Escrit per Antares_BlackEnviat el dia 28/06/2022 a les 17:19:39
Última modificació 17/11/2024 a les 13:54:26
Tots els capítols de SWANHEART
< Anterior capítol ||
Aquesta fanfiction ha estat inspirada en la cançó Swanheart, de Nightwish). Notareu que podria parlar perfectament de l’Horaci Llagot, i vaig partir d’aquí. Tots els títols dels capítols són versos de la cançó. Si hi ha cap vers que no entengueu (en relació a la fic), pregunteu-ho.
SWANHEART (de Nightwish)
All those beautiful people
I want to have them all
All those porcelain models
If only I could make them fall
Be my heart a well of love
Flowing free so far above
A wintry eve
Once upon a tale
An Ugly Duckling
Lost in a verse
Of a sparrow's carol
Dreaming the stars
Be my heart a well of love
Flowing free so far above
In my world,
Love is for poets
Never the famous balcony scene
Just a dying faith
On a heaven's gate
Crystal pond awaits the lorn
Tonight another morn for the lonely one is born
https://www.youtube.com/watch?v=AEnSPv7Io Mg
************************************************************************ *************
M’ha encantat escriure aquesta fanfiction, tot i que ha estat molta feina i molt absorbent. És com un homenatge a l’Horaci Llagot. Evidentment des del seu punt de vista, però mostrant tant la seva part llagotera com la seva part afable. M’ha agradat trobar explicació a moltes coses del personatge, i com al llarg de la seva vida ha anat fent-se la persona que és. Ara ja no puc escoltar aquesta cançó sense pensar en ell!
A continuació un deixo una sèrie de dades sobre la fanfiction, que destrien què és cànon i què no i us situen en el temps, així com algunes curiositats. Ha sortit llarg com un capítol, així que si preferiu descansar o comentar i llegir-ho en un altre moment, endavant.
************************************************************************ *************
PERSONATGES
Horaci Llagot: Protagonista. Cànon. Horace Eugene Flaccus Llagot/Slughorn. M’he ficat de ple en el personatge, justificant on ha arribat, trobant explicacions al professor Llagot que coneixem dels llibres (sisè i setè). Al recull d’Històries Breus de Hogwarts, se’ns diu que ja de nen solia esmentar de manera quasi vergonyosa la gent important que coneixia; i que, per exemple, citava el conseller d’afers màgics pel seu nom de pila, bo i mirant de donar a entendre a la seva família que hi tenia un relació molt més estreta del que era en realitat. He mantingut que parla pel nom de pila a tothom, però he mantingut que digui senyor Sparvin al conseller i que parli de vós als seus pares, d’acord amb l’època. He respectat tot el que en sabem tret d’aquest detall.
Eva Green: La cançó diu «In my world / Love is for poets / Never the famous balcony scence», així que havia de posar alguna cosa sobre el tema. Tot el que envolta l’Eva Green i la seva història és inventat. No surt en la història, però és escorpí (i hi encaixa bé), que és el complementari del de l’Horaci, taure. Eva Green és el nom d’un colorant, que es fa servir per tenyir àids nucleics (DNA per entendre’ns) i té espectres de fluorescència. Feia temps que em voltava aquest nom com a genèric per signar els articles de pociologia de la revista de Hogwarts (perquè em feia gràcia la relació), però no tenia absolutament res pensat sobre ella, només era un nom. En aquesta fic ha cobrat vida pròpia de debò.
Eugene Llagot: El pare de l’Horaci. En sabem ben poca cosa, només que va empènyer el seu fill a ser polític i a entrar a la conselleria, i que tenia contacte amb famosos i per això l’Horaci s’acostuma a conviure amb famosos des de petit. Així que li vaig donar un càrrec important a la conselleria i un nom que denotés el seu origen noble (a més de ser part del directori dels Sagrats Vint-i-vuit). Eugene, nom grec, ben engendrat.
Adelaida (neé ?) Llagot: Mare de l’Horaci. Encara en sabem menys que el pare. El cànon (a Històries Breus de Hogwarts) no diu res de la feina que tenia ni que tingués cap malaltia. Volia alguna cosa que arrodonís el personatge i alhora que formés el personatge de l’Horaci. Li vaig donar un nom musical que m’agradés perquè la vaig pensar agradable des del principi.
Matthew Llagot: Sabem que en Llagot no es va casar mai ni va tenir fills, però la família Llagot (Slughorn) continua per un llinatge col·lateral. De manera que vaig inventar un germà per L’Eugene, algú que quedés connectat amb la conselleria. Em va anar bé que fos del departament de Jocs sports Màgics. Sobre el nom, al principi no tenia massa sentit. D'alguna cosa em sonava 'oncle Matthew' i vaig començar a anomenar-lo així en els primers esborranys. Després em va agradar que tingués sentit com a 'regal de Déu', perquè tot li ve donat per nom i família.
