Escrit per UnapersonaEnviat el dia 07/03/2024 a les 12:13:05
Última modificació 25/06/2024 a les 07:47:13
Tots els capítols de Shinrijutsu Higakuin
Pròxim capítol >
Dia 1 del quart mes del tercer any de Reiwa. Feia anys que l'Aurora esperava aquell dia, el dia en què finalment aprendria màgia. Màgia de veritat. Els pares li havien ensenyat la seva versió de la màgia, clar, la que havien après a la llunyana escola de Pirinë, a Catalunya. I ell s'hi havia abocat amb tota la disciplina que havia pogut, però el dia en què havia vist l'art i la poderosa bellesa que transmetia la màgia japonesa, tot havia canviat. S'havia adonat que la màgia dels pares, inferior per la limitació de les varetes, no era més que una ombra d'allò que era possible.
La màgia més avançada que els pares li havien pogut ensenyar era la transfiguració animal, que, tot sigui dit, no era gens fàcil. Però l'Aurora havia vist de primera mà com un sol bruixot japonès aturava un terratrèmol en sec amb poc més que un gest mentre recollia la compra del supermercat. I per això, el dia que els pares van acceptar matricular-lo a Shinrijutsu Higakuin, l'Aurora s'havia posat a plorar, a cavall entre l'alegria i els nervis.
Així doncs, va dedicar els últims mesos abans de l'inici del curs a investigar tot el que va poder sobre l'Acadèmia. Va visitar la veïna de vuitanta anys, que n'havia estat alumna abans de la Segona Guerra Mundial, i en va sortir marejat d'anècdotes sobre els seus amors de joventut (tot i que els mochi de maduixa casolans valien la pena). Va consultar internet, i després d'hores de recerca es va adonar que tot el que havia llegit eren històries de fantasia muggle basades en les aventures de cert bruixot anglès. Finalment, va fer l'esforç d'anar a una biblioteca física, on va trobar el Tractat de Màgia Forana, escrit pel famós bruixot britànic Row L. Ing. Era un bon intent de llibre amb molta informació, part de la qual era gairebé correcta i tot. Però poc es podia esperar d'un escriptor que ni tan sols sabia el nom real de l'escola.
I com qui no vol la cosa, les estacions es van anar succeïnt, els cirerers van florir, i el dia va arribar. Va acomiadar-se de l'àvia de les galetes, va guardar l'ordinador al calaix, i va tornar el llibre a la biblioteca amb només un dia de retard. Una abraçada intensa i sincera amb els pares més tard, l'Aurora va enfilar-se al llom d'una au de tempesta gegant i va pregar perquè els càlculs que havia fet sobre la seva velocitat de vol fossin erronis.
Una hora després, havent recorregut uns mil quilòmetres i descobert que, efectivament, els càlculs no eren erronis, es va trobar envoltat d'una trentena d'estudiants igual de despentinats que ell. Alguns semblaven contents d'haver arribat, altres semblaven a punt de plorar d'enyorament, i uns altres tenien pinta de no saber què hi feien allà. L'Aurora es trobava en un vaivé constant entre els tres estats d'ànim. Era l'únic estudiant que entrava als quinze anys, la resta eren poc més que nens. Sabia que destacaria per les seves faccions europees i els seus rínxols rossos, però havia tingut l'esperança vana de no ser l'únic novell de secundària superior.
El castell era un sol edifici enorme, de parets blanques i llises i teules d'un verd profund i ric. Els dos primers pisos ocupaven tota la planta, però després diverses torres d'altures diferents sobresortien amb més i més pisos. A les puntes de les teulades hi havia estàtues daurades que representaven diversos animals màgics de la zona.
Un grinyol greu i tremolant va desvetllar-lo de les seves reflexions. Les portes de fusta del castell, decorades amb patrons d'or, es van obrir amb pesantor, deixant que una llum càlida pintés l'herba blavosa del vespre. De dins en van sortir un home d'uns cinquanta anys amb la vestimenta morada i blanca que l'identificava com a sacerdot kannushi d'alt rang. El seguien dues sacerdotesses miko, de blanc i vermell, més o menys de l'edat de l'Aurora. Una empenyia una taula amb rodes amb una pila de haori plegats de color rosa clar, mentre l'altra feia el mateix amb un chōzubachi ple d'aigua. Les dues miko es van quedar enrere flanquejant la porta, mentre el sacerdot s'encarava al castell i s'inclinava profundament:
—Shinrijutsu no Mikoto, gran kami del coneixement i la saviesa, invoco la vostra presència. Accepteu aquests nous estudiants, allunyeu-los de les influències impures dels yōkai, i concediu-los la gràcia d'accedir a un gra del vostre poder.
