe i li cau bé, la troba molt agradable i li inspira confiança, tot i que no és de les persones amb qui va normalment.
- Megan Benford: és la seva capitana de Quidditch i s'hi entén molt bé. La Megan és una persona exigent i a la Maire li agraden els reptes; a més a més, totes dues són perfeccionistes i eficients.
- Cuthbert Binns: a la Maire li agrada moltíssim la Història de la Màgia, però les classes del professor Binns poden arribar a ser bastant avorrides... ella treballa, fa la feina i treu molt bones notes, però aprofita les hores d'Història de la Màgia per fer altres coses, també, a part de seguir l'assignatura.
- Hilary Blythe: tot i que els Slytherin, de primeres, li fan por, es pregunta a qui li pot caure malament una persona com la Hilary. Et pot molestar, però caure malament? Si li toca seure amb ella a classe, intenta ajudar-la una mica, però no hi ha gaire remei. Pobra...
- Kenneth Carson: sap que fa sisè i que va amb el grup del Joe i el David, però poca cosa més.
- Donovan: sap que juga a Quidditch i fa sisè.
- Franz Fidus: és un bon professor i a la Maire li agrada la seva classe, tot i que en realitat ella volia fer Runes Antigues i Magimàtica i va acabar a Muggleologia una mica per eliminació. Sap que els seus càstigs són bastant durs, i espera no trobar-s'hi gaire sovint...
- Max Garnett: és exactament el tipus de persona que intimida la Maire, aquesta gent tan popular, atlètica i "guai". No li inspira confiança, i mira que surt amb la Zoe que és una persona molt simpàtica...
- Mike Gibson: va amb ella a classe, però és molt discret i, com que ella no és gaire parladora, tampoc, no hi ha parlat gairebé mai.
- Arquimedes Halley: sembla que s'hagi de trencar en qualsevol moment! És un home delicat i que fa patir una mica, però no pot evitar tenir-li afecte, sempre uns centímetres per sobre del terra i somiador. Sembla que segueixi a la lluna, però en realitat, sap molt bé de què parla i se'n pot aprendre molt.
- Aurelia Hook: no li agrada, com a professora, perquè no li agrada com tracta els alumnes. Tot i que ella no n'és una víctima, no la troba justa, i això li fa molta ràbia, però mai de la vida no li plantaria cara, i intenta ajudar els altres tant com pot per compensar la manca d'atenció que tenen alguns companys de classe.
- Zac Layton: no es pot estudiar a Hogwarts sense saber qui és el Zac Layton. Ella, personalment, no l'ha tractat mai.
- Skye Line: sap que és la capitana de Hufflepuff i que és amiga del Joe i el David.
- Nelly Loxodonta: no sap qui és ni l'ha tractada mai.
- Alan Mist: no és el seu professor, tot i que sap que diverses alumnes li van al darrere.
- Tiresias Mopsus: no és el seu professor i en sap poca cosa.
- Noël Ollard: sap que fa sisè i que és amic del Joe i el David.
- Natia O'Neil: li sembla simpàtica, tot i que des de la distància, perquè totes dues van per la seva banda i no la coneix gaire. Si parlessin, es portarien bé, perquè a la Maire sempre li agrada aprendre coses noves i la Natia en sap moltes.
- Mordred Pendragon: és una persona curiosa, i de vegades es pregunta si realment és ell, el director, o hi ha algú a l'ombra que li fa totes les feines organitzatives, però li agrada moltíssim com a professor. Sap de què parla i troba el punt just de ser empàtic i proper amb els alumnes sense passar-se ni voler ser el seu col·lega. De fet, probablement és el seu professor preferit, juntament amb la professora Darling.
- Caleb Rowe: el coneix perquè va a la seva classe, però no hi ha parlat mai.
- Drake Slim: li cau molt bé, tot i que li fa una mica de por com tots els que tenen tanta confiança en ells mateixos, però trobar-se'l a la residència i a l'equip de Quidditch fa que s'hi acostumi. Sap que la Noa li va al darrere i li agradaria molt veure'ls junts.
- Cormoran Strike: li fa por i li inspira molt de respecte. Tot i això, li agraden les seves classes. Quan són teòriques és més senzill assegurar-se una bona nota i tenir-ho tot sota control, però les classes pràctiques suposen un repte més gran i l'ajuden a sortir una mica de la seva zona de confort. Té la sensació que, tot i el seu posat, el professor Strike s'interessa pels alumnes.
- Hortense Woolgather: quin desastre de dona... no pot permetre que les classes vagin d'aquesta manera! És que ningú no els ve a veure, els professors, per assegurar-se que ho fan bé? No per això deixarà d'estudiar i preparar-se per a l'assignatura, però vaja, una mica una pèrdua de temps, amb les coses interessants que es poden fer i aprendre...
They're supposed to be, you blithering idiot! Now go and do something constructive. Find Peeves! ...Yes, Peeves... Haven't you been complaining about him for a quarter of a century?

La Crida d'Avalon
http://www.harrypottercat.cat/mostra.php?titol=824
Avatar de l’usuari
Cass Ross
Cap de Departament
Cap de Departament
Entrades: 449
Membre des de: ds. abr. 06, 2013 5:48 pm
Rang: Ravenclaw
Ubicació: Departament de Misteris

Re: Fanfiction comunitària de rol

Entrada Autor: Cass Ross »

Hola!

Com que estem revitalitzant la fanfiction, aprofito per penjar una versió més actualitzada de les fitxes de l'Eric i l'Ethel. Els detalls en la fitxa de l'Ethel són menors, més aviat de com estaven redactades les coses, i hi ha afegit poca cosa. (Fixeu-vos en la nota al final de tot!) En canvi, en l'Eric sí que hi ha més canvis, perquè l'havia redactat molt en comparació amb l'Ethel, i no per ell mateix. Amb aquesta nova versió, crec que aprofundeixo més en el personatge. També he afegit a les dues fitxes la informació nova que s'ha tingut en compte darrerament (per exemple, sexualitat, patronus, etc...).
Nom: Ethel C. Earl.

Residència: Ravenclaw.

Aniversari/data de naixement/zodíac: 14 de setembre de 1998.

Curs (2014-2015): Cinquè.

Pronoms: Ella.

Orientació: Heterosexual.

Estat de sang: Sang pura.

Aspecte físic: Té la pell blanca, gairebé pàl·lida, i els ulls verds, com tots els Earl. La seva cara és rodona, amb pigues i de cutis immaculat. Els seus cabells rossos, ben llargs, gairebé sempre els porta recollits en un pentinat diferent cada dia. (Tot i que té una preferència per les trenes, ja sigui tot el cabell trenat o només uns quants blens en un altre pentinat.) És bastant baixeta, per la seva edat, i no ho porta gaire bé. Físicament encara té molt aparença de nena, però ho compensa amb una actitud forta.

Personalitat: No parla gaire, li agrada més escoltar i tafanejar tant com pot, sobretot per treure informació que pugui fer servir més tard. És molt curiosa i té molt bona memòria en recordar coses sobre els altres. És molt conscient de la imatge que projecta, i gairebé sempre manté una cara neutra per no revelar informació. Li agrada el poder, i tenir el control de la situació i de tothom al seu voltant. Quan alguna cosa escapa del seu control, pot arribar a tenir una reacció molt explosiva, arribada al límit. Li agrada mantenir una distància amb la gent (sobretot els “altres”, és a dir, els que no són sang pura), excepte amb aquells que més estima. Hauria pogut anar a Slytherin, però és tant lleial als seus que va seguir la tradició familiar d’anar a Ravenclaw: és el que s’esperava d’ella, i també és on hi encaixa. Com a orgullosa bruixa sang pura, té un coneixement molt extens del món màgic. Es creu molt a pit el prestigi de la seva família i la reputació del cognom; es comporta amb elegància i autoritat quan cal. Com el seu pare i el seu avi, vol anar ben lluny, per definir una vegada més què vol dir ser una Earl. Li dol una mica que els seus pares valorin més el seu germà com a hereu que no pas ella com a primogènita.

Breu història: La família Earl pràcticament forma part de l’aristocràcia màgica, i com a tal, l’Ethel es comporta amb elegància i autoritat. Acostumada a aquests ambients puristes, des de petita s’ha sentit especial, com si la màgia fos només per ella i els seus. La seva família és rica i influent en la societat màgica des de fa generacions; el seu avi havia sigut el Cap Suprem del Wizengamot, i el seu pare, el cap del Departament de Misteris. L’Ethel utilitza el prestigi i el misteri de la seva família, i ella també aspira a arribar ben lluny. L’Ethel va ser la primogènita, però poc després els seus pares es van afanyar a tenir un fill, qui portaria el cognom en el futur. Té bona relació amb els seus pares, tot i que a vegades creu que són massa protectors amb ella. Que no és de porcellana, ella! Això només fa que animar-la més a demostrar-los el que val per ella mateixa.

Habilitats especials: Cap.

Mascota: No. És al·lèrgica a alguns animals, cosa que pràcticament no sap ningú, i en té una animadversió general.

Optatives: Runes antigues i Futurologia.

Vareta: Om amb fibra de cor de drac, 29 centímetres, extremadament rígida.

Patronus: Aligot.

Càrrec: Monitora de Ravenclaw.

Altres: Té un trauma que va patir a la infància, però del qual no recorda res. Fins que...
Nom: Eric R. Earl.

Residència: Hufflepuf.

Aniversari/data de naixement/zodíac: 16 d’agost de 1999.

Curs (2014-2015): Cinquè.

Pronoms: Ell.

Orientació: Gai.

Estat de sang: Sang pura.

Aspecte físic: Els seus cabells rossos, la pell blanca immaculada i els ulls verds són els trets de la família Earl. Tot i així, els seus cabells són lleugerament més foscos que els de la seva germana, i els ulls verds tiren cap a marró. Mesura més d’un metre setanta, que tot just acaba de fer l’estirada dels quinze anys. Té els cabells despentinats i amb serrell, però no li cauen per damunt dels ulls. Sol tenir un somriure ample en una cara sense pigues.

Personalitat: És molt treballador i responsable amb la feina, que sempre la porta al dia. És una mica maniàtic amb la puntualitat però res de l’altre món. És bastant xerraire i molt amable; li agrada fer-se amb tothom. Tot i així, no considera que tingui amics íntims (cosa que li dol), perquè li costa molt obrir-se i parlar de temes genuïnament personals. Li agrada molt llegir sobre qualsevol tema, com si col·leccionés una mica de coneixement per tot arreu; té molta curiositat per tot, ja sigui màgic o muggle. El seu punt feble és que és molt insegur i no sap mai decidir-se sobre res, perquè sempre vol dir descartar oportunitats i experiències. Li agrada ser un Earl i estima profundament la família, però la responsabilitat que això comporta li pesa com una llosa damunt de les espatlles. En relació a l’homosexualitat, el seu dilema més gran és si es deu a la seva família, a tot allò que els seus pares esperen d’ell, malgrat que no seria una bona vida, o es deu a ell mateix, decebent les expectatives damunt les seves espatlles, i se’n sentiria egoista. Hauria pogut anar a Ravenclaw, però al final va anar a parar a Hufflepuff, una mica per distanciar-se de la família.

