Escrit per Antares_BlackEnviat el dia 28/06/2022 a les 17:14:58
Última modificació 28/06/2022 a les 17:14:58
Tots els capítols de SWANHEART
< Anterior capítol || Pròxim capítol >
for the lonely one is born
< p>
Quan l’Albus va ser assassinat, tot va canviar a Hogwarts... En Severus va usurpar la direcció de l’escola, i aquesta va restar sota la tirania germans Carrow, un parell de Cavallers de la Mort que no tenien manies per subjugar professors i torturar estudiants. Amb demèntors suspesos en l’aire custodiant el castell i omplint l’atmosfera de la seva fortor putrefacta.
Tot Hogwarts estava sumit en la més densa de les capes de foscor.
Lluny de sentir-me culpable per haver lliurat aquell record a en Harry, vaig sentir que quedar-me al castell era el millor que podia fer. Fins i tot ara que es desfermava una gran batalla d’aquella guerra. De fet, ara més que mai. Quedar-me i protegir els alumnes. Havia de ser lleial a en Dumbledore, a la Lilly i en James, a en Harry, a totes les víctimes de Lord Voldemort i, sobretot, havia de ser-me lleial a mi mateix.
En Tod Rodlel no volia res de mi, només m’havia utilitzat i després llançat a la paperera perquè no era més que un vell, una vella glòria.
Va ser la nit més perillosa de la meva vida. No diré que no vaig tenir por, però vaig abandonar el pardal esporuguit i covard que duia a dins.
La Minerva es va cuidar de guiar els alumnes de Gryffindor que quedaven al castell amb una flama furiosa en la mirada; en Filius va reunir els de Ravenclaw i la Pomona els de Hufflepuff; es proposaven distreure’l per guanyar temps. Jo estava pàl·lid i em suava cada racó del meu cos. Com podia atrevir-se ningú a oposar-s’hi? Quin temps teníem per resistir aquell monstre? La Minerva em va advertir molt seriosament que calia posicionar-se, i que si boicotejava cap dels seus moviments... ella mateixa em faria un duel a mort!
―Ha arribat el moment que la residència d’Slytherin decideixi sobre les seves lleialtats ―va exclamar amb fúria―. Vés a despertar els estudiants, Horaci!
Quan vaig veure les estàtues i les armadures moure’s de debò, com ho feien en els meus malsons, i ressonant contra tots els finestrals del castell, vaig saber que no havia viscut mai, i que no tornaria a viure mai més, res de semblant, i que jo no em podia quedar de braços plegats.
Quan vaig arribar al dormitori d’Slytherin, molts alumnes ja no hi eren, però els que s’havien quedat em van acompanyar a Hogsmeade per mobilitzar els veïns del poble, així com l’ajuda d’en Charlie Weasley i els seus dracs.
Vaig tenir un darrer encontre amb ell, cara cara amb la por, m’hi vaig enfrontar amb un duel, al costat de la professora McGonagall i l’auror Kingsley.
Quan allò que havia fet es va fer públic, juntament amb les gestes del meu antic llagoter Regulus Black, la nostra residència va ser glorificada, i em van posar un retrat en un lloc d’honor a la sala comuna d’Slytherin.
Ja no sóc un ocellet espantat. Pel que sembla, allò era la imatge del cigne que duia a dintre meu, i no ho sabia. Un aneguet lleig que estén les ales...
I ara sí que em retiro definitivament a la casa dels meus pares, que ja és la meva. I els sento més a prop que mai. Perquè per fi sóc tan viu, que sóc capaç de sentir els meus morts i ja no em fan por els fantasmes. Perquè aquell que volia viure per sempre és el que ha mort del tot.
I, per fi, he trobat la pau.
Sóc un home lliure? Sí, però sempre seré l’aneguet lleig. Un aneguet lleig que necessita creure que té una família de cignes. Només sóc un Llagot amb llagoters. Sóc un home lliure, però estic sol. Un Slytherin sense el color verd, un professor sense alumnes... Per fi m’he guanyat gaudir d’aquesta tranquil·litat que sempre he cercat. Però sol, perquè vaig deixar anar l’únic cigne veritable de la meva vida... Ara és quan sento més dolorosa la recança d’haver escollit estar sol: vaig perdre l’amistat de l’Eva per no poder correspondre al seu amor...