Les dues miko van avançar per acostar-se als estudiants mentre el kannushi es retirava a un lateral. Un parell de miko més joves van sortir també i van agenollar-se al costat d'uns instruments de percussió i una flauta. Una de les miko va començar a marcar un ritme pausat a cops solemnes de taiko.
Les dues miko més grans es van il·luminar amb una llum fantasmal. Una de verd, l'altra de blau, amb una textura subtilment onejant, com la del roig d'unes brases roents. Van estendre la mà dreta endavant i la llum del palmell obert es va solidificar en una vareta daurada amb picarols, de la qual penjaven cintes de colors.
A l'uníson, seguint el ritme de la música, van començar a moure's amb una delicadesa pròpia d'unes ballarines amb dècades d'experiència, tot sacsejant les varetes majestuosament amb cops de canell rítmics. Eren moviment lents i deliberats, fluids i elegants, i tot i mantenir una compostura aparentment relaxada, tenien una expressió d'extrema concentració a la cara. Els hakama, en forma de pantalons amples, fàcils de confondre per faldilles prisades, onejaven a la brisa crepuscular, i la llum deixava una estela fulgurant darrere de cada moviment. El cos, la llum i la música de les miko eren tot u. Un teixit de bellesa que va deixar l'Aurora sense alè.
Passada una estona que podria haver estat tant un minut com una hora, la brisa es va fer més potent. Les miko no es van aturar, sinó que la música es va accelerar i els moviments es van tornar més fluïds i lleugers, tot i que igual de precisos. I llavors, amb la vareta i la mà esquerra, van dirigir un corrent de pètals de cirerer per sobre del grup d'estudiants, com uns flocs de neu en un dia d'hivern sense vent. Els pètals van adquirir una llum rosada i una fulgor càlida. I, tot seguit, van descendir de cop sobre els estudiants.
L'Aurora va notar com uns quants d'aquests pètals li acaronaven la cara i la seva roba es va transformar en l'uniforme de l'acadèmia. Era un conjunt curiós; barrejava la vestimenta japonesa tradicional a la peça superior, que semblava un kimono marró tallat a la cintura, amb la tradició occidental a la peça inferior, que eren uns pantalons o una faldilla curta, segons la preferència de l'estudiant.
Amb un últim cop de taiko, la música va desfer-se i les miko van perdre la llum. Després de dedicar-los una profunda reverència, es van retirar de nou cap a la porta. El kannushi va acostar-se cap als estudiants i, després d'uns moments de silenci, els va dirigir la paraula.
—Estudiants, dur aquest uniforme —va assenyalar la pila de roba rosa al costat d'una de les miko— no és un simple honor, és una responsabilitat i una mostra de confiança. Avui comenceu una nova etapa en la qual aprendreu a tocar el poder que uneix totes les coses del cosmos. Sereu els missatgers directes entre el món físic i la font de poder que trieu, i si bé el procés serà arduós, també us farà créixer en saviesa. Tracteu l'acadèmia amb respecte, i ella us tornarà el gest.
El sacerdot tenia una mirada penetrant i estricta que no admetia rèplica. Després de deixar uns moments de silenci i de clavar els ulls a cadascun dels estudiants va seguir:
—Us cridarem per ordre de cognom. Mostreu els vostres respectes, purifiqueu-vos i accepteu el haori.
L'Aurora, encara estupefacte per la mostra de màgia que acabava de presenciar, va sacsejar el cap per centrar-se, de sobte nerviós. No se li havia acudit buscar informació sobre la cerimònia d'admissió. Què passaria si ho feia malament? L'expulsarien? Hauria de tornar a casa amb la cua entre les cames i explicar als pares que havia suspès abans d'entrar?
Per sort, l'ordre alfabètic va donar-li uns minuts per exhalar profundament i intentant-se calmar mentre altres estudiants desfilaven cap a l'entrada. Tot aniria bé, segur que la resta tampoc havien investigat tant sobre l'acadèmia.
—Solà i Ferro, Aurora.
El seu nom el va estirar de nou cap a la Terra. Capficat com estava en la seva preocupació, no s'havia fixat en què feia la resta. Va mossegar-se el llavi, preocupat. No li agradava gens improvisar. Va fer un pas endavant cap al sacerdot i va fer una reverència dirigida a l'acadèmia abans d'apropar-se a la miko que tenia el chōzubachi, tallat d'un tronc d'arbre enorme i ple d'una aigua cristal·lina. L'Aurora va omplir la cullera de fusta amb aigua per fer la purificació i es va quedar congelat. Quina mà anava primer? Ho havia practicat mil i dues vegades. Per què no ho recordava?
