Save yourself I’ll hold them back - Capítol 3. Burning Star (Present)
AvatarEscrit per Arwen Black
Enviat el dia 30/06/2022 a les 22:54:36
Última modificació 30/06/2022 a les 22:54:36
Tots els capítols de Save yourself I’ll hold them back
< Anterior capítol ||


Capítol 3. Burning Star (Present)

—Només t’importa el teu estúpid punyal.

—El punyal m’importa una merda, val? Creia que el tenies per defensar-te, no que planejaves matar-te. Es pot saber què et passa, ara? I si ens han seguit? Podrien estar a punt d’arribar!

La noia va agafar aire i es va girar. A tanta altura, a l’Alphard va semblar que el color de la cara li desapareixia per moments. 

—Que què em passa? –va dir, començant a caminar per la cornisa amb els cabells onejant fortament–. Pensava que potser estaves mort, no sabia que m’havies aconseguit seguir. Ets l’única persona que em queda. Jo… Estic cansada d’amagar-me. La meva mare em va abandonar, el meu pare em va abandonar, la resta de la meva família em va abandonar. A vegades m’amagava del pare, ara m’amago dels sequaços del Grindelwald, m’amago de…

Van començar a lliscar-li llàgrimes per la cara.

–De mi no t’has d’amagar –va dir l’Alphard i, en comptes de tranquilitzar-la, ella va plorar encara més–. I què si uns estúpids que t’han tocat per família no et volen? Ni tan sols els vas poder escollir. I què si no t’estimessin, i què si no els importessis? Què importa el que a ells els importi? Per això et vols suicidar?

L’Alphard va parar de parlar i ella es va eixugar les llàgrimes amb els punys.

—Suicidar-me? Qui ha dit que em vulgui suïcidar? He decidit esperar-los.

La frase va volar per sobre de tots dos un moment, mentres ella va baixar de la cornisa.

—Menys mal que no has anat a Hogwarts, perquè et juro que haguessis anat a Gryffindor. 

—I què passa amb els Gryffindor?

—Passa que no els suporto.

Ella va mig somriure, aquest cop una mica de veritat. Però ell va tornar a posar-se seriós.

—Addy, tu no els has vist a tots. Eren un futimer, ja pateixo per si m’han seguit fins aquí. No els podrem guanyar. Hem d’escapar.

—Però a on? On puc anar? Ni tan sols tinc la vareta…

—No ho sé, a… No ho sé. Ja ho pensarem. Tu segueix-me, per ara, hem de sortir d’aquí. Et guiaré, encara que ens porti tota la nit… 

—Vaja, vaja, vaja… Mireu qui tenim aquí.

Semblava que algú estigués pujant en un ascensor imaginari pel costat de l’edifici on l’Adéle havia estat feia uns moments. Però no era cap ascensor, hi havia una figura encaputxada a dalt d’una escombra, van adonar-se esgarrifats.

—Léa, no ens penses presentar?

—Jo no em dic Léa. 

—Ah, entenc, Addy pels amics. Perdoni vosté. Et penses que és tan fàcil escapar del passat amb només posar-te un altre nom?

Això és el que hauria volgut. Però semblava que no ho havia aconseguit.

—Però tu… Qui coi ets?

—El meu orgull, Léa… Però per altra banda, sense reconèixer-me, sense tenir cap tipus d’interés per la gent que t’envolta, com és habitual, no m’estranya gens… Ara que potser sense la caputxa em veuràs millor…

No era capaç de recordar… fins que es va treure la caputxa i uns ulls verds se la van mirar. Es veien més foscs que l’últim cop, menys càlids, però a Londres no hi solia haver tanta llum com a París…

—Tu… Tu ets com la dona que… La que em va recollir el treball pel premi fa dos anys… Però no pot ser, si… Grindelwald va…

—Grindelwald els va matar a tots? Bé, sí que ho va fer. Però jo no hi era. Jo sóc la germana bessona de la jove que va recollir el teu estúpid treball. La meva germana ho era tot per mi, i tu te la vas endur…

—Però no va ser ella! –no va poder evitar intervenir l’Alphard–. Va ser Grindelwald qui…

—Vaja, vaja, que el teu noviet et protegeix… 

—No som nòvios –van dir els dos alhora.

