Els llufes

Fòrum on pots enviar missatges de temes en general, que no puguis classificar a les altres categories.
Regles del fòrum
Recordeu-vos d'escriure com a mínim 4 línies.
Recordeu-vos d'argumentar les coses sempre que pugueu.
Totes les Normes del fòrum
Respon
Avatar de l’usuari
Cass Ross
3r Orde de Merlí
3r Orde de Merlí
Entrades: 487
Membre des de: ds. abr. 06, 2013 5:48 pm
Ubicació: Departament de Misteris

Els llufes

Entrada Autor: Cass Ross »

Obro aquest tema nou, encara que n’hi ha un altre amb un títol semblant de fa quinze anys, per debatre sobre els llufes i la seva posició en el món màgic. Hi ha molts aspectes per tocar, així que en plantejo uns quants i anem tirant depenent de cap a on derivi el debat!

Totes les cites que he tret dels llibres les he deixat en anglès al “quote” perquè en la traducció al català es perdien els matisos (així que també era consistent amb les cites de Pottermore en anglès), tot i així també he deixat ― pel que fa als fragments dels llibres ― la traducció al català de la cita en un espòiler. M’he allargat un munt, i per això he marcat algunes coses amb colors. (Ja us ho vaig dir, jo, que tenia *opinions* sobre els llufes.) Ho he ordenat per apartats i numerat perquè sigui més fàcil de seguir. M’encantarà saber les vostres opinions i perspectives!! No cal que feu tots els punts com jo, feu-ne algun només, si voleu, i endavant en afegir nous aspectes a tractar! (No vull que el meu totxo us espanti de participar hahaha.)

1. Llufa: el concepte
2. L'actitud davant dels llufes
3. Els llufes i la societat màgica
4. La Conselleria d'Afers Màgics
5. Les famílies bruixes i els llufes
6. Quina educació tenen?
7. Feines al món màgic
8. Els llufes, la màgia i els "familiars"
9. Els llufes, paral·lelismes i metàfores


―――

En relació al cànon, se’n sap relativament poc dels llufes. En les explicacions extra-literàries ofertes per la Rowling, com a Pottermore / Wizarding World, la dels llufes no aprofundeix gens. Quina ironia, amb un títol com "Everything you need to know about Squibs". Serà que n'hem de saber poques coses. És més, sembla que fins i tot relativitzi i ignori bona part de la discriminació que pateixen als llibres (mentre afegeix informació nova que no serveix de gaire...), com es pot veure en frases així:
J.K. Rowling ha escrit:So the life of the Squib doesn’t sound all too fun, but there can still be a connection to the magical world for them, if they choose.
Crec que, si ens agafem als llibres (i sempre tenint en compte que hi ha pogut haver canvis, com totes les societats evolucionen), podem veure com els llufes són fortament discriminats en la societat màgica, en la qual són ciutadans de segona, i per als quals sol ser millor una vida al món muggle que no pas al món màgic. Així doncs, crec que el tema és més greu que "doesn't sound all too fun", i que moltes vegades la relació (o no relació) dels llufes amb el món màgic els ve imposada, pels pares, per la societat en general, que no pas poder-la decidir ells mateixos.

―――

1. Llufa: el concepte
HP & the Chamber of Secrets (chapter 9: the writing on the wall) ha escrit:“A Squib is someone who was born into a wizarding family but hasn’t got any magic powers. Kind of the opposite of Muggle-born wizards, but Squibs are quite unusual.”
Spoiler:
HP i la cambra secreta (capítol 9: la pintada a la paret) ha escrit:―(...) Un llufa és una persona que va néixer en una família de bruixots però que no té poders màgics. Una mica al contrari dels bruixots que neixen en famílies de muggles, però no és tan habitual.
Una de les poques coses que la Rowling deixa clares és, com podeu veure, la definició de llufa. (Això, però, deixa al seu torn preguntes obertes: què passa amb l’existència d’aquells bruixots ― per què jo els consideraria bruixots ― que no tenen prou màgia per ser admesos a Hogwarts? Tenen algun nom concret? Són bruixots? No crec que siguin llufes encara que és possible que socialment ― majoritàriament de manera despectiva, per no ser “suficientment bo” ― siguin anomenats així. Ho torno a comentar més endavant a l’apartat sobre llufes i les seves famílies bruixes.) Llufa (així com Squib en anglès) és una paraula que s’utilitza molt com a insult. Així doncs, la identitat dels llufes gira al voltant d’un insult a falta de qualsevol altra paraula millor. No és el primer col·lectiu que construeix la seva identitat al voltant d’un insult, i aprofundiré més sobre això en el punt nou, sobre paral·lelismes i metàfores.

Aquestes persones també són anomenats "fills de bruixots" (segons es pot veure en el Twitter de la Rowling). Jo entenc que, més aviat, com hi ha els bruixots fills de muggles, s’haurien d’anomenar "muggles fills de bruixots"... Perquè "fills de bruixots" a seques és confús respecte si estàs anomenant així un bruixot o un llufa. Amb aquest concepte de “fills de bruixots” també s’estableix un paral·lelisme amb els fills de muggles, que ja estableix el Ron a l’hora de definir-ho. Són persones d’un món que no pertanyen a aquell món (i per tant, han d’anar a un altre món); tot i així, els llufes no són tant freqüents com els fills de muggles. Hi deuen influir diversos factors: la visibilitat real que tenen (potser podria haver-n’hi més, però són criatures que desapareixen misteriosament ― cosa fàcil, perquè no hi ha cap control ni mecanisme de protecció sobre ells), l’aspecte genètic (segons la Rowling, el gen màgic ― em sembla que era una cosa així ― és predominant; i això influeix en la visió que tenen els bruixots dels llufes)...

Com ja aprofundiré a continuació, els bruixots veuen amb mals ulls els llufes. Com que la màgia és predominant, tenir un fill llufa per a moltes famílies bruixes és decebedor, una mostra de la ‘degeneració’ de la família i la debilitat del seu nom. Ras i curt, la seva reputació màgica és qüestionada. Són, per tant, els llufes una “tara”, un “error”. Aquesta mentalitat explica molts aspectes socioculturals del món màgic que tractaré breument en els apartats següents. (Qui diu breument...)

Aquí m’agradaria centrar-me en un altre aspecte. Quin seria l’estatus de sang dels fills dels llufes? Primer ho havia plantejat com una qüestió biològica, però com la Rowling diu també hi ha un fort aspecte de voluntat sociopolítica, ja que és tècnicament impossible que els bruixots sang pura siguin realment sang pura.
J.K. Rowling ("Pure-blood") ha escrit:As Muggle/wizard marriage had been common for centuries, those now self-describing as pure-bloods were unlikely to have any higher proportion of wizarding ancestors than those who did not. To call oneself a pure-blood was more accurately a declaration of political or social intent (‘I will not marry a Muggle and I consider Muggle/wizard marriage reprehensible’) than a statement of biological fact. (X)
Un llufa és fill de bruixots i, per tant, sol ser un sang pura. (Excepte quan un dels seus progenitors és fill de muggles, que el convertiria en un mestís. És possible que l’altre progenitor sigui muggle.) El meu dubte és, per tant, quin estatus de sang tindria la seva descendència. No importa gaire si se’n van a viure al món muggle, però igualment trobo que és un punt curiós a debatre. La Rowling estableix les categories sang puramestís (almenys un avi bruixot i un avi muggle) ― fill de muggles (“sang de fang”). Hi ha famílies, com els Malfoy, que s’enorgulleixen de ser sang pura, però això no és sempre tècnicament possible, i em sona haver vist per alguna banda que si es casen amb bruixots mestissos o fills de muggles, com que hi ha un moment que l’aspecte muggle desapareix, es poden seguir considerant sang pura.

Un llufa pot ser sang pura o mestís. En el cas que sigui sang pura, si es casa amb un muggle, els seus fills seran mestissos (siguin bruixots o no), perquè tindran avis bruixots; però crec que al mateix temps també podrien reclamar ser fills de muggles (encara que un dels seus progenitors fos llufa), perquè tots dos progenitors no tenen màgia. Si es casa amb un bruixot fill de muggles o mestís, els seus fills també seran mestissos (i seran o bruixots o llufes ― ja que llufa implica almenys un progenitor bruixot). Per tant, si es casa amb un bruixot sang pura (assumint que el llufa també ho és), els seus fills serien sang pura, oi? Ja que els vuit avis serien bruixots sang pura. Al mateix temps, també es podrien anomenar mestissos, ja que un dels seus progenitors no és bruixot (tot i que ser llufa és diferent que ser muggle).

Trobo que és un debat interessant perquè, com diu la Rowling, l’estatus de sang no es decideix biològicament (tot i que sembla que hi ha molts sang pura que pretenen que sigui així, i per això en alguns casos es defensa l’existència d’una raça màgica o la consideració que els muggles són bèsties) sinó que és una declaració d’intencions político-socials. No només dels sang pura, crec jo, sinó també a la disposició d’algú amb qualsevol altre estatus de sang. Al cap i a la fi, la identitat és una arma política, ara i sempre.

―――

2. L'actitud davant dels llufes

Quan mirem els llibres, quines són les actituds dels bruixots vers ells?

Menyspreu:
J. K. Rowling (“Scottish Rubgy”) ha escrit:It had always been the proud boast of Mr Buchanan senior that such an anomaly had never occurred in their family. The proud old warlock went further: a Squib in any family was a sign that they were in decline and deserved to be winnowed out. (X)
Repugnància:
HP & the Half-Blood Prince (chapter 10: the House of Gaunt) ha escrit: “You disgusting little Squib, you filthy little blood traitor!” roared Gaunt, losing control, and his hands closed around his daughter [Merope]’s throat.
Spoiler:
HP i el Mig Príncep (capítol 10: la Casa dels Gaunt) ha escrit: —Llufa repugnant, descastada fastigosa! —va dir el senyor Gaunt cridant, perdut el domini de si mateix, menTre escanyava la filla [Merope Gaunt] amb totes dues mans.
Sospita:
HP & the Order of Phoenix (chapter 8: the Hearing) ha escrit:“I’m a Squib,” said Mrs. Figg. “So you wouldn’t have me registered, would you?”

“A Squib, eh?” said Fudge, eyeing her suspiciously. “We’ll be checking that. You’ll leave details of your parentage with my assistant, Weasley. Incidentally, can Squibs see dementors?” he added, looking left and right along the bench where he sat.

“Yes, we can!” said Mrs. Figg indignantly.

Fudge looked back down at her, his eyebrows raised.
Spoiler:
HP i l’Orde del Fènix (capítol 8: la vista oral) ha escrit:—Sóc una llufa —va dir la senyora Figg—; potser per això no em tenen consignada.

—Una llufa, diu? —va dir el senyor Fudge, mirant-se-la amb deteniment—. Ja ho comprovarem. Haurà de donar les seves dades familiars al senyor Weasley, el meu secretari adjunt. Una llufa pot veure demèntors, per cert? —va dir, mirant a banda i banda de la graderia.

—És clar que podem! —va dir la senyora Figg, indignada. El senyor Fudge va tornar a clavar els ulls en ella, arrufant el nas.
i és considerat un insult.
HP & the Half-Blood Prince (chapter 19: elf tails) ha escrit:“And what difference does that make?” asked Filch obnoxiously.

“I’m a ruddy teacher, aren’ I, yeh sneakin’ Squib!” said Hagrid, firing up at once.
Spoiler:
HP i el Mig Príncep (capítol 19: els elfs espies) ha escrit:—I això què hi fa? —va voler saber en Filch en to impertinent.

—Que no sóc professor, llufa fastigosa? —va saltar en Hagrid, sulfurat.
Fins i tot el Ron Weasley, que prové d’una família de bruixots sang pura que són repudiats per altres bruixots de sang pura per la seva afinitat als muggles (i que per això els anomenen “traïdors a la sang”), actua així:
HP & the Chamber of Secrets (chapter 9: the writing on the wall) ha escrit:“And what on earth’s a Squib?” said Harry.

To his surprise, Ron stifled a snigger.

“Well — it’s not funny really — but as it’s Filch,” he said. “(...) It would explain a lot. Like why he hates students so much.” Ron gave a satisfied smile. “He’s bitter.”
Spoiler:
HP i la cambra secreta (capítol 9: la pintada a la paret) ha escrit:—¿I què coi és un «llufa»? —va preguntar el Harry.

El Harry es va sorprendre que el Ron fes un somriure sorneguer.

—Bé, de fet no fa cap gràcia… Però com que és el Filch… (...) Això explicaria moltes coses, com per exemple per què odia tant els alumnes. —El Ron va fer un somriure de satisfacció—. Ens té enveja.
El mateix Ron que va defensar l’Hermione quan la van anomenar “sang de fang”, actua amb superioritat en parlar dels llufes. Fins a quin punt actua així per què es refereix al Filch, i per tant no seria una cosa extensiva a tots els llufes? Igualment, és una mostra que no veu els llufes com a ciutadans de la societat en les mateixes condicions d’igualtat que ell, si es permet de burlar-se’n d’un per ser-ho.

―――

3. Els llufes i la societat màgica
HP & the Deathly Hallows (chapter 8: the wedding) ha escrit:“Ariana was not a Squib!” wheezed Doge.

“So you say, Elphias, but explain, then, why she never attended Hogwarts!” said Auntie Muriel. She turned back to Harry. “In our day, Squibs were often hushed up, though to take it to the extreme of actually imprisoning a little girl in the house and pretending she didn’t exist —”

“I tell you, that’s not what happened!” said Doge, but Auntie Muriel steamrollered on, still addressing Harry.

“Squibs were usually shipped off to Muggle schools and encouraged to integrate into the Muggle community . . . much kinder than trying to find them a place in the Wizarding world, where they must always be second class.”
Spoiler:
HP i les relíquies de la mort (capítol 8: el casament) ha escrit:—L'Ariadna no era una llufa! —va esbufegar en Dux.

—Això és el que tu dius Elfies, però explica'm llavors per què mai no va anar a Hogwarts! —va dir la tieta Muriel. Es va girar cap a en Harry—. A la nostra època els llufes eren molts cops amagats. Tot i que fins al punt d'empresonar una nena petita dins de casa i pretendre que no existia…

—Ja et dic jo que això no és el que va passar! —va dir en Dux, però la tieta Muriel va continuar, encara dirigint-se a en Harry.

—Els llufes normalment són enviats a escoles muggle i encoratjats a integrar-se a la comunitat muggle… És molt més amable que intentar trobar-los un lloc al món màgic, on sempre hauran de ser de segona classe.
Amb aquesta cita del setè llibre, crec que es pot començar un dels temes de debat: els llufes i la societat màgica. Evidentment, dins d’aquest tema hi ha molts altres subtemes. Comencem amb una visió general: quina ha estat la situació dels llufes al llarg del temps en el món màgic? A partir d'aquestes frases de la tieta Muriel jo entenc que la seva situació ha anat evolucionant, així com la societat màgica també ha patit canvis.

La tieta Múriel i l’Elfies Dux són de la generació de l’Albus Dumbledore, nascuts a finals del segle XIX i principis del segle XX. En la primera part de la conversa parlen de la seva època (quan “els llufes eren molts cops amagats”, “fins al punt d’empresonar[-los]” i pretendre que no existien). Aquesta última opció sona rotunda per alguns, com la tieta Muriel, però sembla que d’altres la duien a terme (no en el cas de l’Ariana, recordeu que ella no era una llufa), així que era una cosa existent en la societat. Crec que la situació es devia radicalitzar encara més durant els períodes de terror del Grindelwald i el Voldemort, amb l’auge corresponent del supremacisme. No és casualitat, crec jo, que el Directori de la Sang Pura, amb la llista dels Sagrat Vint-i-vuit, fos publicada als anys trenta.

En canvi, en la segona part de la conversa, quan parlen en present (“són enviats (...) i encoratjats”...), entenc que es fa referència a la societat dels anys noranta. (Això ho sembla en la traducció, no pas en l'original on està en temps passat, però mantinc l'argument.) En aquesta època, els llufes segueixen apartats del món màgic i integrats en la societat muggle. És a dir, en comptes d’afrontar els prejudicis que té la societat màgica i integrar els llufes ― que, no ho oblidem, són fills d’aquesta societat ―, és més fàcil tapar-ho una vegada més amb la catifa, però aquesta vegada tractant-los amb més “dignitat”, amb condescència potser. És més “amable” enviar-los a un món que no és el seu, allunyar-los i separar-los del món màgic que no afrontar com a societat per què els llufes (que, al contrari dels fills de muggle, no vénen de “fora” sinó de “dins”) són ciutadans de segona classe. Fixeu-vos amb la rotunditat del “sempre hauran de ser”.