—L'esquerra —va xiuxiuejar la miko. Era la que s'havia il·luminat de blau durant la dansa.
L'Aurora va notar com se li escalfaven les galtes, però la seva ajuda va ser suficient per recordar la resta. Mà esquerra, mà dreta, boca, mà esquerra de nou i finalment la cullera.
—Gràcies.
—No es mereixen —va respondre ella, amb un lleu somriure.
La miko era menuda d'estatura i complexió, però portava el hakui blanc i el hakama escarlata amb solemnitat i comoditat. Ara que la veia de més a prop va confirmar que devia tenir la mateixa edat que ell. Però el seu posat era tan ferm com el d'una mestra. I en mirar-la als ulls hi va trobar una mirada molt similar a la del sacerdot, tan penetrant com amable.
La miko de la llum verda, més alta i corpulenta, es va acostar amb el haori de l'uniforme plegat i li va donar a l'altra, que el va desplegar, aguantant-lo per les espatlles. Era una jaqueta fina sense botons, de mànigues amples i llarga fins a mitja cuixa. Tenia un color rosa pàlid i duia el seu kamon, el segell familiar, estampat a les espatlles i l'esquena. La miko va pronunciar amb veu alta i clara:
—Aurora Solà i Ferro, amb la meva condició de miko primera del santuari de Shinrijutsu Higakuin, t'investeixo amb aquest haori com a símbol de la teva condició d'alumne. Que els kami et somriguin aquesta nit i durant la resta de la teva estada aquí.
La miko va posar-li el haori i, després d'assegurar-se que estava ben simètric i sense arrugues, li va dedicar una lleu inclinació abans d'indicar-li la porta d'entrada al vestíbul.
—Benvingut a Shikkō —va dir, amb un somriure.
Unapersona Enviat el 07/03/2024 a les 13:21:54 #28201 He escrit 10 fanfics amb un total de 50 capítols Hola hola! Doncs com diu la miko, benvinguts a Shikkō! Utilitzaré aquest espai per comentar alguns aspectes dels capítols que em semblen interessants, així com elements de la cultura japonesa que he utilitzat en la història. No cal llegir-los per entendre la història, però si hi teniu interès, aquí ho teniu!
Abans de posar-me en temes de cultura japonesa, la narració menciona l'escola catalana de Pirinë. Diria que com a mínim la majoria dels usuaris actius ja ho sabeu, però per si de cas, volia deixar clar que no és de creació pròpia. Prové d'aquesta fanfiction de romulus_llopin: https://w ww.harrypottercat.cat/fanfictions/autor/9961/romulus_llopin.html
I ara sí, comencem!
Segurament us esteu preguntant què m'empatollo amb "Shinrijutsu Higakuin" quan el nom canònic de l'escola japonesa és Mahōtokoro. Malauradament, em sembla un nom extremadament poc creatiu no digne de l'escola de màgia més antiga del món (segons el cànon), perquè vol dir simplement "lloc màgic". Així que he creat el meu propi nom, que escrit 神理術秘学院 significa "Acadèmia Secreta de les Arts, les Ciències i l'Espiritualitat". Això reflecteix molt millor el que és l'escola actualment, així com la seva història (que m'he inventat pel meu cànon personal). Shikkō és simplement una contracció del nom perquè sigui més ràpid dir-lo. El nom de Mahōtokoro segueix existint al meu cànon; és simplement com l'escola és coneguda a l'estranger, a causa d'un malentès.
La història comença el "dia 1 del quart mes del tercer any de Reiwa", que equival a l'1 d'abril de 2021. Al Japó, els anys es compten des de 0 cada vegada que es corona un nou emperador (tot i que el sistema europeu dels anys també s'utilitza molt, depèn del context). El fet que digui "quart mes" en comptes d'"abril" és una referència al fet que en japonès modern els mesos no tenen noms propis, només números (antigament no era així).
«L'Aurora va enfilar-se al llom d'una au de tempesta gegant i va pregar perquè els càlculs que havia fet sobre la seva velocitat de vol fossin erronis.» Segons el cànon oficial de la Rowling, aquests ocells transporten els estudiants a 1200 km/h (és a dir, gairebé a la velocitat del so, més ràpid que qualsevol avió de passatgers actual). El detall em va semblar molt graciós, així que vaig decidir deixar-lo.
De seguida es veu per què el nom de l'acadèmia inclou la paraula "espiritualitat" quan surten els sacerdots i la cerimònia. El paper de l'espiritualitat al Japó és molt interessant i he decidit utilitzar aquest aspecte per crear part de la màgia japonesa. Alguns termes bàsics:
- Kannushi: els sacerdots dels santuaris xintoistes. No hi ha cap limitació de gènere per accedir a aquesta vocació, i a diferència del que estem acostumats a Catalunya, no fan vots de celibat ni de pobresa (sovint, ser kannushi és una vocació que es transmet de pares a fills).
