Teach me tonight - Capítol 3: 40 anys més tard: Marine
AvatarEscrit per hermione potter
Enviat el dia 29/06/2022 a les 22:58:02
Última modificació 29/06/2022 a les 22:58:02
Tots els capítols de Teach me tonight
< Anterior capítol ||


Capítol 3: 40 anys més tard: Marine

Capítol 3: 40 anys més tard: Marine

Lets start with the ABC of it

Roll right down to the XYZ of it

Help me solve the mystery of it

Teach me tonight

Un final feliç. Perquè sí, perquè a tots dos els tocava viure un final així (i punt).

Avui, mirant fotografies amb mon chérie, m’he posat a recordar les vides de dos persones que van esdevenir grans amics meus: la Céline i en Matthew. Després de la seva història (sempre mig amagada) a Cambridge, jo vaig intervenir en el seu retrobament a París. Tot va passar molt de pressa, però prometo que ningú va acabar ferit (bé, en Jules és molt probable que sí, però com que no em queia bé...). La Céline va decidir deixar-se estimar de veritat per aquell noi anglès que, amb el pas del temps, li ensenyaria a cuidar-se i a mimar-se com es mereixia. Van marxar a viure a Anglaterra (cosa que, al principi, em va costar molt d’acceptar i de pair. Quina paciència va tenir la Florence...) i la meva estimadíssima amiga va convertir-se en una gran columnista del Periòdic Profètic. Va arribar a escriure sobre temes polèmics de l’època! Es van instal·lar en un piset muggle (MOLT muggle) on tots dos van aprendre a conviure entre ells (i per ells, amb ells, d’ells... M’he perdut). En Matthew (dels millors gentleman que he conegut) es va centrar a escriure articles de premsa per a diferents diaris sobre els grans esdeveniments que cobria per tot el món (grans esdeveniments... Alguns exemples que puc posar són la Copa del món de quidditch, les reunions màgiques internacionals o coses d’aquestes que interessen els anglesos de classe mitjana).

I la boda... Bé, realment no n’hi va haver una d’oficial. Es van comprar dos anells i van fer una petita festa a la Marmita Foradada (un lloc molt poc refinat pel meu gust, de mala mort i, a més, anglès). La Céline anava amb un vestit blanc crema amb pedreria preciós, semblant al de la seva difunta mare, i el seu estimat home anglès va fer ús d’un frac estrenat de poc (i portat des de París per una servidora). Hi van assistir els amics i la família de tots dos. Va ser de les bodes falses més acollidores a les que he assistit. No ho puc negar, és un dels dies que millor m’ho he passat al llarg de la meva vida. Anglesos beguts, francesos ridiculitzant la pàtria i una parella enamorada que es va passar la nit ballant abraçada. En Jules no s’hi va presentar, tot i que la Céline l’havia convidat com a senyal de pau (i sort, que no va venir. Jo no l’hauria pogut aguantar).

Un any més tard, va aparèixer a la seva vida el petit Lucky, un pastor alemany que els va revolucionar la vida (i la casa, sobretot la casa!). Van haver d’adaptar-se a una nova convivència. Per això, seguit d’en Lucky (que va acabar essent immens, no exagero), va venir a fer-los companyia el petit Flynn (com si no en tinguessin prou amb un animal per casa... i, a sobre, amb nom anglès...). Ell els va ensenyar a treballar en equip i a no perdre la paciència a la primera de canvi. Bé, també els va ensenyar a fer encanteris per canviar bolquers, a despertar-se a hores intempestives i a gestionar millor el seu temps. I, per què no, també els va obligar a aprendre quatre coses de cuina mitjanament saludable.

Però, quan es va fer gran, en Flynn va marxar de casa dels seus pares per crear la seva pròpia història vital. Llavors, els dos enamorats van crear nous costums (com dos adolescents hormonats). Cada nit, ballaven una cançó de jazz com les que havien escoltat la nit que ho van aprendre tot i que la seva vida va donar un nou rumb. Cada matí, abans d’aixecar-se del llit, recordaven algun dia on havien estat tots dos feliços. Com dos joves apassionats, celebraven el seu aniversari de parella cada mes que passava (no fos cas que es quedessin sense temps de celebrar alguna cosa...): un sopar, una cita romàntica, un passeig amb rams de flors, entre altres. Es feien regals inesperats durant l’any sense cap explicació aparent (encara no entenc per què en Matthew li va regalar pols d’estrella fugaç. És un misteri que la Céline no em va ajudar mai a resoldre). I tot de coses així de cursis (i que, en el fons, tothom envejava).

Tot això m’ha vingut al cap perquè he recordat que la Céline va morir fa just un any. Ma belle Céline... Era un dia assolellat de primavera i la meva amiga havia anat a passejar per la Ronda d’Alla amb en Matthew. Quan van arribar al seu piset muggle (el mateix que fa 40 anys), ella va dir que aquella nit volia veure la pluja d’estrelles, que estava molt emocionada per aquest esdeveniment que els unia. Van ballar Teach me tonight i es van asseure al banc que tenien preparat al seu balconet per ocasions com aquesta. Va haver-hi una magnífica pluja d’estrelles. La parella es va adormir abraçada amb una flassada al damunt. L’endemà al matí, en Matthew ja no tenia ningú a qui explicar-li un record feliç.

