Escrit per UnapersonaEnviat el dia 07/03/2024 a les 12:56:25
Última modificació 25/06/2024 a les 08:00:49
Tots els capítols de Shinrijutsu Higakuin
< Anterior capítol ||
Uns núvols grisos s'havien acumulat al voltant de l'illa i havien començat a deixar caure un plugim fi però constant. La Michiko s'hava aturat abans de sortir del santuari per murmurar unes paraules ràpides. S'havia posat a brillar de color blau i ara, mentre corrien camí avall, l'aigua del terra s'evaporava al seu pas per evitar relliscar. La seva màgia, però, no evitava que l'aigua els amarés la roba als tres amb un fred que notaven amb l'ànima. El mateix fred que l'Aurora havia notat amb la kitsune yako.
Què podia estar passant, que els mestres no poguessin contenir i necessitessin l'ajuda d'una alumna? I què havia dit l'Akagi sobre el kannushi? Si ell, un dels màgics més poderosos de l'Acadèmia, era part del problema, dubtava que cap d'ells hi pogués fer res.
—Aurora! —va exclamar l'Azuki-chan, que s'aferrava als seus cabells per no caure de l'espatlla—. El mortal ha dit que necessiten ajuda de la Michiko, tu pots quedar-te al santuari!
—Si és tan greu, ella podria estar en perill també.
L'osaki no va respondre, però l'Aurora notava el seu contrariament a través del vincle. No el culpava, la situació semblava perillosa; però el mateix vincle li deia que l'Azuki-chan també entenia el seu punt de vista.
En deixar enrere els arbres assotats pel vent i la pluja, es van aturar de cop. Al mig de la clariana hi havia una criatura enorme, de com a mínim tres pisos d'altura. La pell li lluïa d'un roig profundament fosc, amb clapes de pèl negre que reflectien la llum d'una lluna inexistent. Quan es movia, tota l'illa tremolava, i les fulles i flors dels arbres semblaven encongir-se. Al seu voltant, un grup de mestres intentava reduïr-lo amb tota mena de tècniques màgiques, cridant-se ordres els uns als altres. Tempestes de foc, maleficis emocionals, invocacions elementals... Però cada vegada que un mestre aconseguia tocar-lo amb la seva màgia, fos el que fos, el monstre no feia més que grunyir i gratar-se la pell, com per espolsar-se les restes de la màgia. La presència dels nouvinguts li devia cridar l'atenció, perquè es va girar cap a ells.
La Michiko va deixar anar un xisclet a la vegada que l'Akagi renegava amb veu tremolosa. El dimoni tenia la cara del kannushi, o almenys una versió horripilant i desfigurada de les seves faccions. Tenia la pell en procés de fondre's com una espelma encesa i en diversos punts s'entrevia l'interior sanguinolent del seu cos. Cada dent era un ullal negre afilat com les agulles d'una catedral gòtica. I tenia uns ulls com pous de foscor líquida, completament inhumans però, d'alguna manera, esgarrifosament similars als del kannushi.
El mestre Katashi, des del seu núvol, va girar-se cap a ells, tot cridant:
—Furukawa! Necessitem un exorcisme! Nosaltres et cobrim!
Abans que la Michiko pogués respondre, però, el dimoni va embestir el mestre amb un cop d'urpa, amb tanta força que el va fer desaparèixer rere els arbres, bosc endins. Com a resposta, un altre mestre va exclamar unes paraules de conjuració i les gotes de pluja de tot el seu voltant es van unir per formar el que semblava una còpia del dimoni, amb el cos d'aigua i les urpes de gel. El dimoni va rugir de dolor quan les urpes li van foradar la carn, però l'Aurora tenia la sensació que aquesta petita victòria no duraria gaire.
—Michiko?
La noia s'havia quedat paralitzada, pàl·lida, amb els ulls desenfocats, tremolant sota la pluja gèlida.
—Kannushi... —va murmurar, mirant la criatura.
L'Aurora va agafar-la per les espatlles i la va sacsejar amb força.
—Michiko! Els has d'ajudar!
Va parpellejar i la mirada se li va tornar a enfocar.
—No puc —va dir, fluix—. No sé fer exorcismes a aquest nivell. Només la intervenció d'un kami podria ajudar-nos, i sense el kannushi no en puc invocar cap que sigui prou poderós. Només convèncer un kami perquè ens ajudi ja em sobrepassa.
—Doncs què hem de fer? —va exclamar l'Akagi, amb les mans al cap—. El Hayashi m'ha dit el mateix que tu abans d'anar al poble per ajudar amb l'evacuació. Hem d'ajudar els mestres!
—No servirà de res. Una màgia tan física com la que estan utilitzant només servirà per endarrerir l'inevitable.
«Només la intervenció d'un kami podria ajudar-nos». Les paraules de la miko s'havien quedat ressonant a la ment de l'Aurora. L'Azuki, flotant al seu voltant, se'l va mirar.
—No sé ben bé què estàs pensant, però no m'agrada. No et puc protegir d'aquesta criatura.
—Michiko, tinc una idea —va dir l'Aurora, ignorant-lo—. Necessito arribar a la porta del castell. Podeu fer alguna cosa per ajudar els mestres i mantenir el dimoni distret?
—Què vols fer?
—És igual. Podeu distreure'l?
