Història d'una Ravenclaw - Orígens
Escrit per Tasha Dawn
Enviat el dia 11/02/2006 a les 20:36
Última modificació 11/02/2006 a les 20:36
Tots els capítols de Història d'una Ravenclaw
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Orígens

Capítol 6

Orígens

 

            Elisa va entrar com un huracà a l'habitació i es va deixar caure damunt del llit, sense reparar que algú l'obserbava.

            -Elisa...

            Elisa es va incorporar espantada i va veure a Katrina assentada en el llit del costat mirant-la amb els ulls molt oberts. Elisa es va assentar davant d'ella molesta.

            -Què... què tal, Katrina?

            -Jo molt bé. Ara ja tinc nóvio, dónes d'esta nit, ja tinc la vida solucionada. Però pel que es veu tu estàs moooolt malament.

            -Robin ja t'ho ha demanat? Què bé, m'alegre per tu. Tu sí que saps triar. Tu sí que tens sort, en canvi, jo...

            -Què ha passat, Elisa?

            -Ha sigut... ha sigut la nit més horrible de la meua vida -va murmurar Elisa amb veu tremolosa.

            Katrina li va passar la mà a traïció intentant consolar-la.

            -I ell... ha sigut tan mesquí, i grosser, i... imbècil perdut!

            -Ell, qui? -va preguntar Katrina quelcom perduda.

            -Qui serà! Sirius.

            -Sirius? -va dir Katrina encara més deconcertada- Però... no havies anat amb Snape? es pot saber que està passant ací? Vas a explicar-m'ho, o no?

            -Perquè... és que...

            -No tenim tota la nit, Elisa. Tinc son i vull anar-me'n a dormir.

            -Perdona -va dir amb veu gelada-. No prentenia molestar-te amb els meus problemes. I com ha sigut el teu amb Robin? -continuà Elisa canviant radicalment de tema.

            -Se l'he hagut de demanar jo, però bé. No em canvies de tema.

            -No necestio nóvio per a viure.

            -No. Però ajuda.

            -De veritat, que no. Només vull preocupar-me pels estudis.

            -Estàs mentint.

            -I què? De què servix esforçar-se? Ningú em vol.

            -Jo et vull -va intentar animar-la Katrina.

            -Gràcies. Però, sense ànim d'ofendre, no és prou.

            -Ja. Però vas a explicar-me el que ha passat amb Sirius?

            -No importa. M'acostumaré a la soledat.

            -No et poses tràgica.

            -I què vols que faça?

            -Fer quelcom, per favor! Si tant vols a Sirius...

            -Odio a Sirius -va sentenciar Elisa furiosa.

            -Ah. Avui l' odies. I demà li voldràs, no? Curiosos sentiments.

            -Mira, Katrina, deixa-ho estar. Al cap i a la fi... Sirius no és per a mi. Sempre està ficat en embolics... no ens pareixem en res... millor oblidar-ho, d'acord?

            -Elisa...

            -Mentres -l'expressió decaiguda d'Elisa va canviar per complet- pregunta-li a Robin si em vaig poder presentar algun amic seu guaperas.

            Katrina va sospirar.

            -De veritat és el que vols?

            -Que sí, dona.

            -Està bé. Veuré el que puc fer.

            Elisa va somriure i es va ficar en el llit.

            -Bona nit!

            -Bona nit -va murmurar Katrina apagant la llum.

 

*          *          *

 

            Elisa estava absorta mirant a Sirius. Maleït imbècil. Per què no podia deixar de mirar-lo? L'odiava pel que li havia dit. Però era tan irresistiblement guapo...

            CHOF!

            Algú va entropessar amb ella i li va tirar tot el suc de carabassa damunt. Elisa es va preguntar com una persona es podia xocar amb una altra que estava assentada, havent-hi un corredor tan ample. Era Snape. Però Elisa estava tan trist que ni tan sols tenia forces per a discutir. I menys a primera hora del matí. Elisa va mirar la seua túnica tacada i després a Snape.

            -Tan malament caic? -va preguntar Elisa amb veu quasi inaudible.

            Snape es va sorprendre que no la prenguera amb ell. Ni que li cridara, ni l' insultara...

            -Et donaré els diners per a una nova -va contestar Snape fredament al cap d'una estona.

            Elisa va sospirar.

            -Sigh. Bueno.

            A Snape quasi li va fer por aquella Elisa tan passiva. Va rebuscar entre els seus butxaques i li va donar quatre galions.

            -Presa. Crec que és prou. Avui tenim permís per a anar a Hogsmeade. Pots comprar-te-la avui mateix.

            -No crec que vaja -no obstant, Elisa va agafar sense piular els diners que li oferia Snape.

            -D'acord, simpàtica -va dir amb un lleuger desdeny.