Els llufes són escadussers, i molt menys freqüents que els fills de muggles, i segurament van estar sols durant molt de temps. Però, segons la Rowling, durant el govern de la Consellera d’Afers Màgics Eugenia Jenkins (1968-1975) van començar a aparèixer moviments en defensa dels drets dels llufes, que van ser atacats per contra-manifestants sang pura. Deixant de banda la similitud d’això amb el moviment afroamericà pels drets civils als EUA (raó per la qual suposo que la Rowling va escollir aquestes dates), quin va ser el resultat de tot plegat? Va servir per alguna cosa? No ho sembla. L’Argus Filch i l’Arabella Figg, que són els dos únics llufes que tenen presència en els llibres, segueixen vivint molt marginats en la societat, i a vegades se’n burlen (com es veu almenys un parell de cops amb el Filch) per ser llufa. Deu ser això perquè la Rowling s’ho devia inventar després d’escriure els llibres, i és una altra font de la seva inconsistència? Devia servir això per què els llufes ja no fossin més empresonats a casa seva, amagats, i en canvi se’ls enviés al món muggle (una mica com si se’ls apartés de la vista, igualment, i impedint-los, així, que poguessin tenir una oportunitat laboral al món màgic i, per tant, de poder-s’hi integrar)? Són temes a debatre, a reflexionar, perquè la Rowling evidentment no ho va fer.

Encara que hi hagi hagut canvis, encara que ja no s’empresoni els llufes dins de casa i s’amagui (i s’esborri, per tant) la seva presència, encara segueixen sent apartats del món màgic. En aquesta actitud es pot veure com el prejudici contra els llufes està molt arrelat en la mentalitat del món màgic. Es pot veure en el cas de l’Angus Buchanan i del Marius Black, expulsats de les seves respectives famílies, i el cas de l’Arabella Figg i de l’Argus Filch, que vivien apartats de la societat màgica i al mateix temps dins d’aquesta: l’Arabella Figg criava Kneazles, però en la solitud de les quatre parets de casa seva, i l’Argus Filch no era gaire estimat pels bruixots de Hogwarts. (Més endavant continuaré amb el tema de les professions, a l’apartat set.)

―――

4. La Conselleria d’Afers Màgics

La Conselleria d’Afers Màgics, seguint la tradició de la societat que governa, ignora completament els llufes. Es pot veure amb el fragment de l’Arabella Figg a la vista oral, que ja he passat anteriorment i torno a citar:
HP & the Order of Phoenix (chapter 8: the Hearing) ha escrit:“I’m a Squib,” said Mrs. Figg. “So you wouldn’t have me registered, would you?”

“A Squib, eh?” said Fudge, eyeing her suspiciously. “We’ll be checking that. You’ll leave details of your parentage with my assistant, Weasley. Incidentally, can Squibs see dementors?” he added, looking left and right along the bench where he sat.

“Yes, we can!” said Mrs. Figg indignantly.

Fudge looked back down at her, his eyebrows raised.
Spoiler:
HP i l’Orde del Fènix (capítol 8: la vista oral) ha escrit:—Sóc una llufa —va dir la senyora Figg—; potser per això no em tenen consignada.

—Una llufa, diu? —va dir el senyor Fudge, mirant-se-la amb deteniment—. Ja ho comprovarem. Haurà de donar les seves dades familiars al senyor Weasley, el meu secretari adjunt. Una llufa pot veure demèntors, per cert? —va dir, mirant a banda i banda de la graderia.

—És clar que podem! —va dir la senyora Figg, indignada. El senyor Fudge va tornar a clavar els ulls en ella, arrufant el nas.
Fixeu-vos que és el propi Conseller d’Afers Màgics qui parla amb una llufa en aquests termes. La màxima autoritat del món màgic, i l’única manera que poden confirmar que l’Arabella Figg és una llufa és amb les dades familiars, amb un arbre genealògic. No hi ha cap tipus de prova ràpida (per exemple un encanteri) que provi si algú és un llufa. No es du cap registre, tampoc, de totes les persones que són llufes. En canvi, sí que es fa amb els bruixots. Així doncs, els llufes no existeixen a ulls de la Conselleria i, per tant, tampoc de la llei. No hi deu haver cap llei que protegeixi els llufes ni els doni drets. Que fins i tot hi ha legislació sobre els muggles, sobre els bruixots fills de muggles, fins i tot sobre bèsties fantàstiques!, però no sobre els fills de bruixots que no tenen màgia. És en relació a això que és més "fàcil" enviar-los al món muggle, perquè el fet d’integrar-los en la societat suposaria la necessitat de reestructurar la societat i la legislació de cap a peus. (Com es pot animar a integrar-se allà els llufes, quan els bruixots desconeixen molt el món muggle?) Com que els llufes són tan poc freqüents i són tan ignorats, ens trobem que la Conselleria ― aquí representada per en Fudge i el seu comentari sobre si una llufa pot veure demèntors ― ignora completament quines són les habilitats i capacitats dels llufes. Un llufa és com un muggle, no té màgia, però a la vegada és diferent: té coneixements sobre la màgia, i una certa afinitat a aquesta; que pot fer, per exemple, que sigui capaç de veure un demèntor. (Continuaré sobre aquest darrer punt més endavant.)

―――

5. Les famílies bruixes i els llufes

Què tenim? Els llufes són ciutadans de segona, apartats de la societat màgica. La supremacia de la sang, i de la màgia, porta a que es considerin una desgràcia per a moltes de les famílies bruixes que tenen un fill llufa. La Rowling diu que la màgia és el gen dominant, i per això els llufes poc habituals, però quan n’apareix un sol ser vist amb mals ulls, perquè representen una ‘tara’ per la reputació de la família. Aquesta actitud explica perquè en el cas dels Black, per exemple, el Marius (nascut circa 1917) va ser esborrat de l’arbre per ser llufa. O el cas de l’Angus Buchanan:
J. K. Rowling (“Scottish Rubgy”) ha escrit:“It had always been the proud boast of Mr Buchanan senior that such an anomaly had never occurred in their family. The proud old warlock went further: a Squib in any family was a sign that they were in decline and deserved to be winnowed out.” (X)
Així doncs: què passa quan un fill és un llufa? La Rowling ofereix dues opcions: o tanquen el fill a casa, empresonant-lo, o l’envien al món màgic. Crec que hi ha moltes més opcions que aquestes dues, i que aquestes dues opcions també estan plenes de matisos. Un factor que influeix és l’època, del qual ja n’he parlat una mica al principi, i un altre factor deu ser la família bruixa en sí, el seu estatus de sang i si és purista.

Com ja he dit anteriorment, els llufes són els fills sense màgia de progenitors bruixots. Com són acceptats en aquestes famílies depèn de la mentalitat de la família i de la pressió de la societat. Algunes de les opcions que se m’acudeixen són: o enviar-lo a estudiar al món muggle o amagar-lo a casa, com diu la Rowling. O també enviar-lo a un orfenat i ―com amb l’opció d’amagar-lo― fer veure que aquell fill no va existir mai, o matar-lo (intencionadament o no). Segurament hi ha moltes altres opcions, ja direu!

Les famílies de mentalitat més oberta deuen acceptar els fills llufes en la seva família i proporcionar-los una educació muggle, per encaminar-los a una vida muggle, que suposo que serà més fàcil que en el món màgic. Hagués dit els Weasley, però tinc els meus dubtes ― hi ha un membre llufa a la família (un cosí segon de la Molly Prewett) del qual no parlen mai, i també ja heu vist la reacció del Ron...). Crec que aquesta dinàmica serviria per alguna família que realment tingui contactes amb el món muggle: que un dels progenitors sigui un bruixot fill de muggles, o mestís, o que per raons X s’hagués criat per muggles. D’aquesta manera la integració del llufa a la societat muggle seria més fàcil, perquè sinó entenc que els deixen a la seva sort i que s’espavilin.

Altres famílies més puristes, que deuen considerar que els llufes són una vergonya per la família, els deuen amagar del món. Els deuen tancar, potser, a casa.... Vés a saber per quant de temps dura això, i en quines circumstàncies deu viure. Segurament en alguns casos fingeixen que aquell fill ha mort, mentre l’amaguen o, potser, l’entreguen a un orfenat, per desfer-se del “problema” i no haver-se’n de preocupar mai més. Tot cap a sota la catifa, i fem veure que aquí no ha passat res.

Però, en quines circumstàncies viuen, aquestes persones? Quina infància tenen? En general, deu ser una de molt difícil i complicada. Aquell precís moment en el qual t’adones que no ets com els teus pares, com els teus germans ― que no compliràs les expectatives de la teva família. Quan t’adones que no aniràs a Hogwarts, com tothom que coneixes hi ha anat. Que hi ha alguna cosa errònia en tu, i això és una vergonya per la família. Crec que en alguns casos deuen ser maltractats ― no m’atraviria a dir tots però crec que sí la majoria. Per als bruixots la màgia és molt important, molts ― moltíssims ― no veuen res més enllà, no tenen relació amb el món muggle... Així doncs, un fill sense màgia és el pitjor que pot passar. A més a més, són tants pocs els llufes que es coneixen (tingueu en compte, per exemple, els bruixots que conformen cada generació, i d’aquí, una petita proporció són llufes), que és possible que ningú en conegui cap altre. Cap referent (a part, potser, d’Angus Buchanan, que deu ser un mite esborrat en el record).

Desemparats per la llei i pel govern de la seva societat, amagats per les seves famílies, quantes d’aquestes criatures deuen ser maltractades? Amb l’objectiu que la màgia els sorgeixi de dins? Què deu passar amb els llufes quan no mostren màgia, quan no reben la carta de Hogwarts? No crec que ningú es preocupi per ells; tan invisibilitzats com estan, qui es deu preocupar, per ells? La Conselleria d’Afers Màgics, està informada de la seva existència? Vés a saber. En el món màgic, aquest abús físic que poden patir de les famílies se suma a un abús verbal i psicològic, segurament, estès per la societat. Per això deu ser més “fàcil” per ells aprendre a viure al món muggle, fugir de casa segurament en els casos més extrems...

Sobre la infantesa d’Angus Buchanan ― un llufa de finals del segle XIX de qui parlaré a continuació ―, la Rowling explica que “Angus’s early childhood had been spent dodging curses on an almost daily basis”. Això només ho sé interpretar com a maltractament, perquè és el mateix que el seu pare fa per expulsar-lo de casa quan descobreix que és un llufa. (“He was met by his humiliated father, who barred his entrance, bade him never darken their door again, and fired curses after Angus as he fled.”)

Recordeu el cas del Neville Longbottom, i la manera tan naturalitzada ― esfereïdorament naturalitzada ― com explicava que:
HP & the Philosopher’s Stone (chapter 7: the Sorting Hat) ha escrit:“My Great Uncle Algie kept trying to catch me off my guard and force some magic out of me — he pushed me off the end of Blackpool pier once, I nearly drowned — but nothing happened until I was eight. Great Uncle Algie came round for dinner, and he was hanging me out of an upstairs window by the ankles when my Great Auntie Enid offered him a meringue and he accidentally let go. But I bounced — all the way down the garden and into the road. They were all really pleased (....).”
Spoiler:
HP i la pedra filosofal (capítol 7: el Barret que Tria) ha escrit:―(...) El tiet Algie es passava el dia intentant agafar-me per sorpresa perquè sortís la màgia… Un cop em va tirar al mar des de l’escullera de Blackpool, i gairebé em vaig ofegar… Però la màgia no va sortir fins que no vaig fer vuit anys. El tiet Algie va venir a casa a prendre el te. M’havia agafat pels turmells i em tenia penjant per la finestra del primer pis quan la tieta Enid li va oferir una merenga i ell em va deixar anar per descuit. Vaig rebotar en arribar a terra, i vaig continuar fent bots jardí avall fins a arribar al carrer. Es van posar tots molt contents.
Hi ha unes quantes idees a treure d’aquí. Per començar: si això ho van fer a un noi que al final acaba resultant ser un bruixot, i la màgia accidental el salva, qui no diu que ho feien a un llufa que no va tenir aquesta sort? I que a resultes d’aquestes pràctiques d’abús físic morís? Quantes vegades aquesta mort era accidental? Justificada amb un “si hagués fet màgia hagués sobreviscut”? Quantes vegades va ser més intencionat? “O fas màgia o mors?” És molt explícita, en aquest sentit, la frase “force some magic out of me”, que trobo que té molta més força en anglès.

L’última frase: “Es van posar tots molt contents.” Contents, per què? Després del relat, no crec que sigui perquè el Neville ha sobreviscut. Sinó perquè finalment ha mostrat màgia. Perquè sort que és un bruixot. La meva pregunta és: quants anys? Quants anys va estar el Neville aguantant aquestes circumstàncies? Aquest maltractament físic? O pensem també en la Merope Gaunt; era bruixa ella, però seguia maltractada pel seu pare, que la considerava una llufa per la poca quantitat de màgia que mostrava.

(Aquest és un altre tema a tractar: la idea de “es pot tenir tan poca màgia que no poden entrar a Hogwarts?”. El Neville expressa una idea així ― a continuació de la cita mostrada diu “Els hauríeu d’haver vist les cares quan vaig rebre la carta de Hogwarts… Es pensaven que potser no tenia prou màgia per ser admès.” Què passa amb aquests que es troben en aquestes circumstàncies? Què són? ― Segurament els que necessiten cursos com Màgicràpid, i potser intenten aprendre màgia a distància. ― Deuen ser considerats llufes, però no ho són... Gràcies, Rowling, per pensar en aquestes coses, eh.)

―――

6. Quina educació tenen?

Com es pot veure amb el cas de l’Angus Buchanan, els llufes no van a Hogwarts. (Cosa lògica, ja que és una escola de màgia i, sorpresa sorpresa, els llufes no tenen màgia.) (Tot i que hi ha algunes assignatures que sí que haguessin pogut fer ― com explico més endavant en aquest apartat.) Per a qui no el coneixeu, ja que és una inventada de la Rowling per Pottermore, l’Angus Buchanan era fill d’una família bruixa de molts germans. Els seus germans van anar tots a Hogwarts, tots menys ell. Un dels seus germans va dur-lo a Hogwarts amb escombra l’1 de setembre quan ell tenia onze anys. Va entrar al Gran Saló i es va emprovar el Barret que Tria, que li va dir que encara que tenia molt bon cor, no era bruixot. Així doncs, el noi se’n va haver de tornar cap a casa, on els seus pares el van expulsar de casa. Eventualment, l’Angus va ser adoptat per una família muggle d’Edinburg i va acabar convertint-se en jugador de rugbi. (Sí, aquest Angus Buchanan ― no m’acaba d’agradar això de basar-ho en persones reals.) És a partir d’ell que hi ha una societat bruixa en favor del rugbi muggle escocès. Buchanan també és l’autor de La meva vida com a llufa, una autobiografia publicada el 1900 que va tenir molt d’èxit.

Amb Hogwarts descartat, l’opció lògica seria que els llufes tenen una educació muggle. La Rowling també devia arribar a aquesta conclusió: per això la posa en boca de la tieta Muriel, i també es pot assumir en el cas del cosí segon de la Molly Weasley que és comptable. Però, passa realment així en tots els casos? Ho dubto. No hi ha cap interès per part de la Conselleria sobre aquestes persones ni, per tant, cap regulació al respecte. (Tant fàcil que seria que s’encarregués de becar els estudiants llufes a les escoles muggles, o tingués alguna organització que ho supervisa. Si ho tingués, llavors també seria de creure que tenen, així doncs, un registre dels llufes... Però no sembla que sigui el cas, segons les paraules de l’Arabella Figg.)

