Capítol 2.Dimarts-Sorprendre...aquest cop als Slytherins

-Va Lladruc! Pensa, pensa...- va dir un noi amb ulleres que estava assegut, d'acord, no estava assegut, estava desparramat a un sofà de la Sala Comuna de Gryffindor.

-Jo ja penso!- va exclamar en Sirius- Però mira en Remus, ell si que no fa res!- va fer senyalant a en Remus que llegia un llibre

-Que feu?- un cap blau elèctric va aparèixer davant els ulls dels quatre nois

-No, que fas TU amb aquest color de cabell, Ashley- va dir en Sirius, pronunciant una de les paraules amb més ímpetu que les altres

-Va ser culpa teva Black!, Tu me'l vas tenyir.

-Però s'hauria d'haver anat, durava  només quatre hores- és va defensar en Sirius

-Ja, però m'agrada com em queda i me l'he deixat així- va fer l'Ashley amb un somriure gegant

-Ets rara amb ganes- va dir el noi del cabell negre

-I tu estúpid!- va contraatacar la noia

-Pau!-  va cridar en Remus abans que en Sirius  pogués contestar.

El noi d'ulls grisos i la noia van intercanviar mirades assassines i plenes d'odi.

Abans que en Sirius comencés la segona ronda d'insults en James es va agenollar davant la noia de cabells blaus i va suplicar:

-Ashley: maca, bonica, preciosa...Diguem, que puc fer per sorprendre la Lily?

-Si jo t'ho digués no tindria gràcia- va contestar ella, davant la cara d'horroritzat del noi d'ulleres- però per intentar qualsevol cosa no perds res, ves a buscar-la, deu estar venint de la bibliote...

En James va sortir corrents abans que l'Ashley acabés la ultima paraula de la frase.

Anava caminant per un passadís quan va veure una cabellera vermella, era ella.

-Lils,Lily!- va exclamar el noi- tu, pèl-roja, futura-mare-dels-meu-set-fills!

La Lily es va girar i en James va témer el pitjor, va estar a punt de estirar-se en posició fetal al terra, per "amagar-se", però l'única cosa que va passar va ser que la noia li preguntà:

-Perquè vols set fills Potter?

-Per poder formar un equip de quidditch- va dir tot convençut i sense riure- El fill gran és dirà James Júnior-

-James Júnior?! Si de cas...Henrie o Harry...- va fer la Lily

-Estàs admetent, per fi, que ens casarem i tindrem fills- va preguntar afirmar en James amb un somriure esperançador i terriblement egocèntric alhora.

La Lily va murmurar un Idiota, va somriure i sense dir res se'n va anar.

Només amb aquell somriure va aconseguir deixar el James palplantat al mateix lloc: al mig d'un passadís, a prop de la biblioteca(encara estàn les marques dels seus peus)  durant mitja hora,els alumnes que passaven se'l miraven encuriosits, hauria estat més estona si el Sirius no l'hagués anat a buscar i no li hagués donat dues bufetades perquè reaccionés.

-------

-Remus, m'avorreixo- va dir en Sirius, que estava ajagut al llit de l'habitació que compartia amb els seus tres amics- fa molt que no fem bromes als Slytherins...

-1 dia i 9 hores, el nostre record- va fer en James amb un somriure

-Ja es hora de que sofreixin!-va cridar en Ben molt emocionat, saltant sobre el llit

-------

Al cap de 15 minuts l'habitació dels nois feia una olor terriblement sospitosa en Remus anava donant voltes al costat de la marmita m'entres li manava a en Sirius:

-Posa pèl d'unicorn i remena...

-Ja veuràs la cara dels Slytherins...-va dir en James que estava observant la marmita plena d'un contingut groc

De la marmita va sortir un fum lila

-Genial, ha funcionat!- va exclamar en Ben- El fum lila era la senyal, oi?

-Ara el que falta és...anar a les cuines- va fer en Sirius amb un somriure maquiavèl·lic i una estranya brillantor als seus ulls grisos

-------

Al entrar a les cuines un dels elfs els va atendre:

-Posa això- en James li va donar una marmita força gran i que pesava lo seu- al menjar de la taula d'Slytherin, siusplau

-Que és, senyors?