-J–a sap el teu pare que t’agrada la filla del seu germà llufa..? -va fer ella mirant-se l’Alphard amb un mig somriure que va deixar al descobert la meitat de les seves dents–. O és que et fa tanta por perdre els gens dels Black que has decidit anar a per la teva cosina, a l’igual que la teva germana va a pel vostre cosí?

—Però què dius, què desvarieges? Tu com pots saber..?

—Porto un mes estudiant-vos, Black… Estava clar que la Léa devia haver tornat a Anglaterra, escapant de Grindelwald al país on és menys probable que ell vagi… I què millor que tornar junt a l’única família que li queda? Però què hipòcrita, defensant els drets dels muggles mentre s’ajunta amb una família de pura sang…

—Però no entenc, per què tu t’has ajuntat amb Grindelwald, si ell va ser qui va matar la teva germana?

—No esteu entenent res, nens. No estic de part de Grindelwald. Però tampoc estic de part teva. 

—Però si la teva germana va ser una de les qui va decidir donar-me el premi…

—Ah! Ella no hi estava d’acord! Va parlar amb mi la nit abans. La meva germana no volia donar-te el premi. I tenia tant per viure, encara…

Aprofitant la xerrameca, l’Alphard va treure la vareta, però ella se’n va adonar.

Protego! –va ser a temps de cridar, i els maleficis de la dona van rebotar a la seva bombolla–. Córre, Addy!

I l’Addy va córrer. Perquè no tenia vareta, però també perquè en realitat anaven a per ella, i s’havia d’allunyar tant com fos de l’Alphard.

Va obrir la porta que conduïa a la terrassa i va començar a baixar i baixar escales. No podia pensar, només seguir baixant. Va sortir al carrer i el primer que va fer va ser mirar a dalt, però no hi veia ningú en cap escombra. L’Alphard va aparèixer al cap de poc per darrere seu.

—Ens estava perseguint, he bloquejat la porta. Addy, has de marxar!

—Però com? No tinc vareta, no puc fer màgia.

—Agafa un cotxe! Aquest! –es van dirigir cap al cotxe que els quedava més a la vora, un ford anglia de color blau turquesa.

—No podria passar una mica més desapercebut?

—La millor manera de passar desapercebut és cridar l’atenció. Corre, puja i amaga’t. Ens en sortirem, Addy. Alohomora. Saps conduir?

—Conduir? Va dir esgarrifada l’Addy des de dins del cotxe.

—Tu condueix. Salva’t. Jo l’entretendré.

Es va sentir un espetec, i la bessona d’ulls verds va aparetre a l’altra banda de la porta atrancada. 

—Esteu llestos on sou? –va dir fent unes quantes passes, intentant localitzar-los. L’Addy es va amagar dins del cotxe, i l’Alphard es va girar.

En quant es van veure, van començar a bater-se en duel i la gent del voltant va començar a cridar. El braç de l’Alphard va ser tocat i li va caure com mort, i es va acotxar darrere del cotxe per agafar aire. Per fer temps, va preguntar, ja que seguia sense entendre:

—Però d’on has tret els ínfers? Pensava que eren cosa de Grindelwald!

—Ell em va donar la idea. Però jo no utilitzo cadàvers que lluitin en la meva causa. Ells lluiten per la seva pròpia. Parlant del qual, saluda a la meva germana.

Pel costat del cotxe va apropar-se de cop una ínfer i l’Alphard es va esgarrifar. Tenia els ulls entelats però encara s’hi reconeixia algo de verd, era com veure la versió monstruosa de la dona que els estava atacant. Els ossos sense pell, gairebé, i la forma d’arrastrar-se… 

El cotxe va arrencar de cop i es va emportar a la dona d’ulls verds, que anava a per l’Alphard per l’altra banda, i va desaparèixer sota les rodes. Els ínfers van caure de cop a terra. 

