el narrador

[LunaBlack_Lovegood]

Però així "Narrador extern amb punt de vista limitat pels coneixements en el moment del Harry" és més correcte, xq encara que el narrador només sap el que pensa en harry, no és en Harry....Crec jo....

[HpConan]

És que és una manera de que t'ho expliqui el Harry però sense que ho expliqui el Harry. Perquè si ho expliqués el Harry qeudaria massa evident que "sobreviu" al setè llibre.

S'entén? ^^

[Marcel]

El narrador no és omniscient. Només sap el que el Harry sap.

No em vull fer pesat en relació amb aquest tema, i sé que no és massa important, però vull expressar la meva opinió més clarament.

Primer de tot, si considerem que el narrador és el mateix en tota la història (crec que en aquest punt estem tots d'acord), aleshores o serà una cosa o serà l'altra. Si en el primer capítol del primer llibre (com molt bé comentes, HpConan) el narrador NO és en "Harry" (ni variants), doncs a la resta tampoc. Com podeu afirmar amb tanta rotunditat que el narrador NO és omniscient si en el primer capítol tots els elememts ens porten a la conclusió que SÍ que ho és?

Consultant-ho als meus antics apunts de castellà, un narrador "objectiu" es aquell que relata basant-se en allò que qualsevol espectador podria observar, escoltar o deduir. Mostra, no explica, de manera semblant a com ho fa una càmera de cine. Aleshores, com sap el que passarà després? Perquè en les primeres pàgines del llibre, ens diu, més o menys, que no hi havia res en el cel que suggerís els esdeveniments estranys i misteriosos que poc temps després succeirien a la regió. Co ho sap? Casualment, una de les característiques del narrador omniscient és el fet que "pot anticipar fets". I això em direu que no és una anticipació.

A més, trobem també en aquest primer episodi verbs com "pensar" o expressions de l'estil d' "allunyar del pensament", "suposar"... I el narrador omniscient "sap els detalls dels personatges, motivacions i pensaments". Més endavant, trobem en Dumbledore. Ah! Com sabem que es diu Dumbledore? Si només ens mostra el que veu, el narrador com ho sap? Com sap el seu nom? Perquè és omniscient. Si fos objectiu no ho sabria! És l'única opció. Objectiu, impossible; de punt de vista intern, impossible, ja sigui protagonista (clarament, no), testimoni dels fets (tampoc, no pot conèixer els que pensen els personatges) ni tampoc un secundari.

Dir que no ens diu el nom d'un personatge perquè no el sap no és veritat. El primer episodi, tornem-hi, has dit que no és el "Harry", molt bé. Però, llavors, quants narradors hi ha? Si creus de veritat que hi ha diversos narradors classifica'ls, perquè, segons el teu criteri, el primer del primer, i els primers del sisè no són els mateixos. Per posar-te un altre exemple: no ens diu com es diu la gata fins que el Dumbledore l'anomena. Per què no ho fa? Perquè no el sap? Si sap com es diu el mag vell, si sap què passarà després, si sàp què pensa el Dursley... Perquè? Perquè NO VOL. no vol dir-nos ho. Penses que perquè un narrador no ens digui el nom d'un personatge deixa de ser omniscient? Com he dit abans, són tècniques. Si ens posem així, el narrador omniscient sap com acaba la història des d'un inici... Ens ho diu? No, perquè no vol, no li interessa.

Per tant, si un cop el Harry es fa més gran, no el deixa sol ni que el matin és perquè anem aprenent amb ell, anem descobrint les coses al seu pas, sigui tot més sorprenent. Si sabem el que pensa el Harry, és perquè el narrador és un trampós i vol tenir-nos en la sorpresa i intriga constant. I si com dius, en el sisè ens transporta en llocs on el Harry no hi apareix, és perquè, en el muntatge que ha muntat la Rowling, és necessari saber què hi passa.