- Miko: un tipus de sacerdotessa xintoista, limitat a les dones, fàcils de reconèixer per la seva vestimenta blanca i roja. Antigament eren xamans i oracles, i actualment encara participen en el xintoisme amb la dansa kagura i altres aspectes menors en el manteniment dels santuaris.
- Shintō: nom japonès del xintoisme. Literalment vol dir "camí dels kami".
- Kami: les entitats espirituals venerades en el xintoisme. Què són exactament? Depèn de qui t'ho expliqui, el xintoisme no és una religió organitzada i no té un dogma establerts i universal.
L'uniforme de l'acadèmia que descric és el canònic (amb alguns canvis menors). Vaig plantejar-me saltar-me el cànon i fer que fos roba completament tradicional, però vaig pensar que alguna cosa canònica havia de deixar! A més, pensant-ho millor, m'agrada la barreja entre modernitat i tradició present en l'uniforme. És una característica recurrent en la cultura japonesa actual en general.
El ritual que fa l'Aurora amb l'aigua és el que es fa quan s'entra a un santuari per purificar-se (generalment només es renten les mans, incloure la boca és com la "versió extesa").
Hi ha molts altres termes que van sortint pel capítol, però crec que s'entenen pel context i la seva importància argumental és menor. Podeu buscar qualsevol de les paraules japoneses per internet i veure'n imatges i descripcions (i fer preguntes als comentaris si voleu!).
Vull acabar comentant un últim aspecte molt curiós: en el nostre món real (el muggle, no el màgic), el govern imperial japonès va crear una escola màgica de veritat durant el període Heian (794-1185). Això és perquè el govern tenia un departament d'onmyōdō, una de les formes tradicionals/històriques de màgia. És a dir, la Conselleria d'Afers Màgics japonesa era cànon! La meva Acadèmia i Conselleria japonesa provenen d'aquestes institucions, que van existir al món real durant uns quants segles.
Cass Ross Enviat el 16/06/2024 a les 16:47:48 #28235 He escrit 15 fanfics amb un total de 72 capítols Fa molt que no llegia res teu, però estic flipat, has millorat moltíssim!! M’agrada molt molt l’estil, fa molt de conte, com una rondalla
M’agraden molt els tocs d’humor per jugar amb el canon, com el tema de Row L. Ing i els càlculs de la velocitat de l’au. També tot el tema que la versió que en tenim és la versió imperialista i ESTÀ TOT MALAMENT
Tota aquesta cerimònia de benvinguda dels estudiants és molt, molt interessant; m’ha agradat molt, també, ho com has escrit.
(He de dir que hi ha detalls menors que em fan pensar una mica amb part de la cerimònia de benvinguda que havia pensat jo pels estudiants de Durmstrang i em ralla una mica hahahahaha Potser són coses que només jo sé veure, però que consti en acta que no m’he copiat, que és el primer cop que llegeixo la teva ff!!)
La cerimònia també ha donat pas a aquesta visió més espiritual de l’escola, que tinc moltes ganes de veure com segueixes explorant, així que no m’entretindré gaire. Trobo que has sabut encaixar molt bé el vocabulari japonès, perquè si bé hi ha hagut moltes paraules i m’he oblidat de què volien dir la meitat, per context es podia interpretar la majoria de coses també i era fàcil de seguir.
(T’aviso que m’he llegit la teva informació canon aquí al comentari per sobre, però he decidit no parar-hi molta atenció; prefereixo veure primer què s’entén a partir de la història en sí i ja quan hagi acabat llegiré tots els comentaris.)
PS. També aviso que et passo els comentaris tal i com els he estat escrivint mentre llegia, que queden més genuins.
Antares_Black Enviat el 24/06/2024 a les 03:14:46 #28251 He escrit 12 fanfics amb un total de 58 capítols Abans de començar amb el comentari volia puntualitzar una cosa sobre l'autoria de Pirinë. És una fic conjunta entre ròmulus_llopin i lluna_de_plata. Com a mínim de moment, el fòrum no permet enllaçar una fic a més d'un autor, així que els que no la pengen solen quedar a l'ombra si no els referenciem manualment, però el fòrum no permet la creació d'una fanfiction per part de més d'un usuari. Dit això, a comentar!