Devia ser un signe de que l’amo havia estat estabornit, com a mínim. El cotxe es va tornar a aturar, i en va sortir l’Addy.

—Al, estàs bé? Alphard!

Tenia la cara amarada de suor, buscant-li els ulls amb la mirada.

—Estic bé, estic bé, a part del braç esquerra. Sort que sóc dretà.

—Alphard, crec que és morta –va dir acostant-s’hi–. Crec que no…

Un flaix de llum verda la va encertar de ple.

No podia ser. Què? No. No!

—No!!! –va cridar l’Alphard. Havia estat tan ràpid. No podia ser veritat–. Animo linqui! Avada kedavra! Incendio! -raig roig, raig verd, raig taronja. La dona, que encara apuntava l’Addy amb la vareta, es va incendiar. Però ja era massa tard.

—Addy, Addy…

Es va ajupir al seu costat i li va comprovar el pols i la respiració, però res no indicava que l’Addy seguís allà.

***

 

Uns dies després

L’Alphard va aparetre al cementiri, i l’espetec va fer fer un gran bot al gatet. Que maco, va pensar, mentre aquest sortia disparat. Podria haver estat el seu segon patronus. Podria haver sigut l’Addy. Potser era l’Addy, va pensar fins i tot. 

Però no l’era, perquè estava morta, perquè la seva relació no havia tingut oportunitat de créixer més. Perquè els havien tallat les ales abans d’alçar el vol. 

“Et veig deprimit” li havia dit la Walburga aquell matí. “Ja no vas tant a la casa del costat.” “No hi ha res que valgui la pena anar a veure”, li havia respost ell. “Que us heu enfadat?” li deia ella, cosa a la que ell decidia no respondre. “Saps, és el millor que podia passar. No era com nosaltres”.

No, no l’era, va pensar l’Alphard. Ella era millor. 

Es va mirar el graffiti de la tomba. No posava llufa. No posava sang de fang. De fet, no era ni una cosa ni l’altra. Però tampoc posava traïdora ni puta ni res semblant. Posava “Addy”, i un cor minúscul a la vora, a sobre del nom de Léa Black. Semblava fet per un bàndal, una declaració d’amor inacabada. I de fet, podríem dir que ho era.

 

FI

 

Aquesta fic participa al concurs de fanfics La cançó. Està feta a partir de la cançó Save yourself I’ll hold them back de My Chemical Romance.

 


Llegit 63 vegades


< Anterior capítol ||

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


  • AvatarArwen Black (Moderador/a FF)Enviat el 01/07/2022 a les 01:41:32
    #28033He escrit 2 fanfics amb un total de 5 capítols

    Aviam. Segur que em deixo coses. 

    He agafat l'estrofa que més m'agradava per als títols, diu: You're the broken glass in the morning light, be a burning star if it takes all night. 
    Us diré el que trobo que significa (o almenys, per mi). Diu "ets el vidre trencat en la llum del matí", és a dir, la llum del matí sol ser feble, i un vidre trencat no és "lleig" sinó que és preciós perquè permet que la llum entri més forta, tot i lo feble que és. I ho aplico a l'Abby perquè és una Glass broken. 
    "Sigues una estrella cremant si et porta tota la nit", aquí ho aplico al Black, obviously, perquè té nom d'estrella, i és qui es converteix en una guia per l'Abby. Si us hi fixeu, ella diu que "on pot anar, si no és cap a ell", i més endavant ell li diu que el segueixi. Tornant a l'estrofa, per mi significa que si la llum del dia no ha estat suficient, l'estrella seguirà aportant-li llum i brillant durant la nit.