Breu història: La família Earl és important, respectada i influent en la societat màgica britànica. L’Eric ha viscut amb els ideals puristes i està orgullós d’on ve i de la seva família. Tot i així, no creu que el fet que ell sigui un sang pura l’impedeixi de relacionar-se amb el món més enllà (és a dir, amb fills de muggles com a iguals) ― als seus pares no els importa, sempre i quan triï les relacions indicades en les circumstàncies importants. Sent l’hereu, els seus pares li exigeixen molt més a ell que no pas a la seva germana en tots els aspectes, sobretot en relació a continuar perpetuant el cognom Earl. Té una bona relació amb l’Ethel i no li agrada que sempre tingui una cara tant seriosa, per això sempre intenta que somrigui. És com si trobés a faltar una versió de l’Ethel molt més alegre, que havia sigut allà quan eren petits però d’un dia per l’altre es va esfumar.

Habilitats especials: Vol ser animàgic. Tant li fa si legal o il·legal, però no sap ni per on començar.

Mascota: No, a causa de l’al·lèrgia de la seva germana. De tant en tant malcria els mussols de la mussolerissa.

Optatives: Criança de Criatures Màgiques i Magimàtica.

Vareta: Noguera negra amb dos pèls d’unicorn, 26.7 centímetres, qualitativament rígida però fràgil.

Patronus: Elefant.

Càrrec: Monitor de Hufflepuff, porter de l’equip de Quidditch de Hufflepuff.

Altres: Té un crush en el Zac Layton (i qui no?).
Quan ho tingui, ja penjaré una versió actualitzada de les seves fitxes de relacions (per Merlí, que escuetes i simplificades les vaig fer... que tenen opinions, els germans Earl!). Us animo a fer el mateix, si ho creieu necessari, amb les vostres!

Ens llegim,

Cass.
"It matters not what someone is born, but what they grow up to be." ~Albus Dumbledore
Avatar de l’usuari
marta_ginny
Cap de Departament
Cap de Departament
Entrades: 415
Membre des de: ds. jul. 14, 2007 1:00 pm
Rang: Ravenpuff
Ubicació: Asteroide B-612

Re: Fanfiction comunitària de rol

Entrada Autor: marta_ginny »

La llista de relacions del Billy actualitzada! (Com la de la Maire, quan tingui totes les fitxes que dec, probablement l'ampliaré).


- Agatha Black: la ment privilegiada que idea tantes i tantes bromes! Es troba molt còmode amb ella i les seves amigues; a més, encara que a vegades s'hagi carregat alguna broma per sapastre, encara deixen que s'hi apunti.
- Circe Black: "Perdona, qui? Ah, de Slytherin? Estàs segur que va amb mi a classe? No la recordo pas..."
- Maire Brown: s'hi portarà bé perquè ella l'ajudarà a estudiar, i això farà que li tingui adoració perquè aconseguirà que entengui les coses.
- Christine Connors: "Una de les de Gryffindor, oi? Quina de les dues que no és la creadora de plans malignes?" En Billy té un problema amb els noms ^^' I sempre confon els de la Christine i l'Erin. Però li cauen molt bé, li agrada molt anar amb les tres Grys.
- Joe Connors: ja té prou feina recordant la gent del seu curs. Sisplau, no li demaneu tant xDDD
- Jack Moore: sap que tot i ser Slytherin és bona persona, cosa rara però buh, qui és ell per jutjar. Tampoc no sap com es diu...
- Ethel Earl: la germana del seu company d'habitació, que el mira malament perquè és fill de muggles. Cap més relació que aquesta.
- Eric Earl: company d'habitació. Tot i que es mosqueja perquè sempre el renya, sap que si ell no fos a l'habitació mai no trobaria res! I admira la seva capacitat per trobar on és tot. De veritat, qui hauria pensat que la jaqueta estaria penjada a l'armari?
- Erin River: com ja hem dit, la confon amb la Christine, però ho passa molt bé amb elles. A vegades es pregunta com és que no la tenen per allà a Hufflepuff, de tan bona persona!
- Angela Darling: una professora pirada? Per favor, què millor es pot demanar?
- Edwin McGregor: és un noi estrany, no hi té gaire relació perquè el Billy no té precisament notes fantàstiques ni facilitat per aprendre, i l'Edwin hi dóna molta importància.
- David Gallagher: li cau molt bé perquè és despreocupat i, a part, ESCOLTA BONA MÚSICA. Finalment algú que no escolta aquests cantants bruixots estranys, home. Però té una mica massa de fums.
- Noa Simpson Gómez: És bona persona i oberta, i amb això el Billy ja en té prou. I, tot i ser de Ravenclaw, no porta tants fums a sobre com la resta! (Tot i que, admetem-ho, tampoc no sap com es diu).
- Mutatio Papilio: li fa por. Però molta por. Agraeix que l'ajudi quan ho necessita, però sincerament, moltes vegades li fa por demanar-li-ho.
- Natalie Bellamy: buuuh, Slytherin. Com més lluny millor.
- Zoe Allen: és la seva millor amiga des de fa anys, i hi té una confiança absoluta. Ella és molt més responsable i el cuida, mentre que la despreocupació d'ell també ajuda la Zoe quan s'agobia, i fan un tàndem molt equilibrat (tot i que, parlant de tàndems, QUE NINGÚ NO PUGI EN UN TÀNDEM AMB EL BILLY). El molesta que, des que surt amb el Max, la Zoe passi la gran majoria del seu temps amb ell a Gryffindor.
- Megan Benford: perdó? Qui dius que què?
- Cuthbert Binns: aaaaaaaaaah, el fantasma! Quin horror de classes, tu. Normalment, les passa dormint, i el professor no se n'adona pas.
- Hilary Blythe: ah, la rossa de Slytherin! La Zoe comparteix taula amb ella a Pocions i es posa nerviosa, i això és tot el que en sap. Només faltaria que ara hagués de saber com es diuen els Slytherin...
- Kenneth Carson: ???
- Donovan: què dius, que juga a Quidditch amb l'equip de Hufflepuff? Doncs deu ser això.
- Franz Fidus: si no sap com es diuen els seus professors, els que no té ja... ah, que és el seu cap de residència? A Hufflepuff hi ha cap de residència?
- Max Garnett: fa anys era el seu millor amic, juntament amb la Zoe, fins que va decidir tornar-se "guai" i allunyar-se d'ells. Com que surt amb la Zoe, hi torna a tenir una mica de relació, però sempre nota que el Max li parla amb condescendència (tot i que el Billy potser no faria servir aquesta paraula).
- Mike Gibson: l'Slytherin callat que sempre va amb el Hufflepuff raret! Sí home, amb el... Charlie? Carson? Chris?
- Arquimedes Halley: el que vola! Això sí que mola, tu. En Billy una vegada va intentar levitar com ell i va caure daltabaix de les escales. Astronomia és una assignatura que no li desagradaria si no fos perquè la fan de nit i s'adorm, i així qualsevol no barreja una constel·lació amb l'altra... és que mira que cal imaginació, per veure tantes coses a les estrelles!
- Aurelia Hook: un horror. Vull dir, el Billy sap que les pocions no són el seu fort, però ell ho intenta, de veritat que sí, i la professora no ho aprecia mai!
- Zac Layton: ah, aquest li sona perquè tothom en parla. Juga a Quidditch, però creu que no l'ha vist mai (evidentment, l'ha vist en múltiples ocasions).
- Skye Line: aquesta sí! És la capitana de Quidditch de Hufflepuff! Té mala llet, de vegades, però és guai.
- Nelly Loxodonta: "eh?"
- Alan Mist: "qui?"
- Tiresias Mopsus: "aquest nom te l'has inventat..."
- Noël Ollard: aquest és de Hufflepuff, de sisè! De vegades l'ajuda a orientar-se si el troba perdut per l'escola, però no sembla que li faci gaire gràcia (bé, no sembla que li faci gaire gràcia res).
- Natia O'Neil: "la National Geographic! Uf, ja em pensava que m'havia equivocat d'escola, amb tanta gent desconeguda..." és l'altra Hufflepuff del seu curs que és filla de muggles i és molt simpàtica, sempre sap moltes coses i no li fa res tornar-les-hi a explicar quan les oblida al cap d'unes hores.
- Mordred Pendragon: el director pirat! Quan es fica en embolics i és ell, qui el castiga, sempre està més tranquil. A més a més és un bon professor i té paciència, tot i que les Runes Antigues (ni cap altra assignatura) no són el fort del Billy. El troba una persona la mar d'original i intenta no dormir a la seva classe.
- Caleb Rowe: Caleb, això! El company d'habitació que no parla, només amb el seu amic (?) de Slytherin.
- Drake Slim: "espera, que aquest em sona! El Ravenclaw ros! Va amb els més grans, normalment, però quan està amb els del nostre curs sempre s'apunta a un bombardeig (i, siguem sincers, al nostre curs sempre n'hi ha oportunitat!)". Li cau molt bé, tot i que hi té una relació més indirecta, a través de les Gryffindor.
- Cormoran Strike: miedete. Però no és mala persona ni mal professor, en realitat... només que les persones-desastre el posen nerviós, i és clar, crec que no cal dir res més! Tot i això, intenta tenir paciència amb el Billy, tot i que li costa, perquè sap que fa el que pot.
- Hortense Woolgather: la de Botànica! Les seves classes són de les més divertides que hi ha, i normalment les passa fent guerres de compost o posant-se torretes al cap. No hi aprèn gaire, però almenys s'ho passa bé.
- Nicholson: li agrada molt la seva assignatura! Deixant de banda fins a quin punt és sapastre, en realitat, al Billy li agraden, els animals, encara que de vegades es deixi la porta de la tanca oberta o s'oblidi d'alimentar-ne algun... A més, el Nicholson mola, perquè no s'enfada mai amb ell i sempre li sembla bé que en portin una de cap!
They're supposed to be, you blithering idiot! Now go and do something constructive. Find Peeves! ...Yes, Peeves... Haven't you been complaining about him for a quarter of a century?