No he estat mai gaire fan de la xocolata. Tinc el gust adolorat, i sempre he preferit el contrast del sucre amb un toc d’àcid que té la fruita cítrica confitada. Però la meva petita col·lecció de cromos de les Granotes de Xocolata signats és de les meves possessions més preuades, juntament amb les fotografies dels meus antics llagoters. I és de les poques coses que vaig poder salvar durant el període de més terror i covardia que he viscut mai, en la meva reclusió clandestina.
Encara avui, que sóc vell i destraler, conservo aquesta col·lecció de cromos de les Granotes de Xocolata, que ha anat creixent al llarg dels anys. Tinc l’orgull de tenir signades les dels bruixots que van ser a prop meu. Que els seus rostres em somriguin, o em facin l’ullet d’alguna manera des del tros de cartró màgic no deixa de tenir la seva gràcia. Tots meus, del primer a l’últim!
No he segut mai en cap tron, tot i que se’m va oferir; però he estat envoltat de grans personalitats i no del tot a l’ombra. Un cop em vaig equivocar: vaig veure el potencial i el talent, però no vaig saber veure el mal (o em volia enganyar que no el veia), tampoc no vaig saber aturar-lo.
No he segut mai al tron, m’he mantingut a segona fila, una altra mena de butaca. Mentre jo només sóc un aneguet lleig amb el cor de cigne, altres han pogut estendre les ales i han volat.
I que volin ben amunt!
Ara sóc a casa tot sol, amb una bossa a l’esquena i la pau d’esperit que necessito. M’eixugo aquella llàgrima que m’havia entelat l’ul l.
Neix un nou matí per al solitari.
Agatha Black (Moderador/a FF) Enviat el 25/07/2022 a les 00:00:23 #28056 He escrit 11 fanfics amb un total de 209 capítols La primera escena m'ha fet pensar en una cosa que no m'havia plantejat fins ara. L'SNAPE! O sigui va ser una patacada molt grossa que en Tod es convertís en un mag de les forces mal, així que sorprèn no veure més lament en descobrir que l'Snape és també un traidor, un alumne seu (probablement llagoter) ha assassinat l'Albus Dumbledore i resulta ser la mà dreta del Voldemort? Potser en el teu cànon l'snape no era llagoter llavors la traició no va ser tan gran per ell... però en el meu cànon mental devia ser devastador, també!
Veig que has redimit alguns dels Slytherin, que al llibre original queden ben retratats en el pitjor dels sentits. A mi també em va semblar que fer que no s'hi quedés NI UN va ser fer-ne un gra massa, especialment quan en Llagot sí que es va quedar. Uns pocs alumnes de setè es devien quedar, no? Aviam, pensant-ho fredament, depen realment de quants alumnes hi hagi per curs. Si només són uns 30, com sembla per veure la Rowling, vol dir que n'hi ha només 7 o 8 de cada residència per curs. Aleshores, de majors d'edat (6è i 7è) que es puguessin quedar només en devien ser uns 15. Potser sí que tots eren de families màgiques emparentades amb les forces del mal? Potser només n'hi havia 2 o 3 que no ho fossin i van marxar per por de les repercussions? Aviam, podria ser. Podria ser que no s'hagués quedat ningú. Però també podria ser que sí. El seu tutor era allà, amics d'altres residències eren allà. I hi havia molt peer preassure també de les altres residpències no? Marxar en aquell moment era declarar-se a favor de l'Innominable, o declarar-se covard. Així que et compro perfectament això que en col·loquios alguns a Hogsmeade, ajudant.
Ostres, la batalla final l'has resumida molt, molt, per ser un punt de gir tan important. Ja sé que ja sabem tots què passa, però en aquest duel, en aquest reencontre, m'hauria hagradat llegir-hi una mica més, una mica de dàleg, o de retrets o algo... Ja sé que anaves molt curt d'espai, però potser podries haver sacrificat un parell de paràgrafs dels primers capítols per fer una mica de retrobament aquí? No és que estigui malament, però ho esperava una mica més climàtic.