Albus Dumbledore: Cànon, evidentment. Sí, era pèlroig. En el llibre en català diu que eren castanys, però en anglès diu auburn, que se sol traduir per ‘caoba’, atès que és un pèlroig fosc (més que no pas un castany rogenc). Veiem en Dumbledore des del prisma d’en Llagot. Així, com la Lily, en James, en Harry, en Hagrid, l’Àragog, Minerva McGonagall, Pomona Coliflor, Filius Flitwick, etc.
Elfies Dux: El personatge és cànon (en anglès, Elphias Doge) però en sabem ben poca cosa, només que compartia curs i amistat amb en Dumbledore i que tenia verola de drac.
Martin River: El nom amaga la seva faceta per pintar i hi vaig donar una relació amb els colors (que tenia molta més extensió abans de retallar la fic...): Martin, per Martí, per l’arc de Sant Martí. I River, perquè en un riu s’hi pot reflectir qualsevol cosa, com en el seus retrats.
Michael: Nom genèric, per un personatge genèric. Al principi l'anomenava només 'Sly' d'Slytherin i més tard li vaig començar a dir Sky, però trobo que no fa per ell. Per 'nom genèric' vaig pensar en John, però per mi aquest és un nom ple de bondat perquè el relaciono amb altres personatges de la literatura (John Jarndyce, John Peerybingle, John Thornton, etc.). No és que en Michael no sia bo, però no era la idea directa que volia transmetre com a essència del personatge. I llavors vaig agafar Michael (que, com Matthew, també és un nom bíblic, hebreu: 'Qui és com Déu?'), que comença per ema, com altres noms de la fic, com Martin i Matthew. Em van fer notar que al Retorn dels Black hi ha molts noms que comencen per 'a' (Altaïr, Artineu, Àneu, Àstat, Até, Adrian, Acus, Aracne, Astin... n'hi ha molts i això que jo no me n'havia ni adonat!), em va fer gràcia que aquí n'hi hagués per la ema. Se suposava que havia d’aprendre a escriure relats amb pocs personatges, o que no tinguessin tots tanta importància i profunditat. No respon a ningú del cànon. És el company de dormitori fornit de l’Horaci, i un gran encistellador. No té més!
Faris Sparvin: És el conseller d’afers màgics que, segons Pottermore, va ocupar aquesta posició des de 1865 fins a 1903, quan va renunciar al càrrec als cent quaranta-set anys. Tota la descripció que en faig és pura invenció.
Senyoreta Sparvin: Em vaig inventar una germana acompanyant pel conseller. Ni tan sols té nom de pila. Tot el referent a ella també és inventat.
Altres personatges, per ordre d’aparició:
Professora Galatea Xiroia: Cànon (Galatea Merrythought). Sabem pels llibres sisè i setè que va ensenyar Defensa contra les forces del mal durant cinquanta anys (des del curs 1895-1896 fins al 1945-1946). El que m’he tret de la màniga és que va canviar de lloc l’aula de defensa. Vaig pensar que podria ser que abans de trobar-se al tercer pis tal com ho coneixem.
Professor Herbert Beery: Professor de botànica cànon. Tot el que en sabem és de les Rondalles del Bard Gallard. No puc dir exactament quins anys va ser a Hogwarts, però es pot calcular que és possible que fos professor en el context d’aquest relat. Ell es volia dedicar al teatre (per això dic que té sensibilitat artística i que és una "jove promesa" desaprofitada) i quan es va retirar com a professor va obrir una acadèmia d’art dramàtic.
Pheneas Nigellus Black: Cànon (1867-1925, segons l’arbre genealògic). Sabem que va ser director de Hogwarts (perquè té un retrat al despatx del director), però no sabem quan exactament... Entre els possibles director que hi podria haver hagut precedint en Dippet immediatament (Vulpes?, Willis?) en vaig decidir que ell, perquè és el que porta menys problemes a nivell de cànon congruent... Així que és el director mentre l’Horaci estudia i part del temps com a professor.
Armando Dippet: Segons el cànon va ser el director de Hogwarts entre 1925 i 1956 (tot i que altres fons diuen que fins al 1952). Mentre l’Horaci ensenya els primers temps.
Roderick Plumpton (1889-1987): El coneixem per El Quidditch de totes les èpoques i també sabem que surt a les Granotes de Xocolata. Cercador de l’equip dels Tutshil Tornados. El 1921 va batre el rècord de la captura més ràpida de la papallona daurada, als tres segons i mig des de l’inici del partit. La va atrapar perquè se li va ficar dins de la màniga (és el que es va anomenar la captura Plumpton) per això a la fic en Llagot diu que «té un as a la màniga» i que tindrà sentit en el futur.