El desconeixement que tenen els bruixots sobre el món muggle és molt gran: saben, per exemple, què s’ha de fer per matricular algú en una escola muggle? (Aquí hi ha l’altra qüestió: tenen els bruixots algun tipus de documentació d’identitat que els permeti viure així al món muggle? És a dir, tota la documentació d’identitat que puguin tenir ― si en tenen, és clar ― forma part del món màgic i només està sota el control de la Conselleria o també funciona pel món muggle? Com? Tenen documents muggles? ― En aquest cas: se’ls han de tramitar ells a voluntat o de facto la Conselleria els crea una còpia que sigui acceptable pels muggles?) Hi ha moltes, moltes preguntes que la Rowling no es va ni plantejar. Se les plantegen, els bruixots? Who knows. Potser diuen que fuck it, és massa feina, i per això mantenen els fills tancats a casa (una altra manera d’assegurar-se que ningú descobreix res) o els envien directament a un orfenat i que s’encarregui algú altre de tot plegat. O potser encanten algú a l’escola per aconseguir que el seu fill llufa pugui anar a classe... Tenint en compte els prejudicis que la societat té contra els llufes, em pregunto si això ha passat mai.

Com ja he dit anteriorment, hi ha moltes variables i zero regulació comuna. L’època històrica i la ideologia de la família deuen influenciar enormement en tot plegat.

Tot i així, els llufes haguessin pogut rebre una educació màgica... No pas les assignatures que es necessita una vareta (Encanteris, Transfiguració, Defensa contra les Forces del Mal...) ― de les quals n'haguéssin pogut aprendre la part teòrica, ignorant la pràctica ―, però sí algunes de les altres, ni que fos en un nivell bàsic: Pocions, Magimàtica, Runes Antigues, Criança de Criatures Màgiques, Botànica, Història de la Màgia... Això hauria permès que fossin integrats en la societat màgica ― que, recordo, és la societat on neixen ― i al mateix temps els hauria permès accedir a algunes feines del món màgic. Potser necessitarien l’assistència d’algun bruixot, però no és necessària la seva exclusió completa. Bé, en pocions, la Rowling va dir que sempre hi ha l’ús de vareta o la màgia implicada d’alguna manera... Aquesta part sempre la podria fer un bruixot ― en un procés col·laboratori de dos estudiants (un bruixot / un llufa) a Hogwarts... Així s’aprendria sobre les diferències i serviria per a l’acceptació de la diversitat.

Però Hogwarts no té per què ser l’únic lloc on s’estudien assignatures màgiques de tot el Regne Unit. (Ja sabem que no és l’única escola del món...) Al llarg de les sèries es veuen els casos de bruixots que estudien a casa (si no ho recordo malament, era el cas dels Gaunt), i també sabem de l’existència de cursos per correu mussol com Magicràpid. Així doncs, hi podria haver un mecanisme per tal que els llufes aprenguessin en el món màgic sobre el món màgic, ja sigui per correu mussol, estudiant a casa o, per què no?, amb una escola on hi hagués una educació que potenciés i barregés el millor dels dos mons. (Clar que això suposaria contradir l’Acta de Secretisme però, de fet, quan tracta dels llufes ― com tota l’organització social del món màgic ― deu fer que no existeixen.) També s’ha de dir que l’existència d’una escola així hagués pogut ajudar molt a tenir una societat més oberta i tolerant, tot impedint l’auge de supremacistes com Voldemort, ja que els estudiants bruixots tindrien un contacte més proper amb el món muggle. (En fi, si fos per mi, faria mínim que Muggleologia fos obligatòria a Hogwarts.)

―――

7. Feines al món màgic

Malgrat que sigui allunyar-se de la família i d’un món màgic que coneixen, crec que la vida més senzilla pels llufes seria viure en el món dels muggle, sobretot si s’aparten de la màgia de petits. (He dit senzilla, no fàcil.) Però, igualment, coneixem als llibres els casos de dos llufes que seguien estretament relacionats amb el món dels bruixots: l’Argus Filch i l’Arabella Figg. (Que curiós que els seus noms comencin igual.) El cas d’altres llufes, com l’Angus Buchanan, que s’allunyen més del món màgic no els descobrim fins més endavant. (També és possible que la Rowling no s’ho inventés fins més endavant.)

Coneixem casos concrets, l’Argus i l’Arabella, que mostren que sí que hi ha llufes que viuen al món màgic, i hi treballen, però igualment aixequen moltes preguntes: com pots treballar al món màgic sense una educació màgica? Suposo, com ja he dit al final de l’apartat anterior, que deu ser a través de l’existència de cursos a distància o escoles especials. Tot i així, la Rowling en les seves obres no fa explicació alguna i ens quedem només amb les nostres elucubracions. Em centro en els seus dos casos concrets primers, que també són la mostra de com els llufes, fins i tot quan no són expulsats del món màgic, segueixen sent marginats i són, definitivament, ciutadans de segona.

L’Arabella Figg és una criadora de Kneazles i de gats, que els entrecreua per mestissar-los, i així poder-los vendre a la societat màgica (ja que es necessita un permís especial per tenir un Kneazle pedigrí). A més a més, formava part de l’Ordre del Fènix original, i en la segona etapa de l’organització, seguia sota les ordres del Dumbledore vigilant el Harry. Així doncs, aquí hi hauria l’assignatura de Criança de Criatures Màgiques... Va aprendre’n d’alguna banda de manera teòrica? Quin suport va tenir de la seva família? Potser era el negoci familiar i el va heretar dels seus pares, ja que no li calia vareta per dur-lo a terme? No ho sabem. En el cas de l'Argus Filch, sabem que és el zelador de Hogwarts... Però, que no tenen ulls, els quadres? Que no poden fer vigilància els elfs domèstics? Que no hi ha les rondes de monitors? M’agrada molt aquesta teoria que explica que en realitat el Filch seria el restaurador d’art de Hogwarts. En aquest cas, necessitaria història de la màgia i pocions. (En aquesta darrera es necessitaria l’ús de màgia, però aquest detall hi ha moltes maneres de salvar-lo: algú altre podria fer la poció, o part de la poció, etc.)

En general, hi ha moltes altres feines que els llufes podrien fer en el món màgic. Podrien fer, sobretot, la part manual i creativa d’una tasca que més endavant s’encantés. Per exemple: podrien construir les escombres màgiques, i dissenyar-les, i que sigui un bruixot que després en faci els encanteris que permetin que serveixin per volar. També podrien treballar en moltes botigues ― en les quals fos necessari un coneixement del món màgic, i en el cas que s’impliqués la necessitat de fer servir màgia, que tinguessin un treballador o un soci fer aquesta part. Però la part en sí de dur la botiga i ser-ne el dependent és factible. Els llufes també podrien ser els professors d’algunes de les assignatures de Hogwarts que, assumeixo, no necessiten màgia: Muggleologia, Història de la Màgia (coi, que la fa un fantasma!), Runes Antigues i Magimàtica... També podrien treballar en la Conselleria d’Afers Màgics, en moltes feines de funcionari de taula de despatx. Els veig de burocràtics, de secretaris, o també de diplomàtics, sobretot encarregant-se de les relacions amb els muggles. (Bé hi ha una Oficina així.) No es necessita màgia, per això! O també podrien ser historiadors i arxivistes ja fos per institucions privades o públiques, com la Conselleria, o bibliotecaris a Hogwarts, per exemple. També podrien ser traductors; assumeixo que les traduccions de les llengües modernes es pot fer màgicament i és més automàtic, però i de les llengües antigues? Les llengües mortes o les llengües màgiques, com Runes Antigues, on es necessita saber el context per traduir el significat precís. Com l’Angus Buchanan, els llufes també poden ser escriptors; poden escriure tot tipus de novel·les, fins i tot molts dels llibres de temari per a Hogwarts. (Especialment de les assignatures que he mencionat anteriorment i que crec que ells podrien ensenyar.) I em deixava feines relacionades amb la criança de criatures màgiques, com fa l’Arabella Figg amb els Kneazles; potser no totes les bèsties són segures si no es té màgia, però igualment podrien adquirir recursos muggles o cuidar les espècies més segures. Així doncs, ja veieu!, hi ha realment un munt d’oportunitats per als llufes a la societat màgica. Però aquesta societat valora massa la màgia així que qualsevol persona que no té màgia, no té valor ni capacitats per formar part de la ‘seva’ societat.

―――

8. Els llufes, la màgia i els “familiars”

Els llufes no tenen màgia, així que es podrien equiparar amb els muggles. Tot i així, a la vegada són diferents dels muggles. No només perquè neixen en el món màgic, i per tant creixen coneixent sobre l’existència de la màgia, sinó perquè també solen tenir una afinitat especial amb la màgia que els muggles no tenen. Per descobrir llocs secrets o amagats com per exemple Hogwarts o la Marmita Foradada, als muggles se’ls ha d’ensenyar el camí, se’ls ha de fer saber de la seva existència, perquè sinó veuen una cosa completament diferent. En canvi, els llufes ho veuen directament. Així mateix, també són capaços de veure i interactuar amb alguns objectes màgics i bèsties fantàstiques.

Un aspecte que crida l’atenció és el cas dels cats i la relació que hi tenen tant l’Argus Filch com l’Arabella Figg. Potser també és amb altres animals, però en el cas dels dos llufes més coneguts, són gats: uns animals que se solen relacionar molt estretament amb la màgia. Les seves relacions amb les seves mascotes són molt profundes, que en molts casos sembla que els tractin com a persones. Coneixem més el cas de l’Argus Filch amb la senyora Norris, però segurament també seria el cas de l’Arabella Figg amb els seus gats, ja que els utilitza per vigilar el Harry. (Com si fossin membres d’una xarxa d’espies.) Els gats, així doncs, sembla que siguin també els ulls dels llufes.

Això em fa pensar amb els familiars (en anglès), és a dir, criatures sobre-naturals que viuen en formes animals i que solen ser guies de les bruixes en la seva pràctica de la màgia. No sé com ho hauríem de traduir al català (esperits familiars?). Seria, per exemple, el cas del gat Salem amb la Sabrina, de Sabrina, la bruixa adolescent. (O també de Chilling Adventures of Sabrina, la versió moderna de Netflix, que no té la mateixa àura que la primera: per exemple, el Salem no parla, i és molt més fosca.) Igualment, seria el mite del gat negre que acompanya la bruixa i, per tant, relacionaria l’Argus Filch i l’Arabella Figg, que són llufes, amb la màgia.

―――

9. Els llufes, paral·lelismes i metàfores

Els llufes són discriminats per la societat on neixen perquè no encaixen en els seus motlles (el fet de posseir màgia és un factor molt important en la societat) i no compleixen amb les seves expectatives. Aquesta representació encaixa amb la situació d’altres col·lectius minoritaris de la societat que coneixem nosaltres. A continuació ho exposaré amb el cas de les persones amb discapacitats, que crec que és la metàfora més clara que hi ha. Tot i així, hi ha alguns aspectes que també es podrien relacionar amb la comunitat queer.

L’existència dels llufes és invisibilitzada. Aquesta ha sigut històricament la situació de les persones amb discapacitats (així com també d’altres col·lectius minoritaris). La nostra presència en el relat de la societat és invisibilitzada perquè la nostra presència és moltes vegades una molèstia. En comptes de plantejar una societat que sigui molt més oberta i accessible a tothom, es crea un model/patró únic en el qual la discapacitat no es té en compte (excepte en aquells casos quan està molt generalitzada) i que suposa la marginació de molta gent. Em pregunto quants llufes no miren les seves famílies bruixes i es pregunten si estan trencats o hi ha hagut algun error amb ells. Quants deuen haver sentit que la seva vida no és tan valuosa com les dels bruixots o que els altres la veuen amb llàstima, quan tu és tot el que tens.

Com que la societat està construïda d’aquesta manera i evoluciona sobre aquests pilars, el fet de intentar plantejar algunes polítiques d’accessibilitat suposa haver de desmuntar conceptes o construccions fermament establertes. És, també, el que passa en el món màgic, on els llufes no són tinguts en compte ni per la Conselleria i la seva legislació ni per la societat, motiu pel qual no poden accedir a una educació màgica ni a una vida plena en la societat màgica. Intentar canviar això contradiria lleis fortament establertes com l’Acta del Secretisme. El tema que els llufes simplement no van a Hogwarts, en comptes de buscar la manera d’integrar-los, ressona amb tots els problemes d’accessibilitat en el sistema educatiu i laboral del nostre món.

Aquesta ignorància per part de la societat (malgrat tot els avanços que hi ha hagut) porta a que en molts aspectes siguem estrangers de la societat en la qual naixem. Per a molts, és més fàcil ignorar la nostra existència i fer veure que no existim que no pas reconèixer-la i intentar construir una societat més accessible. Com en molts casos les persones amb discapacitats neixen de pares que no ho són, els llufes són fills de bruixots. Així doncs, crec que el sentiment de soledat és compartit per la falta de referents iguals a tu amb els que vius i creixes, així com el fet que hi ha poques persones com tu en els teus cercles socials si no les busques. És per això que crec que els llufes, en algun punt (potser al voltant del moviment de defensa dels seus drets), també haurien muntat les seves comunitats. Perquè sinó el món és molt solitari. I hostil.

Els gats de l’Arabella Figg i l’Argus Filch, com a “esperits familiars” que els acompanyen a navegar pel món màgic i són els seus ulls (així com un punt de connexió per a ells amb la màgia) em fa pensar en els gossos d’assistència que utilitzen moltes persones amb discapacitats (no només els cecs) per navegar el nostre món. Aquestes bèsties són els nostres ulls, les nostres orelles, el nostre nas.

“Llufa” deu provenir d’un insult, d’una burla vers aquestes persones que ha quedat com l’etiqueta que les defineix. (Crec que aquest aspecte s’entén més en la versió en anglès i el significat d’Squib; perquè la veritat és que no entenc d’on acaba de sortir ‘llufa’.) Hi ha molts, i diversos, insults que defineixen els diferents tipus de discapacitats; i molts d’aquests són ofensius. Defineixen la discapacitat des d’una perspectiva negativa, com allò que falta per encaixar el motlle, en compte d’allò que és. (Suposo que en aquest sentit, “deficient visual/auditiu” en seria un exemple.) Actualment se sol utilitzar discapacitat, com abans s’havia utilitzat “invàlid” (no-vàlid, és a dir, visió negativa que fa referència al valor de la persona en sí), i com demà s’utilitzaran altres paraules en el debat de les quals ara no entro que és molt llarg. (Però tinc opinions, també.)

Si “llufa” és un insult, em pregunto si d’aquí van sorgir l’intent d’altres definicions més positives com la que proposava abans “muggles fills de bruixots” o “fills de bruixots” a seques. Em pregunto quines fan servir els llufes, si aquestes, unes altres o llufa en sí mateix. Si utilitzen “llufa” igualment, malgrat haver estat dirigida contra ells com a insult històricament, em fa pensar en la situació de la comunitat LGBTQ+ amb el mot “queer”. (Per dir-ne un entre molts.) Perquè la comunitat queer també pot veure’s reflectida en el fet de decebre les expectatives de la societat on viu, del motlle de la cisheteronormativitat. La cronologia de l’aparició del moviment dels drets dels llufes em fa pensar també en els inicis del moviment en favor de la comunitat queer tal i com la coneixem actualment, amb el punt d’inflexió dels aldarulls d’Stonewall (28 Juny 1969).

―――

I em sembla que això és tot per ara! (Mare meva, això duplica la llargada del relat del concurs.) M’alegro haver deixat tota l’argumentació per escrita (tot i que hi ha uns quants punts que s’han d’acabar de polir, però ja he escrit prou i hi he d’acabar de reflexionar!), perquè ho tenia tot desestructurat i moltes de les coses al meu cap. Us felicito si heu arribat fins aquí, i m’encantarà saber les vostres opinions i impressions sobre el tema.

Ens llegim!

Cass
"It matters not what someone is born, but what they grow up to be." ~Albus Dumbledore

Avatar de l’usuari
Antares_Black
Cap de Departament
Cap de Departament
Entrades: 410
Membre des de: dt. des. 11, 2012 9:55 pm
Rang: Slytherclaw
Ubicació: Rumb a l'Ahtohallan

Re: Els llufes

Entrada Autor: Antares_Black »

Pel que sembla, el missatge resposta «El missatge conté 64665 caràcters.» així que no me’l deixa penjar, i el parteixo xD

PART 1

Hola! Vinc a respondre aquest magnífic tema! :mrgreen:
Cass Ross ha escrit:Totes les cites que he tret dels llibres les he deixat en anglès al “quote” perquè en la traducció al català es perdien els matisos (així que també era consistent amb les cites de Pottermore en anglès), tot i així també he deixat ― pel que fa als fragments dels llibres ― la traducció al català de la cita en un espòiler
Ho trobo molt adequat!