La Crida d'Avalon
http://www.harrypottercat.cat/mostra.php?titol=824
Avatar de l’usuari
marta_ginny
Cap de Departament
Cap de Departament
Entrades: 415
Membre des de: ds. jul. 14, 2007 1:00 pm
Rang: Ravenpuff
Ubicació: Asteroide B-612

Re: Fanfiction comunitària de rol

Entrada Autor: marta_ginny »

Fitxes de relacions de la Zoe i el Max! (ara he de marxar però ho envio i després ho completo)

Zoe Allen
Spoiler:
- Agatha Black: li cau bé, i tot i que no es pot dir que siguin amigues íntimes, li agrada apuntar-se als seus plans, si se n'assabenta, perquè a la Zoe li agrada l'adrenalina. Sap que s'hi pot confiar, cosa que no es pot dir de tots els seus companys de classe.
- Circe Black: parlant de gent en qui no es pot confiar... la Circe li fa molt, molt mala espina. Sap que no li té especial tírria, per sort, però només li cal veure com va pel món i com parla als altres. Prefereix mantenir-la a distància, si pot, perquè troba que té una presència molt negativa.
- Maire Brown: li genera simpatia i se la veu agradable, però com que és molt callada, tampoc no hi ha parlat gaire, i la Zoe és sociable però no és persona de pressionar els altres, i si ella no li parla, la deixarà tranquil·la.
- Billy Swift: és el seu millor amic i no sabria què fer sense ell! Sap que el Billy de vegades pensa que és una càrrega, i no podria estar més equivocat. D'acord, ell necessita l'ajuda de la Zoe, però ella i la seva tendència a agobiar-se i veure-ho tot negre necessiten el Billy i la seva manera d'existir i veure el món per poder respirar amb més tranquil·litat.
- Christine Connors: igual que amb l'Agatha, s'hi porta bé tot i que no sempre van juntes, i també li sembla una persona en qui es pot confiar.
- Joe Connors: és el capità de Quidditch del Max i un dels nois més guapos de Hogwarts, les coses com siguin... per això s'hi va liar l'any passat. Sí, d'acord, poc original, però què vols... Tot i això, ningú no li va trencar el cor a ningú, o sigui que poden tenir una relació perfectament cordial i amigable.
- Jack Moore: no li ha caigut mai malament, el Jack, tot i que és veritat que tampoc no l'ha tractat gaire sovint, perquè ell normalment va amb les de Slytherin. Si els toca col·laborar a classe o en algun treball no tenen cap problema, però res més enllà d'això.
- Ethel Earl: la coneix sobretot com a germana de l'Eric, i sap que és més estirada que ell, però poca cosa més. L'Ethel no s'ha interessat mai gaire per conèixer-la i per això ella no ho ha forçat en cap moment. La Zoe és una persona que té una relació mínimament cordial amb gairebé tothom, i l'Ethel no és una excepció.
- Eric Earl: li cau molt bé, perquè tots dos són sociables sense destacar especialment, i funcionen bé junts, sobretot com a equip per ajudar el Billy quan es posa en problemes o no li surt bé alguna cosa. Contràriament a la seva germana, tot i que es nota en quina família ha crescut, es veu que els seus valors són molt més laxes i que prefereix jutjar les persones pel que són i fan i no per d'on han sortit, i això per la Zoe és important.
- Erin River: li genera molta confiança, però a qui no li genera confiança, l'Erin? És que algú capaç d'odiar-la seria gairebé un monstre, vaja... Com amb les altres de Gryffindor, s'hi ajunta de tant en tant, sempre s'hi ha portat bé i la considera una bona companya de classe. La troba la mar de cuca, com una nina de porcellana!
- Angela Darling: és la canya! És una professora que a part de saber de què parla i fer unes classes súper entretingudes, és propera i es preocupa pels alumnes. Si hagués de demanar ajuda a algun professor de Hogwarts, seria a ella.
- Edwin McGregor: li cau bé, tot i que de vegades té la sensació que ell no la deu trobar prou interessant. Li sembla una persona molt curiosa i li agradaria saber-ne més coses. Com amb la majoria de gent, hi té una relació cordial.
- David Gallagher: li sembla una de les persones més guais de Hogwarts! Hi ha parlat unes quantes vegades, i sempre li ha sortit per algun lloc que no s'esperava. Com que no fan el mateix curs, no coincideixen gaire sovint, només quan s'apunten a algun pla de les Gryffindors de 5è.
- Noa Simpson Gómez: s'hi porta molt bé, és una de les persones del seu curs que li cauen millor. Té una energia molt positiva (i a part de positiva, en té molta, d'energia), i la Zoe tendeix a gravitar cap a aquest tipus de persones. Cap de les dues no té gaires problemes per agradar als altres i parlar i treballar juntes resulta molt orgànic.
- Mutatio Papilio: no és la seva professora preferida, però tampoc no hi té cap problema en particular. La seva assignatura li agrada i hi té facilitat, tot i que és veritat que alguna vegada s'ha mosquejat perquè la feia seure separada del Max. Es veu que es distreia, segons la professora. Quina bestiesa!
- Natalie Bellamy: és una elitista i això la molesta, però no li genera la desconfiança que li genera, per exemple, la Circe. I a més a més, té un estil fantàstic, sempre li agrada veure com es vesteix quan els toca anar a Hogsmeade!
- Megan Benford: és molt simpàtica, tot i que una mica histèrica amb els estudis! Però bé, ja ho tenen, això, els Ravenclaw, de vegades. Sobretot s'han trobat en moments relacionats amb el Quidditch, i hi té una bona relació.
- Cuthbert Binns: li agrada aprendre alguna cosa, a les classes, però vaja, no es queixarà per unes hores a la setmana que li deixin fer el que vulgui... normalment aprofita les classes d'Història de la Màgia per xerrar amb el Max, no gaire fort, o per fer altra feina.
- Hilary Blythe: li fa pena, però la posa bastant nerviosa que hagin de treballar juntes a Pocions, la veritat, perquè la noia no es pot dir que sigui precisament una gran addició en qualsevol projecte acadèmic... no li cau malament perquè és que no et pot caure malament, pobra noia.
- Kenneth Carson: el coneix com a germanastre de la Skye, i tot i que la Zoe és una persona sociable, el fet de ser Slytherin fa que no s'hi hagi relacionat mai gaire (per ara...)
- Donovan: la troba una mica bleda, de vegades, però cadascú gestiona les coses com pot... és companya de l'equip de Quidditch i sempre s'han portat bé, alguna vegada han menjat juntes a la taula de Hufflepuff.
- Franz Fidus: el coneix com a cap de residència i és un pèl estricte, però la Zoe és perfectament conscient que són ells, que els agrada ficar-se en problemes, i que mira, cal acceptar les conseqüències.
- Max Garnett: parella de la Zoe (per ara...) Quan van entrar a Hogwarts eren molt amics i feien grup amb el Billy, però el Max se'n va distanciar. L'estiu d'abans de cinquè es van trobar de vacances i es van començar a acostar, una cosa va portar a l'altra... i van començar a sortir. El Max és una persona que li dona seguretat i calma, cosa que ella busca molt, i que sempre té un somriure a punt. De vegades, però, sent que ell la vol molt de temps, i li costa gestionar la relació amb ell i la resta de gent i coses que fa.
- Mike Gibson: potser és la persona amb qui ha parlat menys de tot el curs. No hi té res en contra, evidentment, però és callat callat. I avorrit, per què no dir-ho...
- Arquimedes Halley: és un professor que li genera molta tendresa, tot i que de vegades es posi a divagar i li costi tocar de peus a terra (figurativament i literalment). L'Astronomia no li interessa especialment, però hi para atenció perquè el professor Halley n'és un gran entès i hi posa molta il·lusió.
- Aurelia Hook: uh, horrible, horrible. Menys mal que és una alumna decent, pel que fa a Pocions, perquè si no... només cal veure com tracta el pobre Billy!
- Zac Layton: què vols que et digui? Ves, és guapo, molt guapo, i té una aura de misteri molt interessant... i és que a més a més, sembla que no sigui especialment cregut, tot i que la Zoe no acaba de tenir clar que això no sigui una estratègia que posa en pràctica per atreure més a la gent.
- Skye Line: la Skye és guai, molt guai. Li encanta el caràcter que té i la confiança en si mateixa que desprèn, i tot i que no la voldria trobar mai de mal humor, si s'hi posa és perquè li importa molt tot el que fa i s'hi dedica en cos i ànima, i això la Zoe ho respecta moltíssim. I més que això, són amigues (per ara...), ja fora del Quidditch. La Skye, de vegades, s'hi ha enfadat perquè últimament ha arribat tard a algun entrenament, i vol intentar que la torni a veure amb bons ulls.
- Nelly Loxodonta: no hi ha creuat més de dues paraules seguides, però no se la veu especialment brillant...
- Alan Mist: és el seu professor de Magimàtica i, tot i que li sobra una mica aquesta aura de persona que sap que és atractiva i intel·ligent, ha d'admetre que sap de què parla. Si li baixessin una mica els fums i s'adonés que és allà per ajudar els alumnes i no per lluir-se, seria un gran professor!
- Tiresias Mopsus: no el té, i li sembla un vellet entranyable.
- Noël Ollard: el Noël fa molta gràcia, amb la seva actitud davant de la vida. És molt diferent de la Zoe, però sempre que hi ha parlat s'ho ha passat la mar de bé i li agrada tenir-hi converses.
- Natia O'Neil: és la seva companya d'habitació i amiga. Tot i que és més seriosa i no li agrada ficar-se en tants embolics com a ella, tenen una relació molt bona i es complementen molt bé. El curs anterior, quan tenia més temps, eren molt amigues, però aquest any estan una mica més distants.
- Mordred Pendragon: no el té de professor (diuen que ho fa molt bé), i recorda l'impacte que li va causar el primer dia que el va veure, però la veritat és que sap més el que es fa del que sembla des de fora. Es pregunta si no hi ha tasques que li fan els altres... perquè el que és disciplina i serietat no són el seu fort!
- Caleb Rowe: sempre li ha generat molta curiositat, perquè el veu cada dia i no recorda l'última vegada que li va dirigir la paraula. Es pregunta què li deu passar pel cap...
- Drake Slim: el Drake és molt guai! És una mica Mr Popular i ni se n'adona, però la veritat és que tothom el vol perquè aporta bon rotllo on sigui, i s'agraeix. Se li fa estrany que sigui a Ravenclaw, normalment els Ravens són bastant diferents! Li agrada l'adrenalina, com a ella, i això fa que s'entenguin molt bé.
- Cormoran Strike: li encanta, el professor Strike, tot taciturn i que en realitat es preocupa pels alumnes... les classes de Defensa són les seves preferides, perquè li agrada l'acció que suposen. Hi aprèn un munt i no s'ha d'esforçar per estar concentrada.
- Hortense Woolgather: què se'n pot dir, pobra dona... algú li hauria de prendre els calmants. No dirà que no s'ho passa bé, a les seves classes, amb els merders que es munten, però vaja, que en realitat no sap si allò es pot anomenar "classe", realment.
- Nicholson: l'altre que va perdudet, però almenys aquest sap de què parla i ha aconseguit guanyar-se el respecte dels alumnes, tot i que d'una manera bastant poc convencional. No acaba de veure clar que els hagi d'ajudar en els seus plans, la veritat, però tampoc no es queixarà pas.

