La Rancúnia d'una Serp - -Setè capítol : El glaç es pot fondre
AvatarEscrit per calis
Enviat el dia 27/05/2004 a les 05:23 pm
Última modificació 27/05/2004 a les 05:29 pm
Tots els capítols de La Rancúnia d'una Serp
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


-Setè capítol : El glaç es pot fondre

Vaig entrar a l'aula de pocions. Era la primera vegada que la trepitjava des de que ella m'havia dit allò, i tot i que no havia passat ni una setmana semblava que fes una eternitat.
Ja havien passat deu minuts de l'hora i la Lily encara no havia arribat. Ella mai feia tard. Vaig sortir de l'aula; a aquella hora tothom era a classe i l'escola estava tranquil·la. Mentre caminava pels passadissos anava pensant on podria ser ella. A la sala comuna de Gryffindor no hi seria perquè sempre n'hi havia alguns que feien campana o bé s'escaquejaven de les classes. Llavors vaig sortir fora.
Els Jardins de l'escola estaven coberts de neu i a la llunyania es veien les muntanyes fosques nevades i envoltades de boira. El llac tenia una fina capa de glaç a les ribes i els arbres eren coberts de neu i gebre. Ella estava prop del llac i mirava fixament una guineu platejada. Duia una capa verda com els seus ulls i el cabell, que portava recollit en una llarga trena, li queia esquena avall.

- Lily! - vaig cridar des de lluny. Ella, sorpresa, es va girar i immediatament la guineu va desaparèixer en un núvol de fum platejat.- Lily!- vaig tornar a cridar avançant enmig de la neu.
- M'has dit Lily..- va xiuxiuejar absent.
- Què feies? Fa estona que t'espero a pocions!
- M'has dit Lily...- va repetir
- Què? Sí, clar. És el teu nom, no?- vaig dir sarcàsticament. - Perquè no venies?
- No em vols com a companya i després del que va passar l'últim dia havia pensat que...
- Però que estàs dient!? Per això no has vingut? creus que m'importa que te'm declaris?- vaig parar un segon. Estava abatuda. No! Una llàgrima queia per les seves galtes envermellides pel fred. L'estava fent plorar.- Lily... - vaig dir eixugant-li la llàgrima amb el polze.- No et faria un mal paper pel fet que te'm declaressis.- li vaig somriure. Ella també em va respondre amb un somriure i em va abraçar enfonsant la seva cara en el meu pit. Estava tremolant.- Ara tornem a la classe, allà no fa fred; a més, no vull suspendre.- vaig dir-li recuperant la compostura però sense deixar de somriure.
- No sabia que sabessis somriure. Estàs millor així.- va dir ella. I junts vam tornar dins el castell.

Estàvem acabant la poció i ja era hora de sopar. Vaig decidir fer un petit pas.

- Lily, no tindrem temps d'acabar de fer aquesta poció.
- Severus, si ens donem pressa...
- No, no. Tinc gana. A més no vull que els de la meva residència xerrin...
- Ah...Llavors, anem a sopar .
- No et preocupis. Només trigarem mitja hora més.

Havent sopat, vaig tornar a la masmorra on fèiem classe. Allà la vaig esperar uns cinc minuts en la foscor. Es van sentir el rumor de molta gent caminant pel passadís, cosa lògica, atès que la sala comuna d'Slytherin era darrere el mur del final tapat amb la cortina verda. Al cap de poc, les passes i les veus van parar i el silenci a tornar a regnar.
Unes passes tímides avançaven per el passadís, era la Lily. Va obrir la porta, la llum i:

- Aaaah! Severus què hi fas a les fosques!?
- T'esperava.
- Ah, bé...doncs ja podem començar.
- No, un moment. Lily...jo - abans que pogués acabar de parlar la porta va obrir-se.
- Senyoreta Evans, senyor Snape, em podrien explicar què fan en aquesta sala a aquestes hores?
- Hem de... - va començar la Lily. El vell començava a somriure. Malparit, sabia perfectament el perquè de que fóssim allà.
- Professor Dumbledore, avui la senyoreta Evans s'ha trobat malament i hem hagut de començar la poció mitja hora més tard i no hem tingut temps d'acabar-la, per això havíem pensat de venir després de sopar i acabar-la. He pensat que no trencàvem cap norma.
- No, tranquil. Però quan acabin, escorti la senyoreta Evans fins la seva residència. Si es creua amb l'Argus Filch, doni-li aquesta justificació. - amb un moviment de vareta un pergamí va aparèixer sobre la taula.- Ah! I aprofitin bé el temps.

Les meves intencions de demostrar els meus sentiments van marxar amb el director. Però la Lily...ella no estava disposada a deixar que me'n sortís així com així.

- Què volies dir-me?
- Res.
- Si, clar...- va dir ella amb posat de dubte -. M'estàs dient...que m'has fet venir aquí havent sopat, que quan arribo no acabem la poció perquè tu m'has de dir alguna cosa...i ara resulta que no és res? Ho sento Severus, però no et crec.

Sense respondre vaig fer un parell de passes cap a la marmita.

- Quiet! - vaig parar en sec, vaig clavar la meva mirada als seus ulls però no vaig obrir la boca -. No penses dir-me res?

Vaig mantenir la meva mirada fixa dins aquells ulls verds. Per més que intentés mantenir el cap fred, ella aconseguia cridar la meva atenció.

- Mira Evans, si no vols que acabem, marxo. No vull perdre més el temps - vaig avançar cap a la porta lentament, però en l'instant en que vaig posar la mà al pom, me'n va apartar arraconant-me a la paret.
- Quiet! D'aquí no marxes fins que no m'ho diguis. A més, Sev, que no veus que tu mateix t'has delatat?

Ara ella era molt a prop meu. Renoi, aquella noia podia ser molt persuasiva. Em tenia a les seves mans. El meu cervell ja no estava centrat en el que ella em deia, en aquell moment, els meus ulls només podien anar dels seus ulls a la seva boca.

-Severus...Aquesta tarda....T'agrado? - de tota la parrafada que m'acabava de dedicar, només en vaig sentir aquestes paraules. De tota manera no va poder dir res més. Havia perdut el control de mi mateix i m'havia llançat. Li estava fent un petó! Quan me'n vaig adonar vaig apartar-me'n de seguida, i fent això, vaig poder veure la cara d'al·lucinada que tenia ella.
- Sí! M'agrades! M'agradaria no pensar en tu, m'estalviaria molts problemes! Però no puc! Ja estàs contenta?!- dient això vaig obrir la porta i vaig sortir esperitat de l'aula en direcció a la meva sala comuna. Aquella nit em va resultar difícil dormir.

+++++++++++++++++ ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++
Comentaris, aclariments i tal..ja sabeu.. xD

PS: Aquest fragment és molt "osos amorosos", però és el que té tenir 16 anys i intentar escriure una fanfic sense gaire romanticisme ( el resultat és, indiscutiblement, la caiguda dins dels tòpics xD)


Llegit 1499 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)