Cass Ross ha escrit:En relació al cànon, se’n sap relativament poc dels llufes. En les explicacions extra-literàries ofertes per la Rowling, com a Pottermore / Wizarding World, la dels llufes no aprofundeix gens. Quina ironia, amb un títol com "Everything you need to know about Squibs". Serà que n'hem de saber poques coses.
Doncs mira, més tenim per inventar xD

Cass Ross ha escrit:sembla que fins i tot relativitzi i ignori bona part de la discriminació que pateixen als llibres
Venint de la Rowling, no em sorprèn gens... :no

Cass Ross ha escrit:els llufes són fortament discriminats en la societat màgica, en la qual són ciutadans de segona, i per als quals sol ser millor una vida al món muggle que no pas al món màgic.
Que és precisament el que fa ella. Els pares de la Hermione, per exemple, no se’ns els presenta com a «vides avorrides». I ser llufa té l’avantatge que, encara que sense màgia pròpia, pertanyen al món màgic. Molts ja ho voldríem. El problema és la discriminació. Si és que fins i tot es fixen més en els elfs domèstics que en els llufa! :bah

Cass Ross ha escrit:moltes vegades la relació (o no relació) dels llufes amb el món màgic els ve imposada, pels pares, per la societat en general, que no pas poder-la decidir ells mateixos.
És que ni tan sols poden escollir això. I això quan no els expulsen de la família i de tot...

Al Retorn hi ha personatges llufa. I també els cito molt al primer capítol, quan els del Cercle màgic d’Artineu parlen dels de Ca la Filadora. Volia reflectir justament aquesta discriminació fatal.
El Retorn dels Black, Antares_Black ha escrit: ―Les bruixes de Llers han informat del recorregut del firaire ―va contestar la Belladona―. Es veu que viatja a peu, però porta el carretó del gènere ple de remeis màgics, sang de salamandra i diversos flascons de pocions. No se l'ha vist fer servir la màgia, però va carregat de productes màgics...
―I no podria ser que fos... ―suggeria una veu feble.
―Això, a Ca la Filadora! ―va cridar la Gorgona amb ànim de fer enrenou.
Els assemblearis es van posar a polemitzar un altre cop. Ca la Filadora era la casa que hi havia al tombant del carrer de la Sega. Entre els bruixots, es deia que els muggles que vivien allí (que tenien unes conductes no gens pròpies de no-màgics) eren descendents de llufes, que s'havien anat casant amb muggles i la màgia ja no havia tornat a florir. Algunes famílies de bruixots venien o deixaven marxar les filles que naixien sense poders màgics als paraires que anaven a trobar filadores als pobles rurals (atès que els seus sous eren força més baixos que els de les ciutats). Era un dels pocs oficis oberts a les dones i les famílies que s'avergonyien de tenir descendències no màgiques aprofitaven la crescuda de la indústria de la llana del segle XVII per desempallegar-se de les “màcules” familiars que volien tapar. Segurament, aquest devia ser l'origen del nom de la casa, i les bruixes d'Artineu esmentaven Ca la Filadora quan del que realment volien parlar era de llufes...
―Prou ―es va imposar la veu profunda de Briubruixina―. No vull avalots al Cercle!
Comentaris al El Retorn dels Black, Antares_Black ha escrit: -La relació que estableixen les bruixes d'Artineu amb les filadores/Ca la filadora, me l'he inventada jo. Però l'he basada en fets reals: és ben cert que, amb el creixement de la indústria de la llana del segle XVII, moltes noies marxaven dels pobles (venudes, ofertes o per voluntat) a filar per un amo. També és veritat que era un dels pocs oficis oberts a les dones.

1. Llufa: el concepte
Cass Ross ha escrit:què passa amb l’existència d’aquells bruixots ― per què jo els consideraria bruixots ― que no tenen prou màgia per ser admesos a Hogwarts? Tenen algun nom concret? Són bruixots? No crec que siguin llufes encara que és possible que socialment ― majoritàriament de manera despectiva, per no ser “suficientment bo” ― siguin anomenats així.
Sí, això ho comentem una mica al tema de la Wizadora. Com vaig/vam concloure, potser s’hauria de parlar d’un espectre.

Cass Ross ha escrit:Llufa (així com Squib en anglès) és una paraula que s’utilitza molt com a insult.
A mi em fa pensar (que suposo que és el que es pretenia a la traducció) en la frase «fer llufa». És a dir, que he d’entendre que ha sortit malament. Que se n’esperava una cosa que no fa o que no té.

Cass Ross ha escrit:Així doncs, la identitat dels llufes gira al voltant d’un insult a falta de qualsevol altra paraula millor. No és el primer col·lectiu que construeix la seva identitat al voltant d’un insult, i aprofundiré més sobre això en el punt nou, sobre paral·lelismes i metàfores.
Això també és un punt important. No és una paraula reclamada, un insult apropiat. És que la paraula que hi ha per designar-los és un insult en si mateixa. No n’hi cap altra (que coneguem): la Rowling els anomena així com a nom propi. No és que els personatges facin servir aquesta paraula i n’hi hagi una de correcta, no; és que la paraula en si és l’insult. Com dius: «la identitat dels llufes gira al voltant d’un insult». Ha de ser dur, com a llufa, créixer amb aquest estigma. Em pregunto com deuen tenia la moral i l’autoestima. Veiem que l’Arabella Figg no té vergonya de dir que no pot fer màgica. És una persona molt valenta, i continua lluitant (es diria al costat d’en Dumbledore com al cantó bo) a la seva manera. Protegeix en Harry i té un compromís. Però vaja, que no sabem com ho porta ella per dins. Mireu en Filch, que se n’avergonyeix.

Cass Ross ha escrit:Aquestes persones també són anomenats "fills de bruixots" (segons es pot veure en el Twitter de la Rowling). Jo entenc que, més aviat, com hi ha els bruixots fills de muggles, s’haurien d’anomenar "muggles fills de bruixots"... Perquè "fills de bruixots" a seques és confús respecte si estàs anomenant així un bruixot o un llufa.
Sí, però suposo que si amb «fill de muggles» s’entén que es parla d’un bruixot, «fill de bruixots» també ens hauria d’indicar que es tracta d’un muggle. No anomenem pas a en Dudley «fill de muggles», oi que no? I tanmateix ho és tècnicament: els seus pares són muggles (De fet, ja ho cites: «Són persones d’un món que no pertanyen a aquell món».). Però suposo que, a més, hi ha el tema de si hem de considerar «muggle» i «llufa» en el mateix sac. Vull dir, tots dos tenen en comú que no poden fer màgia, però se suposa que un llufa té cultura màgica, perquè s’entén que (si bé no bruixot) s’ha criat entre bruixots (si no és que ha estat criat entre muggles per les raons que sia) i un muggle no (tot i que, de nou, tot podria ser, i tant! No tothom és criat pels seus progenitors). Però potser és una cosa que afegim de més a les definicions de muggle i bruixot. Perquè si entenem muggle com a «persona que no pot fer màgia», un llufa seria un muggle (però, en canvi, més endavant dius: tot i que ser llufa és diferent que ser muggle»). I que el fet que els separem és per aquestes assumpcions que faríem respecte l’entorn de criança i coneixements d’un o altre món... I llavors seria un tema nostre, de discriminació apresa...

(Bé, més endavant parlem d'atribuir habilitats als llufa que no tenen els muggles i aprofundim més amb això)

Cass Ross ha escrit:[Fills de muggles i fills de bruixots]Són persones d’un món que no pertanyen a aquell món (i per tant, han d’anar a un altre món)
És a dir, que hem d’entendre que han nascut en un món, però que pertanyen a l’altre i que per tant, no tenen elecció, han d’anar a aquest altre món. Mmm és allò que dèiem que no hi ha decisió de la persona. Però és que ni dels llufes (si no tenen màgia no pertanyen al món de la màgia i se’ls ha de fer fora) ni dels fills de muggles (com que tenen màgia, reben la carta i han d’anar a Hogwarts, o l’escola de màgia que els toqui. Fi). És com el seu destí. Però és que si no hi ha inclusió de muggles al món dels bruixots, per què n’hi hauria d’haver pels llufa? Perquè s’han criat en un entorn màgic? També està mal vist que els bruixots es graduïn a l’escola de màgia però es vulguin dedicar a alguna cosa al món dels muggles... N’hi ha que ho fan i viuen entre els dos móns. Però és que és això: potser són dos móns però són del mateix món. El problema que hi ha és aquesta separació. No tot és blanc o negre, hi ha un espectre (potser s’hauria de considerar un espectre). Però no oblidem que hi ha l'Acta de Secretisme... :sua

Aquest és el tema que plantejo (mare meva, no sé si l’arribaré a publicar mai, amb tantes coses...) a la fic de Windwalker (La Cinquena Fundadora seria un spin-off de la fic de l’Escola Inclusiva de Convivència Magicomuggle Windwalker). Seria una escola tant per bruixots com per muggles (clandestina, evidentment), on l’escletxa dels dos móns es dissipa (o aquest n’és l’objectiu).

(Bé, fi de l’espai publicitari de productes només disponibles al futur... xD :elis)
Cass Ross ha escrit:tot i així, els llufes no són tant freqüents com els fills de muggles.
I estic molt d’acord que els factors no són exclusivament l’aspecte genètic, sinó també la visibilitat real que tenen.
Cass Ross ha escrit:l’aspecte genètic (segons la Rowling, el gen màgic ― em sembla que era una cosa així ― és predominant; i això influeix en la visió que tenen els bruixots dels llufes)...
És curiós, oi? Jo abans em pensava que es tractava d’un al·lel recessiu, perquè seria el més fàcil de pensar si la màgia és una cosa especial, no? Però és que llavors no encaixaria que hi hagués famílies senceres que siguin màgiques (parlant de genètica mendeliana, és clar). I la Rowling va dir que era dominant, com bé dius. Aquest treball (en castellà) ho explica molt bé, per si us interessa. (també es tracten els llufa, parlant del segon gen)
Explicació de Andrea Klenotiz de la genètica màgia ha escrit:Andrea Klenotiz, una fanática de Harry Potter que estudió biología, elaboró una teoría que explicaba la herencia de la magia teniendo en cuenta que es dominante y no recesivo y añadiendo cómo podrían surgir los hijos de Muggles y los Squib. Para ello, propone que la magia podría explicarse con un único gen autosómico dominante si, al igual que la enfermedad de Huntington, es debida a una repetición de nucleótidos y que además no siga las proporciones mendelianas. Pone por ejemplo que para que una persona sea mago debe tener unas 100 repeticiones de la secuencia nucleotídica del gen de la magia. Un Muggle normal tendría alrededor de 50 repeticiones, pero otros Muggles tendrían un número mayor de repeticiones –unas 90- sin llegar a poseer magia. Para que un Muggle pueda tener magia, es necesario que haya una mutación que aumente el número de repeticiones por encima del límite (100). Así, es mucho más probable que un Muggle con 90 repeticiones por una mutación pueda tener un hijo con más de 100 repeticiones que sea mago. Esto también implica una mayor probabilidad de tener dos hijos magos (por ejemplo los hermanos Creevey [que coneixem com a Pau i Dani Parra]). Esta repetición de nucleótidos también explicaría por qué unos magos son más poderosos que otros, pues poseerían un mayor número de repeticiones que otros magos más “débiles” debido a un fenómeno conocido como anticipación genética.
Això també reforça la teoria de l’espectre. De tota manera, pel que sembla, hi continua havent un llindar.
Cass Ross ha escrit:Com que la màgia és predominant, tenir un fill llufa per a moltes famílies bruixes és decebedor, una mostra de la ‘degeneració’ de la família i la debilitat del seu nom. Ras i curt, la seva reputació màgica és qüestionada.
Jo em quedaria especialment a la reputació màgica qüestionada. Perquè s’esperaria que fos bruixot i no ho és i, a més, obra la possibilitat que la sang de la família no fos del tot pura... Però si fos només per la dominància, es premiaria els fills de muggles, i també estan mal vistos (no tant, però també). Podria ser perquè haurien de ser d’un món i són de l’altre? Pot ser també. Perquè els fills de muggles estan mal vistos especialment pels bruixots (amb ideologies de sang). Pels muggles no és tant per motius de sang o de ideologies (atès que solen desconèixer el món dels bruixots), sinó també per desconeixença, per por. Els Dursley odien els bruixots perquè els fan por.
Cass Ross ha escrit:Quin seria l’estatus de sang dels fills dels llufes?
Uooo Bona pregunta! Suposo que a nivell social viurien com muggles, que a poc a poc s’anirien allunyant del món màgic. El que passa a Ca la Filadora, d’Artineu, per exemple, que se suposa que hi viuen descendents de llufes. És una casa molt mal vista pels bruixots amb la ideologia de la sang (com la Gorgona), i també assenyalada pels muggles (perquè encara conserven algunes coses del món màgic). Si l’estatus social és pèssim, imaginem-nos-en l’estatus legal: si els llufes ja estan desemparats de la llei màgics, no vull ni pensar com serien els fills... totalment inexistents. Potser tractats com muggles fora del món màgic (o fins i tot pitjor...). En el tema de la sang, ja entrem en les paradoxes...
Cass Ross ha escrit:Primer ho havia plantejat com una qüestió biològica, però com la Rowling diu també hi ha un fort aspecte de voluntat sociopolítica, ja que és tècnicament impossible que els bruixots sang pura siguin realment sang pura.
Com diu la Rowling, és més la voluntat de no voler encreuar-se amb muggles, que no pas el fet que no hi estiguin encreuats. Així lliga amb el que deia més amunt, que la presència de llufes qüestiona la puresa de la sang de les famílies que es fan dir pures.
Cass Ross ha escrit:Un llufa és fill de bruixots i, per tant, sol ser un sang pura. (Excepte quan un dels seus progenitors és fill de muggles, que el convertiria en un mestís. És possible que l’altre progenitor sigui muggle.)
Ostres, això també una bona observació. Quan un llufa neix de pares pura sangs, significaria que seria també un pura sang, però no té màgia... En Filch, per exemple, que ve d’una família de sang pura... I, ara no sé si del canon o del fandom, es diu que els Gaunt (que se suposa de sang pura) tenen uns quants membres llufa...
Cass Ross ha escrit:El meu dubte és, per tant, quin estatus de sang tindria la seva descendència. No importa gaire si se’n van a viure al món muggle, però igualment trobo que és un punt curiós a debatre.
Socialment els eliminen i els amaguen (com els Black, que els treien de casa i del tapís), no els reconeixen com a fills. Però a nivell genètic (o de sang, parlant més en un llenguatge del món màgic) no sé pas com quedaria... Suposo que s’acabaria parlant de muggles, com passa a les famílies muggles que tenen fills de bruixots (se suposa que són portadors del gen perquè d’alguna manera estan connectats amb la màgica, potser per ascendència llufa (?)). Això lliga amb allò que diuen els de ideologia de la sang pura màgica: que els fills de muggles són menyspreables perquè la màgia que tenen l’han robat d’un bruixot (que seria d’un llufa), i que ho han fet amb mètodes il·legítims i reprovables.
Cass Ross ha escrit:Hi ha famílies, com els Malfoy, que s’enorgulleixen de ser sang pura, però això no és sempre tècnicament possible, i em sona haver vist per alguna banda que si es casen amb bruixots mestissos o fills de muggles, com que hi ha un moment que l’aspecte muggle desapareix, es poden seguir considerant sang pura.
És clar, van tapant el que no els agrada. I la llista dels famosos Sagrats 28, que la va recapitular un bruixots que es deia Cantankerus Nott, es va publicar de manera anònima els anys trenta del segle XX. És a dir que no fa gaire. Tant perquè no ho sabés com perquè ho volgués tapar, no es pot dir que sia una llista fiable.
Cass Ross ha escrit:Si es casa amb un bruixot fill de muggles o mestís, els seus fills també seran mestissos (i seran o bruixots o llufes ― ja que llufa implica almenys un progenitor bruixot).
Aquesta situació crec que no té equívoc, però les altres dues sí que és com paradoxal...
Cass Ross ha escrit:En el cas que sigui sang pura, si es casa amb un muggle, els seus fills seran mestissos (siguin bruixots o no), perquè tindran avis bruixots; però crec que al mateix temps també podrien reclamar ser fills de muggles (encara que un dels seus progenitors fos llufa), perquè tots dos progenitors no tenen màgia.
Això, podrien ser tant fills de muggles com mestissos. I és curiós dir que poden ser mestissos sense ser bruixots. Però, és clar, seguint les definicions és precisament el que en traiem...

