Sorprèn-me, Potteranna_lovegood


Capítol 4


Ho sento molt! Feia molt temps que hauria d'haver penjat capitol, perdoneu-me u.u


Capítol 4.Dijous- V de venjança o com en Sirius i l'Ashley no són tant diferents

El dijous el nois es van llevar amb un raig de sol que es colava per les cortines vermelles de la finestra. Aquell dia era el "Dia V" V de venjança, si, en Sirius, com l'Ashley, també els hi posava noms estúpids als seus plans.

-------

Els nois van baixar a esmorzar, les dues noies no els hi dirigien la paraula i els quatre nois tampoc en tenien gaires ganes de parlar-hi, el dia va passar relativament tranquil, amb alguns intents de l'Ashley de ofegar en Sirius, o arrencar-li un braç, però que per sort aconseguien aturar abans de causar danys majors.

A la classe de Encanteris, com ja havien passat a la pràctica en un encanteri, era el lloc perfecte per parlar.

En una punta de la classe es portava a terme una conversa:

-Creus que es venjaran?- va preguntar la Lily, una mica preocupada, les venjances dels Rondadors eren terribles i tothom ho sabia.

-Que ho intentin i els hi trauré els ulls amb una cullera- va dir l'Ashley mentres transformava la seva rata en tetera.

-Si, definitivament: o odies en Black amb tota la teva ànima o ets terroríficament macabra

-M'inclino per la primera- va fer l'Ashley amb un somriure- però no creguis que la segona no sigui certa.

-------

A l'altre punta de la classe quatre nois també tenien una conversa molt semblant a la de les noies:

-Creus que els hi molestarà la venjança?-va preguntar en James preocupat- ara que havia aconseguit una mica de atenció de la Lily no vull perdre-la

-Si, els hi molestarà, espero de tot cor que les molesti però molt- va dir en Sirius just després de murmurar un " qui ets tu i que has fet amb en James-no-m'importa-l'Evans-Potter"

En Remus va posar els ulls en blanc i va dir:

-Odies a l'Ashley, oi?

-Amb tota la meva ànima i més!

-------

A l'hora de dinar totes les persones que habitaven Hogwarts, entre ells els professors, en Peeves i en Hagrid es preguntaven com era que els Rondadors no havien cremat la Sala Comuna d'Slytherin o inundat els banys o...( En James em diu que us informi que lo del bany és bona idea i es pot portar a terme^^)

-------

Els seus dubtes van desaparèixer a la tarda:

-18:07- va dir en Sirius amb una veu mes greu i professional que normalment

-Jo tinc :08!-va exclamar en Ben

-I això que importa?-va preguntar en Remus amb un to de veu cansat, en Sirius no deixaria de fer aquella veu en tota la tarda

-Ho hem de fer bé! hem de sincronitzar els rellotges- va exclamar en Sirius- com en els llibres muggles aquells de: Bond, James Bond.-va fer els seu somriure que feia servir a les conquestes de noies i els va picar l'ullet

Els seus amics se'l van quedar mirant al·lucinats

-Que sé llegir!- es va defensar en Sirius

-Bé, ara hem de buidar la biblioteca, preparat agent 005?

-Jo era el 005 o el 006?- va preguntar en Ben

-Tu eres el 005,va entra!

Just després de que en Ben travessés l'entrada de la biblioteca en Remus es preguntava perquè seguia sent amic d'aquells nois tan extravagants.

En Ben va entrar a la biblioteca i es va posar a cridar:

-En James Potter sense samarreta, al camp de quidditch!-

Només van caldre aquestes paraules perquè la biblioteca quedés lliure de presencia femenina, que era la majoria i en aquells moments sortia en estampida per la porta de la biblioteca, casi emportant-se per davant en Ben.

Van treure els nois que hi havia, en algun cas van tindre que recórrer al xantatge: Sé que ahir no estaves amb la teva novia sinó amb una altre... i coses així. Quan tothom estava a fora, inclosa la secretaria, que estava al camp de quidditch esperant a veure el James sense samarreta, van tancar la porta.

-Fet, estem dintre el niu- va fer en Sirius, un altre cop amb aquella veu greu i profunda

-Calla Sirius!- en Remus li va pegar un clatellot amb força.

-Ouch, vale...-va fer en Sirius- Qui fa l'encanteri, tu,oi,James?

