11 anys mugglesGranger_sellés


11- el casament


L’Hermione, es va despertar a l’alba del matí, per culpa del soroll que havia fet en Cake, a pujar-li a sobre.

-Cake... – va començar a dir, mig adormida.

En Cake s’estava llepant, com si res. Ell, no sabia que havia interromput un somni. Un somni molt important, per l’Hermione.

Aquell...era el Harry Potter?... va pensar, confusa. De cop i volta, li va fer un salt el cor. Avui era el casament de la Sandy i en Zack!

Va baixar, deixant en Cake dormint en el seu llit.  Tothom dormia. Quina hora era..?

Va mirar al rellotge. Tot just eren les 4.... però no podia dormir.

S’en va anar a fora. En sortir, no estava sola.

Hi havia un nen, que semblava de la seva mateixa edat. Tenia un floc de cabells daurats, i uns ulls molt bonics...verds.

L’Hermione, quan es va acostumar més a la foscor, es va apropar a ell, i li va preguntar tímida;

-Hola...... escolta...- tenia por. – qui ets...?

-Eh? – el noiet la va mirar més fixament.

L’Hermione continuava tenint por.

-Que.. qui ets? Es que estas al meu jardí...i.... – va dir, tímidament.

El noiet, no li va contestar el què li preguntava. Li va dir això;

-I tu? – va fer cara seductora – què fas tan aviat a aquí?

-Perdona, això és casa meva. Puc fer el que em roti. – li va dir.

-Es clar, guapa, es clar. – li va somriure i si va acostar.

-Per ser tant petit, ets molt atrevit....[NA: un rodolii! Aviseu a la preemsaa! OkOk..seguim]

-I tu parles molt bé... a mi els meus pares m’obliguen a parlar bé. Volen que faci enveja a tots els altres pares. Cada dia faig classes per aprendre... i tu també, es clar.

-Doncs no. Jo aprenc sola. – li va reptar.

.Guapa i llesta. – li va dir. – tal com m’agraden.

-Escolta, encara no m’has respos la primera pregunta que t’he fet.

-Ah sí. Estic amagant-me. No crec que els meus pares mai es fiquin en un carrer ple de muggles. – li va dir.

-I de què t’amagues? Que t’han fet?

-Doncs, m’estic escapant de les “classes”.

-Ah.....

- I bé, bufona.... què tal?

-Bé. Una cosa, com et dius?

-Malfoy. Draco, Malfoy. [NA: Bones...james bones... xDD]

- Jo soc Hermione Granger. – li va donar la mà.

-Granger..... ets muggle, oi?

-No. Soc bruixa. Els meus pares son muggles, però els meus tius no.

-Ets filla de muggles? – li va dir, fredament en Malfoy.

-Sí...

-Espero que els meus pares no em vegin a aquí. Tenen unes normes...estrcites...molt estrictes... – va dir, amb veu misteriosa.

L’Hermione no deia res.

-Els teus pares....van estudiar a Hogwarts?- finalment, li va dir.

-Oi tant. Tota la meva família és Slytherin.- va dir, amb honor.

“Slytherin” va pensar, amb un salt al cor .

-A mi em diuen que aniré a Ravenclaw. – el noi se la va mirar amb un somriure.- Però vull anar a Gryffindor. – a en Malfoy se li va borrar de cop la felicitat de la cara.

-A gryffindor? Ets beneita? A allà només hi va púrria!

-Albus Dumbledore hi va anar.

-Dumbledore....pff..... és més fort que l’Innominable. El podria haver matat. Però no! No el va matar. Se n’ha hagut d’encarregar un nen d’un any de vida!

L’Hermione no va dir res. Per curiositat, al final va dir;

-Coneixes el cognom Speelers? – era el cognom d’en Zack [NA: i el de l’actor d’Eragon..xD]

-Oi tant que el conec bufona!

-És el cognom del meu tiu.

-Com es diu de nom? – li va preguntar.

No sabia si dir-li. El podria posar en problemes.

-No te’l vull dir. – va acabar dient.

-D’acord, preciosa.

Es van estar mirant.

“Per ser sang de fang, no està malament” pensava la ment vulgar d’en Malfoy.

Es va acostar, i va passar el que havia de passar. Li va fer un petó.

-Però que fots? – li va cridar l’Hermione, mentre escopia.

-Un petó. – li va contestar, i va intentar fer-li un altre.

-Som molt petits! No em vull imaginar què faràs de gran! a més, no ens coneixem!