Perpètua Fancourt: Surt a les Granotes de Xocolata (1900-1991). Al tercer llibre coneixem el lunascopi (instrument òptic que facilita l’estudi de les fases de la lluna sense necessitat de mapes lunars), per una conversa a la Marmita Foradada; el cromo li atribueix aquesta invenció. Va anar a Ravenclaw, segons el missatge de benvinguda del monitor a Pottermore. Calculo que va assistir a Hogwarts en algun moment entre 1911 i 1919, així l’abril de 1912 feia primer. El seu aspecte i personalitat me l’invento del tot.
Venusia Crickerly: Pottermore diu que que va ser consellera d’afers màgics de la Gran Bretanya (1903-1912). Havia estat Auror. Com a consellera era considerada competent i simpàtica.
Mor en el càrrec després de nou anys, per un estrany accident de jardineria relacionat amb una mandràgora. M’invento que va coincidir amb l’Horaci a la Confraria d’Encanteris a Hogwarts.
Tod Rodlel: Neix el 31 de desembre del 1926 (segons Pottermore), per tant assisteix a Hogwarts entre 1938 i 1945. És monitor el 1942, i aquell juny de 1943 obra la cambra secreta (amb la conseqüent mort de la Gemma Gemec). El 1945 acaba l’escola i demana la plaça professor de Defensa (hi ha l’Armando Dippet de director). Al cap de deu anys (1954) torna a demanar-la un altre cop (hi ha en Dumbledore).
DATES I CONTEXT HISTÒRIC
Segons la col·lecció d’Històries Breus de Hogwarts, l’Horaci Llagot neix el 28 d’abril, però no sabem res de l’any de naixement, així que és una dada que m’he hagut d’inventar per plantejar la història en un punt cronològic concret.
Sabem que l’Albus i l’Horaci es coneixien i, en paraules d’en Dumbledore, que l’Horaci no era tan vell com ell. Segurament hi devia haver més diferència d’edat que la que jo els he adjudicat (sobretot perquè podem pensar que l’Albus Dumbledore va arribar a una edat tan avançava perquè presumiblement havia pres alguna porció d’elixir de la vida, i probablement l’Horaci no en va ni tastar), però aquesta data és la que millor m’anava per aquesta fic. L’Horaci neix el 28 d’abril del 1885. Sabem que en Dumbledore és de l’estiu del 1881. Així que hi ha quatre cursos de diferència entre ells. I vaig col·locar l’Eva un curs menys que en Dumbledore. Així, l’Albus i l’Elfies cursen els seus estudis a Hogwarts entre 1892 i 1899, l’Eva entre 1893 i 1900, l’Abertforth entre 1895 i 1902 i l’Horaci 1896 i 1903. Amb això us podeu fer una idea del moment històric i cronològic del relat: segle dinou en regnat de la reina Victòria. Vaig pensar que els pares devien haver tingut l’Horaci de grans (una mica com amb la família d’en James), i als trenta anys pot respondre a això per l’època. Com dic, van néixer als anys cinquanta del segle dinous en plena guerra de Crimea (1853 - 1856).
-«Temps convulsos, quan la Conselleria va cedir el control total de banc de Gringotts als gòblins.»: Segons la pàgina oficial de la Rowling, el 1865 la conselleria va cedir el control total de Gringotts als gòblins.
-Sobre les inscripcions dels objectes de la sala de trofeus:
-«Alberta Toothil, 1404, Primer premi del torneig de Balabaves». Alberta Toothil guanya la Competició de Duel de l’Anglaterra el 1430 d.C, després de derrotar el competidor preferit Samsó Wiblin. Un petit càlcul de quan devia estudiar i vaig pensar que podria haver estat jugadora de balabaves en aquella època encara que més endavant fos coneguda pel duel. He vist moltes copes esportives amb aquesta forma.
-»Ignatia Ferrosilvestre, 1243, Guardó al millor castell de focs a partir de llavors de plantes herbàcies explosives». N’he adaptat el nom (Ignatia Wildsmith), però és cànon. Apareix als cromos de les Granotes de Xocolata: és la inventora de la pols migratòria, segle XIII 1227-1320 d. C. Com que el seu invent era a partir de les propietats de la planta de Floo, vaig pensar que podria ben ser el que explico. Posem que a cinquè o sisè treu un premi el 1243. Era de Ravenclaw, per això parlo d’aigües blaves al trofeu.
-«Albus Dumbledore, 1895, Condecoració al treball més complet, sobre impostorus». La data és una suposició d’algun dels premis que podria haver guanyat durant el seu temps d’estudiant. Per què impostorus? A les pel·lícules Bèsties Fantàstiques, veiem un Dumbledore com a professor de defensa fent una classe sobre impostorus. Però no em crec que hagi estat professor de defensa (per dates no és possible) i considero que si estem familiaritzats amb aquesta mena de classe és perquè l’hem vista en en Llopin. Però ell tenia un estil propi de fer classe i l’impostorus no formava part del temari, sinó que va aprofitar per ensenyar-ne un als seus alumnes perquè se’n va trobar un. Ho vaig posar com una picada d’ullet a les tantes i tantes coses que no encaixen a Bèsties Fantàstiques.