M'ha agradat molt la metàfora amb els cignes i l'aneguet lleig. Molt bé. Molt ben trobat! I també l'escena final. Crec que no havia relacionat gaire en Llagot amb el títol fins ara, i trobo que queda molt bé al final, quan s'entén tot! Genial!
***
I ara una mica de capítol general pel que fa a la FF.
Felicitats per tornar per la porta gran. Està tot tan cuidat i ben escrit, es nota que hi has posat temps, no només per plantejar la FF i per informar-te, sinó per escriure-la i repassar-la i decidir el que havies de retallar i el que no... una feina fantàstica.
I la fanfic en sí és meravellosa. M'ha agradat molt, tant les escenes cànon com les que has inventat tu. Crec que és de les millors fanfics que he llegit a la web. Pel meu gust, sí que trobo poc balanç presentació - nus - desenllaç, en el sentit que la presentació és llarguíssima i descriptiva, i t'hi recrees molt, mentre que el desenllaç és curtíssim i m'hagués agradat tenir una mica més d'escena clímax, però ja et dic que és pel meu gust; si tu l'has pensat així, ho respecto!
Em segueix donant molt més la sensació de novel·la curta de relat curt, per això. Els relats curts solen tenir molt pocs personatges, i se solen basar en una acció que transcorre en un moment determinat de la vida d'algú, mentre que el teu és un relat d'una vida completa, en un estil cuidat i descriptiu que viu pels detalls i els matisos. Normalment als relats curts no hi ha temps per això i tot el que hi surt és imprescindible. I crec que precisament per això t'han calgut moltes més paraules. Per a un relat curt, un sol moment escollit de la vida del Llagot hagués ja omplert el cupo de paraules; per a un relat com aquest, un necessita certament moltes més pàgines de les que s'havia estipulat al concurs.
Però no hi ha res perquè, de nou, és fantàstic. És que està molt, molt bé, m'has deixat de pasta de carbassa! XD Els primers capítols m'han agradat moltíssim, els he sentit tan treballats i ben escrits, i és on més coses pròpies hi has posat. Però el final està molt bé en el sentit de com finalment relaciones tota història amb el títol de la cançó que se t'havia donat.
I ja que parlem de la cançó, trobo que t'havia tocat un repte molt difícil. I amb la cançó que has triat, trobo que has fet molt bona feina també relacionant capítols amb versos de la cançó, els títols estan molt ben escollits!
Em sembla que ho deixaré aquí, perquè vull llegir també (tot i que ja no crec que t'ho comenti) el teu propi comentari.
Moltes felicitats de nou; un petonet!
Unapersona Enviat el 06/08/2022 a les 23:12:06 #28083 He escrit 10 fanfics amb un total de 50 capítols Hola! M'he llegit tota la FF d'una tirada i no tenia ganes d'interrompre la lectura per comentar, o sigui que he pres apunts ràpids i et faig un comentari global aquí!
Començo dient que abans de començar a llegir no les tenia totes. Vaig veure que comentaves que era més un retrat de diverses escenes de la vida d'un personatge més que una història concreta, i a mi m'agrada l'acció i les històries amb una estructura més concisa. Però m'equivocava de mig a mig! M'ha encantat, tant per la manera com escrius, amb cada paraula ben triada, com pel tema que tracta, des d'un punt de vista que als llibres no tenim.
Tot i que en llegir el nom "Horaci" he pensat en el Llagot (i la perosnalitat ja encaixava), no he fet la connexió amb el tema Voldemort fins que ha aparegut el personatge. Realment no sabia quin seria el tema de la història fins llavors, de manera que m'he deixat endur per les paraules. M'ha agradat moltíssim veure el Dumbledore de jove com a company del Llagot (el comentari del Dumbledore dient que el monitor de Hufflepuff "és guapot" xD).
La pregunta que m'ha vingut de seguida és "com és que acaba de professor durant tants anys si clarament pensa que no és una feina digna?" La manera com ho expliques és perfectament natural i té tot el sentit del món a partir del que sabem del personatge (tant pel canon com pel que t'inventes).
