PASSATS OBSCURS - amistats i enamistats 2na part
AvatarEscrit per Noxy
Enviat el dia 15/04/2004 a les 07:43 pm
Última modificació 15/04/2004 a les 07:45 pm
Tots els capítols de PASSATS OBSCURS
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


amistats i enamistats 2na part

Faltaven pocs dies per Halloween, ningú tenia noticies de Voldemort, doncs el cas de la fetillera morta el van deixar apartat al cap d’una setmana, falsa alarma segons la Conselleria. La professora Tonks havia esquivat el tema fins que els nois ho van deixar estar.
El Harry mirava per la finestre, des d’on s’hi distingia la figura del Guardabosc recollin les carabasses gegants en un matí de tardor. Però el Harry estava absort en els pensaments, pensava en el seu padrí, en Sirius, li venien diferents moments amb ell, quant el va pujar al Becbrau, les visites a Hogsmeade, el seu somriure sarcàstic, quant apareixia per la ximeneia de la sala comuna, quan van pasar el nadal junts a casa seva, que sel sentia cantar i riure, quant va apareixer a la conselleria per lluitar contre els cavallers de la mort per ajudar el Harry, i quant finalment va travessar….
- HARRY!
- Si si, que?
- Harry porto hores cridante! Es pot saber on tens el cap? 10 punts menya per… Harry? Que et passa res?
Per les galtes del Harry lliscaven llagrimes en silenci. Ni ell mateix se n’havia adonat. Estava plorant. Plorava pel seu padrí. El Harry no acostumava a plorar davant dels demes, s’havia promes no plorar davant del Malfoy, no li donaria aquesta satisfacció… però ho havia fet.
- Harry si vols abandonar la classe, tens el meu permís.
Així, ho va fer. Va recollir les coses mentres sentia els d’ Slytherin riure pels comentaris cruels que feia el Malfoy. Al sortir va sentir que una veu dolça però dura deia:
- Draco, calla sisplau.
Miraculosament va callar. El Harry es va girar i es va trobar amb els ulls mig plorosos de Noxy >. Per un moment se l’havia quedat mirant i va sentir el dolor. La cicatriu el molestava. Feia ja molt temps que aixo no li passava, però no era el mateix mal de sempre, era com molest, preocupació, remordiment… es va apretar fort la cicatriu i va sortir, encara amb temps de sentir la professora Mc Gonagall:
- Senyoreta Granger! Weasley! Ni sus acudeixi! El Harry necessitarà que algú li expliqui la lliçó. Weasley! No m’has sentit? SEU!
El Harry es va estirar al llit, la cicatriu ja no es queixava, però el seu cap estava fet un niu de preguntes " Perquè li havia fet mal la cicatriu? Voldemort estava aprop? Preocupat? Tindria algo a veure amb Noxy? Però que? I quina ràbia que una Slytherin em defensi del Malfoy!!! Perquè estava mig plorosa? Tindria algo a veure amb mi? Podria Noxy saber perque plorava? Podria llegir els pensaments? Però ella que hi te a veure? No, no, no podia ser aixó, ben mirat segurament no tindria res d’anormal"
- Harry! Baixa! Anem a dinar!
S’havia adormit. Van baixar al gran Saló. Ni l’Hermione ni el Ron van fer cap comentari sobre el que havia passat a Transfiguració. Ells savien perque plorava, i savien que no en voldria parlar.
___________________________________
Bueno, aquest trosset és moltr petit xo kalia afegirlo a latre capitol. sigui qui sigui que llegeixi l meva FF deixeu comentari, encara que sigui per posar que la llegiu, mes que res x saber si val o no la pensa continuarla escrivin.... Merci.

muaks


Llegit 1471 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)