-Les Granotes de Xocolata s’empaqueten per primer cop el novembre del 1926, segons l’edició del dia 29 del Periòdic Profètic. Per tant, no existien quan l’Horaci era petit. La primera idea era que s’interessés pels famosos per aquests cromos, però no podia ser per cronologia, així que vaig fer que els tingués de gran, signats pels seus llagoters.
-Cito el Cap de Senglar, però amb una mestressa, però és evident que en aquell temps no hi podia haver l’Aberforth servint... Vaig pensar que la taverna ja devia ser a Hogsmeade i que devia tenir un amo anterior a Aberforth.
LLIBRES
-Naturalis Historia (o Història Natural) de Plini el Vell: És un tractat real del segle primer de l’antiga Roma. Consta de treta-set llibres o volums, i parla de les diverses esferes de coneixement. A la fanfiction, parlo del volum XXXIII (Parla de mineralogia i metal·lúrgia de l'or, la plata i el mercuri), el XXXV (Mineralogia, usos de la terra, pigments, discussió sobre l'art de la pintura i l'ús del sulfur, i es considera el primer tractat sobre art), el VIII parla dels animals terrestres (del VIII a l’XI sobre zoologia), i em va agradar posar algun dels capítols dels elefants (L'elogi dels elefants: el seu enginy i comprensió), perquè m’agraden molt. Del volum XXIV al XXXII cobreix la medicina (i també farmacologia), i concretament el XXX parla de màgia.
Parlem de Plini el Vell (o Plini Segon) per diferenciar-lo de Plini el Jove, el seu nebot. Plini el Vell mor el 79 i és el nebot que recopila les dades i la publica. Plini el Vell anomena la seva obra Libri Naturalis Historiae (Llibres de la història natural) i Plini el Jove l'anomena Naturae Historiarum Libri (Llibres de les històries de la natura).
La idea de Naturalis Historia era recollir tot el coneixement que tenien aleshores (no hi ha bibliografia com a tal, però sol citar alguna font) en una sola col·lecció de llibres. Seria com l'afany enciclopèdic que coneixem del segle XVIII (i potseriorment del segle XX. El segle XXI hi ha un intent d'això amb la Viquipèdia). Però ara analitzem llibres més antics (anteriors al segle I d.C.), especialment dels grecs, i ens adonem que es coneixia molt més que el que es recull a la Història Natural. Així que redueix la quantitat de coneixement que es tenia, i no només això: es diu que la informació no és plenament fiable. Estrabó (en grec Στράβων, geòfraf del segle I a. C.), per exemple, ofereix molta més informació geogràfica i més correcta. Ara bé, aquests errors també es poden deure a les traduccions, a les còpies i còpies que se'n feia, a la dificultat d'identificar la toponímia, la nostra interpretació del text, redaccions ambigües etc. Anomena dos pobles de l'actual Catalunya anomenats lacetans i laeetans, que podrien ser els mateixos que els laietans; podria ser un error de còpia (atès que és possible que una de les E es podria haver copiat com a C). O també la polèmica amb els cocodrils. Però també hi ha coses als tractats d'anatomia i fisiologia d'Aristòtil que avui dia no concebem d'aquesta manera, o afirmacions d'Estrabó sobre els pobles càntabres que no són del tot acurades perquè responen a una visió externa de coses que els sorprenen i la idea egocèntrica de civilització.
Amb tot, no deixa de ser un dels documents més importants del coneixement, i l'hem de veure sempre amb els ulls de l'època i no pas amb interpretacions actuals.
Podeu trobar els títols i temes dels volums (surten a l'enciclopèndia catalana, així com a la viquipèdia i altres pagines web) o llegir-ne el text (a Viquitexts només hi ha fragments). Per si us interessa, us deixo un parell de pàgines on trobareu tota la Historia Naturalis en llatí (h ttps://penelope.uchicago.edu/Thayer/E/Roman/Texts/Pliny_the_Elder/home.html ) i aquí en anglès (https://penelope.uchicago.edu/holland/index.html) . Un deixo un tercer enllaç a un treball en castellà (no me l'he llegit tot) sobre la Història Natural (https://tiresiotermestino.blog/wp-content/uploads/202 0/05/Plinio-El-Viejo-Historia-Natural-Libros-I-II.pdf) (al quart full del pdf, hi ha un accés a l'índex).
-Mil i una herbes i bolets màgics, de Rosa Rosae (One Thousand Magical Herbs and Fungi, by Phyllida Spore). Cànon. Llibre de text de botànica de primer. També és cànon que el díctam pot guarir les mossegades d’home-llop, però que la licantropia no té cura (aleshores ni tan sols tractament, atès que la poció d’Escanyallops no es va inventar fins els anys setanta del segle XX).
-El temps astronòmic, un llibre d’astronomia genèric que m’he inventat.