            Elisa el va ignorar, igual que la seua amerada túnica i va tornar a centrar-se en el seu bol de cereals. No l' havia tocat. Ni tan sols li havia posat cereals. Allò començava a ser més greu del que creia.

            -Elisa! -la va cridar Katrina, acostant-se a ella a tota velocitat.

            -... dies -la va saludar Elisa amb un va sospirar.

            Katrina es va assentar junt amb ella amb un somriure d'orella a orella. Elisa no va reparar que havia de preguntar-li a què es devia, encara que Katrina no va tardar molt a respondre sense pregunta prèvia.

            -Avui, en Hogsmeade, et presentaré el xic dels teus sons!

            -Ah.

            Katrina va seguir en els seus tretze.

            -No t'has preguntat, per què este matí quan t'alçara, jo no estava en el llit? Perquè és que he anat corrents a veure Robin i ho hem parlat. És el seu millor amic, s'anomena Logan i és guapíssim.

            -Genial.

            -T'agrada molt Sirius, eh?

            -Sí.

            Per a Katrina allò era com una oportunitat d'or, Elisa mai deia el que li passava per la ment, però aquell dia estava tan deprimida que no li importaven en absolut les parleries.

            -Dónes de quan?

            -Bueno... el vaig conéixer en quart. En un principi va caure malament, em va paréixer el típic seductor que no fa cas a ningú. Però després, mira per on, va resultar ser un xic molt simpàtic. Ens vam fer amics. Em vaig assabentar del seu nom... i vaig creure que era cosa del destí... com, Romeu i Julieta.

            -Vaja, Elisa, no coneixia la teua faceta romàntica!

            Elisa no es va adonar que les paraules de Katrina anaven carregades de sarcasme.

            -Bueno, ja saps. El seu cognom és Black, i el meu White. Però, després vaig descobrir que hi havia més. Resulta que la família de Black és d'una llarga tradició de mags foscos -va murmurar Elisa per a no ser sentida per una altra gent- i la meua és de mags blancs. Tota la família de Sirius ha anat a Slytherin, exepte Sirius, clar està, que és Gryffindor de cap a peus. Ell està i és boníssim. Tota la meua família ha pertangut a Gryffindor... bueno, mon pare va ser de Slytherin, ma mare és muggle i jo Ravenclaw. No obstant, les nostres famílies sempre han sigut enemigues. Que és el que compte.

            -Per descomptat.

            -Note una relliscada d'ironia en les teues paraules.

            -Ho sent, Elisa. Però la meua humil opinió és que oblides a Sirius.

            -És el que faré.

            -Ja veuràs que bé ens ho passarem en Hogsmeade.

            -Clar.

            -Canviant de tema... és la primera vegada que em parles de ton pare.

            -No és un dels meus temes favorits. Vaig creure que només t'interessaven els meus problemes amorosos -va dir Elisa amb veu àtona.

            -Vaig pensar que no volies eixir amb cap xic perquè els teus pares es van separar.

            -No. És que sóc molt vergonyosa.

            -Avui no.

            -No. Vols sostraure'm una miqueta més?

            Katrina es va posar roja.

            -Podries contar-me una miqueta més de ton pare.

            -No puc creure que mai t'haja contat la història dels meus pares... Vaig creure haver-ho fet... ah, no, va ser a Sirius a qui li ho vaig comptar.

            -Vas a desvelar-m'ho o no? -va dir Katrina impacient.

            -Bueno, la meua història és just el contrari al que puguen contar-te els altres... els meus pares es van conéixer, mon pare va deixar embarassada ma mare i quan va descobrir que ma mare era muggle, la va abandonar. Només vaig saber de l'existència de mon pare el dia que vaig entrar a Hogwarts. Ell és el professor de runes màgiques.

            -Ah... per això me vas dir que no escollís aquella classe -va assentir Katrina-. Però..., espera, espera... com és possible que ton pare no sabera que ta mare és muggle?

            -A ma mare sempre li ha entusiasmat la màgia. Inclús abans de saber que existia de veritat. Fins que un dia, per casualitat va veure un bruixot descuidat (mon pare) fer màgia. Ella va fingir també ser bruixa perquè no li llevara la memòria. I aquesta és la història.

            -Ah... És una llàstima que no m'ho hages contat abans. És una història fascinant. Creia que jo era la teua millor amiga.

            -Ho eres..., però no se'm va ocórrer contar-t'ho.

            -No obstant sí li ho vas contar a Sirius.

            Elisa es va encongir d'esquenes.

            -Va sorgir -va reposar Elisa lacònica.

            Katrina va saber que Elisa no volia parlar més d'eixe tema. Va tantejar l'assumpte i va decidir fer-li una pregunta més.

            -Per què vas ser al ball amb Snape?

            Elisa es va girar cap a ella, va arquejar una cella, es va alçar i se'n va anar sense dir res.

            -Aquí m'he passat.

           

 


Llegit 1772 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)