Genial, s'havien topat amb un elf curiós, l'haurien pogut engegar, però en Remus, amant de les bones maneres, va decidir...mentir:

-Mmm...això són..Vitamines! si, vitamines, ens les ha donat en Dumbledore- va improvisar en Remus

-D'acord- va acceptar l'elf

-Només a la taula d'Slytherin!- va dir en Ben sortint de la cuina

-------

Era l'hora de dinar, el soroll habitual omplia el Gran Saló.

Els Rondadors miraven expectants la taula verda i platejada.

Un crit eixordador es va sentir per sobre el bullici del menjador.

Tothom es va girar cap a la taula de l'esquerra i van veure en Lucius Malfoy...volant?. No podia haver estat millor pels Rondadors que començar per en Lucius Malfoy justament.

Els nostres quatre nois van esclatar a riure, m'entres encaixaven les mans de forma teatral, més crits es van sentir per el Gran Saló.

Els Rondadors reien al veure els nois de l'uniforme verd volar pels aires. Ara s'enlairava un,ara l'altre, un altre...poc a poc tots s'anaven enlairant.

Va averi-hi un que es va agafar a la cadira i de que poc se l'emporta amb ell, això va fer que els riures dels nois de la taula daurada i vermella augmentessin considerablement.

Com estaven tan ocupats comentant la jugada no van veure la Mcgonagall acostar-se amb cara de pocs amics i sobretot... de mala llet!

Capítol 3.Dimecres-La placa d'en Dave Halffman i molta aigua.

-Qui va ser el llest que va tacar la placa de "mèrits especials a l'escola" d'en Dave Halffman amb una substancia, que per cert, semblen mocs- en Sirius va fer una ganyota de fàstic - que no es pot treure ni rascant amb la llengua?- es va queixar en James

La professora Mcgonagall i en Dumbledore, especialment la cap de Gryffindor, els havien castigat a  netejar la sala de trofeus de l'escola durant tres dies seguits, el primer dia era avui, dimecres, però no podien fer servir màgia per netejar i era bastant insuportable.

-------

La Lily passava, en aquells instants, per davant la sala de trofeus i es va trobar als quatre nois netejant les copes.

-Que ens vens a ajudar, Evans?- va preguntar en Ben il·lusionat

-Si, corrents- va dir amb sarcasme la pèl-roja- Em sembla fatal el que veu fer ahir, perquè sempre als Slytherins?

-A qui vol que li gastem bromes? als Hufflepuff?

-Perquè no?- va preguntar la noia encuriosida

-Doncs perquè son tan "monos", són tan treballadors i simpàtics... apart, sempre em saluden quan ens veuen- va respondre en James, en comptes del Sirius

La Lily va pensar que tenia raó, però mai ho admetria davant de ningú, i menys davant els Rondadors.

-I perquè no als Ravenclaw?

-Perquè si els féssim volar no deixarien de llegir els seus llibres gegants i avorrits

La Lily va fer rodar els ulls, un altre cop tenien raó, i un altre cop no ho admetria per res del món.

-I que passaria si algú es tornés contra les vostres provocacions?

-Que se les veuria amb nosaltres- va dir en Sirius inflant el pit

-I si fos jo?-va dir la Lily, encuriosida.

Al James casi se li desencaixa la mandíbula de tant obrir la boca

-I que ens faràs?- va dir en Sirius amb posat orgullós i una mica de burla a la seva veu

- Tu espera i veuràs...- va fer la Lily misteriosament i se'n va anar deixant-los a tots quatre pensatius

-------

L'Ashley i la Lily estaven a la biblioteca acabant els seus plans:

-Jo dic que els fem volar, així aprendran

-És pensaran que no tenim imaginació

-I si els inundem l'habitació?

-Ets cruel, Ashley, i realment fas por, molta por.

------- 

En James i en Sirius eren a l'entrenament de quidditch, en Ben els animava i el Remus era a la biblioteca estudiant o llegint, bé no importa...Era el moment perfecte per portar a terme el "pla i", o així l'anomenava l'Ashley. La lletra i era de inundació.

Les dues noies van pujar el més silenciosament que van poder a les habitacions dels nois, van tancar totes les finestres i van fer l'encanteri, era molt complicat però la Lily era una gran maga,o això esperaven...