-Més enllà del bé i del mal. Preludi d'una filosofia del futur (Jenseits von Gut und Böse. Vorspiel einer Philosophie der Zukunft), 1886, de Friedrich Nietzsche. L’Eva és molt lectora de Nietzsche i es preocupa pels temes filosòfics, en aquest cas per la moral. El llibre qüestiona si s’hauria de retornar als temps ‘premorals’, que descriu com l’època en què se jutjaven les accions pel seus efectes i no pas per la seva intenció, que és el que es comença a fer segons la moral judeocristiana. L’Eva es demana com s’han de jutjar les accions, i entrem en el tema de la culpa, el remordiment... i va lligat als horricreus i, en general, a com valorem el fet de voler indagar en temes prohibits o que es consideren dolents. I crec que té a veure amb les reflexions que es van respecte els pensaments i les accions d’en Llagot, d’en Voldemort i, en aquesta fic, de l’Eva Green. Bé, no em vull enrotllar més en aquest tema, llegiu Nietzsche si us interessa (a mi em fascina). La frase «Aquell que s’enfronta amb monstres ha d’anar amb compte de no esdevenir ell mateix un monstre. Quan mires llarg temps a l’interior d’un abisme, l’abisme també acaba mirant dintre teu.» és d’aquest llibre. Vaig eliminar trossos en els quals parlava de Ecce homo. De com s’arriba a ser qui un és (Ecce homo. Wie man wird, was man ist), 1888, que per mi seria com el pas següent a l’evolució del personatge de l’Eva i, també, de l’Horaci.
-Un recull mortal d’històries d’inferi. Inventat.
-Les més males arts, de Godelot. Cànon (Magick Moste Evile, by Godelot), Llibre 6 capítol 18 Sorpreses d’aniversari. «...de l'horricreu, la més malèfica de les invencions màgiques, no en parlarem ni en donarem referències...». Aquest llibre deixa anar un lament quan es tanca de cop.
-Els secrets de les Forces del Mal: Cànon (Secrets of the Darkest art), Llibre 7 Capítol 6. El dimoni necròfag en pijama. Aquest sí que dóna les instruccions específiques de com fer un horricreu. En Dumbledore va retirar de la biblioteca de Hogwarts aquesta mena de llibres quan va ser director.
-Llibre invisible de la invisibilitat. Cànon (The Invisible Book of Invisibility). Al llibre del pres d’Azkaban, quan en Harry va a comprar els llibres de text a Gargots i Nibres, el dependent li explica com estava de desesperat amb aquest llibre perquè desapareixia i era impossible de trobar-lo.
-La guia màgica del sommelier encantador: me l’he inventat. Era per donar un origen al gust de l’Horaci pel vi, que li vingués del pare.
-Botànica oculta i Catecisme alquímic són títols reals de Paracels.
VARETES I VARETÒLEGS
Segons Històries Breus de Hogwarts, la vareta de l’Horaci Llagot és de Cedre i fibra de cor de drac, 26cm, força flexible. Invento les varetes de l’Eva Green.
La idea era que la frase de No enganyareu el portador del cedre fos clau en la història, ja que tant l’Eva com l’Horaci tenen una vareta de cedre i es deixen enganyar en algunes ocasions especials. Però aquesta és una frase de Gervaise Ollivander, el pare de Garrick (el varetòleg que coneixem del temps d’en Harry Potter), i les seves varetes les va fabricar Gerbold.
Fins feia poc, jo tenia apuntat que Garrick havia nascut el 1921. Però ara es parla que probablement va néixer com a molt tard el 1909, atès que figura en el formulari del 1926 de permís de tinença de vareta. ( https://static.wikia.nocookie.net/harrypotter/images/3/38/Wand_Permit_-_fu ll.png/revision/latest/scale-to-width-down/700?cb=20161124145549A les varetes importades de la PROVIDENCE, apareix Garrick Ollivander) a Bèsties Fantàstiques. De manera que s’entén que el 1926 tenia una edat, com a mínim disset anys. Una dada de la que no m’agrada fer gaire cas perquè dubto de tot el que apareix només a Bèsties Fantàstiques...
Basant-nos amb aquesta dada, podem pensar que Gervaise va néixer abans de 1890, però quant abans?
No puc dir amb seguretat si les varetes de cedre de l’Horaci i de l’Eva eren de Gerbold o de Gervaise perquè no sabem quant abans de 1890 va néixer Gervaise, però diria que molt abans perquè la seva millor època queda entre final del segle XIX i principis del XX, per això jo m’inclino a pensar que són de Gerbold.
L’Eva i l’Horaci van a escola a la darrera dècada del segle XIX (entre 1893 i 1900, i 1896 i 1903, corresponentment), van adquirir la seva primera vareta els anys noranta del segle XIX).
Segons les meves dades:
-Ollivander (fl. 382 a.C) - Màgic romà, procedent del mediterrani funda l’empresa.