M'encanta el títol que li has donat perquè és molt simple i molt representatiu tant del que passa en el capítol com de la idea que molts cops tenim del Japó: l'espectacle de les flors de cirerer. Aquí també en tenim, evidentment, però és una imatge molt bonica i icònica del Japó. Tant és així, que la Rowling va dir que les varetes de cirerer són molt apreciades al país nipó i que els seus portadors gaudeixen d'una certa posició de privilegi. No espero que facis sortir aquest detallet, però xD
Oh! I com es transformen la roba en l'uniforme és molt bonic! (Recordeu de no posar-vos la vostra samarreta preferida perquè... Bé, no se sap si la podreu recuperar xD)
Em pregunto com saben quina és la preferència de l'estudiant respecte la part de baix... Els ho han preguntat prèviament o és la màgia?
«Dia 1 del quart mes del tercer any de Reiwa» fantàstic que hagis posat la data així. L'u d'abril ja és significatiu per si mateix però que el posis en el calendari adequat és un extra!
Tot i així em sembla un inici molt típic: és u de setembre (o u d'abril en aquest cas) i quins nervis que he d'anar a Hogwarts (o a Shinrijutsu Higakuin). Jo també ho he dit en altres fics... No és que estigui malament, però és poc original. Ara, ja m'agrada com ens van situant a continuació sobre els pensaments de l'Aurora.
«Màgia de veritat» entenc que és des del punt de vista de l'Aurora. Són màgies diferents. Ara, sí que estic d'acord que fer màgia NOMÉS amb vareta és una limitació, però no fer-ne servir mai cap també ho és! Cal acceptar el camí màgic que cadascú vulgui prendre.
Aquestes idees que el que li han dit no és acurat i que té objectius concrets em fa en l'Altaïr, m'agrada. Però llegida ja la fic, ja sé que només fan el mateix procés. Jo ho compararia amb tocar un instrument. Això que li diuen que de màgia ja en sap però que ara ha d’aprendre a fer-ne a la manera japonesa seria com començar a aprendre a tocar un instrument i després aprendre’n un altre (si vols de la mateixa família, perquè no resulti tan diferent). Però sobretot el que volia de la vareta: fer màgia amb vareta és com tocar un instrument i fer-ne sense vareta seria com cantar o picar de mans, instruments que ja formen part del nostre cos. No és pas millor cantar que tocar el fagot, oi? La riquesa es troba en el fet d’aprofundir en alguna cosa o bé a conèixer totes dues maneres de fer música. Doncs la música és la màgia.
«un sol bruixot japonès aturava un terratrèmol en sec amb poc més que un gest mentre recollia la compra del supermercat» imatge al teu més pur estil d’humor! Hahah també amb «tot i que els mochi de maduixa casolans valien la pena» O «el llibre a la biblioteca amb només un dia de retard». En realitat, tota la fic n’està plena i m’encanta!
Això de la segona guerra mundial és un detall molt muggle, no?
Ja n'havíem parlat, però s'ha de dir: la referència a la Rowling a través d’«històries de fantasia muggle basades en les aventures de cert bruixot anglès» (i així salvar-te del que diu el cànon) és magistral. Row L. Ing, si fos Row Ling semblaria de cognom xinès xD (I escrit Raw seria cru uups). «informació, part de la qual era gairebé correcta i tot» hahahha
Això de Tractat de Màgia Forana t'ho has inventat o és alguna referència a res que hauria de conèixer?
«l'àvia de les galetes» potser encaixaria més «dels mochis» perquè no dius res de galetes... I ja no comento més sobre "àvia" per parlar d'una anciana. Que és la seva veïna, no la seva àvia! És que ningú no parla de gent de mitjana edat com a "mira un pare" (si no veuen nens a prop), però en canvi es fa amb la gent gran! És que... Apa, ja me n'he queixat xd
Trobo que l'Aurora està molt ficat en la tecnologia digital muggle xD tant d'Internet xD (i això que entenc que els seus pares són màgics)
Molt bo el comentari sobre la velocitat de vol de l'au del tro. Aquest Row L. Ing...
M'agrada que hi puguis entrar amb edats diferents. Sembla que prima més com una acadèmia que com una escola secundària, no?
Haha un rínxols d'or màgic hahah fan de les peculiaritats de l'Aurora.