-Au va, maca, tranquil·litza’t. Sempre hi ha el primer cop. – se li acostava per fer-li un altre.

PLAF!

L’Hermione li havia fet una bufetada de les bones a la cara. [NA: i aquest parell tenen 1 any...? xDD]

-P-p-PERÒ QUÈ FAS? – li va cridar en Malfoy.

-I tu? Ets un......Imbècil! – li va etzibar de mala manera. [NA: Per favor, renteu-li la boca...]

-Calla Sang de fang fastigosa!

L’Hermione, no sabia el què volia dir, però li era igual. Se’n va anar tota tibada i enfadada.

-Torna a aquí! – li anava cridant en Malfoy.

Quan va ser a dintre a casa, se’n va anar directe a l’habitació.

“El meu primer petó, ha sigut amb un nen detestable que no el conec de res. Jo que volia que fos amb en Ron.....”

Al cap d’unes hores, es va tornar a despertar.

“Ha sigut un somni?”

Però no ho havia sigut.

*************************************************

Va baixar a baix, on va trobar els seus pares.

-Au va Hermy, anem! Que d’aquí dos hores comença el casament!

-Sí.

Se’n van anar a l’esglèsia.

**************************************************

En arribar-hi, es va assentar amb els seus pares al banc de davant de tot. Molta gent entrava per la porta [NA: per la finestra si voleu] i s’anava omplint tot.

Quan hi van ser tots, una música del casament, la bàsica, va sonar.

En Zack estava amb el seu esmoquing, i estava realment molt guapo.

Després, la porta es va obrir, i va aparèixer la Sandy, amb el vel posat, i amb el seu vestit màgic.

El cant d’un fènix, l’acompanyava. Era realment preciós.

Tots els caps es van girar cap a ella, i en Zack va fer un somriure.

Anava avançant cap a l’altar, fins que hi va arribar.

Després el mossèn, va començar amb el de sempre. [NA: passo tot el rollo, i anem per feina, Ok? Per el “Sí vull” xD]

-  Zack Speelers, acceptes a Sandy Granger, com a esposa per l’eternitat, fins que la mort us separi?

El públic, en sentir el seu cognom, es va estremir. No sabien com es deia.....La Sandy casar-se amb un Speelers? Pensaven.

-Sí vull. – li va fer un somriure.

-Sandy Granger, acceptes a Zack Speelers, com a marit per l’eternitat, fins que la mort us separi?

-Sí vull. – un altre somriure.

Era hora de què l’Hermione els hi portes els anells.

Es va acostar.

El públic pensava [NA: carai, si que pensen xD] “Quina nena més petita!”

Després d’entregar-lis, es va tornar a assentar.

Es van donar els anells.

-Bé, en fer-vos el petó, srta. Sandra Granger, passarà a ser Sandra Speelers.

Tot el públic va tenir un calfred. Uns pensaven que no es fessin mai el petó, així no tindrien un Speelers a la família. Els altres, o sigui els nens, els hi importava un rave, mentre poguessin marxar ja del casament. I l’Hermione i els seus pares, estaven ansiosos per el petó.

La Sandy i en Zack s’acostaven. Fins que....

Bloof!

Ja s’havien fet el petó, i la Sandy ja no tenia el cognom Granger. [NA: màgia potàgiaaa!]

Van sortir a fora, i per costum la gent tirava arròs. L’Hermione, va anar a abraçar-los a tots dos.

-Felicitats- els hi va dir.

************************************************

Després del sopar, van anar a casa. Ja era bastant tard. Es van posar roba normal, ja que estaven farts de la del casament.

La Sandy, va decidir anar a fer un volt amb en Zack. [NA: aquests tius passegen més....]

A fora feia bastanta fred. Es van abrigar bé, i van sortir.

Van anar en el parc, del dia que la Sandy i l’Hermy, estaven fent un picnic, i els hi va aparèixer en Zack.

-Sandy.... – li va dir, el seu marit [NA: que estrany dir aixo....xD]

-Sí?

-Ja estem casats....i ...t’ha caniat el cognom...i...... – no sabia com dir-ho. – i...ho sento.

-Ho sents? – li va contestar la Sandy, amb cara de preocupació i d’estranyada alhora.

-Sí. Ara tens un nom que a ningú li agrada sentir. A part dels que es creuen superiors....els de sang...pura. – estava avergonyit.

-Escolta, a mi no m’importa el cgonom. M’importes més tu. – li va dedicar un somriure.