    Els noms: Léa significa weary, cansada, en canvi Abby significa noble. Alphard és l'estrella més brillant de la constel·lació de l'Hydra, per això li he posat un tatuatge d'una serp, a part que és slytherin i és el seu patronus. Normalment amb els noms no m'hi mato, perquè sempre he pensat que com que els noms normalment no els triem nosaltres, sovint no tenen a veure amb com som, però ja que la Léa tria nom nou, ha pogut escollir bé. Crec que Addy és diminutiu d'Adele, perquè també significa noble, però no he trobat enlloc que m'ho confirmi. Adéle és francés, així que ja tenia sentit que la Léa triés un nom que pogués ser tant francés com anglés. I el Marius l'he fet borratxo perquè en el significat del nom vaig trobar: "It may also derive from the Latin word mare meaning "sea"" i pel que explico més avall de fer a la Léa una víctima.

    Sobre el cameo del ford angliaaaaaaa. Sí, vaig investigar i aquests cotxes es van començar a fabricar el 1939, a l'inici de la guerra màgica mundial, i estic convençuda que l'Arthur Weasley l'agafa de segona mà i el torna màgic, però i la vida passada d'aquest cotxe? A més hi ha una estrofa en la cançó que diu "We can steal this car if your folks don't mind". So yes, ara ja sabeu que el cotxe va tenir una vida passada atrafegada (i segur que la meva història no és l'única de coses que va viure)

    A la cançó també hi han referències al graffiti, a "get off the ledge and drop the knife", "not a victim of a victim's life" fa referència a que l'Abby no vol ser una víctima de la vida d'una víctima (és a dir el seu pare, que té problemes amb la beguda i que l'han tractat malament en la seva vida per ser un llufa), també hi ha referències a saludar als morts; "I'm the only friend that makes you cry", quan plora; "you're a heart attack in a black hair dye", cabells tenyits; "This ain't a room full of suicides, we're believers I believe tonight" és a dir que tot i estar en minoria i acorralats, seguiran lluitant. "Are you ready where you are now" és quan la dona d'ulls verds pregunta si estan llestos, que ja ve. Bé això seria més o menys tot. 

    Espero que us hagi agradat aquesta petita història :) can't wait to read your comments i llegir la resta de ffs!




  • AvatarAgatha Black (Moderador/a FF)Enviat el 20/07/2022 a les 00:21:18
    #28043He escrit 9 fanfics amb un total de 207 capítols

    OMG te l'has carregada! surprise M'ha sobtat molt, pensava que se'n sortien!

    Comenó comentant només aquest capítol, i després segueixo amb el comentari general. Aquest ha estat trepidant tot sencer, encara més que el segon. Sí que m'ha donat la sensació també que tot anava una mica massa de pressa. Tantes explicacions i tanta acció requeririen una mica més d'espai. Entenc que hi havia uns límits, però si no recordo malament tu anaves sobrada, així que crec que més aviat es deu al fet que anaves a les últimes i no et donava temps d'escriure més XD. En aquest cas t'hagués recomanat de fer la història una mica més simple (e.g. si el villà hagués estat en Grindelwald, que seria plausible, no hauria requerit explicacions i hauries pogut explaiar-te una mica més en l'acció).  M'hi ha faltat una mica més de text per tanta trama, vaja. Tot i que t'he de felicitar per mirar de fer una trama complexa (però és tan difícil en relats curts...!).

