Una Nova Profecia - (Capitol 2: Tutor. Primera part)
AvatarEscrit per accra
Enviat el dia 04/02/2004 a les 07:48 pm
Última modificació 28/02/2004 a les 06:18 pm
Tots els capítols de Una Nova Profecia
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


(Capitol 2: Tutor. Primera part)

CAPÍTOL 2: Tutor


-M'ho hauria d'haver imaginat!,- va repetir en Remus en veu baixa per a ell mateix i per enèsima vegada.

-Perdoni, deia alguna cosa?,- va preguntar la dona que seia davant seu darrera l'escriptori.

-No, no, parlava per a mi mateix.

La dona va donar-li una mirada severa abans de tornar a la carta que estava llegint. La seva cara arrugada i el seu cabell recollit en un estirat monyo, feia que a en Remus li recordés la professora McGonagall. I certament, allí, en el despatx de la directora de Breckman, l'home se sentia com si tornés a ser nen, l'haguessin pescat fent alguna malifeta i estigués esperant el seu càstig.

Bé, realment allò es podia considerar un càstig! Com no s'ho havia imaginat, quan en Sírius havia entrat d'una revolada en la seva habitació a les tres de la matinada? Com no s'ho havia imaginat, quan en Dumbledore va estar d'acord que aquells dos nois estarien més segurs a Hogwarts? Com no s'ho havia imaginat, quan va dir que algú de l'Orde s'hauria de convertir en el seu tutor i anar-los a buscar?

Era obvi que li tocaria a ell passar-se tot el matí en despatxos de malhumorats funcionaris portant paperassa d'un despatx a un altre, havent de tornar a fer cua per aconseguir un document que algun "pobre" treballador atrafegat del ministeri s'havia oblidat de mencionar-li que necessitaria i estampant la seva firma una vegada i una altra sobre incomptables pergamins vermells, verds i blaus.

Havia entrat en el ministeri a dos quarts de vuit del matí, per ser dels primers, i a dos quarts de tres, aconseguia que un empleat malhumorat perquè feia tard a una partida de golf màgic li estampés l'últim segell que necessitava. Després, a corre-cuita, ja que el seu passatge indicava que el portarreu sortia a les tres en punt, va engolir els entrepans que la senyora Weasley li havia preparat (beneïda ella per ser tant previsora) i va aparetre en el camp d'on sortiria el portarreu just a temps.

En Remus no entenia perquè en Dumbledore havia insistit que anés a buscar els nois d'aquesta manera. Hagués estat molt més senzill simplement aparetre, però semblava que als Canadencs no els hi agradaven gaire els homes-llop que entraven en el seu territori sense un portarreu reglamentari. Segurament, allà eren molt més estrictes en el control sobre aquests éssers que a Anglaterra, cosa que ja era dir molt!

Després de dues hores de viatge sobre el mar, van arribar al Canadà al migdia. A l'aduanna el van entretenir un parell d'hores més, comprovant amb lupa fins l'últim dels seus documents i, només després d'assegurar-se que la lluna plena no era fins dues setmanes més tard, no el van deixar marxar.

Esgotat i amb els nervis de punta, en Remus va arribar al ministeri Canadenc a les tres en punt, hora local, després de més de 12 hores d'haver començat aquella odissea. Intentant armar-se de valor per una altra sessió de funcionaris ineptes i malhumorats, va dirigir-se cap al departament de "Benestar Social", on un bruixot jove però malcarat el va rebre amb un somriure sarcàstic a la cara:

-De debò creu que donarem la custòdia de dos menors Canadencs a un home-llop?,- va dir com a salutació.

I en Remus, ja al límit de la seva paciència, li havia contestat amb un esbufeg:

-Com a mínim tindrà la decència de mirar-se els documents, oi?!

El jove s'havia assegut darrera l'escriptori i, sense oferir-li seient, havia agafat els documents i va donar una ràpida mirada al primer. La seva cara va empal·lidir de sobte i la seva veu va sonar menys segura:

-Pare: Sírius Black...- va llegir en veu alta.

Després d'uns segons de vacil·lació, el jove, sense afegir cap més paraula, va estampar la seva firma al peu dels documents i els hi va tornar ràpidament, com si li cremessin els dits. Era obvi que si havia alguna cosa que el govern Canadenc detestés més que els homes-llop anglesos rondant pel seu territori, era tenir els fills d'un assassí de masses fugat entre els seus ciutadans.

I allí estava, en el despatx de la directora de l'escola dels nois, convertit en el seu tutor legal. Dos adolescents que no coneixia, però si havia de jutjar pels seus pares, s'havia ficat en un bon merder. Encara recordava en Sírius de marrec, els problemes en que es ficava i el seu caràcter impulsiu i malcarat, però allò no era res comparat amb el de la Katt. La mare dels dos nois havia estat un veritable malson a Hogwarts, tant pels professors com pels seus companys. En Dumbledore recordava els problemes que va tenir amb ella?! En Remus no n'estava segur.

-Bé,- va dir la directora deixant la carta sobre el seu escriptori i creuant les mans a sobre. Aixecant la veu, va exclamar cap a l'aire. - Professor Silk!

Uns segons després, el cap negre d'un home jove va aparèixer entre les flames en la llar de foc.

-Si, directora Spring?

-Pot portar la Lívia i en Kal Black al meu despatx, sisplau?

-De seguida,- va dir l'home i va desaparèixer, però en Remus va estar segur d'haver vist una expressió de resignació en la cara de l'home quan la directora havia mencionat el nom dels nois.

-Bé, senyor Llopin, - va afegir la dona, ara mirant-lo directament amb una mirada penetrant que hauria pogut competir perfectament amb la de la McGonagall. -El professor Dumbledore no em dóna gaires detalls en la seva carta. Haig de suposar que vostè és el nou tutor dels nois?

-Sí, directora Spring,- va contestar en Remus. Potser era el cansament que li feia veure visions, però la directora Spring semblava estar amagant una riallada amb totes les seves forces.- Què em pot dir dels nois?

-Bé,- va dir ella amb un somriure i mirant-lo directament als ulls.- La Lívia és una noia encantadora! Treballadora, educada i atenta; acostuma a ser la primera de la classe en totes les assignatures! I té molts amics...

-I en Kal?,- va preguntar ell dubitatiu.

El somriure de la cara de la dona va esborrar-se a l'instant. La seva mirada va baixar cap a les seves mans i en Remus ara va estar segur que evitava expressament mirar-lo als ulls.

-També és un bon estudiant,- va dir amb una veu no tant segura.- Brillant, s'ha de dir. Realment brillant! Sempre es disputa el primer lloc de classe amb la seva germana...


Llegit 2228 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)