Em fa pensar en la Mèrope Gaunt. A casa la insultaven, l’esclavitzaven i n’abusaven, i l’anomenaven «llufa repugnant». Ella no era llufa, només que els primers anys no fa mostrar signes de màgica i li va costat més desenvolupar-la. Tenia la ment assetjada. Com el cas del Neville i l’Agatha. No ho va fer fins que va tenir temps per ella, quan son pare i son germà eren a Azkaban. Llavors el seu fill (en Voldemort) era mestís (mare bruixa ―se suposa que pura sang― i pare muggle). Però i si la Mèrope hagués estat realment llufa? En Voldemort hauria continuat sent mestís (per què el pare era muggle), però ella seria pura-sang? I si el pare hagués estat un bruixot pura sang, en Voldemort seria de sang pura? :think:
Cass Ross ha escrit:si es casa amb un bruixot sang pura (assumint que el llufa també ho és), els seus fills serien sang pura, oi? Ja que els vuit avis serien bruixots sang pura. Al mateix temps, també es podrien anomenar mestissos, ja que un dels seus progenitors no és bruixot (tot i que ser llufa és diferent que ser muggle).
Com he dit, dir que un muggle és mestís és curiós. Però dir que un muggle és de sang pura encara ho és més... Però de nou, és la paradoxa de les definicions. Suposo que el que passa és que es defineix ‘pura sang’ i ‘mestís’ com en relació a la seva ascendència. Però si es diu: pura-sang és un bruixot que(...), aleshores els llufes no poden ser entesos com a pura-sangs, no?
Cass Ross ha escrit:(tot i que ser llufa és diferent que ser muggle)
Això també ho pensava: muggle i llufa és el mateix? Suposo que no, però entendria que un llufa és un tipus de muggle, no? Pel fet que no pot fer màgia. Tots els llufes són muggles, però no tots els muggles són llufes. De la mateixa manera que podria dir que hi ha muggles que, encara no tinguin poders màgics, poden ser mestissos. Al cap i a la fi, parlaríem de portadors d'alguna cosa màgica que podria manifestar-se o no en una descendència.
Cass Ross ha escrit:com diu la Rowling, l’estatus de sang no es decideix biològicament (tot i que sembla que hi ha molts sang pura que pretenen que sigui així, i per això en alguns casos es defensa l’existència d’una raça màgica o la consideració que els muggles són bèsties) sinó que és una declaració d’intencions político-socials
Tot el que hem comentat d’amagar-ho. Amb tot, si no es té manera de saber del cert, és la paraula el que preval.

Per una banda, tenim el tema de poder tractar el domini/possessió de la màgia com un espectre. Encara que dins l’espectre hi pugui haver un llindar (com d’estricte?) de sí o no pot fer màgia. Però tots sabem que l’acumulació de casos positius no valida una teoria, així que només es pot demostrar si un individu pot fer màgia, no pas si no en pot fer. Així que només es pot parlar de casos de possessió de màgia confirmats o de casos no comprovats (sense comptar què consideraríem un cas positiu i què no arribaria a se-ho).

Per altra, tenim el tema del que comporta aquesta ideologia de classificació: la supremacia de cert grups que comporta la discriminació cap a d’altres. En Hagrid diu que «no hi ha un sol bruixot avui que no tingui sang de muggle». Ell contempla la relativitat de l’assumpte. Per què ha de ser millor en les seves habilitats màgiques un bruixot amb una família màgica que no pas un que, sent igualment bruixot, vingui d’una família muggle (com és el cas de la Hermione)? No vol donar importància a aquesta característica perquè és conscient que assenyalar aquesta diferència comporta discriminació. Tot i així sí que dóna importància al fet de ser mig gegant (deu notar la discriminació, és clar) i li sap greu que la Madame Maxime digui que és «de constitució robusta!» en comptes d’acceptar que és geganta. Però potser això li hem de tenir en compte com a negatiu... Perquè si d'una cosa no se'n parla, no existeix.
Al cap i a la fi, la identitat és una arma política, ara i sempre.
Hi estic d’acord (sempre que parlem d'una manera no-espiritual).



2. L'actitud davant dels llufes

Oh! Justament cites la Mèrope! :clap: És que penso molt en ella, és un personatge tan desgraciat, pobra...
Cass Ross ha escrit:such an anomaly had never occurred in their family
Tip de sentir aquesta frase... :no :bah

Menyspreu, repugnància, sospita, insult... Tela, eh!
Cass Ross cita HP i el Mig Príncep (capítol 19: els elfs espies) ha escrit:—Que no sóc professor, llufa fastigosa? —va saltar en Hagrid, sulfurat.
Ui, és cert que en Hagrid diu això... :roll: Tan bé que l’he deixat fa un moment...
Però és veritat que els prejudicis ens afecten a tots.
Cass Ross ha escrit:Fins i tot el Ron Weasley, que prové d’una família de bruixots sang pura que són repudiats per altres bruixots de sang pura per la seva afinitat als muggles (i que per això els anomenen “traïdors a la sang”), actua així: (...) El mateix Ron que va defensar l’Hermione quan la van anomenar “sang de fang”, actua amb superioritat en parlar dels llufes. Fins a quin punt actua així per què es refereix al Filch, i per tant no seria una cosa extensiva a tots els llufes? Igualment, és una mostra que no veu els llufes com a ciutadans de la societat en les mateixes condicions d’igualtat que ell, si es permet de burlar-se’n d’un per ser-ho.
Bé, suposo que com el cas d’en Hagrid i de tots els tenim prejudicis. Que, per molt que patim discriminacions, ens hem criat entre prejudicis, i els tenim... No dic que estigui bé, però desconstruir-se és un procés per tothom. I sobre el tema: sí, demostra la discriminació cap als llufa.


3. Els llufes i la societat màgica
Aunt Muriel ha escrit: “Squibs were usually shipped off to Muggle schools and encouraged to integrate into the Muggle community . . . much kinder than trying to find them a place in the Wizarding world, where they must always be second class.”
Sí, és molt més fàcil treure-se’ls de sobre (enviant-los al món muggle o fent veure que no existeixen, amagar-los per la vergonya...) que no pas esforçar-se perquè deixin de ser de segona classe dins del món màgic.

Més amunt et ja et volia parlar de la Ginger. Te'n recordes de La Nit del Gran Alliberament? Un dels personatges inventats (com la Gladys i en Morfeu) és la Gínger. És una adolescent (en el temps de la fic) llufa que treballa de revisor al Nitrèpid Bus. Ens explica que seu germà Frank fa cinquè a Hogwarts i que sembla que (tot i els temps de guerra i inestabilitat política que estan vivint) el faran monitor.
Spoiler:
La Nit del Gran Alliberament (capítol 1), Antares Black ha escrit: —I els teus progressos de màgia? —va demanar la Doris.

Ella va arronsar les espatlles amb un somriure tort i una ganyota.

—No passo de fer levitar plomes...

La Gínger era llufa, i els seus intents d'embruixar els objectes no solien resultar... Però ella s'ho agafava bé i no era una cosa que la preocupés gaire.
Admeto que aquí em vaig tirar de la moto. Vaig prendre malament la mala traducció de la frase de l'Arabella Figg que comentàvem al tema de la Wizadora, i vaig posar aquí una cosa semblant. Potser ho hauria de canviar. La Gínger NO POT fer màgia, no és que li costi o que en tingui poca. No en pot fer i ja està. Què vol dir «els seus intents d'embruixar els objectes no solien resultar», doncs és clar que no. De fet, no crec que la Gínger s'hi capfiqués pas. Crec que té molt assumit que no pot fer màgia.
Ella, que segurament es diria a si mateixa ‘filla de bruixots’, vol ser mecànic, i li agrada tant la mecànica del món muggle com la del món màgic. Perquè ella et dirà que és tant d’un món com de l’altre, i no pensa renunciar a cap dels dos. Ella sap que és ciutadana de segona; pensava que potser voldria anar en algun grup activista pels drets dels "llufes". Faria molt per ella.

Estic d’acord que hi ha un canvi amb l’apogeu del supremacisme de la sang pura (Grindelwald, el Directori de la Sang pura, Voldemort...) cap a pitjor. Tot i així, hem de dir que ni tan sols en època de post-guerra l’estatus social i legal dels llufes no ha canviat el més mínim.
Cass Ross ha escrit:Consellera d’Afers Màgics Eugenia Jenkins (1968-1975) van començar a aparèixer moviments en defensa dels drets dels llufes, que van ser atacats per contra-manifestants sang pura.
Doncs no en tenia ni idea, i m’ha agradat molt de saber-ho. Així sí que alguna cosa sí que es va fer per ells... Tot i que no va servir de gaire, oi? («quin va ser el resultat de tot plegat? Va servir per alguna cosa? No ho sembla»).
Cass Ross ha escrit:Deixant de banda la similitud d’això amb el moviment afroamericà pels drets civils als EUA (raó per la qual suposo que la Rowling va escollir aquestes dates)
De la mateixa manera que pretén comparat o equiparar Voldemort amb Hitler (i altres similituds que va dir que havia pres, en les quals val més no pensar gaire...), no em sorprèn que també volgués fer aquest paral·lelisme. Però és que jo sóc de Tolkien, i m’agrada més l’aplicabilitat que l’al·legoria... :reading:


4. La Conselleria d’Afers Màgics
Cass Ross ha escrit:Fixeu-vos que és el propi Conseller d’Afers Màgics qui parla amb una llufa en aquests termes.
És que està tan arrelat, que ni tan sols se’ls tractaria bé ni que fos per quedar bé. I una figura de tanta autoritat com el Conseller! :bah L’altra cosa que em fa ballar el cap de la cita és això:

[quote=HP i l’Orde del Fènix (capítol 8: la vista oral)
Una llufa pot veure demèntors, per cert? —va dir [el senyor Fudge], mirant a banda i banda de la graderia.
—És clar que podem! —va dir la senyora Figg, indignada.
[/quote]
Primer hi ha el tema que el mateix Conseller hagi de preguntar-ho (perquè no ho sap o perquè se’n burla), que és el que dius de «ignora completament quines són les habilitats i capacitats dels llufes». Però el que vull comentar és si realment els llufa veuen els demèntors. Se’ns diu que els muggles no els poden veure, oi? I els llufa són muggles, en tant que no fan màgia. Així, com és que veuen els demèntors? Hem de pensar, llavors, que ser llufa no és com ser muggles. Hi ha alguna cosa que els fa ser igual que un bruixot, però sense màgia. Així, què és el que fa que un el pugui veure o no? També veurien el castell de Hogwarts o ruïnes? Suposo que tornem a entrar en el tema de l’espectre i del llindar. També passa amb el tema de poder veure o no els vesprals: quan es considera que s’ha vist la mort? Quin n’és el llindar?

Estic responent sobre la marxa, així que no recordo si en parles més endavant o no (vaig fer una primera lectura ràpida). Però és un tema que m’agradaria molt d’aclarir. Jo comptava que sí, que els veien. Per saber-ho, i també perquè hi ha un personatge llufa important al Retorn que estaria bé que tingués clar aquest punt sobre el que veuen o no (de moment, tinc que sí). I també per si em ve per escriure una fic sobre la Gínger, que tant de parlar d’ella me n’estan venint ganes xD

Mira, aquí ho comentes:
Cass Ross ha escrit:Un llufa és com un muggle, no té màgia, però a la vegada és diferent: té coneixements sobre la màgia, i una certa afinitat a aquesta; que pot fer, per exemple, que sigui capaç de veure un demèntor. (Continuaré sobre aquest darrer punt més endavant.)
Això és el que deia, que un llufa és com un muggle (en tant que no pot fer màgia), però alhora té certa afinitat amb la màgia. No només veu coses que veuen els bruixots però no pas els muggles (com els demèntors), sinó que em sona que també tenen habitats de comunicació amb els animals. És per la seva naturalesa de fills de bruixots o perquè s’han criat en un món màgic (encara que en la marginació)? :think:
Cass Ross ha escrit:La màxima autoritat del món màgic, i l’única manera que poden confirmar que l’Arabella Figg és una llufa és amb les dades familiars, amb un arbre genealògic. No hi ha cap tipus de prova ràpida (per exemple un encanteri) que provi si algú és un llufa. No es du cap registre, tampoc, de totes les persones que són llufes. En canvi, sí que es fa amb els bruixots. Així doncs, els llufes no existeixen a ulls de la Conselleria i, per tant, tampoc de la llei.
Fixa’t el descontrol que tenen! :nose

5. Les famílies bruixes i els llufes

Sí, les opcions es redueixen a amagar-lo/empresonar-lo, matar-lo o enviar-lo al món muggle. Em fa pensar en el nens de les fades, els nens canviats (changeling). Suposo que has sentit a parlar dels nens llops, els que s’han criat a la natura entre els animals, perquè han estat abandonats pels seus pares. Els motius? Ser diferents. Quan els troben i tenen comportaments que s’associen a l’autisme i al retard mental, no queda clar si és el resultat de viure fora de la societat humana (i per tant han desenvolupat habilitats socials diferents de les nostres i els costa interactuar amb humans), o és que els van abandonar precisament per aquest motiu. Doncs es parlava de ‘nens canviats’ (no pas dels que s’intercanvien entre famílies) quan naixia una criatura «diferent» i, com que no saben com criar-la, diuen que no és seva, que és de les fades. Com si deguéssim, era com si el fill que havia nascut era realment de les fades, i que les fades tenien el teu fill. Es posava el nen damunt del foc perquè quan s’escalfés i es posés a plorar, la seva família de fades hi aniria i se l’enduria, i a canvi deixarien el nen que havien robat. O bé abandonaven el nadó al mig del bosc. Ningú no el podia tocar, que quan el deixessin sol vindrien les fades i se l’endurien. En el cas dels llufes, l’encomanarien al món dels muggles; algun muggle li hauria robat els poders (fills de muggles).
Cass Ross ha escrit:Crec que aquesta dinàmica [Les famílies de mentalitat més oberta deuen acceptar els fills llufes en la seva família i proporcionar-los una educació muggle] serviria per alguna família que realment tingui contactes amb el món muggle: que un dels progenitors sigui un bruixot fill de muggles, o mestís, o que per raons X s’hagués criat per muggles.
Sí, la cosa està fumuda... :nose

Cass Ross ha escrit:Aquell precís moment en el qual t’adones que no ets com els teus pares, com els teus germans ― que no compliràs les expectatives de la teva família. Quan t’adones que no aniràs a Hogwarts, com tothom que coneixes hi ha anat. Que hi ha alguna cosa errònia en tu, i això és una vergonya per la família. Crec que en alguns casos deuen ser maltractats ― no m’atraviria a dir tots però crec que sí la majoria. Per als bruixots la màgia és molt important, molts ― moltíssims ― no veuen res més enllà, no tenen relació amb el món muggle... Així doncs, un fill sense màgia és el pitjor que pot passar.
M’agrada com aquí et fiques en el tema. Què se sentiria ser un llufa?