Entenc que hi ha molta informació i que donar explicació de tot seria carregar el text massa, però algun comentari que ens situï entre tots aquesta gent de rangs, títols i vestimentes desconegudes per algú que no que no coneix el Japó. És fa difícil identificar que és màgic i que es una cosa normal també per la comunitat muggle japonesa. Tot i això, he de dir que de seguida un s’hi familiaritza i no he tingut cap problema per entendre les paraules japoneses en els capítols següents. Fins i tot miko deixa de sonar-me a una marca de gelats! hahaha
És més complicat de fer en una fic, però en la traducció de Harry Potter al basc, per exemple, els llibres porten peus de pàgina per situar el lector en dades que un nen britànic podria entendre però que un nen d'aquí trobaria estrany, com el d'aclarir que no hi ha res d'estrany en la frase «la senyora Potter era la germana de la senyora Durley» (aquí ho trobaríem estrany) perquè al Regne Unit les esposes prenen el cognom del marit. De fet, ho has fet amb els hakama: «Els hakama, en forma de pantalons amples, fàcils de confondre per faldilles prisades», així queda clar que són una mena de pantalons amples (en realitat ja tinc ben clar què són, eh!).
«Shinrijutsu no Mikoto, gran kami del coneixement i la saviesa, invoco la vostra presència. Accepteu aquests nous estudiants, allunyeu-los de les influències impures dels yōkai, i concediu-los la gràcia d'accedir a un gra del vostre poder» hahha sona com un Pare Nostre xD
«una llum fantasmal. Una verda, l'altra blava, amb una textura subtilment onejant, com la del roig d'unes brases roents» perquè són blaves i verdes perquè descrites així en colors rogencs semblarien palantirs! Xd
Com a crítica, trobo que el capítol es fa lent. M'agrada molt que vulguis mostrar la benvinguda a l'acadèmia d'una manera tan majestuosa (m'encanten els rituals) però al final s’acaba fent lent.
«Estudiants, dur aquest uniforme no és un simple honor, és una responsabilitat i una mostra de confiança.» Jo hauria dit: "dur aquest uniforme és un gran honor i també una responsabilitat i una mostra de confiança." Perquè no crec que aquesta gent subestimi l'honor.
Aquesta presentació de l'escola em sembla que té un nivell tal de màgia i filosofia que, més que ser una escola de màgia, és com una societat en si mateixa, com terra de les distopies modernes (encara que no sia una distopia com a tal) com Divergent. Espero que se m’hagi entès.
M'imagino tot aquest discurs en japonès i sona molt més solemne xD
Quan passen llista, diu «va sacsejar el cap per centrar-se, de sobte nerviós» entenc que es posi nerviós quan els comencin a cridar, però ja venia nerviós, no? Per tant no entenc per què dius que s'hi posa de sobte.
«No se li havia acudit buscar informació sobre la cerimònia d'admissió. Què passaria si ho feia malament? L'expulsarien? Hauria de tornar a casa amb la cua entre les cames i explicar als pares que havia suspès abans d'entrar?» Haha molts tenen aquest pensament el primer dia, que s'han equivocat i no són màgics (com en Harry o en Neville), que s'han de preparar bé la "prova" inicial (com la Hermione) o que els expulsaran (com l'Altaïr).
«Per sort, l'ordre alfabètic va donar-li uns minuts per exhalar profundament» i com ens n'aprofitem, els que tenim una inicial ben avall de l'ordre de llista, i he de dir que hi havia molt pocs mestres que tinguessin l'originalitat de començar per sota. I, sento comparar un altre com amb l'Altaïr però és el que li passa però completament al revés: és de la B i la segona de la llista (Bell el primer) i desitja que hi hagi algun Bean davant seu he he
«Solà i Ferro, Aurora» ja ho van comentar, però volia dir per aquí que em va sorprendre saber que es deia aurora per una aurora polar i no per la sortida del sol. El fa molt original. Ja n’havíem parlat, però fas molt bé de posar què significa als comentaris perquè tothom ho entengui.
«Ho havia practicat mil i dues vegades» mil i una?
Segueixo!
Antares
Antares_Black Enviat el 24/06/2024 a les 03:30:03 #28256 He escrit 12 fanfics amb un total de 58 capítols No sé per què, m’ha quedat fora una pat del comentari...
«Segurament us esteu preguntant què m'empatollo amb "Shinrijutsu Higakuin" quan el nom canònic de l'escola japonesa és Mahōtokoro» aquí qui s'empatolla és la Rowling. Ui, perdó, Row L. Ing.M'encanta el tema del calendari
Fins que no vaig llegir Muriel Barbery tota idea que pogués tenir de les Miko era de la Rei (la marinera Mart) i de la Kikyō xd tenen pinta de ser molt còmode, els pantalons de sacerdotessa.
«A més, pensant-ho millor, m'agrada la barreja entre modernitat i tradició present en l'uniforme. És una característica recurrent en la cultura japonesa actual en general» molt d'acord
«El ritual que fa l'Aurora amb l'aigua és el que es fa quan s'entra a un santuari per purificar-se» és el que es fa aquí en els temples cristians.