La Michiko va respirar fondo i va assentir, alhora que es posava a lluir amb una llum blavosa i els ulls se li transformaven per adoptar una tonalitat gèlida.
—Faré el que pugui.
Al seu costat, l'Akagi va adoptar una posició defensiva amb els palmells amunt. Un parell de boles de foc van brollar-li de les mans, fumejant amb vapor d'aigua.
—Compta amb mi —va dir, somrient tot i les circumstàncies, amb el haori i la faldilla onejant al vent com un estendard de guerra.
Abans de marxar, la Michiko va agafar l'Aurora pel braç i el va estirar cap a ella per abraçar-lo. Tenia la roba i els cabells gèlids, no només per la pluja sinó també per la presència de Ryūjin. Però alhora notava l'escalfor de la nova amistat que havien forjat.
—Aurora... no facis cap ximpleria —va murmurar.
—Massa tard —va respondre ell.
Va desfer l'abraçada i va arrencar a córrer cap al castell. Darrere seu va sentir com els dos amics avançaven cap al dimoni entre crits. L'Azuki va desaparèixer de la realitat física i va tornar a entrar-li al cor.
«M'explicaràs què vols fer?»
—Si ho faig intentaràs aturar-me —va replicar, aprofitant les distraccions dels seus amics per passar pel costat del dimoni sense que se n'adonés.
L'Azuki va respondre amb un sospir interior. «Després no em culpis si acabes malament, t'he avisat».
Aniria bé. I si no... bé, si no, no podria recordar què havia passat. O sigui que, passés el que passés, no se'n podria penedir.
L'Aurora va arribar a davant de la porta tancada del castell. Si el que volia fer funcionava, no li calia entrar-hi. «I ara què?», va preguntar l'Azuki.
—Totes les coses tenen un kami —va murmurar l'Aurora, aturant-se just on el kannushi els havia donat la benvinguda el primer dia.
Tot seguit, va agenollar-se mirant l'acadèmia i es va prostrar en direcció al castell, amb el front contra el terra enfangat.
—Shinrijutsu no Mikoto, invoco la vostra presència. Ajudeu-nos, si us plau.
Es va fer el silenci. Els crits i rugits de la batalla van desaparèixer, el vent va aturar-se, i la pluja va cessar. Fins i tot l'Azuki restava callat.
I llavors, una paraula.
—Aurora.
Era una veu profunda com l'oceà, suau com una brisa i potent com un huracà. Semblava provenir de tot el seu voltant, i a la vegada de dins seu.
—La desesperació és una mala mestra, jove estudiant —va dir la veu, després d'un moment de silenci.
—Si no fem res el dimoni destruirà el castell i tot el que hi ha a dins. No ho puc permetre.
El kami va restar en silenci durant uns moments que haurien pogut ser hores o mil·lisegons. Però finalment, va parlar.
—Veig que la teva convicció és tan forta com la teva desesperació. El teu sacrifici no serà oblidat.
Tot seguit, una força invisible va embatre l'Aurora, cosa que el va fer rodolar per terra. Volia cridar de dolor, però la mateixa força va travessar-li la boca com una llança, mantenint-la oberta però a la vegada evitant que ni un bri d'aire sortís o entrés dins seu. Volia fugir corrent, recargolar-se de dolor, agafar-se el coll amb les mans, però es va trobar incapaç de moure's mentre aquella força s'obria pas a urpades cap a les seves entranyes i el deixava clavat d'esquena al terra.
Una eternitat després, la força va retrocedir de cop i l'Aurora va poder, finalment, cridar. Es va incorporar de quatre potes, estossegant i eixugant-se les llàgrimes dels ulls amb les mans plenes de fang. I en fer-ho, va veure que tot ell estava cobert d'una llum platejada, que li onejava arran de la pell com la llum d'unes brases roents. El poder no s'havia retirat, sinó que s'havia instal·lat dins seu, i l'estava empenyent a utilitzar-lo.
L'Aurora es va aixecar amb un somriure joiós. Es notava poderós, més poderós del que mai hauria pogut imaginar. Era capaç de curar malalties, invocar tsunamis i terratrèmols, tapar volcans i convertir un bosc en desert amb un sol gest. El poder l'embolcallava com una capa a la vegada que maldava per sortir de dins seu, i l'Aurora volia ajudar-lo. Enfrontar-se al dimoni no seria suficient, havia de fer alguna cosa més gran per satisfer la necessitat que sentia. L'Acadèmia cauria, però ell no, i podria utilitzar aquest poder per fer el bé durant la resta de la seva existència.
—Aurora! —va fer la veu de l'Azuki, llunyana—. Aurora, centra't! Recorda la teva tasca! La Michiko et necessita!
El poder va reaccionar ràpidament, aïllant-lo una altra vegada del seu osaki.
La Michiko. I l'Akagi, i el Hayashi, i la resta d'alumnes i mestres que, sense saber-ho, depenien d'ell. El necessitaven. Va tancar els ulls i va respirar per primera vegada, notant com l'aire fresc li omplia els pulmons. Com havia dit el kami, tenia tant de convenciment com de desperació, i no es podia imaginar una situació més desesperada.
Va acostar-se al combat. L'Akagi era a terra, agafant-se un braç cobert de sang mentre la Michiko i els dos mestres que quedaven conscients feien front al dimoni. L'Aurora va parlar amb la veu del kami.