Si intentem donar un caràcter unitari a l'obra, hem de pensar que només hi ha un únic narrador. Què és més senzill: que és un narrador extern i omniscient, que coneix els pensaments dels personatges però només ens mostra quan interessa; o que depenent del moment i la situació el narrador pateix esquizofrènia, ara sóc el "Harry", ara sóc objectiu, ara sóc omniscient?

Espero que tinguis paciència i ho llegeixis (i us ho llegiu, vaja), a veure què en penses; i t'agrairé enormement que em responguis, ja sigui per rebatre els meus arguments o per sumar-te a la meva hipotèsis.

Una abraçada, i mil perdons, he estat el més breu que he pogut tenint en compte la claredat i l'exposició. Espero que no t'hagi resultat feixuc de llegir, tot i que a simple vista faci mandra.

[Lady]

És un narrador identificat, punt de vista intern (si encara que sembli extern). He buscat una fotocòpia que ens van passar l’any passat a castellà, i crec que és aquest.
El narrador identificat narra en tercera persona, adopta el punt de vista d’un o varis personatges (en aquest cas només d’en Harry). Coneix el futur intern del esmentat personatge, però sols pot veure els demés des de fora.

Tothom està d’acord que no coneixem els pensaments ni sentiments dels altres personatges, només el que el Harry creu que senten, per l’estil: per la cara que feia el Ron, el Harry va pensar que no era una bona idea parlar sobre allò una altre cop (això és una inventada meva no ho busqueu al llibre). O per la nostre opinió per la descripció que fa el narrador que si que hi és present. Totes les valoracions que fa el narrador són les que fa el Harry. No sabem què ha estat fent el Ron si el Harry no ho sap...

En el sisè llibre, trobem com un mínim esporàdic contrapunt, i m’atreviria a dir que en el primer també. No em refereixo els somnis, sinó a l’histories paral•leles. I en aquests casos l’autora l’utilitza un altre tipus de narrador. Quan el Harry entra en el pensiu o somia continua sent el mateix narrador. Però quan el Harry no hi és per enlloc, aleshores canvia l’estil. I ara no ho recordo prou bé, però juraria que aleshores fa d’omniscient, ho coneix tot però no té perquè explicar-t’ho tot, no sé si m’explico prou bé...

Ah! Això del punt de vista intern... si que ho és. D’acord que narra en tercera persona però està situat a dins de l’historia, dins del cap del Harry, veu a través dels seus ulls, sents a través de les seves orelles... el Harry està posseït!!. I així és com està classificat a la fotocòpia. No confongueu el identificat(valora segons el que creu el persontge) amb l’observador (aquest no valora).

[Marcel]

Oh!!! Senzillament brillant Moltíssimes gràcies, de veritat. Aquest tema em tenia intrigat: em direu tiquismiquis, repel·lent, duro de pelar, cabeza hueca o el que vulgueu, però (em sap greu) però les afirmacions soles sense una explicació coherent i argumentada encara no les havia trobades. No dic que no fossin certes, però al no convèncer-me em vau incentivar a "investigar" una mica, i en una línia contrària (per intentar crear una mica de debat ).

I tot i que estava convençut de les meves paraules, reconec que la teva descripció, Lady, és la més encertada, per no dir LA descripció correcta del narrador.

Moltíssimes gràcies, merci per molestar-te en buscar una solució. Assiessssss!!!

[Lady]

Oh, de res!

"Narrador extern amb punt de vista limitat pels coneixements en el moment del Harry" o "HArry en tercera persona", que ve a ser el mateix. xD

Bé de fet l'HpConan ja ho diu bé, però li falta el tipus en concret, i que tornoa repetir que és intern!! Ja sé que està en tercera persona, però no sigueu tant dogmàtics! (ups!.. encara no m'he dit res... però ja m'ho veig venir...)

[HpConan]

Bé, és que ja ho vaig explciar anteriorment.

A més a més, ja ho ah dit la Lady.