No crec que ningú es preocupi per ells; tan invisibilitzats com estan, qui es deu preocupar, per ells?
Decididament, la Gínger ha de fer activisme sobre el tema. :ballar:

Recordeu el cas del Neville Longbottom, i la manera tan naturalitzada ― esfereïdorament naturalitzada ― com explicava que: [...]
«la manera tan naturalitzada ― esfereïdorament naturalitzada». Em quedo amb això. Si no hagués tingut màgia, hauria mort. L’haurien matat. Però és el més normal del món. :atontat

Parles de la màgia accidental per salvar-se. «O fas màgia o mors?». Em recorda les barbaritat que es feien (o es fan, perquè podríem pensar que "això ja no passa", però jo no hi posaria la mà al foc...) en lingüística per tal de saber quina era la llengua materna d’algú, en general d’un nen. Doncs això, se’l penjava de cap per avall a l’ampit d’una finestra i a veure amb quina llengua demanava auxili. És si fa no fa el mateix. :boig:

En Neville i la Mèrope (i també l’Agatha!) van patir molts maltractaments. Tot per això:
Cass Ross ha escrit:Contents, per què? Després del relat, no crec que sigui perquè el Neville ha sobreviscut. Sinó perquè finalment ha mostrat màgia. Perquè sort que és un bruixot.
Aquest és un altre tema a tractar: la idea de “es pot tenir tan poca màgia que no poden entrar a Hogwarts?”
Aquest espectre, novament. Però amb un llindar («Deuen ser considerats llufes, però no ho són»).
Gràcies, Rowling, per pensar en aquestes coses, eh.
:no

(continua)
Les meves fics (aviat disponibles de nou)
La meva fic més actual: El Retorn dels Black
Imatge
«Indeed your failure to understand that there are things much worse than death has always been your greatest weakness»

Avatar de l’usuari
Antares_Black
Cap de Departament
Cap de Departament
Entrades: 410
Membre des de: dt. des. 11, 2012 9:55 pm
Rang: Slytherclaw
Ubicació: Rumb a l'Ahtohallan

Re: Els llufes

Entrada Autor: Antares_Black »

PART 2

6. Quina educació tenen?
Cass Ross ha escrit:l’Angus Buchanan era fill d’una família bruixa de molts germans. Els seus germans van anar tots a Hogwarts, tots menys ell. Un dels seus germans va dur-lo a Hogwarts amb escombra l’1 de setembre quan ell tenia onze anys. Va entrar al Gran Saló i es va emprovar el Barret que Tria, que li va dir que encara que tenia molt bon cor, no era bruixot. Així doncs, el noi se’n va haver de tornar cap a casa, on els seus pares el van expulsar de casa.
Que fort! :o

Cass Ross ha escrit:Amb Hogwarts descartat, l’opció lògica seria que els llufes tenen una educació muggle. (...) No hi ha cap interès per part de la Conselleria sobre aquestes persones ni, per tant, cap regulació al respecte. (Tant fàcil que seria que s’encarregués de becar els estudiants llufes a les escoles muggles, o tingués alguna organització que ho supervisa.
Em sembla una bona idea, això de becar els estudiants llufes en escoles muggles. Els donarien una educació que poden controlar i no els deixarien a l’estacada que, al capdavall, són fills del món màgic.

Això em torna a fer pensar en l’Escola de Windwalker (Perdó! :mrgreen: ). Si heu llegit La Cinquena Fundadora (one-short per un concurs de fics), sabreu que Winnie Windwalker funda la seva pròpia escola, apartada de Hogwarts, on la van saber integrar les seves idees. Doncs es tracta d’una escola oberta a bruixots i a muggles (i, per tant, també a llufes), on s’imparteix una educació mixta, tenint en compte les capacitats de cada alumne. És unitària, perquè té poca gent i, com que és il·legal (viola l’Acte de Secretisme Màgic) ha de funcionar en la clandestinitat :sua . Això implica moltes mesures, com que els professors tenen àlies per protegir la seva identitat i han de fer un Jurament. Comença des d’infantil i primària, de manera que cobreix també les necessitats d’una educació màgica abans dels onze anys per les famílies que no es poden permetre una educació a casa (i decideixen no portar els seus fills en escoles muggles: ja sia perquè volen que coneguin el món amb la màgia, o perquè pateixen per si els nens podrien fer màgia, etc.). I continuaria fins acabar la secundària. Però als onze anys, els bruixots poden decidir si continuar a Windwalker o anar a Hogwarts (o a l’escola que els pertocaria per territori). Tracto tant bruixots, fills de muggles, com llufes, com muggles amb famílies amb tradició, etc.

Em fa cosa :roll: fer tant d’anunci d’una fic que no sé ni quan penjaré... xD

Cass Ross ha escrit:El desconeixement que tenen els bruixots sobre el món muggle és molt gran
L’assignatura de muggleologia és vista com una maria, però jo trobo que és summament important. Però no perquè l’agafin fills de muggles per facilitar-se les coses o per saber com els bruixots veuen el món muggle (que seria el cas de la Hermione), sinó que s’hauria d’exigir a tota carrera que requereixi un mínim de contacte amb els muggles. Em fa pensar en la teva fic de l'Huracà, Cass. Si sabessin com funciona el món dels muggles, tot els aniria millor...

Cass Ross ha escrit:Tenen documents muggles? ― En aquest cas: se’ls han de tramitar ells a voluntat o de facto la Conselleria els crea una còpia que sigui acceptable pels muggles?
Això jo m’ho pregunto molt :think: . Com el carnet d’identitat (que això és una cosa prou recent; potser viuen molt en el passat per estar-ne al corrent. Però llavors com s’ho fan, si te’l demanen a tot arreu!) o els documents de propietat, hisenda, etc.

Cass Ross ha escrit:Tot i així, els llufes haguessin pogut rebre una educació màgica... No pas les assignatures que es necessita una vareta (Encanteris, Transfiguració, Defensa contra les Forces del Mal...) ― de les quals n'haguéssin pogut aprendre la part teòrica, ignorant la pràctica ―, però sí algunes de les altres, ni que fos en un nivell bàsic: Pocions, Magimàtica, Runes Antigues, Criança de Criatures Màgiques, Botànica, Història de la Màgia... Això hauria permès que fossin integrats en la societat màgica ― que, recordo, és la societat on neixen ― i al mateix temps els hauria permès accedir a algunes feines del món màgic. Potser necessitarien l’assistència d’algun bruixot, però no és necessària la seva exclusió completa.
Totalment d’acord!!! :ok

Cass Ross ha escrit:en un procés col·laboratori de dos estudiants (un bruixot / un llufa) a Hogwarts... Així s’aprendria sobre les diferències i serviria per a l’acceptació de la diversitat.
Trobo que és una idea magnífica. Però els fundadors no van estar d’acord amb la Windwalker. Potser no calia que acceptessin muggles com a tal, però llufes? Que vénen de famílies màgiques! :deumeu

Cass Ross ha escrit:Però Hogwarts no té per què ser l’únic lloc on s’estudien assignatures màgiques de tot el Regne Unit. (Ja sabem que no és l’única escola del món...)
A mi em fa ràbia que Hogwarts sia una escola tan anglesa, quan està situada a Escòcia. Escòcia hauria de tenir la seva pròpia escola, amb cultura escocesa. Jo què sé, que els uniformes podrien ser amb un tartan especial de l’escola, per exemple. Però és que... renoi, terra que trepitgen, terra que conquereixen! Mireu Ilvermorny, sinó!. Rowling... que ens hem de fer mirar aquest egocentrisme cultural, eh... :eh:

Cass Ross ha escrit:o, per què no?, amb una escola on hi hagués una educació que potenciés i barregés el millor dels dos mons. (Clar que això suposaria contradir l’Acta de Secretisme però, de fet, quan tracta dels llufes ― com tota l’organització social del món màgic ― deu fer que no existeixen.)
Hehe Windwalker! ;)

Cass Ross ha escrit:(En fi, si fos per mi, faria mínim que Muggleologia fos obligatòria a Hogwarts.)
Hahaha és que ens llegim el pensament! :mrgreen:


7. Feines al món màgic
Cass Ross ha escrit:l’Argus Filch i l’Arabella Figg. (Que curiós que els seus noms comencin igual.)
És veritat: llufes AF! hehe :mrgreen:

Cass Ross ha escrit:Coneixem casos concrets, l’Argus i l’Arabella, que mostren que sí que hi ha llufes que viuen al món màgic, i hi treballen, però igualment aixequen moltes preguntes: com pots treballar al món màgic sense una educació màgica?
I, recordem, que hi són gràcies a en Dumbledore. En Dumbledore podrà ser moltes coses (ja coneixeu l'opinió que en tinc...), però és una persona que intenta ser inclusiva (o almenys això és el que mostra). Dóna feina a un mig gegant (Hagrid) i a un llufa (Filch), accepta un home llop al professorat (Llopin), accepta una llufa a l’Orde del Fènix (Figg), manté la residència a una professora despatxada (Trelawney)... Penso que diu molt d’ell. I això és trist perquè vol dir que no sabem on serien aquestes persones si no hagués estat per algú com ell. Ja us ho dic jo: en la marginació, com la resta de gent com ells.

I sobre quina educació tenen... no en tinc ni idea.
Cass Ross ha escrit:L’Arabella Figg és una criadora de Kneazles i de gats, que els entrecreua per mestissar-los, i així poder-los vendre a la societat màgica (ja que es necessita un permís especial per tenir un Kneazle pedigrí).
Entenem que es guanyava la vida amb aquestes vendes? Com a mínim tenia el permís especial de tinença i criança de kneazles...

Així doncs, aquí hi hauria l’assignatura de Criança de Criatures Màgiques... Va aprendre’n d’alguna banda de manera teòrica? Quin suport va tenir de la seva família? Potser era el negoci familiar i el va heretar dels seus pares, ja que no li calia vareta per dur-lo a terme? No ho sabem.
Quina educació va rebre i com era la seva família és un misteri. Però, no ho sé, potser sí que era el negoci familiar. Potser això explicaria que pogués tenir aquest permís... No dic que l’hagi heretat, el permís, però potser la Conselleria no l’hi hauria concedit si no fos perquè el negoci ja està muntat...

En el cas de l'Argus Filch, sabem que és el zelador de Hogwarts... Però, que no tenen ulls, els quadres? Que no poden fer vigilància els elfs domèstics? Que no hi ha les rondes de monitors? M’agrada molt aquesta teoria que explica que en realitat el Filch seria el restaurador d’art de Hogwarts. En aquest cas, necessitaria història de la màgia i pocions. (En aquesta darrera es necessitaria l’ús de màgia, però aquest detall hi ha moltes maneres de salvar-lo: algú altre podria fer la poció, o part de la poció, etc.)
Aquesta teoria d’en Filch com a restaurador d’art em va EN-CAN-TAR! Fins i tot ho vaig agafar com a headcanon propi. Trobo que seria una bona feina. També es carrega la part de la neteja, però potser perquè tractarien el llufa com el noi dels encàrrecs... Amb el tema de la vigilància i els càstigs ja n’hi m’hi fico, però segurament ho fa perquè li encanta. A banda que tota aquesta passió pels càstigs físics i el fet que vulgui veure els alumnes patint penjats dels polzes... em sona més com una certa enveja i set de venjança. Odia(ria) els bruixots com una reacció.
Sobre com fa les pocions: no trobaria gens estrany que les hi preparés un altre. La poció d’Escanyallops d’en Llopin, la hi preparava l’Snape. No seria estrany que també en preparés pels quadres. Ah, i segurament deuen tenir un petit magatzem de pocions ja fetes, a punt per una necessitat. Com Madame Pomfrey, que jo compto que deu tenir essència de murtlap i pocions diverses a punt per no haver-se de posar a preparar-les de seguit si hi ha cap emergència.

Pel que fa a com ha estudiat art, història de l’art i restauració... Potser hem de pensar que ho deu haver fet de manera autodidacta (diria molt d’ell) o per correu (que amb el Magicràpid ja sabem que està avesat als cursos per correspondència).

Cass Ross ha escrit:hi ha moltes altres feines que els llufes podrien fer en el món màgic.
Jo crec que sí. Podrien fer "de tècnic". Per exemple, ajudants en una botiga com dius, i que hi hagi un supervisor. I sí, també professors de matèries no pràctiques (a Windwalker n’hi ha). Vaja, que tot el que dius és perfectament viable, però no volen. Els cal voluntat.

Cass Ross ha escrit: Així doncs, ja veieu!, hi ha realment un munt d’oportunitats per als llufes a la societat màgica. Però aquesta societat valora massa la màgia així que qualsevol persona que no té màgia, no té valor ni capacitats per formar part de la ‘seva’ societat.
Com deia, els cal voluntat. Però per fer que tinguin voluntat, necessiten educació en la diversitat.

8. Els llufes, la màgia i els “familiars”
Cass Ross ha escrit:[Els llufa] solen tenir una afinitat especial amb la màgia que els muggles no tenen. Per descobrir llocs secrets o amagats com per exemple Hogwarts o la Marmita Foradada, als muggles se’ls ha d’ensenyar el camí, se’ls ha de fer saber de la seva existència, perquè sinó veuen una cosa completament diferent. En canvi, els llufes ho veuen directament. Així mateix, també són capaços de veure i interactuar amb alguns objectes màgics i bèsties fantàstiques.
Sí, trobo que això és precisament el que els distingeix dels muggles.

Cass Ross ha escrit:Un aspecte que crida l’atenció és el cas dels cats i la relació que hi tenen tant l’Argus Filch com l’Arabella Figg. Potser també és amb altres animals, però en el cas dels dos llufes més coneguts, són gats: uns animals que se solen relacionar molt estretament amb la màgia. Les seves relacions amb les seves mascotes són molt profundes, que en molts casos sembla que els tractin com a persones.
Lliga amb el que comentava més amunt: que els llufa semblen tenir una habilitat comunicativa amb els animals molt especial.

Cass Ross ha escrit:Els gats, així doncs, sembla que siguin també els ulls dels llufes.
Aquesta frase m’ha agradat molt. :ok

(O també de Chilling Adventures of Sabrina, la versió moderna de Netflix, que no té la mateixa àura que la primera: per exemple, el Salem no parla, i és molt més fosca.)
Què dius!!?? En Salem no parla a la versió de Netflix!!?? I jo que la volia veure (no ens enganyem: la sèrie original m'encantava, però aquesta, que se la veia diferent, la vull veure per en Theo i perquè hi surt la Miranda Otto ^^ )... Ostres, doncs torbo que és una pífia, que no parli... :no

Cass Ross ha escrit:Això em fa pensar amb els familiars (en anglès), és a dir, criatures sobre-naturals que viuen en formes animals i que solen ser guies de les bruixes en la seva pràctica de la màgia
Sí! D’animals protectors; la gent màgica acostuma a tenir un company animal (o els animals amb qui es troben els ajuden). Passa als contes, a la mitologia, al folklore... En el folklore català tenim la gent menuda que s’instal·la a les cases per ajudar a fer la feina (com el conte del sabater, per exemple), que també ho trobem en els follets dels pare Nadal (i això que no és tradició nostra).

Al Retorn dels Black surten:
El Retorn dels Black (Capítol 1: Records d'Artineu), Antares_Black ha escrit: Aleshores es van sentir uns copets als plafons de fusta de la caseta.

―Oh, no t'amoïnis ―va somriure afablement Briubruixina―. Resulta que fa dos dies em vaig descuidar de desar els esclops; se m'ha ficat un racó de gent menuda a casa i ara s'han encaparrat a mantenir-me la casa neta i endreçada...
Als comentaris, explico què són:
Comentaris al Retorn, Antares_Black ha escrit: -Gent menuda: Tota la col·lecció de follets (cerdets, bubotes, boiets, donyets, menairons...). Són molt treballadors i familiars. Estan units a la família (n'hi ha que els diuen familiars); com els els domèstics, podríem dir. Poden ser perilloses, perquè quan acaben una feina en volen més i, si no reben una nova ocupació, es poden llançar a l'amo i fins i tot matar-lo...
-Els elementals: Gent menuda que viu al bosc, esperits del bosc.
-Els follets són genis protectors de les llars, a d'altres llocs són generadors de vents insuportables.
La gent menuda poden tenir un punt de dolenteria o de perillositat, però n’hi ha que és bona. També hi hauria les fades padrines i tot això.

Però sí, m’agrada pensar en els animals com a acompanyants benefactors dels bruixots i dels llufa també, però és indici de com de lligats estan al món de la màgia. Jo trobaria que no és just apartar-los del món màgic. Potser no poden fer màgia, però formen part del món.