—Yako!
El dimoni es va girar cap a ell i li va dirigir un rugit furiós. Els mestres i la Michiko es van retirar, observant-lo amb incredulitat.
—No ets benvingut a la meva llar, yōkai. Gira cua i no tornis a molestar aquesta terra!
El kannushi va riure guturalment i va fer un pas enorme cap a l'Aurora.
—Tu m'impediràs el pas? —va dir amb una veu que semblava barrejar els tons profunds del kannushi amb els gèlids de la yako—. Tens el poder d'un kami, però no saps com utilitzar-lo, mortal. Ets un simple foraster en una terra de màgia que no entens.
L'Aurora va fer un pas enrere mentre el dimoni avançava una mica més. Era veritat. No sabia què estava fent, hauria d'haver explicat el pla a la Michiko i deixar que ho fes ella. No podia fer res contra un monstre que s'havia enfrontat sense dificultats als mestres més poderosos de l'Acadèmia.
«Has de trobar el poder més enllà de les paraules», va dir la veu de la Michiko dins seu. L'Aurora va deixar de retrocedir. La diferència entre la màgia que coneixia i la japonesa era superficial. Sí, era un bruixot foraster, però això no era tot el que era.
Va treure's la vareta de la butxaca. Tant que havia considerat que les varetes eren inferiors a la màgia ancestral del país, ara era l'únic recurs que li quedava. I sorprenent-se a si mateix, va adonar-se que això no el molestava, sinó que n'estava orgullós. Era un bruixot, i la vareta era part inseparable de la seva ànima. Ell era la vareta, i la vareta era ell. Com si li llegís els pensaments, la vareta va brunzir-li a la mà.
L'Aurora va alçar la mà al cel i, recollint tot el poder del kami que duia a dins, va cridar:
—Kaminari!
Un raig de llum va sortir disparat de la vareta cap als núvols. Un tro va sacsejar el món a la vegada que un llamp platejat queia sobre el dimoni.
Buit de poder, l'Aurora va caure inconscient.
El primer que va veure l'Aurora en despertar-se va ser un sostre de fusta tenyit dels tons daurats i rogencs del sol naixent. Tenia les articulacions entumides, els ossos adolorits, i l'estómac li rugia de fam. En girar el cap va veure la Michiko, asseguda a terra amb les cames creuades i els ulls tancats, meditant, com una espelma blanca sobre un llac escarlata. L'Aurora va incorporar-se sobre el futon.
La Michiko va obrir els ulls en sentir el seu moviment. El va mirar amb una cara de joia pura i, sense donar-li temps per preparar-se, se li va abalançar per abraçar-lo.
—Aurora!
L'Aurora va reprimir un grunyit de dolor i li va tornar l'abraçada. L'Azuki va aparèixer del no-res i se li va col·locar sobre el cap, estenent les potes entre els seus rínxols.
—Perdona —va dir la Michiko, separant-se i agenollant-se al costat del futon—. Portes gairebé una setmana inconscient, ens estàvem començant a preocupar.
—Una setmana? Tant?
—Normalment no n'hi hauria per tant, jo vaig estar inconscient dues setmanes quan Ryūjin em va posseïr per primera vegada. Però no sabíem com reaccionaries tu, en no estar preparat.
El dolor que sentia per tot el cos va accentuar-se en recordar la sensació d'aquell oceà de poder concentrat maldant per escapar dels confins mortals del seu cos. Tot i això, no va poder evitar somriure.
—Vaig aconseguir invocar un kami, oi?
—Gairebé m'agafa un atac de cor —va comentar l'Azuki-chan, que, sorprenentment, se li havia arraulit a la falda en comptes de regirar l'estança a la recerca de mongetes—. Però va ser entretingut. Triar-te per ser el teu familiar va ser una bona pensada.
—I què va passar després? Com està l'acadèmia? I el kannushi?
—La resta de ferits ja estan recuperats, i l'acadèmia està bé. El kannushi... és mort —va afegir la Michiko, desviant la mirada.
L'Aurora va tancar els ulls, exhalant lentament. S'ho havia imaginat.
—Ho sento, Michiko.
—No és culpa teva —va dir ella, murmurant—. Estic segura que no quedava res del kannushi quan es va produir l'atac. Era algú massa poderós per mantenir-lo viu.
—La miko diu la veritat —va dir l'osaki—. Les kitsune podem posseir humans sense matar-los, però no és gaire eficient fer-ho quan la víctima pot resistir-se al control. És el que hauria fet jo, almenys. Hipotèticament —va afegir, en veure les seves expressions entre confoses i espantades.
Es va fer el silenci. L'acadèmia seguia funcionant, però un professor era mort. I l'Aurora havia canalitzat el poder d'un kami. Per primera vegada des que havia arribat a l'acadèmia, havia aconseguit fer màgia correctament.
—I ara què? —va dir l'Aurora—. Tornem a classe com si no hagués passat res?
—No ben bé —va dir la Michiko, amb un somriure trapella.
La noia es va aixecar per dirigir-se a l'armari de roba. L'osaki la va acompanyar, encuriosit, flotant al seu costat. Després de remenar una mica, en va treure un farcell amb pinta de contenir roba ben plegada. Es va tornar a agenollar al seu costat.