    I sobre tot el que hi ha succeït, OMG Alphard, com més cosins, més endins XD quina mania amb l'endogàmia, aquesta gent XD La villana no me l'esperava, m'esperava en Grindelwald, és clar, i el fet que no ho ho fos ha estat un bon plot twist... passa que no l'has pogut desenvolupar bé, perquè s'ha acabat tot rapidíssim. I m'ha semblat que els motius pels quals vol matar la Léa no són gaire forts. La vol matar xk va fer un treball que va fer enfadar en Grindelwald i això va causar la mort de la seva germana... ho entenc, però em sembla una mica dràstic buscar venjança en ella. Vull dir el més normal seria buscar-la més en el Grindelwald, posats a desquiciar-nos i matar algú. Com a efecte sorpresa i plot-twist està molt bé, per això. M'han agradat moltíssim les aparicions d'ínfers (superoriginals, gairebé mai no hi recorre ningú, quan son uns villans ESPECTACULARS, I mean, freaking zombies, i màgia negra, no sé perquè no els aprofitem més, en general, fucking A. I evidentment el Ford Anglia, que ha estat un Millenium Falcom Aparition en tota regla! Ha estat la Léa, per cert, qui ha atropellat la villana, o ha estat el Ford Anglia? No he acabat d'entendre si ja era màgic o no... Igualment, m'ha semblat brutal. 

    I ara comento una mica en general: 

    OK, m'han agradat agradat molt les explicacions que has fet. Es nota que te l'has pensat molt, molt la història (això et dona molts punts) i l'has relacionat molt amb tota la lletra del text, començant pels títols dels capítols i el significat que tenen en la història, molt currat! També m'agrada que hagis buscat tanta informació amb els noms... el que hi ha una cosa que no m'ha quedat clara. Quin nom es posa, la Léa? Abby o Addy? És que parles de tots dos i m'he perdut! I tampoc no he entès lo del Màrius. Dius que l'has fet alcohòlic perquè el seu nom significa "mar"? Com el relaciones, el mar amb l'alcoholisme? (com sigui un joc de paraules, Atena ... XD).

    Llavors, com a part positiva, em quedo amb una bona trama, la currada de muntar aquesta història que has fet i com l'has relacionat amb la cançó, fantàstic. Com a part negativa... Els capítols 2 i 3 es veuen fets a corre-cuita, especialment comparats amb el capítol 1, que és francament fantàstic. Al capítol 1 t'has recreat en presentar-nos els personatges, en mostrar-nos com són, i quina és la seva història. I el principi del 2, en què un va lligant caps de qui és tothom, també està molt bé. Però a partir de la segona meitat del 2 (és a dir, quan arribem al present), la qualitat perd. I estic convençuda que és perquè et va faltar temps. Perquè la trama és bona i les idees hi són, només que està explicat tot a corre-cuita i amb diàlegs massa ràpids. Si t'hi haguessis recreat més, i ho haguessis fet més llarg, t'hauria quedat perfecte. Així que pots estar contenta, perquè vol dir que l'únic que hauries necessitat és més temps. 

    També he de dir que en canvi has volgut encabir algunes escenes que, tot i ser guais, hauries pogut eliminar xk no aporten res a la trama, i donar més importància a altres. Com el moment en què estan intentant fer-se animàgics. És molt guai, efectivament, però en introduir aquesta escena, un es queda esperant que passi alguna cosa relacionada amb l'animàgia més endavant, però no és així. En aquell moment no els surt bé, i quan més endavant la Léa ho torna a provar, tampoc no en treu res. Llavors trobo que aquesta escena no aporta gaire, i que ells dos simplement podrien haver estat prenent un te abans que els ataquessin, saps què vull dir? En les històries curtes, tot el que surt hauria de tenir un motiu, les excenes extra són millors per les històries llargues ;) 

    I ja paro xk et dec haver donat mal de cap. Et felicito per la trama que has muntat, en sèrio que he flipat amb les explicacions de després, i per les idees que has tingut. I també et felicito pel redactat general del primer capítol, que trobo que és preciós i que té molta, molta força. T'animo que algun dia tornis a agafar el text i l'editis, només allargant-lo, perquè aquí hi tens una bona FF, però s'ha de treballar una miqueta més smileyheart

    Un petonet!

    PS: Els teus escrits segueixen sent molt superiors als meus fanarts, així que tot això ho comento des de l'enveja, BTW. Just saying. 