-Geraint Ollivander (fl. Edat Mitjana)
-Gerbold Octavius Ollivander (fl. Segle XIX) - Pare de Gervaise.
-Gervaise Ollivander (fl. finals del segle XIX i principis del XX, neix probablement molt abans de 1890) - Padre de Garrick.
-Garrick Ollivander (n. 25 de septiembre el 1919 o abans, abans fins i tot del 1909) – Màgic mestís (sembla que la mare era filla de muggles) (fl. el segle XX, revoluciona l’elaboració de varetes els anys 1930. (No cal que parlem dels fills)
De manera que les varetes de l’Eva i de l’Horaci les va vendre Gerbold o Gervaise (i podrien ser tant fabricació de Gerbold com de Gervaise), i no pas de Garrick. Encara que es diu que la primera vareta d’en Dumbledore (la que tenia des del 1892, abans d’obtenir la de saüc el 1945) era de Gerbold, no treu que les vendes de les varetes fabricades per pare i fill poguessin ser contemporànies (o que un fill pogués vendre les varetes del pare). El que havia pensat és que la segona vareta de l’Eva, la de pollancre ver (Populus nigra) i pèl d’unicorn, fos fabricada per Garrick. Ara bé, sembla que no encaixa gaire bé per dates..., ja que l’Eva va adquirir la seva segona vareta entre 1900 i 1901. El que jo volia era mostrar un canvi de segle i de varetòleg dominant, les idees del qual queden reflectides en les seves fabricacions. Mentre que el Garrick Ollivander que coneixem només treballava únicament amb tres materials per forjar el nucli d’una vareta, el seu pare feia servir una gamma molt més àmplia. D’aquí que l’ànima de la primera vareta de l’Eva Green pogués ser de pèl de kelpie.
Volia que amb aquest canvi quedés reflectit que quan l’Eva torna a Hogwarts per ser professora, si bé continua enamorada de l’Horaci, ells ja van per camins separats. Allò que els lligava per tenir varetes fetes de la mateixa fusta ja no hi era...
Com se li va partir la vareta a l’Eva? És una cosa que deixo oberta, per a vosaltres...
Vaig eliminar una escena i escurçar una altra amb el tema de l’Eva, però espero que igualment s’entengui bé el que va passar.
De les frases que faig sortir a la fic:
Gerbold Octavius Ollivander: «If you seek integrity, search first among the poplars» «Si cerqueu la integritat, mireu primer entre els pollancres»
Gervaise Ollivander: «You will never fool the cedar carrier» «Mai no enganyareu el portador del cedre»
Evidentment, només he parlat de la família Ollivander, i hi ha molts altres varetòlegs, tant del Regne Unit com de fora, contemporanis a ells.
EL COLOR
És un dels temes principals a nivell de simbolisme, tot i que quan he hagut de retallar (sobretot el el tema dels dibuixos d’en Martin) moltes de les referències s’han perdut...
Eva Green és un colorant, perquè, de fet, és el nom d’un color, d’un verd especial. Us deixo l’enllaç a la pàgina del color: https://hexcolorpedia.com/color/eva-green/ (em va fer gràcia llegir que el seu color complementari és el Wild strawberry). Aquest color ha ajudat a concebre el personatge, i ha acabat sent el seu emblema. Mentre que represento en Llagot amb tons violetes i bordeus, que s’associen a la reialesa i a la religió (solien ser pigments cars i només els feien servir els que se’ls podien permetre) a moltes parts d’Europa, l’Eva Green apareix amb aquest verd tan especial.
El verd està relacionat amb el que és sobrenatural (segons la superstició, les fades són molt possessives amb el verd perquè és el seu color veritable), també amb la mort i amb l’infortuni. És un color que carrega molta màgia negra: per això la Marca de les Forces del Mal és verda, com la poció que custodia l’horricreu del medalló (Llibre 6 Capítol 26 La Cova: «la fulgor verda / la llum verdosa / La pica era plena d'un líquid de color verd maragda, que era el que emetia aquell fulgor fosforescent») i maleficis com l’Obitus per subitum emeten una fogonada de llum verda. De fet, la Rowling va donar el verd a la residència d’Slytherin amb aquesta mateixa idea.
La combinació del verd i el morat, per tant, representa les dues cares de la màgia: el que és noble i el que és innoble; el que és profitós i el que és destructiu. No vull dir que l’Horaci sia bo i l’Eva dolenta, vull dir que tots dos es complementaven, que tots dos fan que la màgia sia màgia. A més, el verd de l’Eva és especial, com més brillant i lluminós, com fluorescent: de manera que no és maligne.
Els noms de l’Albus Dumbledore i d’en Rubeus Hagrid també es complementen: el blanc i el roig, els colors de l’alquímia. Són els estadis del procés alquímic (considerat una transformació espiritual): la passió del roig i l’ascetisme del blanc. En la fanfiction, la percepció d’en Llagot respecte l’Albus canvia i és quan destaco que ara ja no té és cabells rojos, sinó blancs.