—La possessió d'un kami és el que converteix una iniciada en miko plena i en absència del kannushi, la primera miko es fa responsable del santuari. Per tant, t'ofereixo un lloc entre les miko d'aquest santuari, si estàs disposat a canviar de branca i tenir-me com a mestra.
L'Aurora va parpellejar un parell de vegades, mirant el farcell.
—Jo, miko? No representa que les miko han de ser noies?
—Tradicionalment, sí. Però l'Acadèmia t'ha escollit i la voluntat d'un kami és més important que la tradició, no creus? Vaig encarregar un parell de hakama d'estil masculí perquè et sentis més còmode, i el claustre de mestres hi està d'acord.
—Tingues en compte que ja no estem vinculats —va afegir l'osaki—. El kami em va expulsar de dins teu quan vas caure inconscient, i no puc tornar-me a vincular a tu si decideixes emprendre aquest camí.
La Michiko li va deixar el farcell a la falda, i l'Aurora va desfer el nus. La tela blanca i escarlata tenia un tacte suau i amable, i en tocar-la va notar unes pessigolles a les puntes dels dits. Era un bruixot, i després del que havia passat volia aprofundir els seus coneixements amb la vareta. Però a la vegada, aquella tela, i el que significava, el cridava.
—Hauré de renunciar a portar vareta?
—No. Si mai treballes en un santuari general l'hauràs d'amagar davant dels muggles, però res t'impedeix utilitzar-la per contactar amb els kami.
Havia trobat el poder més enllà de les paraules, havia ballat amb els déus i n'havia sortit sa i estalvi. No era el camí que havia triat inicialment, però sí que era el seu camí.
—Ho accepto.
—Sí? Sense pensar-t'ho? Ja has estat posseït una vegada, seràs considerat una miko de ple dret, així que hauràs de practicar molt per arribar al nivell que hauries de tenir. És el camí més difícil que podries triar.
—És l'única opció que tinc... i és l'opció que vull.
L'osaki se li va enfilar a l'espatlla, llepant-se les potetes.
—Si no et fa res, rínxols, et seguiré encara que no estiguem vinculats. Tens una vida molt entretinguda.
L'Aurora va somriure i la Michiko va assentir amb posat seriós. L'escalfor del sol omplia tota l'estança i feia que la roba blanca de la miko semblés daurada, com il·luminada per una llum divina.
—Molt bé. Ja hem parlat de la dificultat d'aquesta branca, o sigui que t'estalvio el discurs que faria normalment. Farem la cerimònia quan t'hagis recuperat del tot, però mentrestant... —el va mirar als ulls amb un lleu somriure— benvingut al santuari, Aurora-miko.
Unapersona Enviat el 07/03/2024 a les 13:26:22 #28205 He escrit 10 fanfics amb un total de 50 capítols I fins aquí la fic! És segurament la història que m'agrada més de totes les que he escrit mai (fics o no), i possiblement també és la vegada que m'he ajustat més als paràmetres d'un concurs. Espero que l'hagiu gaudit tant com jo, i us deixo amb un parell d'enllaços per si voleu llegir o veure més sobre l'escola:
- Dibuixos de la Michiko i de l'Akagi: https://www .harrypottercat.cat/galeria/displayimage.php?album=15&pid=3855 i https://www.harrypottercat.cat/galeria/displayimage.php ?album=15&pid=3854
- Publicació al fòrum amb tota la informació que he creat sobre l'escola: https://www.harrypottercat.cat/forums/viewtopic.ph p?t=4322
I ara, el comentari sobre els aspectes específics d'aquest capítol:
- El fet que les kitsune puguin posseir un humà és part de la mitologia japonesa. La forma concreta que adopta el kannushi és un invent meu.
- Veiem un kami en primera persona! Shinrijutsu no Mikoto és un kami que m'he inventat, però tècnicament no contradiu la mitologia japonesa perquè hi ha infinits kami. Potser us pregunteu per què el kami no actuava per ell mateix per defensar l'Acadèmia, i és que un kami no és un déu tal com entenem aquest concepte. Els kami no són ni omnipotents, ni omnipresents, ni omniscients. En la versió dels kami que he creat per aquesta fic, són entitats que poden tenir voluntat i consciència (si són poderosos), però que no actuen fora dels seus dominis immediats. Shinrijutsu no Mikoto és el kami de les Arts, les Ciències i l'Espiritualitat, i per tant no és un kami que es dediqui a protegir o combatre. Sense un humà que canalitzi el seu poder, el kami no té cap motiu per actuar. No és necessàriament com la majoria de japonesos entenen el concepte de kami, però he aprofitat el fet que el xintoisme no té ni dogma, ni fundador, ni textos sagrats per fer-ne una versió pròpia.
- Kaminari significa "tro" o "llamp" i s'escriu 雷. Etimològicament, ve de la idea que els trons són els sons que fan els kami. L'Aurora no només invoca un llamp, sinó que descarrega tot el poder del kami contra el kannushi/yako.
- Que jo sàpiga, no hi ha res documentat sobre miko que no hagin estat noies. La veritat és que no tinc prou coneixement de la cultura japonesa per predir la reacció majoritària a investir algú que no és una noia com a miko. Però la Michiko és bastant progressista en alguns aspectes i, en haver-se convertit en la responsable del santuari fins que l'acadèmia trobi un nou professor, depèn d'ella.