    Gee




  • AvatarArwen Black (Moderador/a FF)Enviat el 29/07/2022 a les 00:24:06
    #28073He escrit 2 fanfics amb un total de 5 capítols

    Uo, uo! Quin suuupercomentari! Moltes gràcies per haver-te pres el temps en escriure'm la teva reflexió, ho valoro molt ^_^ i ho sento per haver tardat una mica en respondre.

    Hahahaha, sí, pobreta, ja no és al món dels vius. És que hauria estat tot molt fàcil si hagués anat tot bé... 

    "M'hi ha faltat una mica més de text per tanta trama " tens raó, i m'ajuda molt a millorar com a escriptora, que ho diguis. Procuraré escriure més descripcions. No és que em costin moltíssim d'escriure, és que quan llegeixo normalment se'm fan pesades, i penso que als altres també se'ls hi faran. A l'inici d'aquest relat havia pensat escriure més tipo detalls poètics, però la trama anava molt lenta i suposo que vaig accelerar. Merci pel feedback!

    "I m'ha semblat que els motius pels quals vol matar la Léa no són gaire forts. La vol matar xk va fer un treball que va fer enfadar en Grindelwald i això va causar la mort de la seva germana... ho entenc, però em sembla una mica dràstic buscar venjança en ella. Vull dir el més normal seria buscar-la més en el Grindelwald, posats a desquiciar-nos i matar algú." Sobre això que comentes, per mi sí que té sentit, perquè és com... saps quan algú "posa els cuernos" a algú altre? La parella molts cops, si se n'assabenta, li aboca la fúria a la persona que ha "seduït" a la seva parella, en lloc de dir, no, la "culpa" és de la meva parella. Saps què vull dir? Que en lloc de veure al realment culpable, s'enfaden amb qui no s'haurien d'enfadar tant. 

    Ha estat la Léa, qui l'ha atropellat! I el nom és Addy, passa que no parava d'equivocar-me a l'escriure. Al text crec que ho vaig corretgir tot però als comentaris se'm va colar xd. I el mar i l'alcoholisme, mmm, per mi es relacionen però és una relació molt subjectiva i hauria hagut d'adonar-me que no hi podríeu veure la relació com jo sense explicar-ho. Sorry!

    Sobre l'animàgia, ho vaig posar perquè és una cosa que trobo a faltar en les històries: que intentin coses que no els surtin bé. Com a la vida real. Però tens raó que al ser un relat curt, no calia encabir una cosa aixi.

    "PS: Els teus escrits segueixen sent molt superiors als meus fanarts, així que tot això ho comento des de l'enveja, BTW. Just saying. " Ala però aquesta comparació no calia! Que no estem competint! (si no pensem en els concursos que montem xd) Però entenc que volies acabar amb alguna mena de compliment després de tot el comentari, però aquest no l'accepto xd A més, saps que m'agrada molt com dibuixes :)




  • AvatarUnapersonaEnviat el 07/08/2022 a les 11:58:24
    #28087He escrit 9 fanfics amb un total de 45 capítols

    Uf, a veure. Comentari global (l'uf no és perquè no m'hagi agradat, és perquè ha acabat sent molt més fosca del que m'esperava haha).

    El primer capítol em va causar mooooltes preguntes. Què fa el gat allà? És un animàgic? És la McGonagall? Qui ha mort? Com ha mort? S'està intentant suicidar? I el tiet i mil coses més. Però que són escenes més o menys curtes vaig pensar que ja es resoldrien a partir del segon capítol (i així va ser).

    L'estructura d'anar retrcedint en el temps afegia a la confusió, però m'ha agradat. I la primera escena és bàsicament tu dient "ei, que hi haurà mort", o sigui que no sé per què m'ha sorprès tant haha. L'aparició dels ínfers m'ha sobtat molt, ha estat una escena impactant, i m'ha agradat com l'has escrit.

    I com deia, l'escena de la mort... uau. Vaig haver de rellegir l'escena perquè pensaava que no ho havia entès bé de la sorpresa que em vaig endur. Però trobo que l'has sabut portar molt bé, o sigui que felicitats!