Hogwarts - Interludi: Getaway Car
AvatarEscrit per Mercè Granger
Enviat el dia 09/06/2022 a les 14:30:28
Última modificació 08/08/2022 a les 20:44:06
Tots els capítols de Hogwarts
< Anterior capítol ||


Interludi: Getaway Car

Interludi: Getaway Car

"You were drivin' the getaway car, we were flyin', but we'd never get far
Don't pretend it's such a mystery, think about the place where you first met me"

 

6 DE NOVEMBRE DE 1993

 

Un noi i una noia s’endinsen en el bosc. No tenen contacte físic, però per la proximitat es pot veure que tenen cert grau de confiança. Han aprofitat que avui hi ha partit de Quidditch i tothom està distret. Han passat les nits anteriors fent proves, han aconseguit un mapa i creuen que poden anar a la casa familiar d’ella, fer les fotografies i marxar abans que ningú no se n’adoni de la seva absència. Els dos són conscients que el pla falla en molts de punts, però cap dels dos no ho vol dir en veu alta. Els emociona. Volar en aquell cotxe que han arreglat. Rompre la monotonia. 

Fugir. 

El cotxe funciona. Vola. Els dos somriure emocions mentre s’enlairen i els enormes arbres es van fent diminuts. A mesura que guanya altura, també transparència. El cotxe ja no es visible.

Els dos es somriuen. Ella deixa oberta la finestra, i el vent juga amb els seus cabells. Llisos, les puntes són del color de l’obsidiana, però es degrada a caoba a mesura que neixen les arrels. Els seus trets són angulosos i severs, tanmateix s’han relaxat. Baixa del tot la finestra per recolzar-hi els braços i treure-hi el cap. Gaudeix del vent a la cara, malgrat que també li talli els llavis, la sensació d’una llibertat que tant ha cercat, però mai no ha trobat. Moltes vegades havia tingut la sensació de rosar-la amb la punta dels dits. Ara entén que mai no ho ha arribat a fer. Fins aquell moment.

Ell està al volant. Està nerviós i no ho fa del tot bé, però el manual de conducció i les proves l’han ajudat a treure’s el nerviosisme. Està orgullós. S’ha llançat a l’aventura i li agrada aquesta sensació. Per una vegada, té la sensació que tot ha sortit bé. Els seus cabells del color de la palla també són esbullats pel vent. El pèl facial incipient i les marques d’acne, tot en ella fa sensació d’innocència, d’un noi que just comença a ser adult, en contrast amb la maduresa que transmet la seva amiga. 

Ella torna a ficar el cap dins el cotxe i estén sobre la seva falda un mapa i la brúixola. Estan anant en la bona direcció, sí. El cotxe és més veloç del que havien considerat en un primer moment, o això  s’obliguen a pensar. A tanta altura, potser tenen una perspectiva difosa. Però, en aquell instant, no els importa si no tornen a temps per la primera classe del dilluns. Tot el que importa és la llibertat.

El cotxe fa un soroll estrany, però cap dels dos s’adona. O, millor dit, decideixen ignorar-lo. 

Tenen una petita conversa i els dos riuen. Ella es queda mirant la seguretat que ell té ara, al voltant, i mentre recolza l’espatlla en un angle de quaranta-cinc graus, per mirar-lo de costat, somriu lleugerament amb orgull. 

El cotxe fa un petit sotrac.

Ell aleshores es gira cap a ella i es troba amb la seva expressió. Li retorna el somriure i, en un acte impulsiu, aparta una mà del volant i l’acosta a ella. Es queda quiet, pensant si entrellaçar-la, passar-li pels cabells, posar-li a l’espatlla en senyal de suport.

No arriba a fer cap de les tres coses. 

El cotxe cau en picat. 

Els senyals que havia donat d’inestabilitat no els havien volgut percebre i el motor no ha pogut aguantar gaire fins a cedir. Cauen i deixen de ser invisibles. El noi el volant frenèticament i a estones es detenen, per continuar caient. Però almenys alenteix el ritme i, quan arriba la col·lisió, no resulta tan fatal. 

Els dos rodolen per terra mentre uns muggles que estaven d’excursió se’ls miren espantats. No entenen res. Havien aprofitat el diumenge per visitar el Llac Lomond i de sobte ha caigut un cotxe i d’ell han sortit dos adolescents.

