Rondadors - (Capitol 16--3a part: Una serp entre lleons)
AvatarEscrit per Aina
Enviat el dia 30/01/2006 a les 22:41
Última modificació 30/01/2006 a les 23:13
Tots els capítols de Rondadors
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


(Capitol 16--3a part: Una serp entre lleons)

L'Snape sabia que només tenia un dia per saber perfectament els efectes del veritaserum abans de tornar al despatx de la professora de transfiguració. No volia tornar a tenir problemes amb en Filch així que va quedar-se a la biblioteca . Va tornar a la sala comuna d'Slytherin abans de l'hora límit amb uns quants llibres de pocions i un manuscrit que havia trobat amagat entre els prestatges més alts.

 

Va quedar-se davant de la llar de foc mirant i remirant els llibres sobre pocions.  El temps li va passar volant i quan es va voler adonar estava sol a la sala, era el moment perfecte per treure el manuscrit que havia trobat amagat a la biblioteca, bé, no era ven bé un manuscrit sinó una espècie d'apunts d'algun alumne. El Severus estava tan cansat que va trigar en adonar-se de que no entenia la lletra, perquè no estava en anglès; semblaven símbols, no s'entenia res de res, tot i així el va guardar al seu bagul i va decidir anar-se'n a dormir.

 

Després d'una nit intranquil·la on tots els seus plans del veritaserum acabaven per fer-li dir a ell la veritat el Severus es va despertar amb mal de cap. Va vestir-se i va baixar a rentar-se la cara, quan va passar per la sala comuna tots els nois el van començar a mirar i a riure. Al Severus ja no li afectaven les burles. En poc temps s'havia acostumat a ser el noi rar del seu curs, per experiència sabia que a tot arreu existien els inadaptats i ell n'era un, però les burles d'aquell matí eren especialment molestes, ni entenia que podria tenir tan graciós. Com de costum va baixar el cap i va caminar cap al lavabo. Quan es va trobar la seva cara al mirall va entendre perquè es reien.  Els seus companys de cambra havien tornat a fer-li una mala passada per provocar-lo.

 

Feia dos setmanes li havien mullat el llit amb aigua, cosa bastant molesta ja de per si i més si tots reien cridant: "L'Snape s'ha pixat al llit, el petit ploramiques no sap dormir sense la mama!" El Severus es va limitar a treure els llençols i a buscar un encanteri per eixugar la roba. Quan va trobar dit encanteri ja no van tornar a ensenyar els seus llençols a tota la sala comuna. Per sort el Severus no mostrava cap signe d'enuig, més bé no mostrava cap signe, era com si no l'afectés; això molestava molt als seus companys de cambra que encara que aviat es van cansar de jugar-se-la. !uan tenien un mal dia o s'avorrien ja sabien a qui molestar amb l'esperança de que algun dia explotés i és poses encara més en ridícul.

 

Aquell dia havien estat inspirats, va pensar el Severus prenent-se amb el poc humor que tenia l'obra dels seus companys, li havien pintat un gran bigoti i una barba negra a la cara, però no acabava aquí: el millor eren les floretes que adornaven la resta del seu rostre. Com s'imaginava el Severus, desprès de rentar-se la cara el "maquillatge" seguia intacte, la tinta no marxava així com així. Va estar temptat de fer beure a tots els seus companys de cambra veritaserum i enviar-los per la força al despatx del Dumbledore per al que ho confessessin tot i de pas li demanessin perdó suplicant que els perdonés. Va deixar córrer les fantasies i es va centrar en treure's aquella porqueria. Per desgràcia només era un alumne de primer una mica avançat en pocions i forces del mal, però amb falta de bastants coneixements en encanteris. A més sabia que si intentava alguna cosa podria empitjorar la situació, així que va baixar el cap tot el que va poder i va sortir a bon pas de la sala comuna cap a la infermeria.

 

- Serpeta! - va cridar una veu desagradable quan estava a punt d'arribar a la infermeria. - Per què no aixeques el cap serpeta?

 

El Severus va notar com si li caigués una galleda d'aigua freda i es va trobar amb la cara d'en Peeves que feia un gran somriure. El Severus no l'havia vist venir, perquè només veia els seus peus quan caminava, però això havia cridat l'atenció del poltergueist i ara tornava a cantar atraient a tots els alumnes.

 

-  Amaga el cap al cau la serpeta, perquè l'hi ha pintat floretes!

El Severus va intentar una fugida desesperada, però va xocar frontalment amb un alumne de Gryffindor, va intentar apartar-se, però ja era massa tard, estava rodejat d'alumnes curiosos.

 

-   Els lleons l'han envoltat i ara haurà d'aixecar el cap! - seguia cantant la veu d'espinguet d'en Peeves.