I això és tot! Espero poder tornar a visitar aquest cànon japonès que he creat en futures fics, perquè tinc moltes ganes d'explorar els personatges en altres contextos.
Ens llegim!
Cass Ross Enviat el 16/06/2024 a les 16:54:36 #28239 He escrit 15 fanfics amb un total de 72 capítols Okay, no he anat prenent notes mentre llegia perquè el capítol m’ha atrapat molt.
L’escena d’acció m’ha agradat moltíssim, ha sigut tot molt entretingut i interessant. Tot i així, hi ha un parell de detalls que m’han fallat. Per una banda, com és que se li acut la idea d’invocar el kami de l’escola a un alumne que, recordem, fa dos o tres dies que ha arribat i no pas a un altre estudiant que hi porti anys, o un professor amb més experiència?
I, per l’altra banda, i tornant a la idea del pas del temps que falla una mica en tota la història, crec que hauria tingut molt més impacte si sabéssim o haguéssim pogut notar que l’Aurora ha passat suficient temps a l’escola com perquè l’escola i la seva gent li importi realment tant, que hagi tingut temps de fer-s’ho la seva llar.
El final m’ha agradat moltíssim, i em venen moltes ganes de saber més coses d’aquests personatges tan interessants, i també de l’acadèmia!!
I, ara, un comentari general de la fanfiction. Trobo que els personatges haurien pogut estar més polits, i les relacions entre ells, però ja està bé, perquè el que importava més en aquesta fanfiction és l’acadèmia. I si bé no he acabat d’entendre el tema de les diferents branques acadèmiques, sí que he pogut copsar la idea general de la perspectiva filosòfica de l’escola; com de diferent és la seva màgia respecte de la dels europeus de Durmstrang; i, una mica, com es relaciona l’escola i la màgia amb el seu entorn. Però he d’admetre que m’he quedat amb ganes de saber-ne més!
Durant tota la fanfiction he tingut també la idea que era una bona història per ser un relat curt, i l’és, perquè l’has sabut fer auto-conclusiva, però al mateix temps aquest final m’ha semblat una mica que era un pròleg que no pas la història en sí. En plan, que era quan l’Aurora sigui miko és quan veuríem les classes i com és, més a fons, l’educació a l’escola.
Feia molt de temps que no llegia res teu, però m’ha agradat molt com estava escrita aquesta fanfiction. Hi havia detalls de comparacions i metàfores que li donaven un aire poètic que connectava molt bé amb la història en sí. Els punts d’humor eren entretinguts i la història ha sigut molt completa.
Ens llegim!
Cass
Antares_Black Enviat el 24/06/2024 a les 03:21:05 #28255 He escrit 12 fanfics amb un total de 58 capítols Uoo Es pot dir que el final d’alguna manera és semblant al de la fic de l’àrtic: tots dos protagonistes acaben sent xaman/miko, tot i que en el primer cas d’alguna manera ja se sabia i en el cas de l’Aurora s’hi ha trobat. Per una banda em sap una mica de greu, perquè ell volia aprendre màgia japonesa i, encara que no li anés bé al principi, segurament voldria continuar estudiant el que estudiava. Entenc que vulgui seguir el camí de miko, però això l’apartarà massa del que volia fer?
Aquest capítol també és curtet. Potser el podries haver ajuntat amb l’anterior (ni que fos amb uns asteriscs o la campana que poses per separar), però entenc que et devien semblar molt diferents per ajuntar-los.
És la gran resolució, amb el clímax d’acció pertinent de les històries contemporànies modernes. M’ha agradat, aquesta batalla final, i sobretot que també hi fessis participar els altres personatges. Epíleg de la reacció dels pares de l’Aurora! hahaha
Anem a les notes al llarg del capítol (el primer cop que la vaig llegir no vaig prendre notes. Et poso el que he apuntat en tornar-me-la a llegir dos mesos més tard xd)
«mentre corrien camí avall, l'aigua del terra s'evaporava al seu pas per evitar relliscar» que genial, tu!
«Tempestes de foc, maleficis emocionals, invocacions elementals...» m’encanta aquest festival màgic.
«El dimoni tenia la cara del kannushi, o almenys una versió horripilant i desfigurada de les seves faccions.» Estic acostumat a veure els dimonis més desfigurats i terribles com més poderosos es fan. Si també ho fas, deu ser cosa real dels japonesos.
«Cada dent era un ullal negre afilat com les agulles d'una catedral gòtica» No sé si aquesta comparació és gaire adequada per l’ambient, però m’ha agradat.
«tenia uns ulls com pous de foscor líquida, completament inhumans però, d'alguna manera, esgarrifosament similars als del kannushi» Entenem qu e a kitsune ha posseït el kannushi.
«Al seu costat, l'Akagi va adoptar una posició defensiva amb els palmells amunt. Un parell de boles de foc van brollar-li de les mans, fumejant amb vapor d'aigua.» L’Akagi sap llançar un Kamehameha! xD
«Compta amb mi —va dir [l’Akagi], somrient tot i les circumstàncies, amb el haori i la faldilla onejant al vent com un estendard de guerra.» <3 si sembla el poder del vestuari de les guerreres de Kyoshi. L’Akagi i el seu estil!