Max Garnett
Spoiler:
- Agatha Black: molt bona relació. El Max tendeix a entendre's amb tothom, sobretot amb els Gryffindors, i l'Agatha és guai (i molt Gryffindor). Van junts a l'equip de Quidditch i la majoria de classes, i li agrada molt que tingui tanta inventiva, perquè ell no en té, i així s'apunta als plans.
- Circe Black: cap mena de relació, cadascú va per la seva banda. No li causa cap mena de complexe que la Circe el miri per sobre l'espatlla. Que faci el que vulgui, ella, ell seguirà a la seva.
- Maire Brown: és una persona estranya, i no l'entén. Com és, que sempre va callada pel món i amb aquesta sensació d'incomoditat? Tan còmode i segur que se sent, ell, sempre...
- Billy Swift: ai, pobre Billy, la veritat és que li fa pena. Li cau bé i té bons records amb ell, però és com que s'ha quedat encallat als onze anys, no?
- Christine Connors: una bona relació! Es podria dir tot el que ha dit de l'Agatha traslladat a la Chris, tot i que la Chris té un caràcter no tant excessivament desafiant, i s'hi sent més identificat.
- Joe Connors: és un tio guai. No ha tingut mai cap mena de problema per entendre-s'hi, i tenen una actitud relaxada molt semblant.
- Jack Moore: l'altre que és estrany... és com que va amb les de Slytherin, però no sempre; com que hi està d'acord, però de vegades va per un altre cantó... a veure si es decideix per una cosa o l'altra, perquè si no no sap on col·locar-lo.
- Ethel Earl: no, no li agrada, la senyoreta tibada, tot i que no deixarà que destorbi la seva pau interior. Cadascú per la seva banda, i més tranquils.
- Eric Earl: està bé, per ser un Earl. S'hi pot parlar i, tot i que no s'hi entén especialment, tampoc no és que hi tingui una relació dolenta. Es podria dir que són bons companys de classe i prou.
- Erin River: no s'hi sent tant identificat com amb les altres dues de Gryffindor, però vaja, que s'hi porta la mar de bé, també. És que sempre hi ha gent guai, a Gryffindor.
- Angela Darling: no és persona de parlar gaire amb els profes fora del que és la classe, però es pot dir que la Darling és una professora que li agrada. Les classes en si li estan bé, i tot i que ella li sembla una mica estressada, és una bona profe.
- Edwin McGregor: l'altre raret (per què tots els rarets són a Ravenclaw?). Ves, és una rata de biblioteca, i poca cosa més necessites saber-ne. Bona gent, però raret, les coses com siguin.
- David Gallagher: el David sí que és una persona com cal! Sí, d'acord, té aquesta passió per una música estranya, cosa que no acaba d'entendre (d'acord, sí, ho hem entès!), però bé, té una energia que li agrada.
- Noa Simpson Gómez: mira, ara sí, una Ravenclaw que entén i amb qui es porta bé, tant costava? La Noa mola, i s'hi porta molt bé, tant a classe com a fora.
- Mutatio Papilio: aquesta també és una professora estressada, però d'una altra manera. Ell fa la feina mitjanament i va aprovant, i tot i que sap que a la professora no li sembla bé, que es conformi, amb aprovar ja està content.
- Natalie Bellamy: una Slytherin de cap a peus. No s'hi relaciona, i ja està. Ella va amb el seu grupet i ell amb la resta. De fet, són els Slys, que s'entesten a no integrar-se...
- Zoe Allen: la seva parella des de l'estiu. Se'n va allunyar una mica després de tercer, però trobar-la aquest estiu va fer que s'adonés que havia crescut i cada vegada li agradava més. Se sent protector, perquè sap que la Zoe és més fràgil del que aparenta, i li agrada ser-hi sempre que el necessita. Li agrada passar temps amb ella i feia temps que no se sentia tan bé amb ningú.
- Megan Benford: la troba simpàtica, però sempre està molt obsessionada per les notes, cosa que no entén (Ravenclaw much?).
- Cuthbert Binns: quin paaaaal de classe. Però la sol passar parlant amb la Zoe, cosa que està bé.
- Hilary Blythe: és curta però curta curta, pobreta. És que poca cosa més se'n pot dir... no hi té cap relació.
- Kenneth Carson: sap de la seva existència, però no és... el seu tipus de persona.
- Donovan: simpàtica, s'hi porta bé, tot i que faci un curs més.
- Franz Fidus: el Franz Gras! El coneix perquè quan es posen en embolic en grup i hi ha algú de Hufflepuff, hi és a l'hora d'assignar els càstigs, i la veritat és que, amb els càstigs, és més estricte que la Darling o l'Strike...
- Mike Gibson: si no fos perquè de vegades els professors l'interpel·len directament, s'oblidaria que és a classe.
- Arquimedes Halley: una mica volat ho està, per què mentir... no acaba de trobar ni cap ni peus a l'Astronomia i el Halley li sembla un vell que repapieja.
- Aurelia Hook: quina dona més estressant, que gairebé aconsegueix estressar-lo a ell! (Gairebé...). No li agrada, l'assignatura, ni tampoc la professora, i veu que no té interès a ensenyar-li res.
- Zac Layton: una altra persona que no sap ben bé com llegir. De primer cop d'ull, semblaria que és el típic capità de Quidditch guapo i cregut, però sembla que a més és... simpàtic? De veritat que la gent s'ha d'acabar de decidir amb una personalitat coherent.
- Skye Line: mola! Li cau molt bé i la troba una persona com cal, sense gaires complexes i segura de si mateixa. Una mica intensa, això és veritat, però bé, no es pot tenir tot!
- Nelly Loxodonta: es podria dir perfectament que és el contrari de la Skye, ja que en parlàvem. Diria que no hi ha parlat mai en els anys que porta a Hogwarts, i no la troba gaire interessant.
- Alan Mist: es nota que és Slytherin d'una hora lluny, amb els fums que porta! Però és un professor calmat i, de fet, li agrada, la seva assignatura, i s'hi esforça (una mica, no ens passéssim, tampoc).
- Tiresias Mopsus: ni el té ni hi ha parlat mai.
- Noël Ollard: li agrada, el Noël, i li fan gràcia la seva actitud i el sarcasme que l'acompanya on va. És una persona amb caràcter.
- Natia O'Neil: és una persona amb qui mai no s'ha portat gaire, perquè ella és bastant independent, però si li toca treballar-hi no hi té cap problema.
- Mordred Pendragon: és estrany. Vull dir, està bé, i mai no els castiga gaire (i mira que algun dia li faran explotar l'escola), però és molt excèntric i aquesta és una cosa que no entén. Però vaja, per gustos, colors (i en el seu cas, molts).
- Caleb Rowe: igual que amb el seu amic de l'ànima, li passa que s'oblida de la seva existència, i llavors de cop se'l troba o bé algú li fa veure i sempre li ve de nou.
- Drake Slim: ara, un altre Ravenclaw que és una persona com Déu mana! Potser és qüestió del Quidditch... deu ser això. S'hi porta molt bé, tot i que normalment vagi amb els més grans.
- Cormoran Strike: les classes del professor Strike estan molt bé, i li agrada que sigui el seu cap de residència, amb la seva imatge de capità de l'exèrcit i la seva expressió d'estar enfadat sempre. De fet, li fa com a gràcia, que estigui sempre enfadat, perquè li costa imaginar-se com seria viure així!
- Hortense Woolgather: no sempre s'apunta a les "activitats" que tenen lloc a la seva classe, de vegades s'asseu i gaudeix de mirar-ho, però creu que pel que fa a la professora, no l'ha mirat més de dues vegades.
- Nicholson: el professor més guai del món! Hi hauria d'haver més professors amb el seu sentit de l'humor i les seves ganes de ficar-se en aventures.
They're supposed to be, you blithering idiot! Now go and do something constructive. Find Peeves! ...Yes, Peeves... Haven't you been complaining about him for a quarter of a century?

La Crida d'Avalon
http://www.harrypottercat.cat/mostra.php?titol=824
Avatar de l’usuari
Cass Ross
Cap de Departament
Cap de Departament
Entrades: 449
Membre des de: ds. abr. 06, 2013 5:48 pm
Rang: Ravenclaw
Ubicació: Departament de Misteris

Re: Fanfiction comunitària de rol

Entrada Autor: Cass Ross »

Sent tants escriptors i tenint en compte com fem els capítols molt al dia a dia, és important que ens aclarim. Quan fan festa?

Les vacances de Nadal comencen el dilluns 22 de desembre de 2014 i acaben el divendres 2 de gener. Aquests dies és quan el Hogwarts Express porta els alumnes cap a casa i els torna a l'escola, respectivament.

Les vacances de Setmana Santa comencen el diluns 30 de març de 2015 i acaben el divendres 10 d'abril. Aquests dies és quan el Hogwarts Express porta els alumnes cap a casa i els torna a l'escola, respectivament.

Els examens regulars són la primera setmana de juny (per als alumnes de sisè, per exemple), de l'1 al 5 de juny. Els examens especials, com els GNOM (i suposadament els MAG també) són la segona i tercera setmana de juny (del 8 al 19 de juny).

A finals de juny, a la quarta o cinquena setmana, els alumnes tornen a casa. Podem fer que sigui el cap de setmana o el dia 30 mateix.

Tothom hi està d'acord?
"It matters not what someone is born, but what they grow up to be." ~Albus Dumbledore
Avatar de l’usuari
Mercè Granger
Alumne/a de 4t
Alumne/a de 4t
Entrades: 103
Membre des de: dv. oct. 25, 2013 10:47 pm

Re: Fanfiction comunitària de rol

Entrada Autor: Mercè Granger »

Relacions de la Nina.
Mala relació/just la seva existència li molesta
Indiferent
Bona relació/li cau bé
Crush