I l'Eva! M'ha encatat tot sobre el personatge, ella com a persona, i la relació que tenen ella i el Llagot. Sí que em semblava una mica sospitosa quan treu el tema dels horricreus, però quan es veu que simplement vol aprendre-ho tot ja té sentit. Un reflex interessant de l'ambició pròpia dels Slytherin, l'ambició no té per què ser dolenta! M'esperava un retrobament en algun moment de la vida adulta del Llagot, o almenys saber-ne alguna cosa. És una de les coses que vas haver de tallar?
I llavors arribem al tema Voldemort. I jo que volia continuar amb les escenes boniques de joventut... (és broma, ja m'ha agradat xD). De fet, m'ha agradat molt! Als llibres sabem que el Llagot va ser una influència important pel Tod, com a mínim des del seu punt de vista, però en canvi tenim molt poca cosa de la seva perspectiva. O sigui que és un tema molt interessant per explorar. I trobo que t'ha sortit genial. Tot i que la manera com jugues amb els nostres sentiments i ens fas odiar-lo quan parla malament del Hagrid no sé si m'agrada tant haha
La manera com has lligat la pregunta del Rodlel sobre els horricreus amb l'Eva, utilitzant les mateixes paraules, és la meva escena preferida. M'ha posat la pell de gallina. Val la pena llegir tots els capítols de la joventut del Llagot només per l'efecte que causa en aquest moment.
Com a crítica, he de dir que els últims capítols no m'han atret tant. Sí que és el seu punt de vista, i com et deia m'ha agradat que el tractis, però m'agrada molt més explorar coses que als llibres no surten. Però vaja, això és gust personal (que es veu molt en les meves FFs, on utilitzo molt poc material canon haha).
No sé si em deixo alguna cosa... ah, sí, els colors! La teva marca personal :) M'agrada molt com els utilitzes en moments molt concrets on realment té sentit. Em recorda als llibres de Geronimo Stilton. I m'ha agradat molt que els Slytherin ajudin amb la defensa (ara no recordo si al llibre és així o no? Però en tot cas l'escena m'ha agradat).
Diria que això és tot! Ara llegiré el teu comentari, i segons si tinc coses a comentar sobre el comentari, te'n deixaré un altre o no. Però això, m'ha semblat una història genial i molt ben escrita. Ens llegim!
Arwen Black (Moderador/a FF) Enviat el 08/08/2022 a les 14:41:25 #28089 He escrit 2 fanfics amb un total de 5 capítols Llegida! M'ha agradat molt com relaciones el títol de la cançó amb el relat: cor de cigne...
També ha estat interessant llegir des del punt de vista del Llagot. La seva família, l'Eva... Costa molt escriure des del punt de vista del personatge d'algú altre, en aquest cas de la Rowling, però trobo que hi ha parts en què te n'has sortit especialment bé. En altres ho he notat una mica forçat, però com dic és que és molt difícil fer això. M'ha agradat que des de casa el seu pare esperava que anés a la Conselleria. L'únic que m'ha donat la sensació que escollia ser professor de pocions, a part de per seguir ajudant alumnes, perquè era la plaça de l'Eva. Perquè sinó hauria pogut elegir la plaça de Transfiguració, que també estava lliure. Així que... és per l'amistat, que escolleix aquesta plaça? O li agradava? Si li agradava, per què la va rebutjar, perquè era professora? No m'ha semblat que li importés massa, això... Així que suposo que va ser per amistat. Ja em diràs si m'equivoco. Esperava que l'Eva tornaria a sortir més endavant en la història, però veig que no... Entenc que a vegades a l'expressar els sentiments les relacions es trenquen perquè ja no és el mateix, en aquest sentit té sentit... Resumint, crec que m'ha faltat una mica de text per entendre més bé la decisió del Llagot... Que a mi m'agrada llegir perquè se m'aclareixin aquesta mena de dubtes, per saber per què la gent fa el que fa o com ho fa, no perquè me'n sorgeixin més xD
M'ha encantat que fossin unes memòries, per això. És diferent d'una història d'acció. I has retallat moltes coses, pel que comentes; deu haver estat difícil. La part del Tod Rodlel també ha estat interessant, seguir els seus pensaments. I també la part que parla de la mare, de com cada vegada parla menys... També m'ha agradat que la vareta de l'Eva es trenqués i n'elegís una de pollancre, pel significat que té. Com que ho has deixat a lliure pensament, jo crec que sí que es devia veure involucrada en alguna situació turbia, el temps que no va estar amb el Llagot. No dic que matés ningú, però... en fi. La seva decisió sobre la fusta de la nova vareta diu que sigui com sigui ara volia anar pel bon camí.