Ell sembla que s’ha fet més mal. Té talls per tota la cara i els ulls. Ella també està perjudicada, però desperta. Quan es gira i es topa de cara amb la gran massa d’aigua, que té molt a prop, la seva respiració s’agita. Empal·lideix i malgrat les òbvies dificultats, s’aixeca i comença a córrer. Per sort, aprofitant l’atenció que dediquen els dos espectadors al seu company ferit, pot abandonar l’escena sense que ningú no se n’adoni.

Ell es desperta a la comissaria d’Aurors. Els dos excursionistes han avisat a la policia muggle qui al seu torn ha avisat a les autoritats màgiques. Pel to que utilitzen, sap que s’ha ficat en seriosos problemes. Ha posat en perill l’estatut de secretisme. Ha obligat els obliteradors a mobilitzar-se ràpidament i pot estar agraït d’haver caigut en un lloc apartat on no molta gent l’ha vist. Encara no és major d’edat, així que, tot i que li obriran un expedient, podrà tornar, en principi, a Hogwarts. No haurà d’enfrontar-se a un tribunal o anar a Azkaban. 

Li pregunten si anava acompanyat, d’on havia tret el cotxe, cap a on anava. Respon vagament. No s’ho acaben de creure del tot, però és tard, és sols un marrec que intenta cridar l’atenció. No li dedicaran més atenció de la que es mereix, no quan hi ha un criminal fugat. L’acompanyen de tornada a Hogwarts. Arriba quan ja han sopat i la subdirectora l’avisa que descansi. Ja parlaran demà.

Ella corre. No gaire lluny pot percebre una casa màgica, amagada de la percepció muggle. Mirabella Plunkett diu el nom de la porta. Sembla que en aquell moment no hi ha ningú. Però hi ha una escombra aparcada al voltant. Immediatament, l’agafa i es posa de volar de volta al castell. 

Aconsegueix tornar sense aixecar sospites. Però, quan mira a la taula de Hufflepuff i no troba el rostre que buscava, la culpabilitat se la menja. No pot pensar. Es torna a quedar congelada. 

    Puja a l’habitació i plora. 

    Tot ha anat malament.


Llegit 62 vegades


< Anterior capítol ||

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


  • AvatarMercè GrangerEnviat el 08/08/2022 a les 20:37:52
    #28092He escrit 6 fanfics amb un total de 39 capítols

    Perdó per liar-la tant. Perdó de veritat. Perdó lectors i perdó Stuart i Eithne. 

    Sé que el format és raro però 1. no m'arribaven els capítols; era o fels els següents en dos o fer això. Risc narratiu artístic o el que li vulgueu dir, sóc molt conscient que segurament és bastant fail (a les següents parts també vull explicar la història amb coses com retalls de diaris o cartes però ja veurem com queda xd No tenc tant de talent per això) 2. no sabia triar qui dels dos povs fer. Veureu que en els següents cada un dels dos inspecciona l'escena i té les seves raons de tot.

    I dit això crec que aquí prefereixo no dir gaire, a veure què en pensau (amb tacte i empatia sempre xd). Getaway Car és de la Taylor però no de folklore-evermore, però ja queda bé sent l'interludi (ÉS UNA TEMAZO ÉS QUE JO CREC QUE DONA PER HISTÒRIA ÉS BONÍSSIMA ESCOLTAU-LA), i el lloc on van a parar existeix, obvi xd, i la Mirabella aquesta és canon. 

    Perdó de veritat, em fa més malt a mi que a voltros us ho juro. 




  • Avatarmarta_ginny (Moderador/a FF)Enviat el 30/08/2022 a les 18:34:26
    #28146He escrit 13 fanfics amb un total de 175 capítols

    És que no.

    Estic molt, molt enfadada. Mala Mercè. Calia? No, ja t'ho dic jo, no calia. Molt lleig, tot plegat. Agafes una cançó extra que no hi és, i per què? Per afegir drama, clar que sí. Com si no en portessin prou d'incorporat les de folklore i evermore. Em sembla fatal. Ja que n'agafes una extra que sigui per algo cute, no ho sé.

    I qui és aquesta Mirabella Plunkett? El lloc el tinc clar i de fet em va fer molta gràcia quan ho vaig llegir perquè hi vaig ser quan vaig anar de vacances a Escòcia, però em sembla súper guai que la dona sigui canon (no en dubtava, però cool).

    AH, que només està fins aquí corregit, ara ho he vist! Bé, m'espero que revisis la resta per seguir comentant. Al dia!