Les hereves dels germans Weasley - sorpreses sota l'arbre
AvatarEscrit per lunalovegood
Enviat el dia 20/12/2005 a les 21:02
Última modificació 20/12/2005 a les 21:28
Tots els capítols de Les hereves dels germans Weasley
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


sorpreses sota l'arbre

Eren a prop del pi que baralla quan van caure totes cinc per terra. El cop les havia agafat desprevingudes i es van aixecar tan ràpidament com van poder, malgrat el dolor. Allà, al seu davant, hi havia alguna cosa que es movia. Es veia una mà flotant per l'aire i uns cabells foscos. Se sentien unes veus, que van reconèixer a l'instant.

-vols parar ja, Robert? - va fer la veu d'espinguet de l'Herminia.- no aprofitis la foscor, et penses que no noto quan algú em toca el cul!?

-Jo...no... no ho e fet expressament - la Gina va deixar anar una rialleta- perdona'm...

-Et penses que sóc tonta o què? Es clar que ho has fet expressament, tonto, més que tonto! Que no tens vergonya! - es van sentir uns cops.

-Au, uix, au, aix ... Hermínia, vols parar? Em fas mal! -va dir el Robert, mig cridant.

Les altres s'ho miraven una mica apartades, amb posat divertit. Veien tot de mans i peus que anaven apareixent i desapareixent en la foscor. I no van ser les úniques que se'n van adonar, al costat de la porta la professora Galant també mirava encuriosida l'escena.

-Voleu fer el favor de parar? - va fer l'Enric separant els seus dos amics. L'Hermínia tenia les galtes vermelles i estava tota despentinada i el Robert es llepava el llavi, que tenia mig sagnant. - sou un parell de bèsties! Us hauré de dur amb el Hagrid, a veure si en pot fer alguna cosa, de vosaltres!

La professora Galant s'acostava i aquells tres encara no se n'havien adonat. Per això les bessones van xiuxiuejar "animo lingui" i amb un encanteri locomotor van dirigir els tres amics cap a sota l'arbre. Un cop allà els van dirigir cap a l'apartament.

Encara no s'havia adormit quan va sentir que trucaven a la porta. Es va preguntar què els hauria passat a aquelles cinc per haver de tornar en aquelles hores. Els va obrir la porta i es quedà petrificat en veure que duien el Robert, l'Hermínia i l'Enric. No, no estava preparat, cap dels dos.

-Què hi feu, aquí?- va preguntar.

-Volíem tornar amb pols migratòria, la porta està vigilada. Pel camí ens hem trobat aquests tres. Els hem salvat d'un bon càstig!

-Mm, bé, però que no em vegin!

-Tranquil!, - va fer la Lluna- estan estabornits, però si vols estar-ne més segur, amaga't al lavabo, només serà un moment.

L'home va fer que sí amb el cap i es va tancar a una petita habitació que hi havia a mà dreta. Al cap d'un moment, de quatre "habitació de les noies de 5è de Griffindor" i d'un "habitació de les noies de 5è de Rawenclaw" va sortir i s'estirà al llit.


La Gina va arribar l'última a l'habitació carregant l'Enric. Va dir "animo restituo" i ell es va despertar sacsejant el cap.

-Hola - va fer la Gina.

-Hola- va dir ell- on sóc?

-A la nostra habitació. -Va fer la Clara i va afegir - benvinguts.

-A bé, ara ja podem marxar no? - va fer el Robert aixecant-se, però en veure la cara de la seva germana es va tornar a asseure al sofà on estaven tots tres asseguts.

-No vagis tant ràpid, germanet!- va fer ella amb mala cara.

-No hem acabat - van fer les bessones imitant la veu de manaire de la Gina.

-Què hi feieu allà fora tant tard, embotits (et sona gina? ronsantaanna? parvati? La meva professora de francès va dir:Ens hem d'embotir en un vestit!, res, parides meves) en una capa de fer invisible per a una persona de talla petita? - la Clara va estar a punt de començar a xulejar sobre la seva gran capacitat de fer capes invisibles de totes les mides- i a més ara que l'Innombrable està voltant per aquí?

Els tres amics van mirar-se i llavors l'Hermínia va saltar.

-Això us ho hauria de preguntar jo a vosaltres, crec, que per algo sóc monitora! Què feieu vosaltres allà fora tant tard en unes capes de fer invisibles no regulades per la conselleria?- la Clara es va posar vermella- us castigo a totes quatre demà, a les vuit a la sala comuna...

_______ ______________________________________________________

bé, aquí teniu un altre capitol (k uri, content?) espero k us agradi. el dedico a la rosa com a una part del regal de l'amic invisible. bé, comenteu, siusplau!


Llegit 1386 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)