 -------

Estaven a l'habitació després d'inundar la biblioteca,que havien procurat tancar amb màgia. Escoltaven música i en Remus feia una redacció de Pocions i menjava granotes de xocolata.

Dos crits van trencar la tranquil·litat, en Sirius va treure el cap per les escales i va fer un gegant somriure

-Black vine aquí o juro que t'arrenco el cap a mossegades!- va cridar l'Ashley

- Ara si que esteu sorpreses? No us agradava tant l'aigua?- va dir en Sirius amb un to de burla a la seva veu

-Diga-li al teu amiguet Potter que baixi ara mateix si no vol que el baixi jo per les orelles!-va exclamar la Lily

En James va baixar al sentir les "melodioses" veus de les noies

-M'has cridat,Lily?- va dir amb un somriure de no haver trencat mai cap plat

-Evans per tu, Potter!-va fer la Lily enfadada- Creus normal inundar la biblioteca, idiota egocèntric?

-Ho sabia...- va murmurar un content Sirius- sabia que les molestaria!

-Que ningun dels quatre em torni a parlar o no responc als meus actes, Potter!-La Lily estava enfadada de debò, la biblioteca era sagrada per ella, i en James ho sabia.

 -------

Durant el que restava de dia en James va intentar convèncer a la Lily que era una broma i que, siusplausiusplausiusplausiusplau, el perdonés.

Quan se'n van anar a dormir en James estava deprimit, no havia aconseguit que la Lily el perdonés, així que els hi va preguntar als seus amics que fer:

-Una festa!-va respondre en Sirius mentres celebrava la seva victòria, haver aconseguit molestar l'Ashley, amb un ball

-Regala-li bombons - va opinar en Ben

-Una carta?- va respondre el Remus, sense saber que dir.

A en James li van brillar els ulls i va cridar de felicitat mentres s'unia al ball del Sirius, però per motius diferents. Clar, una carta era la solució!

Va baixar a la Sala Comuna i va posar al tocadiscs un disc que va trobar per allí.

Va començar la carta, però dir-ho era més fàcil que fer-ho.

Quan la Lily va arribar a la Sala Comuna, després d'ajudar a desinundar la biblioteca,  se'l va trobar adormit sobre un intent de carta, aquesta deia:

Estimada Lily:

Sento haver cremat la biblioteca i ser tan guapo també(però no hi puc fer res)(tachat) i et demano que em perdonis.

Ser que és difícil perdonar-me però intenta-ho, vale?

M'agradaria que em perdonessis perquè  t'aprecio molt i no vull perdre aquesta amistat.

James Potter

P.D.La idea de lo de la biblioteca ha estat d'en Sirius, m'ha obligat!(tachat)

La Lily va apagar el tocadiscs vell i oxidat mentres reia pel postdata tachat que havia aconseguit desxifrar, va tapar el James amb una manta, i no va poder resistir a la tentació de tocar uns cabells que queien sobre la cara  d'el noi d'ulleres(que ara estavn una mica tortes sobre el seu nas), l'endemà, el noi no va poder parar de tocar-se el cabell,just on li havia tocat la Lily, sense saber ben bé perquè.


Extra:

Andana 9 i ¾-El viatge.

Un noi pàl·lid i ullerós va sortir del metro de Londres, ningú es va fixar amb ell tot i arrossegar, com podia, un bagul i una gàbia amb un mussol atigrat.

Les cicatrius del noi, unes de més recents i unes ja curades, és perdien dintre la seva roba vella i desgastada pels anys.

Va arribar a l'estació de King Cross massa d'hora, fins i tot per ell, un petit amant de l'educació i de les bones maneres.

Aquell noi esprimatxat devia tindre un 10 o 11 anys, malgrat la seva elevada estatura.

Anava sol, va pujar al tren negre i escarlata, desprès de traspassar el mur entre l'andana 9 i 10, Després de dubtar entre si asseure's en el tercer o el quart compartiment, es va dedicar a esperar menjant xocolata amb taronja.

Quan el noi va començar a veure com l'estació s'omplia de nens i pares que els venien a acomiadar, una noia, de cabell marró cafè amb llet, va entrar al compartiment i, després de preguntar si podia, és va asseure. No van parlar en tot el viatge. El noi pàl·lid estava nerviós, és preguntava si faria amics malgrat la seva condició de bèstia assassina un cop al mes.