- Agatha Black: UF. Per on comença? Estil? Zero. Elegància? Zero. Classe? Zero. És un insult al seu cognom i un insult per la seva millor amiga que hagin de compartir sang. Que faci un favor al món i es canviï de cognom. Però eh, no és dell tot inútil, pot ser usada com a exemple del que no s'ha de fer.
- Circe Black: Millor amiga. Total confiança, mataria algú per ella, i li deixaria estrenar vestit abans que ellla i tot. Se l'estima molt.
- Maire Brown: Ai nena si ser sosa fos un delicte, tindries cadena perpètua. Li hauria de fer vergonya ser del mateix país que grans dissenyadors i ser igual d'avorrida que una classe dels Bins. No sé, fes algo interessant, tampoc no és tant díficil.
- Billy Swift: Un insult all bon gust. La prova vivent que els sang de fang són inferiors.
- Christine Connors: La versió hacendado de l'Agatha. Nena, compra't una personalitat i deixa de seguir a la Black mediocre. A més un truqui, els cabells que dus són molt vulgars.
- Joe Connors: "És... és... horrible... no és tan guapo com creu... és... és..." *es posa vermella* "L'odio!" *Nina has left the chat*
- Jack Moore: És el seu amic. Tot i que no és sang pura, ho intenta arreglar, no li molesta així, el seu estatus de sang... així i tot, un poc frígid, vaja com es deu estimar la xicota
- Ethel Earl: Va sempre amb ella i la Circe. No se l'estima tant com a l'última, però li té molt d'apreci. A vegades li fa pena que es centri tant en els estudis i els llibres, però ho entén. Li agrada com està informada de tot, juntes controlen tots els xafardejos.
- Eric Earl: No s'hi porta tant bé com amb la germana, però no li molesta la seva presència. No entèn perquè és vol fer amic de tothom, però bé, seran coses de Huffllepuff.... No és mal noi, és mono i de bona família.
- Erin River: Això d'anar de mosquita muerta és tant del 2009... No se la creu, segur que amaga alguna cosa. Els profes li posen bona nota només per ser òrfena.
- Angela Darling: A qui s'ha tirat aquesta per aconseguir la plaça? No l'aguanta, un insult que gent així entri al claustre.
- Edwin McGregor: Li resulta bastant indiferent. Relació cordial.
- David Gallagher: ..."apartau això de la meva vista. Que algú el rapi, seria un favor a la humanitat".
- Noa Simpson Gómez: És nota d'una hora lluny que el tinte és barat, xata. Però tampoc no l'odia, té una relalció cordial. No és de lo pitjor que camina per Hogwarts. Massa simpàtica.
- Mutatio Papilio: No és la seva professora preferida, però tampoc li desagrada. Li fa ràbia que la subestimi i la trobi només una noia mona. Li intenta demostrar que també pot treure molt bones notes.
- Zoe Allen: Quin horror de pentinat I Hufflepuff. I surt amb un Gryffindor. I amiga del Billy... suficients motius per ser una persona non-grata.
- Megan Benford: Sosa. Next.
- Cuthbert Binns: Li agrada: a les seves classes pot fer el que li rota i després s'ho enginya per treure bones notes. Cool.
- Hilary Blythe: Estúpida. L'odia i li té molta enveja. Li va d'amiga però fa moltes )""$: li diu que l'ajuda amb els estudis però en realitat li està donant la resposta incorrecta, posa greixos al seu menjar sense que se n'adoni... no pot amb ella. Espera que repeteixi.
- Kenneth Carson: Té estil i està bé parlar amb ell de xafardejos i roba. Llàstima que vagi amb la púrria.
- Donovan: "Per què el Joe va anar amb ella i no amb jo? És més maca? Més prima?" Li té molta enveja.
- Franz Fidus: Huffllepuff, gras, ensenya estudis muggles... Next
- Max Garnett: Es creu tan guai... a veure, que ets Gryffindor, calm down. L'ignora. A veure si es barella amb la Zoe o algo i pot xafardejar.
- Mike Gibson: Un altre soso. Almenys la seva relació amb el Caleb dona peu a molts de xafardejos.
- Arquimedes Halley: Meh. Les seves classes estan prou bé. Decent.
- Aurelia Hook: De les seves professores preferides, llàstima que perpetuï un crim al glamour amb les seves pintes.
- Zac Layton: Míster perfecte, seria una digna parella. És el seu darrer any, s'ha d'aprofitar... entrenarà molt més aquest curs :mrgreen:
- Skye Line: No entén com lliga tant si és una marimacho. Li té certa enveja.
- Nelly Loxodonta: La seva presència l'incomoda tant...
- Alan Mist: "A quina hora ofereix tutories? La seva assignatura és tan apassionant, i vull preguntar alguns dubtes... :wink: " El seu professor preferit. No falta ni a una classe. És guapíssim.
- Tiresias Mopsus: Li agraden bastant les seves classes. El troba un professor mot interessant i intrigant, explica molt bé. El seu do li seria tant útil...
- Noël Ollard: Creu que és un bad boy i ni se n'ha adonat que és Hufflepuff... Patètic.
- Natia O'Neil: Sang de fang i orgullosa? Next.
- Mordred Pendragon: Quan va pagar per la plaça de director? Quina vergonya. La barba tenyida amb tintes barats? Un sacrilegi.
- Caleb Rowe: Almenys pot xafardejar sobre ell...
- Drake Slim: Aquest és Ravenclaw? Per favor... L'ignora.
- Cormoran Strike: No és el pitjor professor, però vaja, tampoc no és per tirar coets...
- Hortense Woolgather: Però qui fa les entrevistes del professorat? S'hi colla cada un... almenys està tant empanada la pava que pot fer el que li rellisca i encara és fàcil treure bona nota. Li passa droga al Gallagher fijo.
- Nicholson: Sort que no el té de professor...
Imatge
Avatar de l’usuari
Antares_Black
Treballador/a de la conselleria
Treballador/a de la conselleria
Entrades: 384
Membre des de: dt. des. 11, 2012 9:55 pm
Rang: Nét de Sírius Black. Mestís
Ubicació: Rumb a l'Ahtohallan

Re: Fanfiction comunitària de rol

Entrada Autor: Antares_Black »

POMPERTA

Missatges en comptagotes que revelen la relació Madame Pomfrey-Rosmerta


Quan anem a Hogsmeade? Relacionem Hogsmeade amb Pomperta

-Hi podrien anar un cop al mes, cap de setmana sense coincidir amb els partits de quidditch.
-Aquell que li toqui narrar una sortida a Hogsmeade, que comenti coses de Pomperta.
-Els professors hi poden anar quan volen: «(just saying pel Rosmerta/Pomfrey)».
-La propera sortida hauria de ser abans de Halloween per si a algú li cal comprar res.
-Potser algun alumne es podria escapar a Hogsmeade quan no toca
-Podríem veure la Pomfrey feliç tornant de Hogsmeade
-Comentaris així de background, no cal que sigui molt descarat i les enganxin.
-Que algú comenti que sempre és a Les Tres Escombres els dies que van a Hogsmeade (parlant amb la propietària a la barra, així de normal)
-Que un es perdi i es fiqui pel rebost de Les Tres Escombres.
-Madame Pomfrey surt de Les Tres Escombres i algú diu «Oh, no sabia que també era hostal» i l'altre que li contesti «no, que jo sàpiga no ho és pas».
-Passant per Hogsmeade «Ostres, Les Tres Escombres està tancat tota la setmana! Ja està bé que sigui just quan Madame Pomfrey és de vacances, que de vegades ha d'atendre alumnes de setè que tornen contents de les sortides a Hogsmeade».


A Hogwarts:

-En Pendragon atura Madame Pomfrey (amb la cara de contenta) pel passadís i li diu: Tu has fet arròs!
https://www.youtube.com/watch?v=RLwDDHbPuCg
-Que el boom sia per Sant Valentí (o almenys que es vegi que té un admirador secret) i que es vagi descobrint a poc a poc.
-Que algú vagi a la infermeria i hi trobi l’Angela Darling i ella digui «oh, és que és el vespre lliure de Madame [Pomfrey] i ha anat a Hogsmeade» (no ens costarà gaire, que algú necessiti anar a la infermeria).
-Al castell, comentaris com: «Ah, però Madame Rosmerta està malalta, oi? He vist Madame Pomfrey al pis de dalt de Les Tres Escombres; la devia estar visitant"
-Amb tanta gent que necessita un psicòleg, és normal que Madame Pomfrey necessiti un ajudant. Necessita un augment de sou, i així li regala alguna cosa maca a Madame Rosmerta; Li apugen el sou i de cop i volta apareix un quadre caríssim a Les Tres Escombres.


Antares
Les meves fics
La meva fic més actual: El Retorn dels Black
Imatge
«Indeed your failure to understand that there are things much worse than death has always been your greatest weakness»
Avatar de l’usuari
marta_ginny
Cap de Departament
Cap de Departament
Entrades: 415
Membre des de: ds. jul. 14, 2007 1:00 pm
Rang: Ravenpuff
Ubicació: Asteroide B-612

Re: Fanfiction comunitària de rol

Entrada Autor: marta_ginny »

Fitxa actualitzada de la Maire
Nom: Maire Brown

Residència: Ravenclaw

Aniversari/data de naixement/zodíac: 15 d’agost de 1999

Curs (2014-2015): Cinquè

Pronoms: Ella

Orientació: Heterosexual

Estat de sang: Sang barrejada

Aspecte físic: Tirant cap a alta i ni grassa ni prima. Cabells marrons ondulats i ulls verds. Normalment camina amb les espatlles caigudes, intentant cridar el mínim d'atenció possible.

Personalitat: La Maire és una adolescent tímida i de poques paraules, amb moltes dificultats per expressar els seus sentiments. És una noia brillant: té una gran passió per la música i sempre li ha agradat ocupar el seu temps amb múltiples activitats, però això no li impedeix portar un expedient impecable tant en els estudis com en la resta, tot i que hi dedica molt poc temps. Té molt poca valoració de si mateixa i creu que només serveix per treure bones notes. Tot i que intenta passar desapercebuda, en realitat és una noia orgullosa i li agrada ser la primera en tot el que fa, encara que mai no faria mal a ningú per aconseguir-ho.

Tota la confiança que li falta en la resta d'àmbits de la seva vida la té en la vessant acadèmica. Aquí, no dubta mai, i té molt clar quins són els millors mètodes per avançar i quins professors no tenen ni idea del que fan. Com que té una gran necessitat de sentir-se útil i que els altres la vulguin, fa servir aquests coneixements per posar-se al servei dels altres i ajudar-los sempre que calgui.

Les seves grans pors són el rebuig i la soledat, i com que les ha experimentat durant anys en diferents àmbits (familiar, escolar...), està convençuda que van amb ella i que s'hi ha d'acostumar. Tot i això, sempre li queda un punt d'esperança que les coses millorin, i això és el que fa, per exemple, que canviï d'escola.

Breu història: Neix a Nantes, a la Bretanya francesa, d'una família de bruixots de sang barrejada. El seu pare, Malo Brown, és un bretó de soca-rel, tot i que té ascendència anglesa dues generacions més enrere (cosa que delata el seu cognom). La seva mare, Oonagh Brown, va néixer en un poblet de la Irlanda rural i es va traslladar a Nantes quan va conèixer en Malo. La seva mare és Sanadora, i el seu pare, Historiador. La família té una economia bastant bona (tot i que tampoc no són rics).

Demostra indicis de màgia des de molt petita. Té un germà 11 anys més gran, tot i que si li pregunteu us dirà que és filla única. La diferència d'edat amb el seu germà, Flynn Brown, va fer que ell sempre n'estigués pendent i passessin hores jugant junts. En Flynn era un adolescent extremadament intel·ligent, i sempre proposava reptes mentals i màgics a la Maire, que els anava superant tots. Però de cop, un dia, quan la Maire tenia gairebé set anys, en Flynn va marxar de casa i no l'ha tornat a veure mai més, tot i que quan es va adonar que no tornava va enviar-li moltes cartes en secret fent servir el mussol de la seva mare. No va poder fer màgia altre cop fins al cap de dos anys i mig.

Estudia 4 anys a Beauxbattons. Les males experiències amb els companys i professors han fet que marxi d'aquella escola per intentar començar de nou, per tant, és el seu primer curs a Hogwarts. Les seves dificultats per relacionar-se, però, li portaran tants problemes com sempre i faran que li costi adaptar-se.

Habilitats especials: toca el piano (compta?)

Mascota: L'Atena, un mussol bru femella.

Optatives: Runes Antigues i Muggleologia (tot i que està estudiant Magimàtica pel seu compte per presentar-se als GNOM)

Vareta: Salze amb pèl d'unicorn i pèl de veela, 23,2 cm, poc elàstica, inflexible

Patronus: Martí pescador


Càrrec: Batedora de l'equip de Quidditch de Ravenclaw

Altres: Té un crush amb en Joe Connors

Fitxa Flynn
Nom: Flynn Brown

Residència: - (tot i que seria Slytherclaw)

Aniversari/data de naixement/zodíac: 22 de gener de 1988.