El canvi de vareta de l’Eva també es pot entendre com un canvi de color: del verd al blanc.
ALTRES CONSIDERACIONS
-Cito la pigallosi aguda (Spattergroit en anglès), una malaltia màgica (cànon, apareix als llibres a Llibre 5 Capítol 23. Nadal en una sala de reclusió i a Llibre 7 Capítol 6. El dimoni necròfag en pijama) molt contagiosa que produeix unes butllofes liles a la pell. Es transmet per un fong infecciós (posem per cas que es podria dir, invenció meva, cerebrumus maculatum) que se’ns diu que causa afonia. Cànon també però fora dels llibres, es parla d’una soca especialment virulenta del fong, Cerebrumous Spattergroit (que jo he adaptat com a ‘pigallosi aguda cerebrumosa’), que té uns símptomes addicionals entre els que es troba confusió severa i pèrdua de memòria. Tot això de tenir la malaltia "a mitges" com li passa a l’Adelaida, la mare d’en Llagot, és cosa meva.
-El retrat de Merwyn el Maliciós (al tercer pis i al vestíbul de l’entrada) és cànon. També que espanta.
-El vesc (mistletoe), la tentàcula metzinosa (Venomous Tentacula) i el tortull nuós (Snargaluff) s’estudien a botànica a sisè.
-El beuratge de la mort en vida (Draught of Living Death) és líquid i de color negre en la seva fase intermèdia, aleshores canvia a un to violeta clar i finalment ha de ser clar com l’aigua, incolor. Això vol dir que els que lliuren el flascó amb un líquid negre o violeta és perquè la poció encara no ha arribat a la fase final: o bé està inacabada o bé no està ben feta. Que l’Horaci lliure un líquid clar i diàfan vol dir que, si no perfecte, s’acosta més a l’aspecte que ha de tenir el resultat final.
-He retallat molts trossos de les sessions sobre els colors. Em baso en una barreja entre la fotografia muggle del segle dinou (en la majoria de tècniques de revelat, intervenen les sals de plata, per això els ous d’occamy, perquè en seria l’equivament al món màgic), les pocions de revelat de retrats dels llibres i l’obtenció dels pigments al llarg de la història de la pintura.
-El preu dels ous d’occamy: Aquí he hagut de fer uns quants càlculs per dir-ne un preu creïble... però el cert és que no hi ha res de creïble ni de coherent en el tema dels preus en diners màgics... Així que no us el prengueu massa seriosament. Heus aquí els càlculs que vaig fer:
Segons les equivalències, 1galió són 5lliures. Vaig mirar el preu de la plata, i ara és a 17’26 £/g. Quants galions per unça? (perquè ningú no es perdi, unça són 28’3g). Un senzill factor de conversió: (17’26 x 28’3) / 5 = 97’7galions/unça Però aquest resultat dista molt del preu del verí de l’acromàntula. Així que vaig considerar que els ous d’occamy valien molt més que la plata normal.
Segons el sisè llibre, el verí d’acromàntula són dos-cents galions el litre (en anglès, l’equivalència és en pintes: 100galions la pinta; una pinta és aproximadament mig litre). Suposant que la densitat del verí d’acromàntula és com la de l’aigua (1g/1l) (que probablement és més dens), surt que el verí d’acromàntula queda a 5660 galions l’unça, arrodonim a 6mil l’unça. Si suposem que el verí d’acromàntula és el doble de dens que l’aigua (2g/l) que és de pensar, surt a 2830 galions l’unça, arrodonim a 3milG/unça. Evidentment la meitat. És a dir, que podríem considerar que seria entre 3mil i 6mil galions l’unça. Entre 15mil i 30mil lliures (massa no???) l’unça, però no ens mirarem equivalències amb la moneda muggle, perquè ja hem tingut mil ocasions per comprovar que no s’aguanta per enlloc. No sé si la plata dels ous d’occamy és més cara o més barata que el verí de l’acromàntula... i si algú té alguna altra idea pel preu, us escolto...
-El curs de professorat. Sabem com es fa per ser auror (els GNOM i MAGs que calen, i els cursos que es fan), però diria que no sabem res de com fer-se professor. Segurament hi ha algun curs de professor. Jo faig que els Estudiants en Cap (Head Boy/Girl) tenen certa preferència, perquè se suposa que eren els alumnes exemplars. En realitat Head Boy/Girl en català li diuen ‘cap de monitors’, però crec que fa la sensació que té a veure amb ser més que monitor, i té més a veure amb les notes com a estudiant, així que faig servir aquesta terminologia, espero que s’entengui.
-Mollis avis. És un encanteri... només mig cànon. L’encanteri de fet és Avis, però l’ocell surt de la vareta amb una petita explosió, i el que cercaven era que fos discret (per distreure el professor de guàrdia nocturn; encara no hi havia en Filch). Així que en vaig posar com una versió suau de l’encanteri original, i en vaig conservar l’efecte i la llum blava.