«Si ho faig intentaràs aturar-me» Si li dius això, t’intentarà aturar sense necessitat que li expliquis què vols fer, Aurora!
«Shinrijutsu no Mikoto, invoco la vostra presència. Ajudeu-nos, si us plau.» QUEEEEÈ???? L’Aurora està invocant ni més ni menys que el Piertotum locomotor de Shintō!!
Tot el que sent l’Aurora quan el poder del kami de li fica a dins està descrit magistralment. Uns paràgrafs magnífics!
La Michiko brilla amb llum blava quan fa màgia; l’Aurora amb llum platejada, sembla.
«Tens el poder d'un kami, però no saps com utilitzar-lo, mortal. Ets un simple foraster en una terra de màgia que no entens.» Que dur! Sembla com quan els horricreus parlen amb aquell que els vol destruir per destruir-los emocionalment abans que ho puguis fer! L’Aurora s’ha CRIAT al Japó, no és cap foraster! «màgia que no entens», diu. Deixa’l fer, yako dels nassos, que si la màgia s’entengués deixaria de ser màgia!
«I sorprenent-se a si mateix, va adonar-se que això no el molestava, sinó que n'estava orgullós. Era un bruixot, i la vareta era part inseparable de la seva ànima. Ell era la vareta, i la vareta era ell. Com si li llegís els pensaments, la vareta va brunzir-li a la mà.» *varetòleg plorant d’emoció* això és l’essència del binomi! Endavant, Aurora. Es pot fer màgia sense vareta o amb vareta, però si tu domines la màgia amb vareta, aprofita-ho. Mentre facis servir la vareta, ets vareta. De la mateixa manera que quan lluites amb espasa, ets espasa; o quan cavalques al llom d’un cavall, ets cavall i com a tal cavalqueu com un de sol. Ara ets vareta i demostres que ets màgic! Potser encara et queda aprendre la màgia japonesa, però la màgia ja l’has sentida, la pots fer servir!
«—Kaminari!» He de dir que això m’ha tallat l’ambient i m’ha fet tanta gràcia com et va passar a tu amb el quaq de la Kallik. «Kaminari significa "tro" o "llamp" i s'escriu 雷.» Ja ho havia llegit en alguna ocasió, però no deixa de fer-me pensar en el senyor Kaminari del Doraemon.
«L’'Aurora en despertar va ser un sostre de fusta tenyit dels tons daurats i rogencs del sol naixent» ho veus per què tenia la impressió que es deia Aurora per la llum del nou dia!
«la Michiko, asseguda a terra amb les cames creuades i els ulls tancats, meditant, com una espelma blanca sobre un llac escarlata.» Oh, quina imatge! «meditant, com una espelma blanca sobre un llac escarlata» (entenc és el hakui i són els hakama)
«Portes gairebé una setmana inconscient, ens estàvem començant a preocupar» Una setmana que podries ser mort o estar en coma i, bé, tots just ens estem començant a preocupar per tu xD
«Però va ser entretingut. Triar-te per ser el teu familiar va ser una bona pensada.» Pobre Azuki-chan, si et va triar va ser perquè estava avorrit xD «Si no et fa res, rínxols, et seguiré encara que no estiguem vinculats. Tens una vida molt entretinguda.» ho veus? hahaa
«El kannushi... és mort» Bé, alguna conseqüència havia de tenir tot plegat...
«Jo, miko? No representa que les miko han de ser noies?» hahaha Aurora, si et va bé ets una noia i rai hahah és broma. Però si hi ha divisió de gènere al final una persona no-binària no podria ser res. «Vaig encarregar un parell de hakama d'estil masculí perquè et sentis més còmode, i el claustre de mestres hi està d'acord.» No cal, Michiko, si l’Akagi pot, l’Aurora també!
Aurora, sobre la vareta, jo crec que podries continuar tocant el fagot i a més aprendre cant. M’has entès perfectament.
---
Torno a insistir en les semblances que veig entre la tema fic i la meva. Salvant les distàncies, és clar. El desenvolupament del protagonista, les guineus, el clímax final amb les habilitats del protagonista, la filosofia de cada lloc lligada a la màgia... I tot això no ho dic perquè senti que ens hàgim copiat o que no és original, tot al contrari. Ho dic perquè em resulta curiós que hàgim tingut pensaments semblants a l’hora d’escriure. És bonic. Però a tu t’ha quedat un escrit molt bell i més equilibrat que el meu.
Et felicito perquè és una història molt ben teixida, molt ben escrita i que encaixa molt bé amb la filosofia japonesa. Com una introducció a la cultura nipona a través de la màgia. I per màgia entenem cultura, filosofia, espiritualitat, mitologia, fantasia, etc. També hi ha dosis del teu sentit de l’humor habitual, que porta la teva firma.
És que sembla un crossover d’Inuyasha i de Harry Potter, i això que no n’has llegit mai el manga ni mirat l’anime pel que em vas dir. Així que tots aquests conceptes dels dimonis i dels kami són un imaginari (o no) japonès real. I és que també recorda Chihiro. Sí, trobo que has aconseguit mostrar-nos una atmosfera japonesa molt ben integrada.