Professió: Ajudant de Sanador a Hogwarts

Pronoms: Ell

Orientació: Bisexual

Estat de sang: Sang barrejada

Aspecte físic: És molt convencionalment atractiu. Té els ulls verd clar, i és d'aquelles persones que quan et miren sembla que hi tinguin molta vida. És alt i atlètic i té els cabells de color ros fosc. Té la pell bastant morena (per ser francès).

Personalitat: És una persona brillant i ambiciosa. Sempre ha sabut que estava destinat a fer grans coses gràcies a la seva ment privilegiada i a les seves ganes d'arribar lluny. En el passat, no entenia què era la humilitat, i estava segur que no necessitava l'ajuda de ningú per arribar on es proposés. Per culpa de situacions en què s'ha trobat a la vida, aquesta ambició, que abans buscava poder, riquesa i coneixement, ha adoptat un vessant més humanitari i altruista, tot i que és orgullós i vol assegurar-se de deixar la seva marca al món. Sap que és atractiu i ho aprofita. És altament carismàtic.

Breu història: Neix a Nantes, a la Bretanya francesa, d'una família de bruixots de sang barrejada. El seu pare, Malo Brown, és un bretó de soca-rel, tot i que té ascendència anglesa dues generacions més enrere (cosa que delata el seu cognom). La seva mare, Oonagh Brown, va néixer en un poblet de la Irlanda rural i es va traslladar a Nantes quan va conèixer en Malo. La seva mare és Sanadora, i el seu pare, Historiador. També té una germana 11 anys més petita, la Maire. Ell solia cuidar-la i li agradava molt passar temps amb ella, i estava orgullós de veure que, com ell, tenia molt de talent.

Tot i que absorbia tots els coneixements que podia a Beauxbatons, sabia que el seu destí era molt més gran que els coneixements bàsics que li donaven, i tenia un gran interès en l'Alquímia. Hauria volgut aprendre de Nicholas Flamel però, malauradament, ja havia mort quan ell era petit. Sabia que a l'Àfrica hi havia grans alquimistes i considerava que a casa seva no l'empenyien per arribar a enlloc i només hi trobaria mediocritat; per això, l'estiu que tenia divuit anys, després d'acabar el darrer curs a l'escola, va agafar tot el que tenia i va marxar a Egipte per aprendre Alquímia avançada al Centre Egipci d'Estudis d'Alquímia, el més important del món. Mai no es va tornar a comunicar amb la seva família, tot i que havia rebut cartes de la seva germana, perquè pensava que el frenarien en el seu camí a la grandesa.

A Egipte, però, les coses no li van anar com esperava. No va ser acceptat al Centre per manca de credencials (no s'havia molestat a demanar recomanacions), però el van agafar com a Ajudant de Biblioteca. La Biblioteca era l'edifici més gran que havia vist en la seva vida a banda de Beauxbatons, amb pisos i pisos subterranis de coneixement. Tot i això, com a Ajudant de Biblioteca menor, només podia accedir a les primeres cinc plantes, amb els coneixements més bàsics, i es moria de ganes de veure la resta. Aviat es va fer amic d'en Nour, un company de feina que també tenia set d'aprendre tot i que, contràriament a en Flynn, era de caràcter suau. Al cap de poques setmanes eren inseparables, i un dia de primavera en Nour li va proposar que busquessin la manera de colar-se als nivells més profunds de la Biblioteca per llegir els llibres que hi havia. Van investigar l'edifici i van traçar un pla, i una nit, van baixar, passant de llarg el cinquè nivell.

En Flynn es preguntava per què en Nour, que semblava disposat a avançar al Centre de manera legal i amb paciència, de cop havia decidit saltar-se totes les normes, i no va trigar a obtenir una resposta. Mentre ell buscava històries sobre la Pedra Filosofal i el que feia que convertís el metall ordinari en or, en Nour es va perdre pels passadissos de tractats d'alquimistes que buscaven la Panacea, amb la qual es podria curar qualsevol malaltia. Els van descobrir als dos minuts d'haver obert el primer llibre i van ser expulsats del Centre i de la Biblioteca per sempre, i amb això, van perdre tota opció de conèixer els secrets de l'Alquímia que s'hi guardaven.

Quan van haver sortit del Centre, en Nour es va sincerar. La seva germana petita es moria d'una malaltia màgica i els metges l'havien donada per perduda. Per això, ell estava intentant trobar la Panacea, que la curaria. En Flynn li va fer companyia en aquells darrers dies, sentint un punt de culpabilitat per la seva arrogància per primer cop a la vida. No va trigar gaire a adonar-se que s'havia enamorat d'aquell noi de somriures amables i, quan la noia va haver mort i van trobar un anunci del MACUSA buscant empleats amb fer estudis d'Alquímia, van començar una nova vida a Nova York, junts i lluny del passat.

L'estabilitat i felicitat que havien aconseguit va durar pocs mesos. El cap d'any de 2008, en Nour va començar a mostrar símptomes de la malaltia que s'havia emportat la seva germana. Van remenar tots els arxius que es guardaven al MACUSA i a les biblioteques en què podien entrar, però va ser en va, i al cap d'un any, en Nour va morir. En Flynn va marxar de la feina, va perdre el pis i es va deixar completament. Una nit que dormia en un racó d'un carrer, uns altres sense sostre el van atacar, i ell pensava, amb certa felicitat, que moriria i s'uniria a en Nour. Però, de cop, va veure un flaix de llum i va trobar la seva antiga cap del MACUSA, que l'havia estat buscant i li va oferir una plaça al curs de Sanador de l'hospital màgic de Nova York. De mica en mica va anar millorant i va recuperar la set d'aprendre. Un dia, va decidir que ell compliria el somni d'en Nour i trobaria la Panacea, i que llavors els Nours del món podrien viure amb més tranquil·litat. Mentrestant, es dedica a curar gent, i espera que les seves investigacions facin la seva feina innecesària.

La seva trajectòria professional el porta a fer pràctiques a Hogwarts, lloc que demana perquè sap que allà hi ha molt de coneixement. Madame Pomfrey l'accepta pel seu currículum impecable, i el que ell no sap és que la seva germana petita, que fa vuit anys que no veu, hi ha començat a estudiar aquell mateix any.

Habilitats especials: Alts coneixements d'alquímia i curació

Mascota: -

Vareta: (en construcció)

Patronus: (en procés)

Altres: germà de la Maire Brown, estudiant de Ravenclaw de cinquè
They're supposed to be, you blithering idiot! Now go and do something constructive. Find Peeves! ...Yes, Peeves... Haven't you been complaining about him for a quarter of a century?

La Crida d'Avalon
http://www.harrypottercat.cat/mostra.php?titol=824
Avatar de l’usuari
Mercè Granger
Alumne/a de 4t
Alumne/a de 4t
Entrades: 103
Membre des de: dv. oct. 25, 2013 10:47 pm

Re: Fanfiction comunitària de rol

Entrada Autor: Mercè Granger »

Nom: Natalie Nina Simonetta Bellamy

Residència: Slytherin.

Aniversari/data de naixement/zodíac:
30 de maig de 1999.

Curs (2014-2015): Cinquè.

Pronoms: Ella.

Orientació: Heterosexual.

Estat de sang: Sang pura.

Aspecte físic:
Imatge
Self-proclaimed Miss Hogwarts, quan camina per les escales més d’un noi (i noia…) es gira per mirar-la. Té una elegància innata en caminar i sap com potenciar el ja de per si generós regal de la mare naturalesa. Els cabells negres contrasten amb una pell immaculada. Ells ulls són cristal·lins d’un preciós blau.

Personalitat:
"Don't be fooled because she may seem like your typical selfish, back-stabbing slut faced ho-bag, but in reality, she's so much more than that." —Segurament algú sobre la Nina, en algun moment.

A mesura que ha anat creixent, la personalitat s'ha edificat a base de contradiccions. L'odi que sent envers la seva mare però la necessitat d'aprovació que anhela de la figura materna. El rancor cap al pare per abandonar-la malgrat que cada matí espera impacient una carta seva. La falsedat que ja és marca de la casa però igualment estaria disposada a morir pes les seves amigues. És intel·ligent i sap que tothom pensa que és tonta. Ja li va bé, que la subestimin, a vegades juga el paper que tothom li ha atorgat: el de la nena capritxosa i superficial. Sent una profunda aversió pels muggles però al mateix temps certes coses, com la literatura i l'art, l'atreuen irremeiablement. Davant el món, pretén ser molt segura de si mateixa quan per dins, tot el seu món s'està enfonsant i la majoria dels temps odia la imatge del mirall. Canvia de nóvio cada mes però en realitat cap d'aquests nois li ha importat el més mínim.

Sempre ha estat passional, però l‘implacable educació materna li ha ensenyat a camuflar els sentiments quasi tan bé com ho fa amb les imperfeccions cutànies. O això li encoratja pensar, tot i que cada vegada se n’està adonant que no té tanta fortalesa com pretén. I és que en el fons odia totes les restriccions que ha viscut des de petita, per pertanyer a a família a la que pertany, però així mateix, no s’ho imagina d’altra manera i adora les comoditats que comporta ser una Bellamy.

És sofisticada i elegant, té una gran sensibilitat estètica. Quasi com una necessitat, sempre vol estar rodejada d’objectes luxosos i, sobretot, bonics. Mai ningú no la veurà despentinada o sense maquillar. Amb orgull ha agafat el gran càrrec de deessa de la moda i la bellesa a Hogwarts, encarregada de portar el glamur als racons més foscos del castell i il·luminar als pobres sang de fang. És extremadament maniàtica i perfeccionista en aquest àmbit, l’estètic, tot ha de combinar i estar col·locat simètricament.

Elitista, rancorosa, superficial i amb una marcada tendència a jutjar… aquests pilars fan que pugui mantenir aquella mascara de superioritat que s’esfondra per segons. Fa temps que no és feliç i sí ella no ho és, no aguanta que gent ‘inferior’ ho sigui.

Però tampoc no és tan mala tia. No és un angelet però la majoria de les seves males accions neixen de la seva inseguretat i enveja. És graciosa. En certa manera. Sobretot a l’hora de riure’s de la gent. I bastant carismàtica quan vol, sap exactament que ha de fer per aconseguir allò que vol.

Breu història: Lluny han quedat els dies quan la Nina escoltava la història familiar com si es tractés d'un conte de fades. De fet, es pregunta com va ser tan tonta de creure’s l’enfilall de mentides que era aquella història. Els seus pares mai no es van estimar, es demana si tan sols se queien bé —es demana si almenys la van estimar a ella. Durant un temps creia que el seu pare sí, però cada vegada dubta més—. Es varen casar per conveniència, la puresa pesava molt més que l’amor. És quasi inexplicable com varen aguantar més d’una desena d’anys junts si es menyspreaven. Finalment, el seu pare les va abandonar (i per una sang de fang), fet que les Bellamy han mantingut, a base d’excuses forçades i cancel·lacions de sopar a última hora per extravagants motius, en secret per vergonya. La fugida del pare també ha trencat el precari vincle de pau que hi havia entre la Nina i la seva mare: pareix que faci el que faci, la Natalie mai no serà suficient per a la seva progenitora. Tampoc no és suficient perquè el seu pare torni.