Excepte, de moment, en tres capítols de tota la saga, el narrador no sap absolutament res més del que sap el Harry.
Només exposa "el que pensen els personatges" a partir de les seves reaccions. PEr la cara que feia, deuria pensar que...

En els capítols "excepció" són fets des d'un punt de vista diferent, però això es pot fer en la literatura. Naturalment, ha canviat el narrador. ^^
He lelgit un llibre força bo on el punt de vista del anrrador anava canviant depen de la aprt del llibre. ^^


I no dic res més, perquè entre el que he dit anteriorment i el que ha dit la Lady, ja es complementa tot. ^^

És una "tàctica literària" per fer-nos veure, amb els ulls del Harry, el que li passa. Però no ens pot fer com si ho escrigués el Harry, perquè lalvors doanria a entendre de que sobreviu al setè. xD


I no recordo cap cas de "situació paral·lela·. Tot li apssa al Harry. Excepte auqells tres cap.s dels que hem parlat. ^^

[Marcel]

Teniu raó: els meus arguments són vàlids en el cas que sigui sempre el mateix narrador. Però jo partia de la base equivocada, i a partir d'aquí tot està malament. No podia concebre que fossin narradors diferents. Però ara tot està claret com l'aigua que bevem

[Lady]

Bé, potser ''situació paral·lela" no és el més correcte.. a veure, el primer capítol del primer llibre, no és paral·lela l'història... se suposa que és un passat d'acord.. però en el sisè si no?
L'únic que vull dir és ke si el Harry no hi és, no pot ser un narrador identificat (amb el harry) i per tant canvia. I això només passa en cassos concrets... on el Harry no hi és!!

[gina]

io no me preguntat mai ki pot ser el narradir pro si fos algu auria de ser una persona k coneixes mu b el harry (i el k pensa) i k no agi sortit per dir alguna cosa en 3a persona.

[Solysg]

...L'hermione? per exemple

no possare llargues teories ni argumentacions sobre aixo, basicament per que m'he matat amb la llarga Argumentacio del tema .mort? de la seccio restringida

Jo ho dic perque es mes probable que n'Hermione hagi trobat el seu cadaver i li hagi fet un conjur extrany per analitzar els fets de la seva mort. i aixi ella escrigui el llibre ,i per tant n'hermione seria na JKR, que com ha dit Na JKR s'identifica un poc amb ella.

[massa_hpifriends.com]

el narrador podria ser una altra persona, ja que a un partit de Quidditch e( a primer, contra ufflepuff) es veu la història des de la perspectiva dels que estan al banc, mirant el partit

Massa>>>

[Cyllan]

buf! cuantes explicacions sobre el narrador.A mi em fa l' efecte que la Rowling cuan va escrivint no es fixa massa en el tema del narrador,si és ominscient o no ,o és en Harry o no ho és.Crec que el narrador el va canviant com li convé i prou.Encara que está clar que menys alguns capitols puntuals,en general tot el que és narra ,és el que veuen els ulls de Harry,per això mai es parla dels pensaments i sentiments dels altres ,i si dels seus.
Jo personalment no em calfo més el cap,m'els llegeixo i prou.

[Clara_Forcat]

Jo no crec que ho expliqui ningú en concret, el narrador no és ningú. Només explica la història des del punt de vista del Harry, en 3a persona però, o del que més li convingui a la Rowling. Jo crec que le narrador només té la funció de fer-nos arribar la història però no crec que sigui cap personatge que ho escrigui al final del 7è llibre, perquè llavors hauria d'expressar les opinions personals i això no passa.

[Finalpotter]

no crec que sigui cap personatge que ho escrigui al final del 7è llibre, perquè llavors hauria d'expressar les opinions personals i això no passa.

De fet en quasi tot moment sabem com se sent en Harry i quins són els seus sentiments vers la resta de personatges.

Només explica la història des del punt de vista del Harry, en 3a persona

Amb això crec que estem tots d'acord, el narrador no és en primera persona i ens posa a la pell d'en Harry; excepte en alguns capítols, ja mencionats.