I, com a apunt extra, m'hauria agradat saber en què utilitzava el Llagot el Felix Felicis a la seva vida. Esperava que algun capítol fos d'això, per curiositat hahaha. Però el gir al final cap a la batalla de Hogwarts ha estat bé, tot i que m'hauria agradat algun intercanvi de paraules amb el Voldemort; aquest que no calla ni sota l'aigua, quan està amb el Harry...
Per últim, tenint en compte el que t'ha estat costant escriure des de fa temps, et felicito per haver tornat, i m'ha agradat molt de llegir la fanfic. Gràcies!
Cass Ross Enviat el 04/08/2024 a les 19:36:02 #28283 He escrit 15 fanfics amb un total de 72 capítols Hola! (Fem veure que no fa dos anys que dec un comentari...)
M’agrada moltíssim l’estil utilitzat en aquesta fanfiction, tan cuidat i elaborat, perquè encaixa moltíssim amb un personatge com en Llagot. En general, la descripció destaca per com de detallista és (sobretot al principi), i m’encanta, però en algunes escenes m’ha mancat una mica de situació general d’on érem o qui hi havia. És a dir, hi ha alguns canvis d’escena que trobo que no estan prou ben marcats o alguns personatges que se suposa que estan allà des del principi de l’escena però no ens ho dius fins molt més tard i llavors descol·loca una mica. També he de dir que el to utilitzat és més propi d’una novel·la llarga que no pas d’una història curta com es demanava pel concurs i crec que la fanfiction se’n ressent una mica d’això.
Trobo que al principi totes les escenes són molt més detallades, mentre que al final el narrador descriu de manera més passiva, més per sobre què passa. Fa que costi més d’entrar-hi o de connectar, perquè tot passa massa despresa i superficialment. Entenc que algunes escenes les volguessis fer més per sobre, perquè són cànon, però d’altres no ho eren i, resumides, perden el valor o la intensitat que haurien pogut tenir. Suposo que es deu a que vas haver de retallar coses, però fa que quedi la història descompensada; per exemple, jo hauria resumit més dels primers capítols, que tenien un caràcter més introductori... Justament per això, m’ha agradat més la primera part que no pas la segona, però això no treu que està molt ben escrita i que ha sigut un plaer llegir-la tota sencera.
La caracterització del Llagot (no em surt dir-li Horaci, seria massa informal!) està molt, molt ben feta. Des del primer moment, tenim clar que ell és el protagonista, el narrador. (I, de fet, la cançó li encaixa com un guant!). Realment et vas ficar en el cap del personatge a l’hora d’explicar aquesta història i t’ha quedat un personatge molt rodó i, al mateix temps, molt fidel al dels llibres; que sempre he trobat que no era una proesa fàcil.
Es nota que t’has documentat a nivell històric i també del que passa en els llibres i en el cànon, com era necessari amb un personatge com en Llagot, i m’ha agradat molt veure tots els detalls que deixes anar. Hi ha altres coses que em pregunto si són cànon o inventades per tu, com per exemple la malaltia de la mare, que suposo que ho sabré quan llegeixi el comentari teu del pròxim capítol, que és tan llarg i elaborat.
(Afegeixo que, al primer capítol, em va fer molta gràcia que fas aparèixer el Conseller Spavin. Jo també el menciono en una fanfiction, i els meus personatges tenen una opinió d’ell molt, molt diferent de com el caracteritzes tu. M’encanta quan passa, això, que fem servir diversos escriptors els mateixos personatges canon, perquè poden ser percebuts de manera tant diferent! Llàstima que últimament ens hagi donat, a tots plegats i en general, a ser més originals amb els nostres personatges; perquè si féssim servir tots els que són cànon, segur que passaria més, això de solapar-nos d’aquesta manera i seria ben entretingut de llegir.)