Habilitats especials: Criticar, soltar verí, preveure modes, sembrar al glamur a Hogwarts, carregar amb la bellesa de tota l'escola. També és bona a pocions, magimàtica, futurologia i història de la màgia.

Mascota: Fiorella, a casa.

Optatives: Futurologia i Magimàtica.

Vareta: M'informo i us dic.

Patronus: Gat egipci.

Càrrec: Miss Hogwarts. Et pareix poc?

Altres: Quan el seu pare la va abandonar, es va refugiar en el menjar i va engreixar una mica. Arran d’això, i per perdre pes, va començar a saltar-se menjars. Ha desenvolupat anorèxia (no diagnosticada).
Imatge
Avatar de l’usuari
Cass Ross
Cap de Departament
Cap de Departament
Entrades: 449
Membre des de: ds. abr. 06, 2013 5:48 pm
Rang: Ravenclaw
Ubicació: Departament de Misteris

Re: Fanfiction comunitària de rol

Entrada Autor: Cass Ross »

La fitxa del professor Mopsus. Vaig tard, ho sé.
Nom: Tiresias Mopsus

Ex-residència: Ravenclaw

Aniversari/data de naixement/zodíac: 1 de novembre (a la matinada)

Edat: Més de cent anys

Ofici (assignatura i càrrecs): Antic cap de Ravenclaw, professor de Futurologia

Pronoms: Ell

Orientació: Heterosexual

Estat de sang: Mestís

Aspecte físic: Té els ulls d’un blau elèctric. Té una barba blanca, que li arriba fins el pit, i un bigoti llarg que li emmarca la boca. El pèl és blanc i molt fi. És calb. Té unes celles fines i corbades cap amunt, que segons com sembla que tingui eternament una cara de sorpresa. És una figura prima i encorbada. Els seus dits són ossuts i se li marquen les articulacions. Aparenta, de manera indeterminada, més edat de la que té. (Els alumnes li posen qualsevol edat entre cent i mil anys.)

Personalitat: És una persona tranquil·la i pacient, amb una enorme habilitat per escoltar els altres que el converteix en un bon conseller i guarda-secrets. Tot i així, té les idees molt clares, i no dubta mai a expressar-les, tot i que ho sol fer amb subtilesa i elegància. Té una aura misteriosa, influenciada per la ceguesa (i el desconeixement que en té la població en general) i, sobretot, les seves habilitats com a futuròleg amb una reputació impol·luta: tot el que ha predit s’ha complet. Té tendència a apartar-se del món i perdre’s dins dels seus pensaments, perquè té una ment molt activa i amb molta reflexió interna. Té un instint constant d’aprendre i de millorar; de tenir tant de coneixement com pugui i de superar-se a ell mateix constantment. Per això, el seu darrer objectiu és que una de les seves profecies falli.

Breu història: A la segona meitat del segle XIX, Zenon Mopsus era descendent d’una família sang pura amb una llarga tradició de vidents. Tot fugint d’aquesta tradició que carregava, i cansat que la màgia no li donés respostes sobre el futur i el destí, Zenon va rebel·lar-se i va endinsar-se en els nous corrents ocults del món muggle, com l’esoterisme i l’ocultisme, que pretenien explicar la màgia, la ciència i l’espiritualitat.

En aquests cercles també va conèixer Katarina Kardec, la seva futura esposa, una muggle que estava especialment interessada en l’espiritisme. Enmig de mèdiums, viatges a l’altre món i màgia, Katarina es va quedar embarassada, així que pocs mesos després Zenon i ella es van casar ― ell li va parlar del món màgic, i entre tots dos van estar segurs que el seu fill creixeria en un món nou, amb l’albada del nou segle. Per desgràcia, Katarina va morir en un part complicat, però la va sobreviure el seu fill, a qui Zenon anomenà Tiresias.

Amb el cor trencat i fugint de les misèries dels baixos fons de Londres, Zenon va tornar a les Terres Altes d’Escòcia amb el seu fill, cap a la casa familiar. El patriarca, el pare de Zenon, sentint-se vell i alegrant-se que l’hereu tornava al corral, va acollir-los una altra vegada, tot compadint-se de la dissort del nadó. I és que Zenon havia tornat a la mansió Mopsus amb tuberculosis i, negant-se a ser curat per la màgia perquè volia retrobar-se amb la seva esposa, va morir poc abans que Tiresias complís l’any.

Així que la criatura havia arribat sota el seu sostre, l’avi Mopsus es va adonar que el seu nét no era com els altres. Aquells ulls de color blau llampant no hi veien. Donant per perdut el seu fill, que sucumbia a la tuberculosi, des del primer minut es va centrar en el seu nét. Sabent les llegendes, i la tradició de la nissaga, l’avi Mopsus va contactar Cassandra Trelawney, una vella amiga de la família, perquè l’ajudés a desentranyar què deparaven les moires al seu únic descendent viu.

I les teixidores del fat van ser clares: Tiresias tenia un do sense igual, que seria al mateix temps un regal i una càrrega, font d’alegries i desgràcies. L’avi Mopsus va començar a educar el seu nét en cultivar el seu ull interior, endinsant-lo en la més antiga i més difícil de les arts màgiques, fins i tot abans que demostrés que era un bruixot. Quan va arribar a Hogwarts, Tiresias ja havia vist complertes set de les seves profecies.

A l’escola, però, va començar amb una vida bastant solitària. Ell no sabia massa com relacionar-se amb els altres, i els altres el trobaven massa estrafolari, massa misteriós, massa estrany, amb aquella habilitat de veure el futur, com per fer-s’hi amics. Fins que un dia se li va acostar algú, amb una veu mig temorosa, preguntant-li com veia el seu futur. D’aquesta manera, va conèixer a Lycoris abans que fos Lycoris, quan la cridaven per un nom que sempre va rebutjar. Com que els fills de la Casa Black, Lycoris i el seu germà Regulus, es relacionaven amb aquell noi estrany, de mica en mica altres alumnes van acostar-se a Tiresias perquè els parlés del seu futur.

Poc després de graduar-se de Hogwarts, l’avi Mopsus va morir, deixant per al seu nét una extensa fortuna i l’obligació de ser feliç. Així que quan va sentir que els dos fills de la casa Black s’havien promès amb filles respectables de sang pura, va anar a parlar amb Lycoris que aquest no era el seu destí. Ella va dir que llavors havia de fugir i Tiresias hi va estar d’acord, i seguint un impuls desconegut en ell ―com si la vida bohèmia dels seus pares el cridés d’ultratomba―, va organitzar-ho tot per deixar enrere l’illa.

Al continent, van viure molts anys a la Berlín muggle, una ciutat de contrastos, on l’amor era una mica més lliure i les identitats més flexibles, sota el nom de senyor i senyora Kardec. Mentre Lycoris va interessar-se en els avenços de la ciència i la sexualitat muggles, Tiresias va interessar-se ―com el seu pare havia fet gairebé trenta anys abans― en les arts místiques, en com els Muggles veien una habilitat com la seva.

Després de la guerra, estaven instal·lats en una casa de camp a la Saxònia, acostumats a la seva vida domèstica. Lycoris escrivia articles per revistes especialitzades, magues i muggles, i Tiresias, quan no estudiava màgia avançada, era assessor de més d’un govern màgic. Però tot va canviar quan Tiresias va predir que Regulus, el seu millor amic i germà de Lycoris, moriria; i això suposaria que ell perdria a Lycoris també.

Intentant, desitjant, que no passés, Tiresias no va explicar-ho a Lycoris, però en els seus viatges a Anglaterra, intentà d’una manera i altra salvar la vida de Regulus. Va ser en va. Això va trencar el cor a Lycoris, perquè havia perdut l’únic membre de la seva família que l’havia acceptada tal i com era. I la situació va empitjorar quan un temps després, ella va descobrir que ell ho havia predit, no li’n havia dit res i s’havia complert.

Lycoris, enganyada, va decidir marxar, i Tiresias i ella van separar-se. En aquell últim adéu, Lycoris li preguntà ―en aquella veu greu i suau que l’havia enamorat― si es tornarien a trobar mai més. Tiresias li va respondre que no ho sabia, perquè no es veia capaç de dir-li que no; que ja no la veia a la seva vora en les seves profecies sobre el seu futur, per molts anys que encara quedessin fins que ell morís. Lycoris va marxar per la porta gran, fingint la seva mort ―tal com va constar en el tapís negre de la seva família, amb el seu nom al capdamunt― i va esborrar qualsevol rastre de soca-rel, tal i com havien fet ells dos quaranta anys abans.

Durant els següents anys, gens disposat a acceptar el fat, Tiresias va contactar amb tots els futuròlegs que coneixia, va estudiar la màgia més avançada i va fer tots els experiments possibles. Però tot va ser en va: les seves prediccions sempre es complien. Havent vist des de feia temps la seva vida per endavant, i cansat del control que la Conselleria tenia sobre ell per les seves habilitats, no es va sorprendre quan va rebre un mussol oferint-li la posició de professor de Futurologia a Hogwarts, que va acceptar amb curiositat. Va tornar a l’Escòcia natal, aquesta vegada en un castell mil·lenari, on ha estat ensenyant generacions d’alumnes durant més de vint anys.

Té l’esperança que les seves prediccions fallin, enmig de tants alumnes i tants destins entrecreuats, i un dia la torni a veure.

Habilitats especials: És vident, i molt hàbil amb la màgia no-verbal i sense vareta.

Mascota: No en té.

Vareta: Fusta de pi amb nucli doble de pèl de demiguise i d’unicorn. [Deixo el tema de la flexibilitat i la llargada a algú que en sàpiga més...]