 

El Severus començava a posar-se nerviós; ja era inevitable que el veiessin amb aquella fila així que hauria d'aixecar el cap i donar aquesta satisfacció als porcs pilotes de Gryfindor.

 

-    Peeves vols deixar-lo en pau? - va cridar una veu de noia.-   Lily deixa'l fer no veus que sinó es ficarà amb tu.

-Vols ser la seva parella, et puc pintar un bigoti també.. - Després d'això va començar a llençar tinta a la Lily.

 

El Severus va aprofitar per escapar cap a la infermeria sortejant als alumnes que s'havien apartat i als crits de "la serp dels lleons ha escapat" va entrar esbufegant i va buscar a Madam Pomfrey. Aquesta li va arreglar la cara sense preguntar i el va deixar marxar.

 

Aquell dia va ser insuportable, molts alumnes seguien rient d'ell i a les classes  no paraven de posar-se un dit sobre els llavis simulant un bigoti quan el professor no mirava; però el pitjor del dia va arribar a classe de transfiguració, la professora McGonagall va separar a en Potter d'en Black i com no quedaven més llocs lliures que al costat del Severus el va seure allí.

 

-  Com va serpeta? - va dir en James amb veu suau quan va seure al seu costat.

 

-  Potter li he dit que calli, a la pròxima l'expulsaré de classe!

 

En Potter va callar i va obrir el llibre de transfiguració. De tant en tant es girava per mirar al Sirius i riure d'alguna estupidesa. El Severus es va concentrar en la lliçó, tot i que era difícil tenint aquell carallot al costat molestant. El Severus va tornar a pensar en el veritaserum. Ara ja sabia més o menys com funcionava i el portava a la butxaca; la tentació de ficar-li a la boca directament era molt forta, però va aconseguir resistir-se i pensar.

 

La professora els va manar obrir el llibre per la pagina de la transformació d'aliments, aleshores el Severus es va adonar que s'havia oblidat el llibre de transfiguració.

 

-  Snape tregui el llibre, - va manar la professora, - ah ja veig, no l'ha portat.

Potter, comparteixi el llibre amb el senyor Snape.

 

El Potter va posar cara de fastig, però va apropar el llibre. El Severus tampoc tenia ganes de compartir aquell llibre fastigós amb l'estúpid d'en Potter. Encara no sabia com podria fer-li prendre la poció, però ho faria encara que hagués de fixar-se en tot el que es ficava a la boca, tot i que en aquell moment l'únic que es duia a la boca eren els dits que llepava per passar de pàgina. Es llepava els dits...potser aquella era la manera. Els llibres deien que amb unes gotes era suficient, només havia de mullar les puntes del llibre i la resta la faria ell sol.

 

Ara el problema era com mullar les pàgines del llibre. Se l'hauria de jugar i en un moment dels que el Potter es girés i la professora McGonagall no mires tiraria unes poques gotes sobre l'extrem inferior de les pagines. Tot va ser molt ràpid, però ho va aconseguir sense cap problema. Ara només quedava esperar que tornes a girar la pagina. Per sort per en Severus no va tardar a passar.  I com havia previst, el Potter es va llepar els dits, va passar de pàgina i va tornar a llepar-se els dits per seguir passant. La poció no trigaria a fer efecte.

 

Bé, han passat més de 2 mesos i per fi he penjat un nou tros, sento haver-lo tallat tan drasticament, però es que pensava que sino quedaria massa llarg, així que espero que us hagi agradat i mil perdons!!!

Illuminati moltes gracies per tenir el valor de tornar enrere a rellegir-te un tros, u sento de devó! Doncs si a l'altre tros ja us feia peneta l'snape en aquest em matareu!:P

Jomast, no et queixaras de Peeves en aquest tros eh...merda ara haure de canviar lo de l'amant de l'armari xq ho has descobert! XDD I turmentar-me no us canseu mai! sort q ho feu!^^

Accra, ja es venjarà...de moment segueix fent peneta, pero es q els nens son molt cruels! muahahahahah

LunaBlack_Lovegood merci per seguir la ff tot i tardar tant en penjar...si que tardo pero de moment no abandono! SI pobret pobret....d'alguna manera ha de fer-se cavaller de la mort i essent super-popular no ho hauria estat, no?

Getta91 moltissimes mercès! sento no continuar aviat!

Gina, lunalovegood i julia figueres quin gran valor llegir-se tota la ff de cop! Em fa molt feliç tenir nous lectors! i que segueixin els antics tmb tmb!

MOLTISSIMES GRACIES A TOTS!!!

AI SI, aquest capitol està dedicat a l'Accra pel seu aniversari....se que tardo en posar-lo pero més val tard que mai, total només fa mig mes...ehem u sento a més no crec que sigui un bon regal, però si t'agrada me n'alegro!! FELICITATS ACCRA

 

 

 


Llegit 1661 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)