M’agrada molt, tota la manera com en Llagot es refereix, constantment, al llarg de tota la fanfiction, a la seva tasca de polir talents, de trobar talents, que ell acaba considerant el seu propi talent. Especialment, un dels trossos que més m’ha agradat és «Veia i tractava els meus alumnes com si fossin peces de porcellana fresca i fràgil. Peces brutes acabades de sortir del forn. Peces que calia fregar ben fort per treure'n la lluentor que amagaven sota el sutge de la seva inexperiència. Al cap i a la fi, eren nens...»
Així mateix, també he gaudit de l’aparició de personatges cànon que coneixem, com en Dumbledore i en Voldemort, per dir alguns que influeixen més i coneixem més. Ha sigut molt interessant veure com actuava en Llagot en oposició a ells (allò que diu, allò que es calla...), i com evolucionaven les relacions (per exemple, amb en Dumbledore) a mesura que passaven els anys i ells es trobaven en diverses posicions. Tot i així, m’hagués agradat saber més detalls ―més escenes “directes” i no tant descrites passivament― de la seva relació amb en Voldemort; és, sobretot quan ho connectes amb les investigacions de l’Eva Green, allò que va influir més el personatge.
M’ha agradat anar veient diferents tipus d’alumnes als quals en Llagot va ajudar a fer lluir els seus talents (i després, com un bon Slytherin, en va recollir beneficis) des dels seus temps d’estudiant fins a crear el Club dels Llagoters; m’ha agradat les pinzellades que n’has anat fent en els primers capítols. Tot i que, quina llàstima, que no aprofundeixis més en la Lily Evans, o la generació dels pares del Harry, excepte el comentari de «hauria volgut tenir tot el lot...», que si no m’erro et refereixes al Sírius, oi? (L’Snape no va ser un Llagoter? Em pensava que sí...) Això ja és aquesta segona part que fluixeja més...
Crec que voler-te centrar en tants personatges (no ens oblidem de l’Eva Green!; en parlo més endavant) i com en Llagot “col·leccionava” els que li interessaven és una idea molt interessant, però (com ja he dit) hauria funcionat millor amb una història llarga, en una novel·la com a tal. O potser, en un marc cronològic molt més limitat, en un sol moment que fos més representatiu de la vida del Llagot en general, i que estigués relacionat amb la cançó. Crec que així hauria encaixat millor amb un relat curt.
L’Eva Green és, des del primer moment, un personatge molt curiós. Trobo interessant que ens la presentis primer com a professora i, després, com a alumna. M’agrada que aprofundeixis en la seva relació amb el Llagot durant els anys de Hogwarts, tot i que segueix constantment envoltada de misteris i de secrets! La trobo intrigant, tot i que no és molt de fiar. M’ha donat una mica la sensació, tenint en compte la diferència d’edat entre ells dos ―sobretot en ells inicis, quan estaven en fases de maduresa diferents―, que ella l’utilitzava una mica aprofitant-se d’aquesta situació desigual. Tenia molta curiositat sobre què va arribar a fer ―màgia negra, segur― com perquè se li partís la vareta; també esperava tornar-la a veure més endavant... Hagués sigut molt rodó, sobretot tenint en compte que els coneixements que ella havia compartit amb ell sobre els horricreus són els que després havien arribat a parar a les mans d’en Voldemort i van influir tot el que ell va fer després. I hauria afegit un punt d’originalitat a la segona part de la història, perquè tota la resta de coses són molt el que ja sabem del cànon.
Resumidament, m’ha agradat molt, aquesta història. La trama està molt ben construïda, i l’estudi del personatge està molt ben fet. Està molt ben escrita, amb aquest estil tan propi teu, però que encaixa molt bé amb el personatge. Tot i així, llàstima que la segona part de la història tot passa massa ràpid, i la història perdi una mica del potencial que hauria pogut tenir. Amb més extensió, pensat realment com una novel·la, hauria molat moltíssim, perquè això no s’assembla res a un relat curt, és un altre nivell!
Ha estat un plaer llegir-ho. Ens llegim!
Cass