Patronus; Una merla

Altres: És cec, i camina i s’orienta amb l’ajuda d’un bastó de suport. (Alguns rumors diuen que dins del seu bastó de suport és on hi té la vareta.)
"It matters not what someone is born, but what they grow up to be." ~Albus Dumbledore
Avatar de l’usuari
marta_ginny
Cap de Departament
Cap de Departament
Entrades: 415
Membre des de: ds. jul. 14, 2007 1:00 pm
Rang: Ravenpuff
Ubicació: Asteroide B-612

Re: Fanfiction comunitària de rol

Entrada Autor: marta_ginny »

Fitxa de relacions d'en Flynn:
Spoiler:
- Agatha Black, Christine Connors, Erin River: sap que són amigues de la seva germana, i tot i que els Gryffindor no li agraden pas especialment i en part desaprova que la Maire s'hi relacioni tant, vol aconseguir parlar amb ella i sap que una bona relació amb les seves amigues és important (ara bé, algunes el miren malament i no està acostumat que li passi!).
- Circe Black: no va tan sovint a la infermeria com altres noies del seu curs, però sent Slytherin i de 5è li suposa una via tant cap a la Hook com cap a la Maire, i la vol deixar oberta.
- Maire Brown: la seva germana, tot i que ella ho negui. No s'acaba de fer la idea de fins a quin punt el seu abandonament li va afectar la vida i no acaba d'entendre per què està tan enfadada i no vol saber res d'ell. Tot i això, sap que va fer mal fet i li agradaria arreglar-ho. Sempre li ha agradat veure que, com ell, és una persona intel·ligent, i se sent orgullós que sigui a Ravenclaw i que tregui bones notes. Intentarà buscar la manera d'acostar-s'hi, ja sigui a través de les persones del seu curs o empescant-se'n alguna (sempre d'una manera lògica i amb un pla).
- Billy Swift, Max Garnett, Zoe Allen, Natia O'Neil, Caleb Rowe: els té més o menys controlats, com a tots els de cinquè, però sent de Gryffindor i Hufflepuff li agraden menys que la resta, siguem sincers...
- Jack Moore, Mike Gibson: Slytherins i de cinquè. No acostumen a parlar gaire cap dels dos, o sigui que els descarta de seguida com a camins per arribar a la professora Hook o a la Maire.
- Joe Connors, David Gallagher: dos Gryffindors que es pensen que són qui-sap-què... i a sobre tenen la mania de prendre mal, de tant en tant (sobretot en David) i acabar a la infermeria, on els ha d'aguantar ell. Tot malament.
- Ethel Earl: Ravenclaw, de bona família que valora la intel·ligència... bé! És una persona que li agrada, i li agradaria que la seva germana s'hi fes més (tot i que el tema de la sang pura sempre l'ha trobat irrellevant). De tant en tant es deixa caure a la infermeria, i tot i que l'irrita que s'inventi malalties, sap que li pot ser molt útil i intenta tenir-la del seu costat. Ha sentit parlar de la família i sap que tenen relació amb Sant Mungo, cosa que li resulta molt interessant.
- Eric Earl: és Hufflepuff, però a veure, és un Earl, i la família és important.
- Angela Darling: és... interessant. No és el que s'esperaria de la cap de Residència de Ravenclaw, però la veritat és que té una energia contagiosa, fins i tot per a ell... El molesta una mica i no hi confia gaire, però bé, al capdavall és Ravenclaw i és de les persones més amables de l'equip de professorat, cosa que en Flynn valora, encara que sembli que no.
- Edwin McGregor: Ravenclaw (punt positiu), però no acaba de saber com llegir-lo. Troba que té poca ambició.
- Noa Simpson Gómez: amiga i companya de residència de la Maire... és molt important portar-s'hi bé! Aprova que sigui Ravenclaw tot i que de caràcter li sembla massa esbojarrada. Que es concentri una mica més en els estudis i després ja tindrà temps de fer el que vulgui.
- Mutatio Papilio: ella sí que és el que imaginaria com a professora que ve de Ravenclaw. Seriosa, valora el coneixement i intenta empènyer els alumnes per tal que mostrin el seu potencial (tot i que no ens enganyem, no tothom en té, de potencial...).
- Natalie Bellamy, Hilary Blythe: les dues fixes a la infermeria! Ha de controlar-se per no perdre els nervis quan apareixen amb qualsevol símptoma inventat, però sap que són un enllaç directe amb la professora Hook i això és molt important.
- Megan Benford, Kenneth Carson, Zac Layton, Nelly Loxodonta, Noël Ollard: en sap ben poc. De tant en tant han aparegut a la infermeria.
- Cuthbert Binns: no triga a adonar-se que no li interessa gaire parlar amb ell. Massa aferrat al passat! Tot i que, és clar, és un fantasma, poca opció més té...
- Donovan, Skye Line: aquestes no apareixen a la infermeria gaire sovint, però sap que se'l miren de lluny. Hufflepuffs.
- Franz Fidus: hi té una bona relació. En Flynn pensa que la intel·ligència és el més important, i sap que hi ha hagut molts muggles intel·ligents, al llarg de la història, per això li agrada parlar amb el professor Fidus, que n'és un gran expert, i aprendre'n coses.
- Arquimedes Halley: no es pot dir que no sigui un senyor intel·ligent, però li fa una mica de pena perquè el veu tan descentrat...
- Aurelia Hook: un dels seus objectius principals, en arribar a Hogwarts, és guanyar-se la seva confiança i poder aprendre dels seus coneixements d'Alquímia; a més a més, està convençut que té llibres que no es poden trobar a la Biblioteca. S'emporta una gran sorpresa quan veu que la professora Hook és immune als seus encants i no li fa gens de cas. Està decidit a trobar un camí cap a ella.
- Alan Mist: li cau molt bé i de seguida es fan bons col·legues. És exactament el tipus de persona de qui es fa amic (tot i que, en el fons, sap que s'assembla massa a ell i que necessita relacionar-se amb gent que estovin la seva duresa en lloc de tirar més llenya al foc).
- Tiresias Mopsus: la Futurologia sempre li ha semblat estúpida, com a assignatura, perquè si no tens el do de la profecia no en treus res, però sap que ell sempre fa prediccions encertades i li genera molt d'interès.
- Mordred Pendragon: d'això... intel·ligent ho és, cosa que està molt bé, però potser la seva intel·ligència està... mal enfocada. Tot i així, les Runes Antigues li semblen un camp d'estudi molt interessant i sap que potser el necessitarà si troba algun text difícil de desxifrar durant la seva recerca.
- Drake Slim: com tots els Ravenclaw li genera un interès especial, però troba que peca tant d'esbojarrat com de poc ambiciós. Espera que se centri amb el temps.
- Cormoran Strike: no li agrada, el professor Strike. És una persona massa pràctica i poc intel·lectual, tot i que a favor seu es pot dir que coneix la seva assignatura. Al capdavall, és Gryffindor... no cal donar-hi gaires més tombs.
- Hortense Woolgather: no, no i no. Un desastre de persona. S'hi posa molt nerviós. Que pari d'esnifar suor de cucsbruts o el que sigui que esnifa i torni a l'escorça terrestre.
- Nicholson: inesperadament, s'hi entén molt bé, tot i que és conscient que el pobre no és gaire llarg. No hi ha gaires persones que tinguin bon caràcter i se sentin còmodes amb en Flynn, i el Nicholson és una d'elles.

Relació Maire-Flynn
Spoiler:
Flynn Brown: la Maire repetirà una vegada darrere l'altra que és filla única i que en Flynn no és el seu germà. Va ser la primera persona que la va abandonar i no s'adona de fins a quin punt té la ferida oberta fins que torna a aparèixer a la seva vida (de fet, en Flynn és el seu impostorus, perquè personifica el rebuig, la seva gran por; ella no ho sap perquè a Beauxbatons no els havien tractat mai de manera pràctica). Quan arriba a Hogwarts, intenta de totes totes que ell no s'adoni de la seva presència, cosa que aconsegueix durant un temps. Després, quan interactua amb ell, li surt una ràbia que no era conscient que portava a dins.

Relació Billy-Flynn
Spoiler:
Flynn Brown: TOT Hogwarts està obsessionat amb el nou infermer, i en Billy va una mica perdut amb el tema. No li interessa especialment, tot i que, per què enganyar-nos, l'ha d'anar a veure sovint... a veure, com se suposava que havia de veure el mur abans d'estampar-s'hi o les escales abans de caure avall?


Trama Maire-Flynn (faig una mica de resum perquè quedi recollit aquí i per si algú ho vol fer servir, tot i que a la majoria ja us ho he comentat)
Spoiler:
Quan arriba el Flynn, la Maire es converteix en una ermitana. Vol de totes totes passar tan desapercebuda que el Flynn no s'assabenti que està estudiant a Hogwarts. El seu estat mental està tan al límit que es dedica a estudiar, a practicar Quidditch i a ajudar molt els altres (més del normal) per sentir-se útil i fer que la necessitin i no la rebutgin. No dorm bé, no menja bé, sembla que estigui en un altre món (menys quan és a classe, que està més concentrada que mai) i es mareja sovint. Sempre que li suggereixen que vagi a la infermeria s'altera per dir que ni de broma, que està perfectament.
They're supposed to be, you blithering idiot! Now go and do something constructive. Find Peeves! ...Yes, Peeves... Haven't you been complaining about him for a quarter of a century?

La Crida d'Avalon
http://www.harrypottercat.cat/mostra.php?titol=824
Avatar de l’usuari
Mercè Granger
Alumne/a de 4t
Alumne/a de 4t
Entrades: 103
Membre des de: dv. oct. 25, 2013 10:47 pm

Re: Fanfiction comunitària de rol

Entrada Autor: Mercè Granger »

Penjo per aquí els moodboards per no perdre'ls!

Mean Girls (Circe, Ethel, Nina)
Spoiler:
Imatge
Nina
Spoiler:
Imatge
Agatha
Spoiler:
Imatge
Circe
Spoiler:
Imatge
David
Spoiler:
Imatge
Maire
Spoiler:
Imatge
Trio Gryffindor (Agatha, Chris, Erin)
Spoiler:
Imatge
Ethel (fet per Cass Ross)
Spoiler:
Imatge
Imatge
Avatar de l’usuari
Cass Ross
Cap de Departament
Cap de Departament
Entrades: 449
Membre des de: ds. abr. 06, 2013 5:48 pm
Rang: Ravenclaw
Ubicació: Departament de Misteris

Re: Fanfiction comunitària de rol

Entrada Autor: Cass Ross »

I per fi tinc la fitxa de la Natia! Enjoy.
Nom Natia O’Neal

Residència Hufflepuff

Aniversari/data de naixement/zodíac 3 de desembre de 1998. (Sagitari.)

Curs (2014-2015) Cinquè

Pronoms Ella

Orientació Heterosexual

Estat de sang Filla de muggles

Aspecte físic Té els cabells foscos, llisos i fins a mitja esquena. Els seus ulls són marrons. Ni alta ni baixa, és de constitució prima, ideal per a ser caçadora.

Personalitat És un cul inquiet. Li agrada molt viatjar, i mentre està a Hogwarts planifica tots els viatges que farà un cop acabi. Aprecia la llibertat, i gaudeix dels espais oberts. Li encanta volar, per això juga a Quidditch, i alguna vegada vola pel seu compte al voltant de l’escola. La seva revista preferida és National Geographic, per poder planificar els seus viatges; li agrada compartir la revista, i el seu coneixement del món muggle, amb qualsevol persona amb qui es troba.

Breu història Els seus pares són muggles. La seva mare, polonesa i amb arrels georgianes, va emigrar poc després de la caiguda de la URSS cap a l’Europa occidental, i es va acabar establint al Regne Unit, on va conèixer el seu pare, d’arrels irlandeses i escoceses. La diversitat cultural viscuda a casa seva va empènyer de petita a la Natia per interessar-se pel món. Quan es graduï de Hogwarts, farà una volta al món, tant pel món muggle com pel món mag; i té intenció de publicar les seves aventures perquè tothom pugui gaudir-ne llegint-les.

Habilitats especials Sobreviure amb estil en una família amb una tendència a posar als seus fills noms graciosos. Què esperar quan el seu pare es diu Reggie O’Neal?

Mascota Té un parell de gossos, a casa. (Si algú vol saber-ho, es diuen Pam i Pippa.)

Optatives CCM i Runes Antigues

Vareta ...

Patronus Colibrí

Càrrec Caçadora de l’equip de Quidditch de Hufflepuff.

Altres Alguns l’anomenen “National Geographic”, per la seva afinitat a aquestes revistes.
"It matters not what someone is born, but what they grow up to be." ~Albus Dumbledore
Respon