«Que jo sàpiga, no hi ha res documentat sobre miko que no hagin estat noies. La veritat és que no tinc prou coneixement de la cultura japonesa per predir la reacció majoritària a investir algú que no és una noia com a miko. Però la Michiko és bastant progressista en alguns aspectes i, en haver-se convertit en la responsable del santuari fins que l'acadèmia trobi un nou professor, depèn d'ella.» Crec que te’n pots permetre la llicència, és un bon final. Vas investigar sobre els gèneres no-duals de la societat japonesa? Jo ho vaig fer amb els inuit i vaig acabar que no ho entenia prou bé com per reflectir-ho a la fic.
«com és que se li acut la idea d’invocar el kami de l’escola a un alumne que, recordem, fa dos o tres dies que ha arribat i no pas a un altre estudiant que hi porti anys, o un professor amb més experiència?» Jo entenc que és una bogeria. Que és una pensada massa enrevessada. Jo no ho trobaria com un forat: senzillament posa en pràctica tot allò que li han dit, i molts cops passa que és el que acaba d’arribar com aquell qui diu que arriba a conclusions que els altres ni s’havien plantejat.
«I això és tot! Espero poder tornar a visitar aquest cànon japonès que he creat en futures fics, perquè tinc moltes ganes d'explorar els personatges en altres contextos.» T’agafo les paraules!
També tot per part meva. Ja aniràs contestant quan puguis.
Ens llegim!
Antares
Unapersona Enviat el 25/06/2024 a les 08:29:54 #28267 He escrit 10 fanfics amb un total de 50 capítols Cass:
«Per una banda, com és que se li acut la idea d’invocar el kami de l’escola a un alumne que, recordem, fa dos o tres dies que ha arribat i no pas a un altre estudiant que hi porti anys, o un professor amb més experiència?» Bona pregunta! Evidentment el tema del temps és un problema i ja l'hem comentat. Però no és només això. No tothom és capaç d'invocar un kami (la majoria no pot) i, a més, a la majoria ni se li acudeix. Si tu ets expert en una cosa concreta, no se t'acudirà fer una cosa que no has fet mai i que potser no funciona, especialment no en una situació d'emergència i pànic com aquesta. La Michiko podria, però en aquell moment està en estat de pànic també i s'ha quedat bloquejada (a més de tenir el record tan recent del fracàs de quan ho va intentar amb Inari). Els professors consideren que cap altre estudiant està tan avançada com la Michiko (per això la van a buscar a ella específicament) i per tant els evacuen o els "tanquen" al castell perquè estiguin segurs.
L'Aurora, en canvi, no té experiència directa amb kami però al llarg de la fic, la Michiko li ha estat explicant tot el que necessita saber per tenir la idea. Si t'hi fixes, aquest capítol no introdueix informació nova sobre els kami. Simplement és l'Aurora fent connexions entre coses que han sortit en capítols anteriors.
«al mateix temps aquest final m’ha semblat una mica que era un pròleg que no pas la història en sí» Mai no em podré escapar d'aquest problema haha És un altre problema que tinc, sí. Personalment no considero que sigui un problema en aquesta història en concret, però entenc la cr&ia cute;tica.
Antares:
«Per una banda em sap una mica de greu, perquè ell volia aprendre màgia japonesa» No entenc aquest comentari! La màgia de les miko és màgia japonesa. De fet, és la màgia més japonesa de totes, perquè és la que ha rebut menys influència exterior; la resta de disciplines deriven o estan influides per Xina o Europa. L'Aurora no necessàriament volia estudiar aquelles branques concretes, ell volia màgia japonesa. I, de fet, els dos exemples principals de màgia que el deixen bocabadat, són shintō: la dansa de les miko al primer capítol i el terretrèmol del supermercat (no ho dic explícitament, però només un sacerdot/miko poderós podria aturar una cosa tan gran com un terratrèmol sense preparació prèvia).
«Estic acostumat a veure els dimonis més desfigurats i terribles com més poderosos es fan. Si també ho fas, deu ser cosa real dels japonesos.» No ho sé, la veritat. Em vaig inventar jo la descripció. Inicialment volia que es convertís en un dimoni concret del folklore japonès, però al final vaig optar per inventar-m'ho.
««Cada dent era un ullal negre afilat com les agulles d'una catedral gòtica» No sé si aquesta comparació és gaire adequada per l’ambient, però m’ha agradat.» Recorda que l'Aurora, tot i haver-se criat principalment al Japó, segueix tenint un "substrat" europeu! Ni que sigui perquè els seus pares són catalans. Això es veu amb aquesta comparació, però també amb quan comenta que l'Akagi podria fer ballar sardanes a una pedra.
««Shinrijutsu no Mikoto, invoco la vostra presència. Ajudeu-nos, si us plau.» QUEEEEÈ???? L’Aurora està invocant ni més ni menys que el Piertotum locomotor de Shintō!!» Sí!! És l'escena més èpica de Harry Potter (en la meva opinió totalment subjectiva, però si no hi estàs d'acord t'equivoques haha), o sigui que m'agrada que hagis vist la comparació. Les bases del concurs deien que l'escola no podia ser un simple decorat sense personalitat, o sigui que m'ho vaig prender literalment fent que fos un personatge amb nom i diàleg xd
«La Michiko brilla amb llum blava quan fa màgia; l’Aurora amb llum platejada, sembla.» Sí, la idea és que cada kami faci una llum diferent. La Michiko brilla de color blau perquè el seu kami està associat a l'oceà. Vaig triar el platejat per l'Aurora perquè és el kami del coneixement, i associo el platejat amb el color dels pensius (no recordo si als llibres també tenen aquest color).