Van sortir corrents, tancant la porta darrere seu i van anar a fer deures a la Sala Comuna,esperant que els Rondadors no tardessin gaire en arribar.

-------

Al cap de mitja hora els quatre nois entraven per el retrat de la Dona Grassa i pujaven per les escales que dirigien a la seva habitació, mentres pujaven portaven a terme una conversació molt estúpida:

-Forcat, et cedeixo el gran honor de dutxar-te tu primer-

-Perquè?Normalment mataries per dutxar-te primer...

En Sirius no va respondre, només es va tapar el nas amb els dits, tothom ho va entendre a l'instant i en James li va pegar un clatellot mig en broma, mig en serio.

La Lily i l'Ashley és van aguantar el riure com van poder al veure com obrien la porta i aigua, molta però que molta aigua, tanta com per omplir casi una habitació sencera, sortia de l'habitació, mullant els quatre nois.

En imaginar qui havia sigut van girar la cara cap a les noies que,tot i intentar-ho, no es podien aguantar el riure i es rebolcaven pel terra cridant i rient.

Els nois es van posar davant seu, enfadadíssims, però abans que diguessin res les dos noies és van treure un barret imaginari i van fer una reverencia tot dient:

-Un plaer.

 -------

Després de sopar, els quatre nois es trobaven a l'habitació, que ja estava seca gràcies al Dumbledore. En James va parlar amb una veu seriosa:

-S'han rigut de nosaltres, s'han rigut dels Rondadors

-Això no pot quedar així- va dir en Remus, també molt seriós

-Se les veuran amb nosaltres- va dir en Ben, i va fer un riure malèfic .

-L'hora de la venjança ha arribat- va exclamar en Sirius entre divertit i seriós

Els Rondadors van passar tota la nit pensant diverses tortures anaven des de les bombes fètides a crema'ls-hi la roba, passant per talla'ls-hi els cabells i tornar-li a tenyir de marró el cabell blau elèctric de l'Ashley.

Aquella nit, en canvi, les noies van dormir millor que mai, no sabien el que els esperava...

Extra: Una cosa semblant a mocs? Que va!

-En Dave Halffman era alt, moreno i tenia els ulls grisos. Aquest noi anava a Hufflepuf, i n'estava molt orgullós de la seva casa.

La placa a "mèrits especials a l'escola" li van atorgar per... Per... Bé, ningú se'n recorda. Però existeix una llegenda urbana sobre la placa de Dave Halffman...- El narrador d'aquesta particular historia va posar una veu tètrica-  El 31 d'octubre de l'any de la picor, el dia de Halloween, tots els alumnes estaven al Gran Saló celebrant una festa. Però hi havia algú que no s'estava passant bé amb la esta d'alumnes i professorat, aquest era...En Filch.

El vell antipàtic caminava pels passadissos de Hogwarts i murmurava paraules intel·ligibles. El Filch va passar davant de la Sala de trofeus i va veure la placa, la d'en Dave Halffman, brillava com només és pot fer després d'un càstig de netejar la Sala de Trofeus.

En Filch odiava aquell noi. Per què?Doncs perquè un cop li va corregir 3 faltes d'ortografia de la llista d'articles prohibits que hi havia al seu despatx.

Una brillant idea va passar pel cap del vell, aquest va córrer cap al despatx i va obrir el calaix que posava: "Prohibit. Molt perillós" i d'allí va treure un pot on hi havia un líquid.

En Filch va tornar corrents, bé, corrents no, caminant el més ràpid que podia, va agafar la resplendent placa i la va tacar amb el líquid, va tancar la porta de la Sala de Trofeus i és va encaminar cap al seu despatx mentres reia histèricament.

Des de llavors que la placa d'en Dave Halffman no brilla com abans.- va finalitzar el narrador

-Que fas Forcat?- va preguntar en Sirius entrant per la porta de l'habitació.

-Eh... res. Per?- va dir mentres amagava la llanterna amb la que s'il·luminava la cara per fer un ambient més tètric, i obria la llum de l'habitació.

-Ah, no se, m'ha semblat sentir una veu...-va començar el Sirius

-Devia ser una veu de la Sala Comuna- va dir el noi d'ulleres amb un somriure sospitós que en Sirius no va saber veure.

Per fi teniu el 2on i el 3er capítol :D

Espero que us agradin!