El que no sabia en aquell moment, és que, anys després arribaria a la mateixa estació de tren, amb un somriure radiant, s'apartaria el serrell insolent amb un cop de mà, imperceptible, natural. S'asseuria al mateix compartiment buit, perquè, com sempre, arribava massa d'hora, però aquest cop els seus ulls observarien com, poc a poc, s'aniria omplint amb els seus amics: un noi d'ulls grisos, un altre amb el cabell despentinat i unes ulleres tortes, una noia pèl-roja, la noia del cabell cafè amb llet ara blau elèctric i també ajudaria a un noi més baixet que la resta a pujar, mentres el tren anava en marxa, perquè havia arribat tard.

Si, aquells eren els seus amics, la seva segona família.

------- 

Hogwarts-La selecció:

En Sirius estava nerviós, però no ho volia demostrar, tenia que mostrar un aspecte seré, la selecció acabava de començar, i ell tenia la mala sort de dir-se Black, Sirius Black, per tant d'aquí poc seria el seu torn, va canviar el pes del seu cos cap a la cama dreta mentres un noi que de cognom s'anomenava Birck era enviat a Ravenclaw. La professora Mcgonagall va pronunciar el seu nom, i en Sirius es va dirigir cap al tamboret on descansava el barret, se'l va col·locar amb nerviosisme, les mans li suaven, que passava si anava a parar a Slytherin com la resta de la seva família?

-Doncs que els teus pares estarien orgullosos de tu, no, Black?- va dir una veu dintre del seu cap

-No em diguis Black. Soc... en Sirius, simplement Sirius, un plaer- va pensar el noi, que se'n avergonyia del seu cognom, i no volia que el barret és pensés que volia anar a parar al mateix lloc que la seva família.

-Jo de tu estaria orgullós de dir el meu nom, Black, el primer de la teva família que va a para a...

-Gryffindor!- les paraules del barret és van sentir per tot el menjador. Fins i tot l'Albus Dumbledore es va quedar parat en sentir la sentencia del barret que va pertànyer al fundador de la nova casa d'en Sirius.

El noi d'ulls grisos, en canvi, és va aixecar del tamboret amb agilitat i és va dirigir cap a la taula de la seva nova casa, encara que de banda sonora no hi hagués els aplaudiments que solien acompanyar a la selecció de cases. Va somriure al veure les cares dels seus nous companys de casa, que es preguntaven perquè aquell noi no havia anat a parar a Slytherin.

-Gryffindor, tremola, en Sirius Black està aquí. - va murmurar el noi d'ulls grisos, pensant que a partir d'ara no se'n avergonyiria mai del seu cognom, i menys si anava acompanyat del nom de la seva casa.

-------

Els Jardins- Les primeres Classes:

La Lily estava confosa, era bruixa i estava a Hogwarts, la millor escola de màgia.

Era...Surrealista, com havia arribat ella allí?

És sentia impotent, no havia aconseguit fer volar la ploma més de dos centímetres a classe d'encanteris i la poció li havia sortit malament. I si ella no era bruixa, i estava allí per pura casualitat?

La noia va sospirar, estava massa acostumada a que li sortís tot bé, i ara...arribava això i li desmuntava els seus plans de futur muggle.

-Que et trobes bé?- Una veu va sobresaltar a la Lily que estava massa ocupada amb els seus pensaments.

-Eh... si, si que em trobo bé. Per? - Li va contestar la Lily a l'Ashley, la seva nova companya d'habitació

-No se, m'has semblat desanimada, i m'he preguntat: Qui pot estar desanimada estant a Hogwarts?. Així que he vingut a preguntart-ho

-No, no estic desanimada, estic...cansada- va mentir la Lily

-Doncs vols venir a inspeccionar l'escola?Vull trobar les cuines!- va exclamar l'Ashley

-D'acord!- la Lily ja no estava abatuda, ara estava animada, a qui li importava una poció o una ploma tenint tot el castell per inspeccionar amb la seva nova amiga?


Bé, espero que us hagia agradat! Aquest cop l'extra no era un intent de comédia sinó que era més "seriós".

Digueu-me si us agrada o no, així ho tindré en compte pels pròxims capitols!

Edito: on posa: (tachat) es que la frase hauria d'anar tachada, però no funciona TT