I com ja havíem comentat, em sembla brillant que hagis creat l'escola de màgia japonesa s partir d'institucions muggles reals.
Unapersona Enviat el 25/06/2024 a les 08:07:57 #28263 He escrit 10 fanfics amb un total de 50 capítols Respostes!
Cass:
«M&rsquo ;agraden molt els tocs d’humor per jugar amb el canon, com el tema de Row L. Ing i els càlculs de la velocitat de l’au. També tot el tema que la versió que en tenim és la versió imperialista i ESTÀ TOT MALAMENT» Ja ho pots ben dir xD Però tot, tot, no. L'uniforme canònic de Mahotokoro m'agrada molt (com comento), però la resta... en fi, sense comentaris haha
«He de dir que hi ha detalls menors que em fan pensar una mica amb part de la cerimònia de benvinguda que havia pensat jo pels estudiants de Durmstrang i em ralla una mica» No et preocupis! L'originalitat està sobrevalorada. El que compta és que el que escrius tingui sentit per la història, és igual si no és una idea original. "L'originalitat no existeix", com diu el meu pare (que és compositor professional, o sigui que domina el tema de la creativitat artística!)
«per context es podia interpretar la majoria de coses també i era fàcil de seguir.» Guai! Era la preocupació principal que tenia i vaig estar jugant molt amb les paraules perquè quedés tot clar. No recordar les paraules és igual, el que importa és entendre el significat!
Antares
«Em pregunto com saben quina és la preferència de l'estudiant respecte la part de baix... Els ho han preguntat prèviament o és la màgia?» Bona pregunta! És una cosa que he estat pensant i no he arribat a una decisió ferma. Segurament seria cosa de màgia. Com has vist, la màgia japonesa va molt de "connectar amb l'essència" i coses així, o sigui que podria quadrar.
«No és que estigui malament, però és poc original» Com deia a Cass, l'originalitat no és important (ni existeix). El que és important és que cada escena serveixi la història. En aquest cas, em vaig plantejar començar in medias res, però la cerimònia de benvinguda és una part molt identificativa de cada escola de màgia. Hagués pogut fer que l'Aurora tingués una actitud diferent (ni nerviós ni res d'això), però llavors no es produiria el contrast entre aquest tret de personalitat i el fet que a l'últim capítol no s'ho pensi dues vegades abans de dirigir-se al que podria ser una mort segura. I opino que això és un contrast absolutament essencial per la història i, per tant, aquesta escena era necessària.
«entenc que és des del punt de vista de l'Aurora» Correcte. Hi ha diversos detalls de descripció que no són veritat, sinó que són percepcions subjectives de l'Aurora. Per exemple, quan descriu que les miko ballen com "ballarines amb dècades d'experiència", és mentida. Són bones, sí, però són estudiants. Però l'Aurora encara està en plena fase de "uau que bonic tot" i per tant tot li sembla millor del que és. Tota la història, sense cap excepció, està explicada des del punt de vista de l'Aurora.
«Això de la segona guerra mundial és un detall molt muggle, no?» Sí! I està fet amb tota la intenció. La separació entre comunitat màgia i muggle al Japó és molt més recent. Si bé porten molt de temps amb secretisme, no va ser fins la segona guerra mundial que la comunitat màgia va trencar definitivament amb el govern japonès. Si bé va ser un conflicte muggle, també va tenir conseqüències molt importants pels màgics. I, de fet, durant la segona guerra mundial, el goven muggle va iniciar una caça de bruixes com a conseqüència que l'escola condemnés les accions de l'exèrcit japonès.
«Això de Tractat de Màgia Forana t'ho has inventat o és alguna referència a res que hauria de conèixer?» M'ho he inventat. És un tractat sobre tota la màgia no europea del món i, clarament, té tota la informació sobre totes les discplines no-europees perquè la màgia europea és la millor i la més profunda xD (sarcasme, evidentment)
««l'àvia de les galetes» potser encaixaria més «dels mochis» perquè no dius res de galetes...» Ostres, sí! La primera versió era amb galetes, és un descuit de la revisió. Però l'ús d'àvia és amb intenció, per la mateixa manera que he mencionat la data en format japonès. En japonès, sovint s'anomenen els vells "avi" i "àvia" (quan en parlen d'un en concret), com a vocatiu i fins i tot com a pronom de tercera persona. Antigament (no sé com d'antigament), els joves/mitjana edat se'ls anomenava "germà gran" i "germana gran" (des del punt de vista d'algú més jove, clar), però la profe ens va dir l'altre dia que avui és molt estrany.
«Trobo que l'Aurora està molt ficat en la tecnologia digital muggle xD tant d'Internet» El que comentava sobre la integració entre màgia i muggle al Japó! Sí, els pares són màgics.