Mentres ells estaven a allà assentats, una gent els mirava.

-No m’ho puc creure....- deia un.

-S’ha casat amb una sang de fang.......

-I ara la sang de fang té un cognom magnífic i ple d’honor! – va dir un altre, amb cara de fàstic.

-No em puc creure que el meu Zack al final s’hagi casat amb ella i no amb mi. – va dir, amb cara d’emprenyada la Bel·latrix.

-Hem de fer alguna cosa.....

-Nois...avui m’estic avorrint una mica. – va dir la Bel·latrix.- que us sembla....anar a l’acció?

-Com què?

-Aquesta sang de fang.... no pot viure.

La gent se la va mirar, divertida.

-Si viu, trencarà un agran reputació. Fem-ho pel bé dels Speelers.

-D’acord.

Tothom li va agradar l’idea.

-Però.... primer parlem amb en Zack. Fem-lo entrar amb raó, i aviam si s’uneix a nosaltres al final. – va proposar un.

-Molt bé. Au va anem nois.

Mentre en Zack i la Sandy, s’anaven a fer un petó, es va sentir un bon “PLUF”.

Els Cavallers de la Mort, estaven al seu voltant.

-Hola Zack. – va dir un, amb aire sinistre.

-Hola. – en Zack agafava fort la mà de la Sandy, mentre ella, el cor li anava a cent.

-Veig que t’has casat.

-Ja veig l’anell.... – la Bel·latrix se li va acostar, a mirar l’anell. – és bastant bonic.

-Però ho seria més, si t’haguessis casat amb algú més...propi...per tu.

-Exacte. – va dir la Bel·latrix. – has embrutat el cognom Speelers, Zack. Però, hi ha una manera de solucionar-ho.

Silenci.

-C-com? – va dir al final en Zack.

-Matant-la. Així, ningú hauria de sofrir aquesta vergonya.

-Mai! – els hi va cridar en Zack, encara agafant-se de la Sandy.

-Per favor, entra amb raó xaval! – li va cridar la Bel·latrix. – no veus que la família muggle fastigosa d’aquesta noia, no els hi agrada gens ni mica, que s’hagi hagut de casar amb tu?

En Zack, es va quedar callat. No hi havia pensat. Era veritat?

-Com creus que es senten? Per ells, el nom Speelers, és un dels pitjors. Es que, la veritat, són imbècils.

-Potser teniu raó......... – va dir, amb un aire estrany en Zack.

-Així m’agrada maco.

-Zack, però que dius? – li va dir la Sandy. – a la meva família li és igual, crec jo, que el que importa és la meva, i sobretot la teva felicitat el que importa!

-Calla’t fastigosa. – li va etzibar de mala manera la Bel·latrix.

-Calla’t tu! – li va cridar més fort en Zack, amb els ulls plens d’ira.

-A veure... – li va començar a dir la Bel·latrix. – es que no ho entens? Ella, no és el teu món! Nosaltres som el teu món! Tu amb ella, no pintes res! Zack per favor....ella NO és el teu món. [NA: això sembla.....Mar i cel? xD]

-Doncs el meu món fa fàstic, igual que la gent que hi viu. – els hi va contestar.

-Com has dit?!

-Ja n’hi ha prou! Bel·latrix, sé que te l’estimes, però aquest imbècil no entra en raó. Matem-los a tots dos, ja n’estic fart d’aquesta deshonra.

-Sandy, corre! Ves cap a casa, i no miris enrere. No paris de córrer. Ves amb l’Hermione...Salva’t! – li va dir en Zack.

-Zack...i tu?

-Jo em quedo a aquí, tu corre!

-No! Em vull quedar amb tu! – li va dir suplicant.

-Siusplau Sandy, corre! – li va fer un petó, i en veure com li deia, li va fer cas, i se’n va anar.

Va córrer, sense mirar mai enrere. A vegades ho volia fer però no podia. Al final va arribar a casa, i se’n va anar directe a l’habitació de l’Hermy. Ella dormia, i si va acostar a poc a poc.

Després, va començar a plorar en silenci. I anava pensant:

“Per què no seré de sang pura?”

En aquell moment, en Zack pensava:

“Per què no seré fill de muggles?”

Holaaa! A aquí el nou capii!

I ho sento per haver tardat tant....es que els deures i tot això...bff..... intentaré no tardar tant el proxim cop, Ok? ;D

Moltes gràcies a tots, es que sou uns/es cracks!!!!! ^^