9. Els llufes, paral·lelismes i metàfores
Cass Ross ha escrit:Els llufes són discriminats per la societat on neixen perquè no encaixen en els seus motlles (el fet de posseir màgia és un factor molt important en la societat) i no compleixen amb les seves expectatives. Aquesta representació encaixa amb la situació d’altres col·lectius minoritaris de la societat que coneixem nosaltres.
La discapacitat, les persones queer, la barreja de races... penso que és per aquí on es cou la cosa.

Penso que aquest apartat és molt important, perquè ens recorda que no només estem debaten molt seriosament sobre ficció a un elevat nivell de frikisme, sinó que per extensió estem debaten la realitat. I crec que és un debat important.

Cass Ross ha escrit: El tema que els llufes simplement no van a Hogwarts, en comptes de buscar la manera d’integrar-los, ressona amb tots els problemes d’accessibilitat en el sistema educatiu i laboral del nostre món.
Totalment.
Cass Ross ha escrit:Em pregunto quants llufes no miren les seves famílies bruixes i es pregunten si estan trencats o hi ha hagut algun error amb ells. Quants deuen haver sentit que la seva vida no és tan valuosa com les dels bruixots o que els altres la veuen amb llàstima, quan tu és tot el que tens.
És que és el que s’aprèn perquè és el que t’ensenyen.

Cass Ross ha escrit:Com que la societat està construïda d’aquesta manera i evoluciona sobre aquests pilars, el fet de intentar plantejar algunes polítiques d’accessibilitat suposa haver de desmuntar conceptes o construccions fermament establertes.
És precisament aquesta, la lluita. Aquesta desconstrucció per poder reconstruir.

Cass Ross ha escrit:Intentar canviar això contradiria lleis fortament establertes com l’Acta del Secretisme.
I és això el que es pretén fer a Windwalker. Trencar amb tot això. Qüestionar i lluitar contra l’Acta de Secretisme. I és molt fotut que s’hagi de continuar treballant des de la clandestinitat. Però de moment encara és necessari perquè sinó la revolució podria arribar a ser com la d’en Grindelwald, guiada per l’absolutisme i la supremacia. Per què és perillós trencar l’Acta de Secretisme? Perquè pot desencadenar una guerra molt virulenta. Aquesta Acta es va crear a causa de les persecussions. L’objectiu de Windwalker és educar en la diversitat, crear generacions de muggles que comprenguin la màgica, bruixots que respectin els muggles i llufes que se sentin integrats i valorats. Però és un procés llarg, lent i molt delicat; per això s’ha de fer de puntetes.

És que, ostres!, porto tot la resposta pensant en les ganes que he de llegiu el pròleg de la fic (però és que vull tenir-la tota, abans de començar a penjar, perquè ja em conec...), però no us vull fer massa spoiler. Mmm crec que només donaré el lema de l’escola (n’estava dissenyant/dibuixant l’escut, per posar-lo a la portada): Hic draconem titillamus. :mrgreen:

Cass Ross ha escrit:Aquesta ignorància per part de la societat (malgrat tot els avanços que hi ha hagut) porta a que en molts aspectes siguem estrangers de la societat en la qual naixem. Per a molts, és més fàcil ignorar la nostra existència i fer veure que no existim que no pas reconèixer-la i intentar construir una societat més accessible. Com en molts casos les persones amb discapacitats neixen de pares que no ho són, els llufes són fills de bruixots. Així doncs, crec que el sentiment de soledat és compartit per la falta de referents iguals a tu amb els que vius i creixes, així com el fet que hi ha poques persones com tu en els teus cercles socials si no les busques. És per això que crec que els llufes, en algun punt (potser al voltant del moviment de defensa dels seus drets), també haurien muntat les seves comunitats. Perquè sinó el món és molt solitari. I hostil.
Crec que tindria sentit. Haurien de tenir punts de trobada i coneixença per formar comunitat. La Rowling no en parla, però perquè no la preocupa gens el tema. Ja entenem que no pot encaixar tot, seria una imaginació desbordant amb una capacitat organitzativa monumental. Però crec que és significatiu que no toqui certs temes.

És tot allò de... a veure, que per posar un personatge així tal qual i així no estàs fent inclusió, eh. Les persones no surten com bolets. I això és molts cops el que passa quan es vol fer una representació (i es un aspecte complicat, eh!) i és el fet de fer-los aparèixer sols, del no-res, sortits com un bolet (és un dir; evidentment els bolets no surten del no-res), d’un forat de la terra... No tenen entorn, no tenen context, són una espècie exòtica. Amb qui es relaciona en Filch? I la Figg? Segur que deuen tenir els seus cercles, però... quants d’aquests membres són també llufes?

Cass Ross ha escrit:em fa pensar en els gossos d’assistència que utilitzen moltes persones amb discapacitats (no només els cecs) per navegar el nostre món. Aquestes bèsties són els nostres ulls, les nostres orelles, el nostre nas.
M’agrada molt aquesta comparació, i trobo que tens raó. :ok

Cass Ross ha escrit:“Llufa” deu provenir d’un insult, d’una burla vers aquestes persones que ha quedat com l’etiqueta que les defineix. (Crec que aquest aspecte s’entén més en la versió en anglès i el significat d’Squib; perquè la veritat és que no entenc d’on acaba de sortir ‘llufa’.)
A mi em resulta claríssim: ve de ‘fer llufa. S’esperava que fos bruixots, però, ui vaja, ha fet llufa, no té màgia. Crec que la paraula està ben adaptada en la traducció. En anglès suposo que deu venir de l’expressió «to be a damp squib» (ser un desengany), literalment ‘ser un petard humit’. La paraula squib com a petard, així que lliga molt bé amb això de ‘fer llufa’ (ho diem molt sovint referit a un petard que no peta bé o no se li encén la metxa). Crec que en totes dues maneres d’anomenar-los, els que es destaca és que no són el que s’esperava d’ells. I, per extensió, són menyspreables, són descartables. I, sí, que tenen una discapacitat.

Cass Ross ha escrit:Hi ha molts, i diversos, insults que defineixen els diferents tipus de discapacitats; i molts d’aquests són ofensius. Defineixen la discapacitat des d’una perspectiva negativa, com allò que falta per encaixar el motlle, en compte d’allò que és.
En el cas dels llufa, que els falta la màgia, i el motlle és tenir màgia. Perquè tenir màgia és el que és normal i n’hauries de tenir; si no en tens, no vals per res. La capacitat que no tens: discapacitat. Però potser és el motlle és massa rígid. Tenir màgia no és el que és normal, perquè hi ha gent que no en té. Poder fer màgia és tan natural com no poder fer-ne.

Cass Ross ha escrit:(Suposo que en aquest sentit, “deficient visual/auditiu” en seria un exemple.) Actualment se sol utilitzar discapacitat, com abans s’havia utilitzat “invàlid” (no-vàlid, és a dir, visió negativa que fa referència al valor de la persona en sí), i com demà s’utilitzaran altres paraules en el debat de les quals ara no entro que és molt llarg. (Però tinc opinions, també.)
Sí, jo encara sento molt ‘deficient’, ‘invàlid’ i fins i tot ‘disminuït’. Potser també ens hauríem de plantejar l’ús de llufa com una paraula despectiva i crear-ne una altra de més acurada i que no fos negativa ni estigmatitzant. De moment, ‘fill de bruixots’, en equivalència a ‘fill de muggles’, però podríem obrir debat per crear-ne una de nova de més manejable. :ok

Cass Ross ha escrit:Em pregunto quines fan servir els llufes, si aquestes, unes altres o llufa en sí mateix. Si utilitzen “llufa” igualment, malgrat haver estat dirigida contra ells com a insult històricament, em fa pensar en la situació de la comunitat LGBTQ+ amb el mot “queer”.
Pel que veiem als llibres, l’Arabella Figg, fa servir ‘llufa’. El que no sabria dir és si la fa servir com una paraula reclamada o perquè és l’única que té. També em pregunto si s’adona del caràcter despectiu que té. L’Argus Filch també fa servir la paraula ‘llufa’, que diu que ell ho és (quan creu que en Harry Potter ho ha descobert en veure el Magicràpid i que per això li ha mort la gata). El seu cas, jo no crec que tingui gaire alternatives, ni tan sols crec que sia una paraula que pronunciï gens sovint... L’evita. Mireu com li costa de dir, en aquesta situació que comentava:
HP i la Cambra Secreta (Capítol 9: La pintada a la paret) ha escrit: —Ha estat ell, ha estat ell! —va començar a cridar, enrogint—. Ja ha vist què ha escrit a la paret! Va trobar… Al meu despatx… Sap que sóc… Que sóc… —Estava patint molt—. Sap que sóc un llufa!
Em quedo significativament amb això: «Sap que sóc… Que sóc… —Estava patint molt». És que ni tan sols ho pot dir en veu alta!

Trobo que la Figg ho diu amb molta més naturalitat:
HP i l’Orde del Fènix (capítol 8: la vista oral) ha escrit: —Sóc una llufa —va dir la senyora Figg—; potser per això no em tenen consignada.
A més, això de «potser per això no em tenen consignada» sembla com una protesta, com una reivindicació, no? Irònica, del tipus: «com que no tenen cap registre de nosaltres, com que no ens tenen en compte per res... és normal que no els consti...»
També mostra ofensa quan en Fudge li demana si els llufa poden veure els demèntors.
HP i l’Orde del Fènix (capítol 8: la vista oral) ha escrit: —És clar que podem! —va dir la senyora Figg, indignada.
Potser les seves famílies eren molt diferents (?), o la Figg ha tingut un entorn menys hostil... O senzillament és una persona més lluitadora i reacciona a les coses de manera diferent a com hi reacciona en Filch.

I, de fet, d’insults respecte a la sang o a l’actitud vers segons quina sang als llibres en tenim per donar i per vendre. Descastat (blood traitor), sang de fang (mudblood)... I tots els insults dels retrat de la Senyora Black: escòria, estigma de la família, bords fastigosos, descastats, descastats miserables, fills de la infàmia… (ui, això necessita un TW/AC avís de contingut...?). En el llibre de les Rondalles de Beedle el Bard s’amplien molt. Aquells que es relacionen amb bruixots de sang barrejada o amb muggles: menja-ronya, Porc de fangar, Llepatifes (alguns d’aquests insults els he sentit a la vida real xD però no amb aquest significat) A la meva fic de Les Tres Bessones a les Rondalles de Beedle el Bard. I, ja que no deixo de parlar de les meves fics... al Retorn veureu que a l’Altaïr li cridaven «bruixa, bruixa, menja cuixa!» quan era petita (i a Hogwarts li diuen «barreja», «descastada», «traïdora de la sang, «sang bruta», etc. o sia que ja ho veieu...). No me l’he inventat jo, és una cantarella popular contra les bruixes i els comportaments socials no acceptats i mal vistos.

Cass Ross ha escrit:I em sembla que això és tot per ara!
Per part meva també. Volia afegir una llista de més temes per debatre entorn dels llufa, però potser val més que debatem tots els que ja ens has posat per aquí i ja hi afegirem coses més endavant.

L'Enhorabona per la recerca i la posada per escrit! És una bona feina! :ballar:
I perdó :roll: per si la meva resposta contenia molta propaganda hahahah :mrgreen:
Ens llegim!

Antares
Les meves fics (aviat disponibles de nou)
La meva fic més actual: El Retorn dels Black
Imatge
«Indeed your failure to understand that there are things much worse than death has always been your greatest weakness»

Avatar de l’usuari
Agatha Black
Membre del Wizengamot
Membre del Wizengamot
Entrades: 662
Membre des de: dt. jul. 01, 2008 3:40 pm
Rang: Gryffindor. Res més a afegir.

Re: Els llufes

Entrada Autor: Agatha Black »

Hola!

A mi ja em perdonareu, però no faré un comentari tan currat com els meus amics aquí dalt... :mrgreen: però sí que vull aportar algunes coses.

Primer de tot, m'agrada molt que hagueu tret aquest tema, perquè mai no m'havia plantejat amb tanta profunditat el tema dels llufa. De fet no ha estat fins recentment (i quan dic "recentment" vull dir en els últims 10 anys :lol2: al que em refereixo és "temps després d'haver acabat la saga") que he anat reflexionant sobre com de retrògrada és a la societat màgica, que van d'avançats, però en temes morals estan molt, molt per darrere dels muggles (tot i que també hem de pensar que la saga està ambientada als anys 90, per la qual cosa és possible que en els darrers 20 anys, les coses hagin avançat molt i simplement no ho sabem, però vaja, encara que siguin els 90 segueix sent molt retrògada). En les coses que més havia pensat era en el tema dels esclaus (elfs domèstics), el tractament de persones amb mutacions específicques (homes llop, mig-gegants, etc.), el sexisme mig amagat, el classisme, la homofòbia, etc. Al tema dels llufes encara no hi havia arribat a pensar mai gaire, he de dir. Potser és pel fet que no surten gaire, i que l'únic que surt sovint (el Filch) és tan menyspreable com a persona que mai no m'havia fet gaire llàstima (i això no està gens bé, perquè una cosa no treu l'altra; que algú sigui un complet fill de sa mare no l'exclou de tenir els mateixos drets que la resta). Així que m'agrada molt que hagueu tret el tema i trobo que Cass ha trobat una bona similitud quan ha comparat el cas dels llufa amb les persones amb alguna discapacitat.

He de dir que aquí he de trencar una llança a favor de la Rowling, perquè no crec pas que aquesta societat sigui així de retrògrada perquè sigui així com pensa ella, sinó que precisament ho va fer com a crítica, i va crear expressament una societat amb problemes morals greus perquè els lectors poguessin reflexionar-hi. El que trobo és que ho va fer d'una manera molt subtil, perquè mentre deixa molt, molt clars els temes del racisme i el classisme (perquè és la lluita principal de la saga), trobo que la resta de problemes passen molt desapercebuts, ja que d'altra manera no ens n'estaríem adonant i donant-los voltes vint anys més tard en comptes d'haver-ne parlat quan van sortir els llibres... Potser és que llavors no érem encara prou madurs per notar aquestes "subtileses"? Potser és per què en aquell llavors el món no estava tan conscienciat amb aquests temes? Potser és perquè nosaltres mateixo també hem canviat i en aquell llavors nosaltres també teníem pensaments retrògrads i prejudicis que hem anat vencent en fer-nos grans? :nose No ho tinc clar. Potser era això últim, potser érem com en Ron, no persones retrògrades per se, sinó que acceptàvem certs comportaments inacceptables perquè ens semblava "normal" fins que realment hi pensàvem o ens tocaven de prop o les coneixíem millor i aleshores canviàvem de parer i pensàvem "però per què no me n'havia adonat abans?" Ai, algun dia he de parlar del Ron i de com m'agrada aquest personatge precisament per aquestes coses...

Bé, com he dit abans als llufes no els havia dedicat mai gaire pensament. Sí que m'imaginava que devien ser una vergonya per a les famílies de sang pura més conservadores, però sempre havia imaginat que la majoria devien fer vides normals al món dels muggles i que no hi havia gaire problema amb això. Holy shit. Evidentment que hi ha un gran problema! Per què no hi havia pensat abans?