«Molt bo el comentari sobre la velocitat de vol de l'au del tro» Comentari sobre això: no són aus del tro en el sentit de la criatura màgica que coneixem de bèsties fantàstiques! L'ocell de tempesta és un animal real "muggle". La part màgica és que són ocells de tempesta gegants.
«Fins i tot _miko_ deixa de sonar-me a una marca de gelats» Marca de gelats xd No em sonava així, però ara no podré tornar a veure la paraula sense pensar-hi haha
«Jo hauria dit: "dur aquest uniforme és un gran honor [...]" Perquè no crec que aquesta gent subestimi l'honor.» Tota la raó!
«és com una societat en si mateixa» M'encanta que ho hagis captat així, era la intenció! Inicialment hi havia la vila de mikos, després l'escola, i després el poble de Himura. Però totes tres coses estan interconnectades, com un "ecosistema social" creat al voltant de l'escola. La idea de fet és que l'escola administra/governa l'illa sencera, incloent el poble.
«entenc que es posi nerviós quan els comencin a cridar, però ja venia nerviós» Sí, però hi ha nivells de nerviosisme haha. Sempre em passa a mi en situacions així. Estic nerviós de bon principi, però quan és el meu torn em poso més nerviós (i llavors sembla que els nervis anteriors no ho fossin perquè ara estic nerviós "de veritat").
««Ho havia practicat mil i dues vegades» mil i una?» Una altra construcció intencionada. Ho ha practicat tantes vegades que dir "mil i una" es queda curt haha. És una manera de mostrar l'obsessió per tenir-ho tot ben planificat que té a vegades.
««El ritual que fa l'Aurora amb l'aigua és el que es fa quan s'entra a un santuari per purificar-se» és el que es fa aquí en els temples cristians.» Sí, però el ritual és diferent. L'aigua (i el simbolisme de puresa) és l'únic que tenen en comú. En una església et senyes amb l'aigua, si no recordo malament. Al Japó et rentes les mans i la boca.
Mercè Granger Enviat el 03/08/2024 a les 17:26:59 #28272 He escrit 6 fanfics amb un total de 39 capítols Hola! Vaig comentant <3
M'encanta que la història la situïs al Japó i es nota moltíssim d'una banda tant el teu coneixement com la recerca que has fet. És un plaer llegir una història tan cuidada! En tots els aspectes: no sols és impecable per l'ambientació, l'escriptura també està molt bé. Enhorabona!
Em sembla molt interessant el personatge de l'Aurora, que decideix anar a estudiar a Shikkō i fer un salt geogràfic tan gran. Molt bé, molt valent! Ho has justificat molt bé el perquè de la decisió així com el respecte que té per les tradicions de l'escola, m'ha agradat molt llegir la cerimònia d'iniciació des de la seva perspectiva. Però, una cosa que m'he perdut... té quinze anys, oi? Entenc que no ha cursat els quatre cursos anteriors a Pirinë i comença a primer? (perquè diu que la majoria són alumnes més joves?). O ho explicaràs més endavant? O potser m'he perdut, perdó haha.
La cerimònia m'ha agradat moltíssim! Al final crec que és el que esperem amb més ganes de les escoles de Màgia, així que molt bé, molt ben explicada, t'hi has explaiat el suficient ^^ Encara no sé cap a on pot tirar la trama, ja que aquest capítol és molt introductori (el que toca), així que estic impacient.
Molt bon primer capítol!
Unapersona Enviat el 03/08/2024 a les 17:43:01 #28273 He escrit 10 fanfics amb un total de 50 capítols Mercè:
No gaire per respondre, a banda que m'agrada molt veure el teu comentari i que sigui positiu! Em va fer molta il·lusió escriure aquesta història, o sigui que m'encanta que la llegiu! :D
Sobre el que dius de l'edat de l'Aurora, és un tema que crec que no he acabat d'explicar bé (això en concret ho ha entès tothom, però hi ha altres aspectes del mateix tema que no tothom ha entès bé crec). L'Aurora porta vivint al Japó des de molt petit, els seus pares són immigrants. Ells van estudiar a Pirinë, i l'Aurora recorda algunes coses de Catalunya (no gaire). Els pares van decidir educar-lo a casa segons la tradició de Pirinë, perquè l'educació màgica japonesa és molt diferent de l'europea. Però l'Aurora sempre havia volgut integrar-se al sistema educatiu del Japó, i finalment ha aconseguit integrar-se a Shikkō. Com que ja té coneixements màgics previs, encara que siguin d'una tradició diferent, l'han posat al curs dels estudiants de la seva edat.
Ens llegim! :)