I’ll us that star to write “I Love you”

1000 times across the sky

 

Espero que hagueu passat una estona agradable llegint, era l'únic que pretenia aconseguir. 

Gràcies per haver-me donat l'oportunitat de participar en un concurs tan creatiu.


Llegit 41 vegades


< Anterior capítol ||

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


  • AvatarAgatha Black (Moderador/a FF)Enviat el 26/07/2022 a les 16:02:08
    #28064He escrit 9 fanfics amb un total de 207 capítols

    Una estona molt agradable, sí senyora! És una història molt tendra i romàntica, i tot i que ja sabeu que no és my cup of tea, et reconec que és molt bonica i l'has escrit molt bé!

    En comptes de fer un relat sencer, t'has decidit per parlar només d'una escena, des del punt de vista dels dos protagonistes i amb un epíleg de l'amiga que els uneix.

    "prometo que ningú no va acabar ferit, bueno, menys el que es veia a venir que acabaria ferit, però com que no ens importava a ningú, doncs vinga!" XD OMG Marinne! Pobre Jules, em fa pena el pobre noi. Vull dir que evidentment si la Céline està enamordada d'un altre millor que li digui abans de casar-se, totalment, però no us burleu del pobre a sobre! XD 

    Ha estat curtet i ràpid de llegir, entranyable i senzill. T'has allunyart una mica de la lletra literal de la cançó (perquè una classe particular d'astronomia estava a huevo XD), però l'has adaptat metafòricament al teu text, i te n'has sortit bé! Potser m'hagués agradat més veure alguna cosa més tipus principi-nus-desenllaç amb algun gir, que és el que esperaria un d'un reñat curt, però aquesta mena de fotografia copsada en un moment vista des de dos punts de vista... sí, és diferent, i ha funcionat. T'ho compro! ^^

    Felicitats pel relat i sort al concurs. 

     




  • AvatarArwen Black (Moderador/a FF)Enviat el 06/08/2022 a les 00:01:47
    #28082He escrit 2 fanfics amb un total de 5 capítols

    Ha estat una estona molt maca, de riure, d'encarinyar-me dels personatges, de meravellar-me per com has aconseguit que entrés en la història... M'he distret del dia que portava i m'he sentit millor per una estona. (Només començar ja m'has posat un somriure ♡ m'alegro que t'agradés la cançó!) I m'ha agradat moltíssim el toc francès que li has donat. I t'he de dir que m'ha semblat molt molt ben escrit, la velocitat anava bé, les frases eren llargues i descriptives. Gairebé no hi ha diàleg i això a mi normalment em costa, però aquí no m'ha costat gens! I voldria destacar dos trossos que m'han encantat (casi literalment): primer, la descripció ambiental del bar amb els tocs màgics. Que si les estrelles, les copes amb el moviment de dits (com el mag aquell de la peli a la marmita foradada! xD), els follets... he entrat totalment en escena, era com si ho veiés. I en segon lloc, el paràgraf cursi on diu que ella era sempre el seu desig quan veia un estel fugaç. Ah, m'has matat amb això. How dare you. ♡ El tercer capítol també ha estat bé. Com que mor, està narrat per una altra persona. Però sembla que ha mort plàcidament i no ha estat cap tragèdia, que maco, tant de bo sempre... ♡ L'únic que potser he trobat a faltar és més semblances amb la cançó? aprofitar alguna escena del seu passat a Cambridge i posar que s'ajuden amb alguna matèria, o simplement alguna frase dient el que han après l'un de l'altre. És l'únic "però" que hi veig. De debò que m'ha encantat i, ja que la cosa va d'estrelles, n'hi poso 5 sobre 5 ☆☆☆☆☆ (Mare meva no sé com puntuaré)



  • AvatarUnapersonaEnviat el 07/08/2022 a les 12:04:29
    #28088He escrit 9 fanfics amb un total de 45 capítols

    Hola! M'imagino aquest relat com una dibuix o fotografia amb una placa que explica el tercer capítol. L'he trobat una història molt mona! Molt ensucrada també, però ja és el que encaixa amb aquesta mena d'història.

    D'una banda, veure una mateixa escena des de dos punts de vista és un tema que en general no m'acaba de fer el pes. Però en aquest cas ha estat prou bé, perquè realment és una situació on les perspectives dels dos personatges són diferents i igual d'importants. M'ha agradat molt que al món de la FF també hi havia una cançó, me la imaginava de l'estil de Dinah Washington (suposo que era la teva idea també).

    L'he trobada una mica massa curta, trobava a faltar escenes de la parella al present però en canvi es moren directament! Però bé, com que també és més un retrat que un conte, no desentona tant tampoc.

    Felicitats per la feina i sort al concurs. Ens llegim!