The Warlock Horror Picture ShowMercè Granger


04 — Pareixem trets de la promo de la nova temporada d'American Horror Story


Afortunadament, aquell foc havia estat fet per un aficionat. Uns aquamenti varen aconseguir apagar-lo. Però el mal ja estava fet: parts de les parets i el terra estaven negres, en record del que havia passat. Tot i que ni això va aconseguir aturar l'espectacle, estava clar que algú ho estava intentant sabotejar.

Allò tan sols va fer al grupet reafirmar el seu pla.
 

 


—Ouija?

—Aquí tens.

—Suc de tom... dic sang?

—Aquí.

—Guix?

—Aquí.

—Perfecte —va dir el Danny posant la veu més misteriosa que va saber. S'havia vestit tot de negre per a l'ocasió, i fins i tot, perquè ser un poc dramàtic mai no va malament, s'havia posat una caputxa. Que en realitat era la caputxa del seu impermeable —. Primer, hem de dibuixar el pentagrama.

—Pareixem trets de la promo de la nova temporada d'American Horror Story —va opinar la Candy mentre agafava un guix.

Ella i l'Ava, eren les dues que tenien més aptituds pel dibuix. No tenien molta idea de com dibuixar un pentagrama, però per sort, havien vist que a un dels pòsters dels grups del Danny, en sortia un. Fet el pentagrama, varen seure tots en cercle, enmig del dibuix. El lloc més destacat l'ocupava la ouija. Varen envoltar el perímetre de la circumferència amb espelmes; segons el Danny serviria per atreure els esperits.

—No he trobat cap got —va interrompre la Sumi —però crec que això servirà —va dir donant-li al Danny una llauna de cervesa.

Al voltant de la ouija, varen posar el suc de tomàtiga i l'entrepà de llom que havien robat de la cuina. Amb les mans entrellaçades, van tancar els ulls i el Danny va començar a dir les paraules necessàries per al ritual, però...

—Danny, tio, que pareixes jo durant els exàmens d'Història de la Màgia —el va interrompre la Candy després d'uns minuts en què el Danny havia estat recitant paraules sense sentit. De fet, fins i tot havia començat a dir alguns versos de Highway to Hell —. Quan no tens ni puta idea de res i intentes emplenar espai de qualsevol manera.

—Calla. Hey, Satan, payin' my dues, playin' in a rockin' band...

Pam!

De cop, es va tancar la porta.

—Que ha eztat això?! —va cridar la Sumi, espantada, mentre amagava el cap en l'espatlla de la Candy.

—No et preocupis —La Candy va passar la seva mà pels cabells de la seva millor amiga per intentar calmar-la  —que si aquí ha de morir algú, serà l'Ava. 

—Per què sóc negra? —va dir l'Ava alçant una cella.

—Perquè et donaria mandra alçar el cul.

—Vés-te'n a la mer...

El que va fer callar a l'Ava va ser l'entrepà, que de sobte, va començar a levitar. Inicialment, el moviment era tan sols vertical. En haver arribat a una altura considerable, es va començar a allunyar del cercle. Finalment, es va perdre en la foscor. Pel camí es va caure un tros de llom.

—Ha funcionat! Ràpid, tots torneu a posar el dit sobre la llauna. Ehem... hola, senyor fantasma.

Els segons d'espera abans que la llauna es mogués varen parèixer segles. La tensió era tanta que s'hagués pogut tallar amb un ganivet; però, finalment, la llauna es va moure fins a la H. I després, frenèticament, va anar a la O, la L i la A.

—Que... que tal? —va preguntar la Sumi.

"B", "É".

—I no ens demana a nosaltres com estem? Que antipàtic —va opinar l'Ava.

—Ets un poltergesit? Conta'ns: era la Carol Ann simpàtica? —va preguntar la Candy entre rialles. A ella aquell pla li seguia pareixent bastant ridícul.

—Diguen'z... enz podria ajudar?

"Sí".

—Saps amb el teu saber d'ésser poderós de l'altre món, com podem assegurar que es representi l'obra de demà?

"Sí".

Tots varen aguantar la respiració. Així...? Tan fàcilment? El Danny va sospirar abans de continuar parlant.

—Com?

La tensió d'aquell moment va ser encara més gran que la de feia uns minuts, quan no sabien si el fantasma respondria. Ulls tancats, dits creuats, respiracions agitades. Tots aquests elements varen estar mentre la llauna es movia a poc a poc, formant una resposta.

"A", "V", "A". Ava. La mencionada va obrir molt els ulls i va negar amb el cap, tan sorpresa com els altres. Com acabava sempre ficava en merders? "H", "A". Ha. La cosa es posava interessant. "D", "E". De. "S", "O", "R"...

Lumos!

La Candy s'havia aixecat de sobte. Va començar a inspeccionar la sala, il·luminant-la amb la llum de la vareta, cercant alguna cosa. Els altres s'havien quedat callats, sense saber com reaccionar.

Petrificus totallus!— Es va sentir un renou semblant al d'alguna cosa dura quan golpeja el terra —Ei, veniu!

Als peus de la Candy hi havia el Chris, immobilitzat. La seva cara era un poema, rescordaba a aquella que es posa quan la mama et troba agafant galetes tot i que t'ho havia prohibit.

—Estava espiant-nos. I no tan sols això... mireu, l'embolcall de l'entrepà—La noia va assenyalar amb la cama l'objecte mencionat—. Ell era el "misteriós" fantasma. Repariforus. Tens tres minuts per explicar-te. Comencen ja.

—Us vaig escoltar... i vaig pensar que seria una bona idea. Ho havia d'intentar....

—Aleshores... és una altra de les teves patètiques formes d'intentar sortir amb jo? —L'Ava va rodar els ulls, cansada. Un dels desavantatges de ser semi-veela eren els admiradors pesats que venien a totes hores.

—Sóc un bon partit, pensa-t'ho.

—Ser fill d'un pringat que va formar part d'un grup durant els noranta no et fa ser un bon partit.

—Ei, que The Weird Sisters és un grupàs! —El Danny s'havia sentit personalment ofès. Tenia una xapa d'ells en la seva caçadora. Quantes vegades s'havia motivat escoltant els seus temes més exitosos.

—El Heathcote, un dels membres, va ser el meu amor d'adolescència —El Danny va recolzar l’afirmació de la Candy—. Però, com te n'has adonat dels nostres plans?

—Perquè estàveu parlant del pla a l'hora de dinar...? Us sentia des de la meva taula.

—Hauríem de cercar un lloc méz privat...

El Chris es va aixecar i va anar cap a l'Ava.

—Em sap greu...

—Gilipolles... —l'Ava es va fer enrere, mentre treia la vareta de la butxaca dels pantalons —. Avifors!

Tots els ratpenats que estaven penjats de la sala del menjador, com decoració de Halloween, varen prendre vida. Centenars de ratpenats de plàstics van batre les ales i van anar volant en picant cap al Chris, que va marxar espantat. Alguns ratpenats el varen seguir, i fins i tot uns pocs afortunats van arribar a picotejar-lo, com varen imaginar pels crits de dolors que varen sentir en la llunyania. La gran majoria, però, es va quedar revoltant pel menjador.

—Guau, Ava. Vull dir... guau —Tots havien al·lucinat amb el que havia fet l'Ava. Convertir totes aquelles imitacions de plàstic compradas al Tot a 5 sickles en animals de carn i ossos —. Ja pots tornar-los a la normalitat. No volem que l'Alambí se'n trobi un i el fitxi com a actriu principal. Està tan tronat que ja no m'espero res d'aquest home...

—Eh... d'això... no em sé el contraencanteri.