«Si la màgia s’entengués deixaria de ser màgia!» M'agrada molt aquesta frase!
«*varetòleg plorant d’emoció*» M'imaginava que t'agradaria l'escena haha
«Ja ho havia llegit en alguna ocasió, però no deixa de fer-me pensar en el senyor Kaminari del Doraemon.» Ostres, no recordava que hi havia un personatge amb aquest nom! Si ho hagués sabut potser hauria triat un conjur diferent.
««L’'Aurora en despertar va ser un sostre de fusta tenyit dels tons daurats i rogencs del sol naixent» ho veus per què tenia la impressió que es deia Aurora per la llum del nou dia!» Ho entenc! El sol naixent té simbolisme, però no per l'Aurora, sinó per l'ambientació (el Japó és el país del sol naixent. És el significat del nom del país en japonès, 日本 nihon, 'sol' i 'origen'). I evidentment el simbolisme del renaixement també.
«Una setmana que podries ser mort o estar en coma i, bé, tots just ens estem començant a preocupar per tu xD» És una acadèmia màgica, el seu sentit del perill no és gaire fi xD
«No cal, Michiko, si l’Akagi pot, l’Aurora també!» Sí, però recorda que l'Aurora se sent més còmode amb roba masculina que femenina! Amb els hakama no hi ha tanta diferència com entre pantalons i faldilla, però igualment.
«Torno a insistir en les semblances que veig entre la tema fic i la meva. [...] Ho dic perquè em resulta curiós que hàgim tingut pensaments semblants a l’hora d’escriure. És bonic.» Veig que estem en sintonia creativament. Algun dia podríem fer una fic col·laborativa i tot! :)
«Així que tots aquests conceptes dels dimonis i dels kami són un imaginari (o no) japonès real. I és que també recorda Chihiro.» Sí, de la mateixa manera que la fantasia europea agafa elements de les mitologies europees (com Tolkien amb la nòrdica), la fantasia japonesa agafa elements de la mitologia del lloc.
«Vas investigar sobre els gèneres no-duals de la societat japonesa?» Sí, no n'hi ha hagut mai, que hagi trobat. Hi ha gent que parla d'una mena de tercer gènere anomenat "wakashū (若衆)" que tenien els nois joves i en fer-se adults es "convertien" en homes "normals". Però no considero que sigui un gènere no-dual, pel que he llegit era més aviat un rol social específic pels nois considerats menors d'edat (però això es fa en totes les societats en més o menys mesura independentment del sistema de gènere que tinguin). Dit això, el nom de l'Akagi és wakashi (escrit 若志), triat expressament perquè s'assembli a aquest concepte del període Edo. El significat és diferent però. Mentre que wakashū vol dir "persona jove", Wakashi es podria traduir com a "convicció jove" (utilitzant el significat literal dels kanji).
«Jo no ho trobaria com un forat: senzillament posa en pràctica tot allò que li han dit, i molts cops passa que és el que acaba d’arribar com aquell qui diu que arriba a conclusions que els altres ni s’havien plantejat.» Exacte! No hi ha informació nova en aquest capítol, l'Aurora només fa connexions entre les coses que s'han anat dient al llarg de la història. Una persona normal no ho faria, però és que l'Aurora és el protagonista. Si l'Aurora fos una persona normal, la història no seria sobre ell.
Mercè Granger Enviat el 20/08/2024 a les 12:36:00 #28293 He escrit 6 fanfics amb un total de 39 capítols Oooooh, quina llàstima que ja acabi la ff, m'ha agradat moltíssim! I aquest darrer capítol s'ha coronat, has sabut com acabar la ff de manera súper redona, molt bon final!
L'escena del clímax m'ha agradat especialment, la descripció del kannushi posseït, de l'ambient... has sabut reflectir molt bé tot el clima de tensió. Tota l'acció està molt ben narrada i al mateix temps m'ha agradat com reflecteix així la màgia de l'escola, se m'ha fet molt diferent de les típiques escenes que llegim d'acció a Hogwarts o aurors etc.
La manera com ho has solucionat em sembla molt encertada amb la invocació del kami i que es canalitzi a través de l'Aurora. M'agrada molt que sigui inventat i l'explicació que has fet! Els paràgrafs en que l'Aurora està posseït pel kami són brutals, tot el poder que té i òbviament es troba desbordat... és molt típic aquestes escenes però és que funcionen molt bé i per la ff trobo que s'hi adeia molt. I com al final ho canalitza amb la vareta, m'agrada moltíssim!
Maquissím el final, amb l'Aurora fent-se miko! (Bueno el kannushi mort no és tant maco, però bé, no és cap dels nostres protes ups). Molt ben trobat, és com pensant en tot el transcurs de la ff, era el final que tocava... Óbviament no és un camí fàcil, però m'agrada molt com l'Aurora diu que és el seu únic camí. I que pregunti sobre la vareta perquè la vol seguir utilitzant, molt bé!
M'ha encantat la FF, enhorabona! <3