-Segons el cànon, l’Horaci té habilitats en oclumància, en pociologia i en auto-transformació avançada. En els llibres veiem com es transforma en un sofà, i aquí he volgut mostrar aquest procés. La transformació és més difícil com més diferències hi ha entre l’objecte que es vol transformar i l’objecte final. Primer es va les cames llargues, després un maniquí, més tard un penja-robes de peu, fins que finalment arribar a transformar-se en sofà. Es va transformant cada cop en una cosa més diferent de la forma humana (quan diu que el farciment ha de ser natural és perquè la panxa el feia encara més semblant al sofà i per tant facilitava l’auto-transfiguració).
-Travallengua: La primer idea és que l’Eva fes servir l’exsurdo (en anglès Muffliato) quan les seves companyes es diuen de Horaci perquè ell no ho senti (només senti un brunzit), però, sorpresa, tornem a tenir un problema temporal, perquè l’exsurdo és una invenció de l’Snape. Vaig triar el travallengua (Langlock) perquè em va semblar més divertit que el silentio, i perquè l’Oscausi hauria semblat massa de malefici lleu i no era la idea que volia donar.
-Caput mortuum: És una expressió llatina que es fa servir en alquímia. Significa ‘cap mort’, i es referix a les restes inservibles que queden després d’un procés químic. Simbolitza la ruïna i la decadència. El segle XVIII, se senyalitzava amb el símbol (https://upload.wikimedi a.org/wikipedia/commons/thumb/7/7e/Caput_mortuum.svg/150px-Caput_mortuum.sv g.png) d’un cercle amb tres punts que s’assimila a una calavera humana. També és el nom d’alguns pigments, com el cardenal o el marró egipci. En versions anteriors de la fic, això ho deia l’Eva.
-L’encanteri coixiner (Cushioning Charmés) cànon als llibres i del Quidditch de totes les èpoques, fa que l’escombra resulti més còmode de cavalcar. L’inventa Elliot Smethwyck el 1820.
-El que comento de les escombres també és cànon. Pel Quidditch de totes les èpoques sabem que la Fletxa 79 (Oakshaft 79) és la primera escombra de competició, 1879. El 1901 Gladys Boothby inventa el primer model d’Endreçallunes (Moontrimmer), per això diu que en Llagot li ofereix un model que encara falta un any perquè surti a la venda.
-La cartera de pell de drac amb tancadors d'or que faig sortir la veiem al Misteri del Príncep. Jo invento que la hi va donar el seu pare quan va acceptar que es fes professor, també això de la nota i les inicials.
-Les postres preferides d’en Llagot és la pinya caramel·litzada; ho saben per un record del sisè llibre.
-«Ara és quan sento més dolorosa la recança d’haver escollit estar sol: vaig perdre l’amistat de l’Eva per no poder correspondre al seu amor...»: Això em remet a una frase de Nietzsche sobre l’amor: «Nicht der Mangel der Liebe, sondern der Mangel an Freundschaft macht unglückliche Ehen» («No és la manca d’amor, sinó la manca d’amistat, el que fa infeliços els matrimonis»)...
;
PORTADA
Cada imatge representa també algun dels capítols.
Des de la fila de dalt al centre, sentit horari:
-El sofà en el qual s’auto-transfigura en Llagot. Representa tres coses: la seva habilitat d’auto-transfiguració, el seu període de clandestinitat quan fugia dels Cavallers de la Mort i el "tron" on no ha segut mai, ell seu en una butaca. Faria referència als capítols Like a sparrow i Another morn.
-El prestatge: són les fotografies dels seus llagoters. El capítol All those beautiful people.
-L’aula de pocions: la seva professió, passatemps i santuari. També on preparen els colors amb l’Eva per en Martin. Be my heart a well of love.
-Els llibres Secrets of the Darkest art i Jenseits von Gut und Böse, que llegien amb l’Eva, i els llibres que plantegen les reflexions morals dels personatges. In my world i Just a dying faith.
-El record fals i el record autèntic sobre el dia que en Tod Rodlel va demanar al seu professor sobre els horricreus. Just a dying faith, Like a sparrow i Another morn.
-La carta que va fer arribar a en Harry al tren el 1996 per convidar-lo al que va ser el seu primer piscolabis llagoter. El que hi diu és literal del llibre. La cinta violeta és important. All those beautiful people.
-La sala de trofeus. An ugly ducking.
-L’Eva Green. M’encanta aquesta imatge. Quan la vaig veure vaig tenir clar que era el que estava cercant, perquè és tal qual l’Eva. És que fins i tot té les ungles, els cabells i el vestit que havia descrit! I m’agrada que es tapi així la cara... L’he he afegit un marc de color eva green. In my world.
-------------------
Diria que això es tot.
Us vull llegir!