El primer que vull comentar aquí és l'etimologia de la paraula "llufa", que jo sempre he considerat un dels pocs moments "brillants" de l'Escorihuela, perquè la veritat és que ho trobo una traducció molt divertida i adient (tot i que potser no 100% encertada perquè no crec que fos exactament la intenció de la Rowling). Us l'explico, perquè veig que no tothom li ha copsat la gràcia:

En anglès, la paraula "squib" té diversos significats. El que intenta fer servir la Rowling aquí és un dels significats britànics (que no americans, per la qual cosa entenc que a Amèrica els llufes deuen tenir un altre nom, així com els muggles) que és un adjectiu que es fa servir per dir que alguna cosa és "decebedora" o "aborrida" o fins i tot que una situació és un "fiasco". El tema és que la primera accepció que surt al diccionari és la del substantiu "squib" que és un tipus de petard, específicament un "correcames" ("buscapiés" en castellà). Aquí l'Escorihuela (com si no sabés a quina accepció es referís la Rowling exactament) va fer un joc de paraules i va buscar alguna paraula relacionada tant amb els petards com amb les coses "decepcionants". I com es diu d'un petartd que no peta? Doncs un petard que en comptes de pet, "fa llufa", com diu l'Antares. Així que bàsicament, un llufa és un fill de bruixots, que quan arriba l'hora de fer màgia, "fa llufa". Evidentment, com que "llufa" a més a més sona a insult a més no poder, la paraula queda súperbé en el context, especialment en un llibre per a nens :) Com dic, tot i que és segur que la Rowling no pensava pas amb petards correcames quan els va posar aquest nom, el fet és que la paraula en anglès fa pensar en petards, així que en català, també :ok
Andrea Klenotiz, una fanática de Harry Potter que estudió biología, elaboró una teoría que explicaba la herencia de la magia teniendo en cuenta que es dominante y no recesivo y añadiendo cómo podrían surgir los hijos de Muggles y los Squib. Para ello, propone que la magia podría explicarse con un único gen autosómico dominante si, al igual que la enfermedad de Huntington, es debida a una repetición de nucleótidos y que además no siga las proporciones mendelianas. Pone por ejemplo que para que una persona sea mago debe tener unas 100 repeticiones de la secuencia nucleotídica del gen de la magia. Un Muggle normal tendría alrededor de 50 repeticiones, pero otros Muggles tendrían un número mayor de repeticiones –unas 90- sin llegar a poseer magia. Para que un Muggle pueda tener magia, es necesario que haya una mutación que aumente el número de repeticiones por encima del límite (100). Así, es mucho más probable que un Muggle con 90 repeticiones por una mutación pueda tener un hijo con más de 100 repeticiones que sea mago. Esto también implica una mayor probabilidad de tener dos hijos magos (por ejemplo los hermanos Creevey [que coneixem com a Pau i Dani Parra]). Esta repetición de nucleótidos también explicaría por qué unos magos son más poderosos que otros, pues poseerían un mayor número de repeticiones que otros magos más “débiles” debido a un fenómeno conocido como anticipación genética.
Trobo que això és una explicació perfecta del gen de la màgia (és pràcticament la mateixa que el gen de "la Força" d'Star Wars, que es medeix per la quantitat de "midiclòrians" que té una persona a la sang i que et permet saber si la persona és sensible a la Força o no, i quin nivell de poder té depepnent del nivell de midiclòrians), però de fet la Rowling en va donar una altra explicació, crec que basada en la seva ignorància en el tema de la genètica (ignorància igual que la meva, que ara no critico, sino que simplement no sap gaire de què parla, i crec que va ficar la pota, però no es pot saber de tot, no?). El tema és que recordo que la Rowling va dir que el motiu pel qual hi ha fills de muggles que tenen poders màgics és perquè en algun moment algun familiar seu havia estat bruixot. De fet, crec que va comentar que una besàvia de l'Hermione era llufa (i, per tant, uns dels seus rebesavis eren bruixots). I que el gen màgic, tot i tenir percentatges de probabilititat baixos, doncs pot sortir perfectament en famílies muggles per aquest motiu, però que sempre hi havia alguna connexió amb un bruixot en algun moment de l'arbre genealògic. Entenc que això no és compatible amb el que diu Klenotiz, oi, que es basa en una mutació? (Com que jo no en sé gens, de genètica, no ho tinc clar, però per l'explicació sembla que no té res a veure una teoria amb l'altra...)
Els Dursley odien els bruixots perquè els fan por.
Hm. Sí, tens raó. Però no només és això. Als Dursley els agrada la normalitat. Estan orgullosos de ser "perfectament normals, moltes gràcies". És el tret que més gràcia i respecte em fa d'ells. Perquè, sent honestos, ja poden ser tot lo menyspreables que vulgueu, però el fet que se sentin tan orgullosos de ser muggles quan la majoria de la gent tindria un sentiment d'inferioritat... ho trobo molt guai. O sigui, no, és terrible, vull dir son iguals que els "sang pura" en el sentit que estan menyspreant a tot un col·lectiu només per tenir un gen que ells no tenen, i els menyspreen per ser "diferents" quan no ho són per voluntat, sinó perquè els "ha tocat". Però aquest orgull és molt curiós, i és una cosa que m'agrada dels Dursley. Que en Vernon seria capaç de menysprear en Voldemort per no ser "una persona com cal, ja t'hauria de fer vergonya, i on vas amb aquesta cara sense nas, i per entrar a CASA MEVA, encara que sigui per assassinar-me, fes el favor de posar-te sabates, on s'és vist". XD

Sempre he trobat que no té cap mena de sentit sentir "orgull" per tot allò que no escollim nosaltres, perquè no és pas un assoliment ni res que t'hagis guanyat, sinó que simplement t'ha tocat. Pots estar-ne més o menys content, però sentir-te'n orgullós no té cap mena de sentit, i evidentment no s'hauria de jutjar mai ningú per cap d'aquestes coses. Per tant, ser bruixot, o muggle o llufa tot té el mateix mèrit: cap ni un. Et toca el gen o no et toca. I tot i així, a HP veiem tant els bruixots orgullosos, com els muggles orgullosos, però els llufa, que estan a mig camí, sembla que estiguin al final de tot de la cadena... és ben trist.

Ara, el que comentes Cass de com van les coses a nivell legal... ÉS MOLT FORT!

És a dir, no estan REGISTRATS a la Conselleria, però evidement sent fills de bruixots, no estan registrats en cap mena d'autoritat muggle (perquè les persones s'han de registrar quan néixen, quan els pares encara no saben si el seu fill té màgia o no... un no pot anar amb 15 anys al registre civil muggle i dir "ei, hola, vinc a dir que existeixo...". Imagineu-vos el follón! O sigui... com fan coses bàsiques? Com van a escola, o a la uni, si no tenen papers? Com es treuen el carnet de conduir? Poden votar? Com troben feinaaaaaaaa? Molt fort, és molt, molt fort el problemón que deuen tenir els pobres.

Per l'altre costat, serien els criminals perfectes XD Enlloc no hi ha documentació seva així que oficialment "no existeixen", així entenc que no se'ls pot detenir ni jutjar :nose ... Hahahahaha, que qui no veu el costat bo és perquè no vol :lol2:
Això també ho pensava: muggle i llufa és el mateix? Suposo que no, però entendria que un llufa és un tipus de muggle, no? Pel fet que no pot fer màgia. Tots els llufes són muggles, però no tots els muggles són llufes. De la mateixa manera que podria dir que hi ha muggles que, encara no tinguin poders màgics, poden ser mestissos. Al cap i a la fi, parlaríem de portadors d'alguna cosa màgica que podria manifestar-se o no en una descendència.
hahahaha, tot iaxò de les nomenclatures és molt divertit. Però jo entenc que un llufa és un muggle. És un muggle perquè no té el gen màgic, el que passa és que coneix el món de la màgia, però se li nega l'accés. Seria alguna cosa així com els pares muggles de fills bruixots. Coneixen el món, coneixen el secret, però ells no en formen part. Bé, els llufa en formen més part, perquè si han criat i han viscut una infància tan màgica com la de qualsevol bruixot, la diferència comença als 11 anys...
Bé, suposo que com el cas d’en Hagrid i de tots els tenim prejudicis. Que, per molt que patim discriminacions, ens hem criat entre prejudicis, i els tenim... No dic que estigui bé, però desconstruir-se és un procés per tothom. I sobre el tema: sí, demostra la discriminació cap als llufa.
Aquí comentàveu que fins i tot els personatges de ment més oberta, com el Hagrid i el Ron, menyspreen els llufes. Possiblement sigui veritat pero... no ho podem confirmar al 100%. Això és perquè només el veiem menyspreant un personatge: el Filch. El menyspreen per ser llufa, o per ser Filch? Jo en aquest cas em decanto més per la segona opció... no m'imagina pas en Hagrid ni en Ron anomenant "llufa fastigosa" a la sra Figg, per exemple, oi que no?

(Això em recorda al fet que molta gent també critica el Sirius per tractar malament el seu elf domèstic... però jo sempre he pensat que no el tracta malament per ser un elf, sinó perquè és en Kreacher, i que normalment no ho faria (segur que es duria bé amb el Dobby!). Quan en Sirius insulta en Kreacher l'està tractant precisament EXACTAMENT IGUAL que tractaria a qualsevol PERSONA que fes els comentaris que fa el Kreacher. El fet que l'Hermione, per exemple, el defensi, dient que "només diu el que li han inculcat" diu menys d'ella que del Sirius, perquè en aquell moment està tractant en Kreacher com a un ésser incapaç de tenir pensaments propis o lliure albir i, per tant, el tracta com a algú inferior que "doesn't know any better". Els elfs no són inferior i sí que saben "any better" (mira en Dobby, que treballava per una familia semblant als Black i li han inculcat els mateixos conceptes), per tant se'ls ja de jutjar per les seves paraules i accions tal com es jutjaria a qualsevol.--> El mateix va pels llufes. Que al Filch se l'hauria d'insultar per com és com a persona i no per ser llufa? Sí, és clar, l'insult "llufa fastigosa" és molt baix, però entenc que és perquè el Hagrid està apuntant on fa mal, perquè a diferència de l'Arabella Figg, el Filch està molt acomplexat per ser llufa, així que és una bona manera d'insultar-lo... El que volia dir, que no crec que l'insulti per ser llufa, sinó per ser ELL.
Però el que vull comentar és si realment els llufa veuen els demèntors. Se’ns diu que els muggles no els poden veure, oi? I els llufa són muggles, en tant que no fan màgia. Així, com és que veuen els demèntors? Hem de pensar, llavors, que ser llufa no és com ser muggles. Hi ha alguna cosa que els fa ser igual que un bruixot, però sense màgia. Així, què és el que fa que un el pugui veure o no? També veurien el castell de Hogwarts o ruïnes? Suposo que tornem a entrar en el tema de l’espectre i del llindar. També passa amb el tema de poder veure o no els vesprals: quan es considera que s’ha vist la mort? Quin n’és el llindar?
Espereeeeeeeu, espereu, que jo diria que ho teniu mal entès! Bé, potser sóc jo, la que ho té malentès, pero estic 90% segura que els LLUFES NO VEUEN ELS DEMÈNTORS. Els perceben, és clar, com el Dudley, pero no els poden veure. Quan vaig llegir l'escena de la sra Figg a la Conselleria, vaig entendre que ella estava clarament mentint, però ho havia de fer perquè era l'única "testimoni" del que va passar. De fet, la sra Figg ni tan sols no hi era, a l'escena dels demèntors, sinó que arriba just després, quan ja han marxat. Tant si els pot veure com si no, ella menteix en el judici, i entenc que precisament s'aprofiten que NINGÚ NO TÉ IDEA DE LES HABILITATS DELS LLUFA i s'ho maneguen per disposar d'un testimoni perquè d'altra manera saben que no hi ha manera de jutjar el Harry justament, ja que li tenen vetada.

De la mateixa manera, estic segura que els llufa, quan veuen el castell de Hogwarts des de fora, veuen un castell en runes en perill d'enderrocament. Perquè no és que "no el vegin", és que té un encanteri protector que fa aquesta il·lusió quan un s'hi acosta. Però, evidentment, un cop dins del perímetre de l'encanteri, tant els muggles com els llufa segur que poden veure el que hi ha en realitat: Hogwarts. Per això en Filch pot ser-hi a dins sense problemes. Però pel que fa a la màgia, entenc que els afecta exactament igual que als muggles; d'altra manera el gen màgic no tindria pas sentit!

(Com que m'ha fet curiositat i perquè l'Antares ha dit que necessitava saber-ho, ho he buscat, i tot i que sempre he trobat que més o menys tothom concorda que l'Arabella Figg menteix en el judici, sembla que NO S'ACLAREIX ENLLOC si els llufa veuen els demèntors o no. A mi em quadra més que no els vegin, la veritat... que et criis amb bruixots no pot afectar de cap manera al fet que vegis el que els muggles no poden veure... seria com si un nen muggle que fos adoptat per una família de bruixots sí que els veiés... no té cap sentit. Els llufa tenen la mateixa configuració genètica que els muggles i ja etsà, no? L'única diferència és que es crien en el món màgic. Això no et dona poders extra...)
Això és el que deia, que un llufa és com un muggle (en tant que no pot fer màgia), però alhora té certa afinitat amb la màgia. No només veu coses que veuen els bruixots però no pas els muggles (com els demèntors), sinó que em sona que també tenen habitats de comunicació amb els animals. És per la seva naturalesa de fills de bruixots o perquè s’han criat en un món màgic (encara que en la marginació)?
Doncs jo diria que això no és cert. No hi tenen cap afinitat especial; només saben que existeix. I com que saben que existeix doncs entenen les coses de manera diferent... Lo de l'afinitat amb els animals tampoc no em sembla que sigui com dieu vosaltres... només que estan acostumats que el bruixots tenen familiars i per a ells també és natural tenir-ne... I si tenen afinitat amb la màgia potser és perquè tenen "força midiclòrians, però no prou per ser bruixot". Vull dir que si se'n necessiten 100 per ser bruixot, potser el Filch i l'Arabella en tenen 90, mentre que la Petúnia en té 50, i en Vernon en té 0, perquè no es pot ser més muggle que en Vernon XD Aleshores si tens una puntuació una mica alta, potser pots... notar certes coses, qui sap :nose Pero segueixes estant al nivell de màgia de qualsevol muggle que també tingui un puntuatge una mica elevat.
Aquell precís moment en el qual t’adones que no ets com els teus pares, com els teus germans ― que no compliràs les expectatives de la teva família. Quan t’adones que no aniràs a Hogwarts, com tothom que coneixes hi ha anat. Que hi ha alguna cosa errònia en tu, i això és una vergonya per la família. Crec que en alguns casos deuen ser maltractats ― no m’atraviria a dir tots però crec que sí la majoria. Per als bruixots la màgia és molt important, molts ― moltíssims ― no veuen res més enllà, no tenen relació amb el món muggle... Així doncs, un fill sense màgia és el pitjor que pot passar.
Aquí evidnetment penso en l'Agatha... he dit que no havia pensat mai en el problema dels llufes, i quan vaig concebir l'Agatha vaig pensar que podia fer que això fos el principal problema del maltractament... però quan vaig pensar en el seu futur, vaig fer que s'ho agafés, que seria com m'ho agafaria jo, que no hi havia rumiat gaire i no hi veia el problema... crec que a l'Agatha no li faria res portar una vida muggle normal, anar a un institut muggle, posiblement a la universitat i tenir una vida com la de tothom. A ella com que no li feia ni fred ni calor si no hagués estat per la seva mare... però és clar, sí que fa fred i calor. Com he dit, no hi havia pensat gaire i és terrible. De fet, és molt millor ser muggle. No per res, sino perquè el despreci total per part de la teva família i la teva comunitat deu ser una gran merda, la veritat.

No hi havia pensat gaire perquè sempre havia assumit que els llufa vivien al món muggle. I bé, és que és el que jo faria segur. Vull dir, quines ganes? Et sentiràs molt millor i mes ben tractat entre muggles que entre mags! Evidentment que, com diu Cass, hi ha un munt de feines i posicions al món màgic que pot fer un llufa, però quines ganes d'aguantar la gentussa? Evidentment que el problema no és dels llufa, sinó de la comunitat màgica, que es de lo pitjor! Però me'n faig creus que gent com el Filch se segueixi areffant a aquest món pagant el preu de ser un ciutadà de segona quan perfectament podria ser un restaurador de quadres de fama mundial al món dels muggles XD. En serio prefereixes estar recollint darrere el Peeves i els Weasley abans que renunciar a la màgia? Bé, és que aquest personatge és un desgraciat en tots els sentits, no em sorpren ni n'espero res, d'ell. :avall

Total, que jo crec que els llufa amb dos dits de front diuen apa, xatos, que no en teniu ni idea, me'n vaig a treballar al món muggle en una casa AMB ELECTRICITAT, imbècils de merda, i tan panxos que deuen estar. Això espero, sincerament.

Ara, que el problema hi és? Sí, és clar! Que deu ser una merda amb la família? Ja hi pots pujar de peus. Que s'hauria de consentir? Es clar que no! Els llufa haurien de tenir el dret a escollir! Ara... que en realitat deuen viure molt millor que molts bruixots al món dels muggles? JO CREC QUE SÍ. Potser, fet i fet, ser llufa no és tant dolent. Al final es lliuren d'haver de viure en aquesta societat de capsigranys... :roll:
Imatge

Respon